dissabte, 6 de maig de 2017

S'acosta la primera trobada de vehicles clàssics de La Panadella: el proper diumenge 14 de maig.

El proper diumenge els afeccionats a l'automoció sou convidats a participar amb els vostres vehicles, de més de vint-i-cinc anys d'antiguitat, en la primera trobada de vehicles clàssics que tindrà lloc a La Panadella. Els organitzadors, que fa mesos que hi treballen, volen que sigui una festa grossa. Els Ajuntaments de Montmaneu i Sant Guim de Freixenet, encapçalats per llurs alcaldes, el Club de Vehicles Clàssics de Lleida, presidit pel senyor Antoni Pomés i Tosquella, que n'ha assumit l'organització, i afeccionats com el senyor Xavier Castells Quintana, promotor del primer encontre de camions clàssics celebrat a Catalunya, concretament a Sant Vicenç de Torelló, el senyor Jordi Riera Palmés i el senyor Claudi Herguido Fo que han col·laborat en distints aspectes, confien en omplir de gom a gom els grans aparcaments que hi ha a La Panadella, una empresa titànica.

Ja fa setmanes que a través de les xarxes socials i revistes especialitzades, en paper i digitals, s'informa d'aquesta trobada. Nosaltres, des d'aquest espai, hem volgut contribuir-hi posant-hi el nostre gra de sorra amb la difusió d'aquest encontre.

Cartell imprès pels organitzadors del primer encontre de vehicles clàssics de La Panadella que recull els tres establiments més emblemàtics que són oberts al públic i alguns dels vehicles que hi participaran:

IMG la Panadella 2017

Atès que l'espai que hi ha a La Panadella és d'una gran extensió, es tracta que tothom que vulgui pugui assistir-hi amb el seu vehicle clàssic. Hi haurà tota mena de vehicles clàssics, des de motocicletes fins a camions i autocars passant per cotxes, furgonetes i jeeps. Aquesta diversitat de vehicles és un dels atractius que aquest encontre ofereix: qualsevol afeccionat de ben segur que trobarà els vehicles que més li agraden. I la vinculació de La Panadella amb el transport fa que s'hagin cercat camions i autocars arreu del país. S'espera que hi hagi una bona presència de camions. Del cantó de Lleida, pel cap baix, n'acudiran més de deu.

Un dels atractius més interessants que en la nostra opinió brinda La Panadella són els seus edificis i la decoració incorporada. El pas del temps s'ha ben bé aturat i penetrar en qualsevol dels seus establiments et fa recular trenta o quaranta anys enrere. Sobta que els productors de pel·lícules i anuncis publicitaris no s'hagin adonat de les immenses possibilitats que aquest espai ofereix.

Els dos restaurants que encara són oberts a La Panadella, La Parada i l'Hostal Bayona. Si el primer presenta una arquitectura funcional, lleugera i esvelta pròpia de la segona meitat dels anys 1950, el segon té una presència més sòlida, arcaica i voluminosa: 

IMG_0732

La torre angular de l'Hostal La Parada té un aire, tímid i esvaït, d'art decó, un moviment amb una presència migrada al nostre país:

IMG_1107

Grues Nogués fou un antic servei oficial de la casa Pegaso, senyal inequívoc del paper que La Panadella jugà per als transportistes del país car era la única ruta que connectava Catalunya amb Espanya a través de la carretera Nacional II:

IMG_0776

IMG_1106

Els records i vivències que el senyor Nogués ha acumulat al llarg de la seva vida són un material formidable i valuós per ser recollit en un llibre que doni testimoni directe de com fou el transport en el nostre país fins fa vint anys. Els propietaris dels establiments i cambrers més antics també podrien escriure'l aquest llibre de caràcter notarial.

L'Hostal Bayona, que disposa de benzinera i un gran garatge adossat, té una arquitectura més feixuga que remet lleument a  l'estil casernari o de quarter ben viu en la dècada de 1940. Ofereix servei de bar i uns grans salons per menjar-hi còmodament:

IMG_0730

IMG_0783

IMG_0785

IMG_1099

Un garatge per aparcar-hi els camions i autocars que, en ruta, s'aturaven a La Panadella:

IMG_0807

IMG_0802

La Panadella també acull un forn de pa i estanc que despatxa tabac:

IMG_1168

IMG_0728

IMG_0731

IMG_0786

La segona benzinera, més moderna, que hi ha a La Panadella:

IMG_1164

IMG_0803

IMG_0798

I un edifici poc conegut i avui dia en desús és l'església de la Mare de Déu del Bon Viatge, aixecada en un extrem de La Panadella. Llur posició sembla mostrar un ànim o voluntat de no fer nosa o destorbar els atrafegats usuaris que s'aturaven en els establiments de La Panadella i tenien les necessitats espirituals satisfetes:

IMG_1147

Us hi esperem a La Panadella. Tothom hi és convidat el proper diumenge. Els vehicles clàssics i els ocupants que hi assisteixin, alguns vestits d'època, evocaran el què ha significat aquest petit poble al peu de l'antiga carretera Nacional II pels qui tenen més de quaranta anys i hi han transitat per causa de llurs desplaçaments. Qui, en aquest nostre país de gent viatgera per motius diversos, no s'havia aturat a La Panadella per estirar les cames, prendre's una beguda o cafè acompanyat d'una pasta, sopar, distreure's veient la televisió, pixar i comprar un pa de pessic?.

Tant de bo que aquesta trobada, un autèntic repte, en la qual administracions, associacions i particulars hi ha posat una gran il·lusió, sigui un èxit rotund. La importància de La Panadella i els serveis prestats durant molts anys a llurs usuaris creiem que ho justifiquen plenament.

dissabte, 22 d’abril de 2017

L'Antoni Arimany incrementa la col·lecció de vehicles clàssics amb un Pegaso 1065 Europa.

El passat dimecres l'Antoni Arimany Piella ens informà que avui dissabte, a la matinada, tenia previst de  marxar cap a La Rioja a recollir un Pegaso 1065 Europa carrossat amb un bolquet que ha comprat aquesta setmana. La motivació principal en comprar-lo ha estat el record evocat per la semblança que presenta amb un altre Pegaso  1065 que tingué son pare, un conegut transportista osonenc, en la dècada de 1970.

Dit i fet. A dos quarts de cinc del matí érem a la base que Transports Arimany Piella té a Vic, on l'Antoni, amb una tractora Scania i la góndola enganxada, ens esperava per emprendre un viatge fins a La Rioja. La tractora Scania, fotografiada just abans d'embarcar-nos-hi:

IMG_3753

Hem circulat per l'Eix Transversal, la carretera Nacional II i les autopistes de Saragossa i Logronyo per arribar fins a Viguera, el poble on hem recollit l'Europa. La primera claror del dia, a la nostra esquena, s'ha fet present enmig de la comarca del Segrià. Per complir amb l'estricta i severa normativa dels descans mínims hem hagut d'aturar-nos una bona estona a l'àrea de servei de Tudela, parada aprofitada per esmorzar i estirar les cames:

IMG_3755

IMG_3762

Represa la marxa, a quarts de dotze hem abandonat l'autopista i per la carretera Nacional 111, que connecta Logronyo amb Sòria, hem arribat a Viguera. Travessat el pont sobre el riu Iregua, hem enfilat la costa que duu fins el nucli urbà de Viguera. A l'entrada del poble ens esperaven en Neftali Jalón Medrano acompanyat del seu pare, l'Isidro Francisco, amb el Pegaso amb el motor engegat.

IMG_3769

En Toni Arimany i el senyor Isidro Francisco Jalón González, comprovant que el bolquet basculava correctament:

IMG_3778

IMG_3779

La góndola, presta per ser carregada amb el Pegaso 1065, que el Toni Arimany ha comprat aquesta setmana:

IMG_3781

En Neftali Jalón ha conduït diligentment el Pegaso 1065 fins al cim de la góndola:

IMG_3782

IMG_3786

IMG_3789

IMG_3794

IMG_3797

IMG_3800

Amb el camió ben estacat a la góndola, ha estat el moment de retratar els protagonistes d'aquest esdeveniment. D'esquerra a dreta, en Toni Arimany, nou propietari del Pegaso, en Neftalí i la seva parella i l'Isidro Francisco Jalón:

IMG_3812

IMG_3816

El senyor Jalon ens ha fet cinc cèntims de la història del vehicle. Fou comprat el Pegaso 1065 nou en el concessionari oficial de Logronyo l'any 1978 per l'amo d'una bòbila, Tejería Prado Viejo, que hi havia en l'actual aparcament del supermercat Alcampo de Logronyo.

El senyor Isidro Francisco Jalón González, promotor immobiliari de Viguera, una bonica població propera a Logronyo farcida de segones residències per la bellesa de les muntanyes que l'envolten, comprà, fa uns quants anys, aquest Pegaso per traginar materials de construcció i àrids per les obres que executava. També comprà un altre Europa per disposar de recanvis, el qual, fou enviat al ferroveller i desballestat. El darrer cop que passà la inspecció tècnica fou l'any 2006; i la baixa es produí l'any 2011. Durant aquests anys de crisi econòmica i aturada de l'activitat constructora, el camió ha estat inactiu. Finalment, i per suggeriment del seu fill Neftalí, el senyor Jalon l'ha venut amb una certa recança a en Toni Arimany. 

A les dotze del migdia, després d'acomiadar-nos de la família Jalón, hem abandonat Viguera i hem enfilat la carretera de Logronyo. A l'entrada de Logronyo hem penetrat a l'autopista que ens ha dut fins a Saragossa. Atès que el pes del Pegaso és una càrrega irrisòria per una tractora Scania equipada amb un motor de vuit cilindres en V que ofereixen cinc-cents vuitanta cavalls de potència, i dins de les limitacions de velocitat que hem respectat escrupolosament en compliment de l'estricte normativa que imposa tals límits, hem travessat Saragossa i accedit a l'autopista de Lleida, amb el paisatge monòton i ensopit que els Monegres presenten. A dos quarts de quatre ens hem trobat, a l'Hostal Catalunya i Aragó, al peu de l'autovia nacional II, en el municipi de Soses i prop de la ratlla amb la Franja de Ponent, amb en Claudi Herguido.

El Pegaso 1065, damunt la góndola, ufanós i satisfet, fotografiat en l'aparcament de l'Hostal Catalunya i Aragó de Soses, on hem consumit un menú senzill, casolà i econòmic:

IMG_3821

Després de dinar i amb l'estomac assossegat, en Claudi Herguido s'ha assegut al seient del conductor i s'ha sorprès de les mides reduïdes, exigües que la cabina del Pegaso 1065 Europa ofereix: 

IMG_3822

En Claudi, que en conduí una de les darreres unitats produïdes per ENASA, té ben present la patxoca i l'efecte que un Pegaso 1065 causava en els anys 1970 i 1980. L'esguardaves i tenien ben bé la sensació de tenir al davant un gran camió, concretament quant a les mides. En conserva un bon record del Pegaso Europa que conduí, amb poc de més de vint anys. Robust, valent, fiable i incòmode. Avui dia, aquella sensació d'antany s'ha esvaït completament. Tampoc ens hem de sorprendre si copsem les mides, completament irrisòries per les exigències i paràmetres actuals, que té un Seat 1430, considerat en els anys 1970 un cotxe de representació i certa categoria.

En Claudi Herguido i en Toni Arimany han aprofitat l'avinentesa per repassar el camió: les rodes, ballestes, xassís i demés elements mecànics visibles. La conclusió és que presenta un bon estat de conservació malgrat les càrregues i treball suportat, prova incontrovertible de la duresa amb què foren concebuts i construïts aquests vehicles. Fets per durar. També s'ha de dir que els enginyers consideraven que un mínim confort al xòfer que el conduïa era un aspecte secundari, menor, completament negligible. Coses d'aquell temps.

En Toni Arimany tancant la porta de la cabina, abans d'emprendre la darrera etapa o tram del viatge de tornada cap a Vic:

IMG_3824

Malgrat els anys transcorreguts d'ençà que fou matriculat, gairebé quaranta anys, conserva, com d'altres models de Pegaso, una línia fresca, agraciada, distingida i ingràvida:

IMG_3851

En Toni Arimany i en Claudi Herguido abans d'acomiadar-nos:

IMG_3831

A quarts de vuit del vespre hem arribat, finalment, a la base de Transports Arimany Piella a Vic. Atès que la bateria estava completament esgotada, ha calgut recórrer a un altre camió per engegar el Pegaso:

IMG_3855

IMG_3860

IMG_3870

Moment en què el Pegaso ha trepitjat per primer cop la plana de Vic:

IMG_3879

IMG_3881

Després d'un viatge tan fatigós, i de les expectatives que l'adquisició d'aquest camió ha generat, ha estat el moment de conduir-lo. El resultat ha estat satisfactori:

IMG_3899

IMG_3888

El Pegaso 1065 enmig de dos Scanias.

IMG_3900

IMG_3901

En Toni Arimany barrinava fa temps de tenir un Pegaso 1065 Europa com el que son pare tingué fa més de trenta anys. I ara, aquell desig s'ha fer realitat. Comença ara la feina més delicada i treballosa: restaurar-lo adientment. Un treball, n'estem segurs, en què no escatimarà pas cap esforç en Toni. I aquest repte, qualsevol afeccionat als camions clàssics, l'ha d'agrair. Una empresa costosa, no només en el sentit econòmic. Ben aviat podrem gaudir en veure aquest Pegaso circular per les carreteres de la comarca d'Osona.

divendres, 21 d’abril de 2017

Els camions de la farinera Altisent de Tremp (Pallars Jussà).

Cap a la segona meitat de la dècada de 1870 nasqué a Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell i vila d'una certa prosperitat i riquesa per les petites i mitjanes empreses de capital familiar que hi havia, el senyor Josep Altisent Barquets. De ben jovenet treballà de forner. Al cap d'uns anys traspassà el forn que posseïa a Tàrrega i fixà la seva residència acompanyat de la família a Tremp, la capital del Pallars Jussà. Primer marxà a Tremp el senyor Josep Altisent acompanyat del seu fill gran, l'Antoni; i més endavant, s'hi traslladà la muller i el fill petit, en Josep. Una part del capital procedent del traspàs del forn de pa l'invertí el senyor Altisent en llogar a l'Ajuntament de Tremp una farinera molt vella ubicada al centre de la població. Al cap d'uns pocs anys la farinera municipal desaparegué en un incendi. 

Amb el ferm propòsit de continuar el negoci fariner familiar, i amb el suport dels seus dos fills, l'Antonio i en Josep Altisent Perelló, el senyor Altisent aixecà una moderna farinera a la confluència de les carreteres de Balaguer i Artesa de Segre, en una finca allunyada aleshores del nucli urbà, completament despoblada. Les cases més properes eren de la família Sullà, de molta anomenada i que acumulava un nombrós capital aleshores. La farinera, equipada amb una maquinària moderna, fou inaugurada l'any 1935. 

El juliol de 1936 esclatà la infausta guerra civil. Els dos primers anys la producció de farina era controlada pel comitè local. El 7 d'abril de 1938 l'exèrcit sublevat ocupà la vila de Tremp. I la producció de farina fou intervinguda directament pels militars feixistes revoltats, capitanejats pel general Franco, un militar africanista sanguinari i corrupte. Foren els anys de la gana, les cartilles de racionament i l'estraperlo forçós per poder sobreviure en unes condicions extremament dificultoses. 

Acabada la guerra les coses poc a poc tornaren a una certa normalitat. Els dilluns, que a Tremp tenia lloc el mercat setmanal, els pagesos baixaven en el temps de la collita amb els seus carros plens de sacs i s'adreçaven dretament a la farinera del senyor Altisent per moldre el gra que havien traginat. Els animals de bast eren estacats en una quadra situada a la planta inferior de l'edifici. I els sacs plens de la farina molta eren carregats per la pròpia família Altisent i llurs treballadors als carros mentre els pagesos aprofitaven el mercat per a proveir-se dels productes que havien de menester. El pagament del servei es feia en metàl·lic, amb quartos, o bé en gènere o espècie, consistent en una part de la farina produïda. 

El senyor Josep Altisent Barquets tenia una casa al carrer Argentona de Barcelona, en el cor del barri de Gràcia, on hi passava llargues estades. Els seus dos fills portaven la farinera de Tremp. En una de les estades a Barcelona, una barra de ferro que travava la tapadora d'un gasogen d'un dels pocs taxis que hi havia en servei a mitjan dels anys 1940 saltà per causes desconegudes -potser per estar mal travada o pels sotragueig continuat del taxi en circular pels carrers- i ferí mortalment el senyor Altisent. Tenia seixanta vuit anys d'edat.  

L'Antonio Altisent Perelló, en Tonet de l'Altisent, el fill gran, succeí a son pare al capdavant del negoci familiar fariner. En Josep, el germà més petit, es dedicà en cos i ànima a Transports del Noguera, l'empresa de transports de mercaderies per carretera amb camions que fundà a Tremp. Amb els anys, Transports del Noguera esdevingué ATAM, l'acrònim d'Associació de Transport d'Alta Muntanya. I al cap d'uns anys es fusionà amb Transports Llorens convertint-se en ATAM-Llorens, empresa que tenia dos garatges a Tremp, l'un, el més antic, a la Carretera d'Artesa de Segre, a tocar de la farinera; el segon, a l'avinguda dels Pirineus. Una altre agència de transports destacada aleshores fou Transports La Montañesa, de la família Nicolàs. Cal consignar que el senyor Josep Altisent Perelló fou l'alcalde de Tremp de l'any 1967 fins el 1979. 

L'Antonio Altisent Perelló (1905-1987), comprà a mitjan dels anys 1940 dos camions de la casa International que equipaven motors dièsel -un de petit, de 4 o cinc tones i un de més gros, de vuit o nou tones- per repartir els sacs de farina que produïen. Eren anys de grans dificultats per poder transportar mercaderies, motiu pel qual disposaven de camions propis per atendre les seves necessitats de transport.

Els dos camions International del senyor Antonio Altisent Perelló aparcats al garatge de la farinera de Tremp el 12 d'abril de 1959:

IMG_3751

El International gros, amb matrícula L-5020, que muntava un motor Henschel dièsel, fotografiat a l'avinguda Espanya de Tremp:

IMG_3722

Aquests dos camions eren carrossats amb unes caixes de fusta, concebudes per a tota mena de mercaderies, que produïren dos germans de Tremp.

El senyor Antonio Altisent Perelló tingué el 17 d'octubre de 1932 un fill, en Carles Altisent Baró, que amb els anys es féu càrrec de la farinera familiar. Aquest es casà amb la senyora Carmen Ibarz Reixats. 

El pare de la Carmen, en Ramon Ibarz, nascut a Binèfar, era transportista. Tenia en la dècada de 1940 un camió International amb matrícula B-46877.  El International del Sr. Ibarz a mitjan dels anys 1940:

IMG_3721

El senyor Ibarz feia tota mena de transports generals. Treballava també per la farinera Altisent i per Transports del Noguera, l'agència de transports d'en Josep Altisent Perelló. Cap a l'any 1965 en Sancho, un xòfer que tenia llogat el senyor Ibarz, patí un accident a Llavorsí en xocar frontalment el International que conduïa contra un altre camió que envaí el carril contrari. Sort n'hi hagué que sortiren il·lesos els dos conductors. Tanmateix el International, talment s'aprecia en aquesta fotografia feta al pati de la farinera Altisent, amb la presència dels dos fills del senyor Altisent, en Carles i en Xavier Altisent Ibarz, rebé una bona patacada a la cabina:

IMG_3725

La senyora Carmen Ibarz Reixats amb els seus fills Xavier, Carles i Maria del Carmen Altisent Ibarz asseguts sota la cabina d'un camió Ebro C700 exposat a la Fira de l'Automòbil de Barcelona que tingué lloc en el recinte firal de Montjuïc el mes de maig de 1968:

IMG_3727

L'any 1968 el senyor Carles Altisent comprà, al concessionari oficial de Lleida, un Sava Austin BMC que també carrossà amb una caixa de fusta amb alces. El Sava, amb matrícula L-52141, fotografiat al pati de la farinera l'agost de 1969:

IMG_3724

El Sava, tal com s'aprecia en aquesta fotografia, li fou modificat llur frontal, dotant-lo només amb dos llums davanters i una nova combinació de colors a la cabina. En Tosquella, un bon mecànic de Tremp, en feia el manteniment i les reparacions:

IMG_3726 

El Sava fou substituït per un Pegaso Mider comprat al concessionari oficial de Lleida l'any 1989, coincidint amb la incorporació, al capdavant de l'empresa, dels dos fills, en Carles i en Xavier Altisent Ibarz. El xofer que condueix aquest Pegaso té el costum d'aplicar, per canviar les marxes, el doble embragatge:


IMG-20170415-WA0019

I l'any 1993, per atendre la càrrega de feina que hi havia, fou comprat un Pegaso Troner de tres eixos. Dues fotografies del Troner, la primera, amb el senyor Carles Altisent Baró i llur nét Albert en braços, amb el camió amb les plaques verdes, i la segona, amb l'estat actual que presenta:

IMG_3728


IMG-20170415-WA0018

Els dos camions Pegaso, que munten unes caixes produïdes per un carrosser de Ponts, treballen cada dia. Fan trajectes curts i propers. Per als trajectes llargs, la família Altisent disposa d'un modern, fiable i segur camió Mercedes Benz dotat de tres eixos que compraren fa uns pocs anys:

IMG-20170429-WA0019

IMG-20170429-WA0018(1)

Agraïm a la família Altisent i concretament als senyors Carles Altisent Baró, Albert Sabater Altisent i Maria Pérez la informació facilitada i gestions practicades per a publicar aquesta crònica.