dissabte, 8 d’abril de 2017

Primer encontre de vehicles clàssics a La Panadella el 14 de maig de 2017.

El reportatge produït i difós per Televisió de Catalunya fa temps sobre el paper que tingué La Panadella com a lloc de parada obligada en els trajectes de Barcelona cap a Lleida i més lluny, i de sentit contrari, de l'Aragó cap a Barcelona i llur àrea d'influència, amb els seus establiments -restaurants, benzinera i garatges- que conserven l'aroma d'una època -la prodigiosa dècada de 1960-, descobrí, per uns quants afeccionats als vehicles clàssics els avantatges que aquest nucli urbà presenta com a espai de trobades de tota mena. 

Ja hem consignat en aquest espai que fa un any, el 10 d'abril de 2016, el Club CL'Hàssics Hospitalencs féu una trobada de vehicles clàssics a La Panadella. Els vehicles participants s'exposaren davant de la benzinera principal que hi ha en sentit Lleida: 

IMG_1149

En aquella trobada, on també hi comparegué el senyor Àngel Farré i Carulla, batlle de Montmaneu, municipi al qual pertany La Panadella, sorgí, en la conversa que entaularem, acompanyats dels senyors Arimany, Castells i Herguido, les immenses possibilitats que La Panadella presenta per fer un gran encontre de vehicles clàssics atès els serveis que disposa. Ben comunicada i amb bons accessos, és equidistant de les ciutats de Barcelona, Tarragona i Lleida. La seva posició estratègica, que fou la causa de la implantació de serveis per als transportistes i viatgers -que incloïa tallers i garatges-, la gran superfície asfaltada on antany aparcaven desenes de camions i els dos restaurants oberts que disposen d'un personal competent i amable que serveix una cuina casolana i gustosa, sense pretensions, a uns preus assequibles, els quals, a més, tenen una decoració i un estil de finals dels anys 1950, el fa un lloc ideal per aquesta mena d'activitats. 

Per portar a cap aquesta iniciativa el Club de Vehicles Històrics de Lleida assumí la responsabilitat de fer possible aital encontre per a vehicles amb una antiguitat superior als vint-i-cinc anys. Per a la gent de Lleida la Panadella és un indret amb una gran càrrega simbòlica i emotiva. Marcava l'equador dels seus viatges a Barcelona. 

L'alcalde de Sant Guim de Freixenet, el senyor Francesc d'Assís Lluch i Majoral, assabentat d'aquesta iniciativa, també s'hi ha sumat. Els vehicles clàssics que hi assisteixin completaran una visita al nucli de Sant Guim de Freixenet, el qual disposa d'una estació de la línia de tren de Barcelona a Lleida que discorre per Manresa i Calaf. 

Cartell que anuncia la celebració de la primera trobada de vehicles clàssics a La Panadella: 

IMG-20170331-WA0064

De moment, i centrant-nos en els camions, alguns dels vehicles que hi assistiran són, en primer lloc, el petit camió Nazar B del senyor Xavier Castells i Quintana, fotografiat acompanyat d'un Alfa Romeo clàssic del senyor Jordi Riera Palmer:

IMG-20170318-WA0004 

 IMG-20170318-WA0003

Els quatre camions dels senyors Herguido d'Alcarràs, tres Barreiros i un Sava Berliet: 

IMG_3625

IMG_3610

IMG_3621
 
El Pegaso de l'empresa Grues Nogués de La Panadella, que participà en el reportatge que Televisió de Catalunya féu d'aquest indret: 

IMG_0771

 IMG_0768

 El Pegaso 1065 i l'autocar Pegaso Comet del senyor Miquel Gamon:

IMG_3116

IMG_3062

Els promotors d'aquest encontre, conscients de la significació que per a moltes famílies suscita La Panadella, us inviten a participar-hi. Hi sou tots convidats. I s'ha d'agrair l'esforç que els Ajuntaments de Montmaneu i Sant Guim de Freixenet, juntament amb el Club de Vehicles Històrics de Lleida, estan duent a terme per tal que aquest esdeveniment sigui un èxit absolut. Tant de bo sigui l'estimul que li cal a La Panadella per esdevenir un lloc de trobades de vehicles clàssics de tota mena els caps de setmana i els dies festius.

dissabte, 11 de març de 2017

Descobertes les restes d'un petit camió Nazar B al poble de Sossís (Pallars Jussà).

Sossís, petit poble posat al nord de la comarca del Pallars Jussà i conegut per les mines de carbó d'on s'extreia un lignit de qualitat pobre, fou un municipi independent que tingué Ajuntament propi en el període comprès entre el 1812, any de la promulgació de la primera constitució espanyola, la de Cadis, fins el 1847, quan, arran dels pocs habitants que comptava, fou agregat al municipi de Claverol. 

En un bosc d'aquest poble, avui mateix, en Fernando Merino Doll, en Nano de La Pobla de Segur, ha fotografiat les restes d'un petit camió Nazar B de tres mil cinc-cents quilos. Una troballa que ha comunicat a en Quimet Bernadó, un seu amic, que ens les ha fet arribat per a difondre-la en aquest espai.  

Aquest Nazar B, que conserva llur matrícula (L-32999), segons tots els indicis i la opinió qualificada del Sr. Joaquim Bernadó, fill de la Pobla de Segur i que de jove conduí camions, fou del senyor Ginestà, que regentava una botiga de queviures a La Pobla de Segur. La caixa de fusta, material que estava en voga en la primera meitat dels anys 1960, i concebuda per transports generals, fou construïda per l'Arilla, un carrosser que tenia l'establiment als afores del poble, exactament a la carretera de La Pobla de Segur a Sort. Aquest carrosser plegà a principis dels anys 1990, un cop es jubilà.

Les fotografies que disposem de les restes del camió Nazar que fou del senyor Ginestà, abandonades en un bosc de Sossís. La cabina, desmuntada del xassís, fou posada sobre les restes de la caixa del camió:

IMG-20170403-WA0009

IMG-20170403-WA0012

IMG-20170317-WA0002

IMG-20170317-WA0005(1)

IMG-20170403-WA0010

IMG-20170403-WA0011

El camió petit Nazar B de tres mil cinc-cents quilos, carrossat de fàbrica:


camionetanazar15tn1963

El senyor Bernadó recorda que a La Pobla de Segur, el segon municipi més important del Pallars Jussà després de Tremp, que n'és la capital, hi hagué, pel cap baix, tres camions de la casa Nazar. El del senyor Ginestà, les restes del quals són enmig d'un bosc de Sossís, el del senyor Monich, que treballava a bosc, i un Nazar gros d'en Manuel Martínez Matas, que diàriament traginava llet des de La Pobla de Segur fins a Barcelona superant el coll de Comiols i la Panadella. El senyor Martínez canvià el Nazar per un Pegaso que era exposat a l'aparador de Motormóvil SA, concessionari oficial a Lleida, perquè necessitava un camió amb un motor més gros i potent que disposés d'una major capacitat de càrrega. 

En Quimet Bernadó, que porta el desballestament fundat pel seu pare a Soses, establiment que acumula una bona pila de recanvis dels principals fabricants espanyols de camions -Pegaso, Barreiros Ebro i Avia-, cercarà més informació d'aquests tres vehicles. Sobta que aquest Nazar anés a espetegar a Sossís, i les seves restes no hagin desaparegut per sempre més.

Si en un bosc recòndit del Pallars Jussà s'ha descobert un camió Nazar esgavellat, és versemblant de suposar que als grans espais agrícoles del país, tancats i ocults en masies, graners i coberts, n'hi pot haver més. Fins i tot, amb una mica de sort, algun Karpetan oblidat. 

Agraïm al senyors Joaquim Bernadó, pare i fill, les fotografies i la informació facilitada per fornir aquest article. I ens congratulem de la descoberta que el senyor Merino ha portat a cap. Tant de bo que podem donar-vos més informació d'aquest vehicle, manifestació d'arqueologia industrial en estat pur.

divendres, 10 de març de 2017

En record d'en Joan Brugués i Prat (Olivet).


EN MEMÒRIA D’EN JOAN BRUGUÉS I PRAT (JOAN OLIVET).

Sembla que fou ahir, i ja han passat quasi nou anys des del dia que vaig conèixer al Sr. Joan Brugués (Olivet). De fet, com a gironí i havent treballat una petita part de la meva vida laboral al sector del transport de viatgers, ja el coneixia d’anomenada i, casualitats de la vida, uns meus familiars propers visqueren a Besalú i encara ara mantenen una bona amistat amb la família Olivet.

Definir al Sr. Brugués és molt extens ja que era una personalitat d’amplíssima cultura, un fet que li permetia tenir coneixement de moltes matèries, parlar amb rigor sobre les mateixes i alhora fer que el seu interlocutor es sentís còmode en la conversa. Parlant amb ell t’adonaves que tenies davant teu un home que sabia molt bé el que deia, però ho feia amb aquella humilitat que caracteritza a les persones sàvies. Mai cap arrogància. Si no coneixia un tema i el seu interlocutor sí, preguntava, sempre àvid en tenir nous coneixements. 

En la seva vessant empresarial sols cal mirar la consolidació que féu de l’empresa heretada del seu pare i que inicià el seu avi. Olivet és tot un nom de prestigi i serietat al seu sector avalada per la seva quasi centenària història. La seva intel·ligència li féu veure que en la seva activitat empresarial era necessari que les empreses petites s’associessin per poden competir amb les grans companyies, per això no dubtà en col·laborar en la fundació de quantes societats mercantils i associacions pogueren ser útils per aquesta finalitat. Un transportista de viatgers em digué en una ocasió: “si li hagués de posar una nota com a empresari li dono un deu”. Sempre deia: “un negoci s’ha de saber començar, gestionar i acabar-lo quan toca”. Amb tal finalitat sabé veure les diferents oportunitats de negoci de cada època i quan s’adonava que un tema deixava de tenir interès comercial, el deixava estar i anava per un altre.

Recordo que un dia, tot fet memòria, arribàrem a comptabilitzar més de seixanta empreses i associacions en les quals hi arribà a participar i sempre la finalitat de fer funcionar un sector en el qual hi creia i hi va dedicar la seva vida. Tot i volent-se dedicar a l’arquitectura -estudià a La Salle de Figueres, Els Fossos, i amplià els estudis a Perpinyà-, es va dedicar als autocars per imposició paterna; coses d’aquell temps. Ho vivia, li agradava i sabia gestionar un negoci que, com tots, ha viscut moments bons i dolents.

Una altra de les passions fou el col·leccionisme. He tingut ocasió de contemplar la seva important col·lecció d’objectes, tot disposat amb molt bon gust i perfectament ordenat, abastant molts de temes: cotxes, eines de taller, miniatures, encenedors, objectes antics d’oficina, clauers, telèfons mòbils, revistes del motor, fotografies de tota mena (cabines telefòniques, cementiris, esglésies) i, com no, tot allò relacionat amb el món de l’autocar (catàlegs, targetes, relacions d’empreses amb els seus corresponents vehicles, maquetes d’autocars….). Un autèntic museu en tota regla, perfectament ordenat.

És just de reconèixer que fou un dels grans motors que ha tingut aquest bloc, ja que des del primer moment que sabé l’objectiu i finalitat del mateix comentà: “hi ha molta feina a fer, ja que hi ha molta fotografia i història de molts empresaris que cal publicar, sinó es perdrà tota aquesta part de la nostra historia recent”. És important que una persona que ja tenia una certa edat s’adonés de la importància d’internet i el gran poder de difusió que té. No li faltava gens de raó i amb tal finalitat mogué una gran quantitat d’amics i coneguts seus que sempre ens atengueren magníficament, fins al punt que organitzarem trobades setmanals cada dissabte amb diferents empresaris del sector, i, si pel motiu que fos, no es podia fer la trobada semblava que faltava quelcom.

Personalment he de reconèixer que he tingut la sort des del primer moment d’haver-hi connectat molt bé i passarem de la coneixença a l’afecte i a una bona amistat. He gaudit de moltes estones de conversa amb un gran home, prudent, assenyat, raonable, de tracte amable, savi i conversador infatigable amb el qual hi podies mantenir tota mena de debat i acceptava la discrepància elegantment. He viscut moltes hores de conversa i quilòmetres amb ell anant a les diferents trobades, hem conversat de tota mena de temes i sempre aplicava una lògica, un sentit comú i un seny a totes les facetes de la vida, ja fos com empresari o com a persona. Sempre em va sorprendre la seva gran rapidesa i agilitat mental, era terriblement llest i àgil de cervell, una fura per als negocis, empresari d’una gran qualitat humana, moltes coses he aprés d’ell i molts i grans consells m’ha donat…favors impagables que sols es fan a un amic.

En aquests anys, els integrants d’aquest bloc hem viscut moments bons i també n’hem viscut de molt dolents per diferents raons. En Joan sempre es preocupà per nosaltres, tingué detalls i gestos com a persona que l’honren i si una cosa estava a la seva ma, ho podies donar per fet

Una altra de les seves grans virtuts era el do de gents. Tot un senyor amb una educació exquisida que sabia com havia de tractar a cada persona i tothom se sentia a gust amb la seva companyia; era el perfecte amfitrió.

El dia del seu funeral vaig coincidir amb un transportista, ja jubilat, que em va dir: “quan jo vaig tenir dificultats, l’única persona que em va ajudar a tirar endavant la meva empresa fou l’Olivet”… Ho deixo aquí. D’altres també ho pogueren fer en aquells moments i no ho feren,… la vida és així, no la he inventada jo que diu una coneguda cançó…

Lamentablement abans no ens ha deixat, ha hagut de patir una llarga, cruel i dolorosa malaltia. I a pesar de voler lluitar-hi amb totes les seves forces, no l’ha pogut vèncer. I no he d’ocultar que les males notícies que ens anaven arribant ens encongien el cor a tots nosaltres.

Joan: el trobarem a faltar. Per sobre de tot ha marxat una gran persona d’aquelles que seran recordades sempre per la petjada inesborrable que deixava per allà on trepitjava. Descansi en pau.

En Joan Brugués al centre, flanquejar per en Martirià Brugada i en Joan Mercader a l'esquerra i per l'Àngel Torrent i Puig i en Pere Liu a la seva dreta, el 25 de maig de 2013: 

IMG_6352


Obituari d’en Miquel Patinyo Bartomeu en record del senyor Joan Brugués i Prat, que ha mort a Banyoles el dia 5 de març de 2017. Aquest espai i tots els seus col·laboradors volem donar el condol més sentit a la seva esposa, Joaquima Olivé Juanola, els seus fills Carme i Josep, Anna i Narcís, Lina i Martí i Agustí i Carine, néts i besnét.

Volem agrair-li al senyor Brugués la seva gran generositat i qualitat humana. Una sort haver-lo conegut i tractat aquests darrers anys, coneixença que fou possible gràcies a la seva amistat amb en Manel Mir, de Transports Mir de Ripoll, que fou qui ens el presentà. Amb el senyor Brugués travarem una gran amistat, fet recollit en aquest espai.

dissabte, 11 de febrer de 2017

Troballa d'un furgó Nazar B en el poble d'Amaya (Burgos).

En aquest espai procurem de centrar l'atenció en les històries del transport de Catalunya, empresa hercúlia i inabastable. I aquest treball s'acompanya, si s'escau, de la troballa de vehicles que presenten, segons el nostre parer, un interès considerable. Una de les troballes produïdes aquest hivern, que mereixen ser consignades en aquest espai, correspon a un furgó Nazar B que es troba al poble d'Amaya, dins la comarca d'Odra-Pisuerga, a la província castellana de Burgos. 

Avui mateix, l'amic Luis Alberto Garrido Sanz, un autèntic savi de la vida i empreses fundades per l'industrial gallec Eduardo Barreiros Rodríguez, saviesa extensiva a tots els models de vehicles que Barreiros produí en llurs fàbriques espanyoles, ha descobert casualment, en una excursió feta el cap de setmana amb una motivació històrica i arqueològica, en el poble d'Amaya, integrat en el municipi de Sotresgudo, aquest furgó Nazar o, per ser més exactes, les restes que se'n conserven: 

IMG-20170211-WA0013(1)

IMG-20170211-WA0014(1)

IMG-20170211-WA0011

IMG-20170211-WA0012

Furgó Nazar B amb carrosseria metàl·lica tancada, com el que en Luis Alberto Garrido ha descobert al poble d'Amaya, fotografiat a la ciutat de Girona cap a l'any 1970: 

nazarfurgozv8-1

Aquest furgó Nazar B, sense matrícula segons la informació facilitada pel Sr. Garrido, que l'ha cercada infructuosament, sembla que procedeix de la província de Palència. I un cop donat de baixa, fou dipositat a Amaya i usat per guardar-hi llenya i demés andròmines d'un veí del poble. 

No és casual que els vehicles que produí Factorias Nápoles SA en el curs de la primera meitat dels anys 1960 sota la marca Nazar tinguessin més demanda a les províncies interiors de l'estat espanyol, on predominava el sector primari i que aleshores patien un èxode de població jove devers les principals ciutats industrials a la recerca d'un futur millor. Els vehicles Nazar, amb una mecànica ben senzilla malgrat l'aparença elegant, distingida i refistolada que en Vincenzo Angelino Gervasio sabé donar a les seves creacions, eren els que tenien un preu de comprà més assequible, econòmic. Les vendes d'aquests vehicles era afavorida per la mecànica Perkins que muntaven: qualsevol mecànic de províncies la coneixia i sabia reparar-la, sense cap contratemps, per l'abundor de recanvis. La major part dels pocs motors dièsel que hi hagué a l'Espanya imperial i paupèrrima dels anys 1950 eren de la casa Perkins. I la resta d'elements mecànics que muntaven les furgonetes Nazar, tots de fabricació espanyola, eren a l'abast de qualsevol taller mecànic de vehicles.

El senyor Garrido, apassionat de la història de l'automoció espanyola, ha centrat el seu interès envers els camions Barreiros car la seva família, coneguts transportistes de cereals del municipi de Medina del Campo des de temps remots, treballaren amb aquests vehicles que els hi donaren sempre un resultat excel·lent. I aquesta erudició sobre la història dels vehicles Barreiros, també inclou, dins la visió general que té de tots els productors de vehicles industrials implantats a Espanya, els vehicles Nazar. 

I l'entusiasme que el senyor Luis Alberto Garrido té pels vehicles Nazar deriva del fet addicional que Talleres Nápoles, l'empresa carrossera fundada per en Vincenzo Angelino Gervasio a mitjan anys 1950 a Saragossa, fou un dels principals proveïdors de cabines de Barreiros, relació comercial que s'extingí amb la producció dels vehicles Nazar. I fou precisament el senyor Eduardo Barreiros qui comprà, l'any 1966, Factorias Nápoles SA a la Caja de Ahorros de Zaragoza, Aragón i Rioja.

Des d'aquest espai volem agrair-li al senyor Luis Alberto Garrido Sanz la gentilesa en haver-nos lliurat aquestes fotografies per ser difoses en aquest espai.

divendres, 10 de febrer de 2017

Característiqiues i preus dels òmnibus Nazar l'any 1962.

El senyor Josep Roig guarda uns papers familiars, segurament que adreçats al seu pare, propietari de l'empresa Autos Castellbisbal, que presenten un considerable interès per conèixer el marc en què es desenvolupaven les relacions comercials entre venedors i representants i eventuals compradors de vehicles industrials, en aquest cas concret, centrat en els autocars.

La primera comunicació, signada pel senyor Josep Maria Morera, amb adreça professional al passeig de Gràcia de Barcelona, via principal que aleshores, i avui dia encara més, era sinònim de prestigi i solvència, datada el mes de desembre de 1960, amb una prosa melindrosa i carrinclona molt en voga aquells anys, ofereix el seu assessorament per la compra o venda d'un vehicle, assessorament avalat segons llur pròpia manifestació amb més de quaranta anys d'experiència.

El senyor Morera facilitava l'adquisició de vehicles i xassissos nous i usats. També comprava vehicles d'ocasió. Una activitat de compravenda pròpia dels primers anys de la dècada de 1960, quan la gran demanda de vehicles no era pas satisfeta pels grans fabricants espanyols, bàsicament Pegaso i Barreiros. Aquest segment o nínxol de mercat desatès fou cobert, en part, per constructors més petits com Sava i Nazar.

Autocar Nazar (6)

La segona comunicació del mes de març de 1962, el representant de la casa Nazar a Barcelona, que aleshores era Motorsol SA, li detallava al senyor Roig els preus de compra del xassissos, autobusos i autocars Nazar amb tots els elements que el vehicle incorporava. És curiós que el 1962 encara fos corrent d'usar un concepte tan arcaic com ho és avui dia el d'òmnibus

Els vehicles Nazar equipaven el popular motor Perkins Hispania de vuitanta-tres cavalls de potència i els Massé Dièsel -una imitació matussera dels motors francesos de la casa Berliet- de cent vint i cent trenta cavalls de potència. En detalla, la comunicació, el preu de fàbrica i el cost del transport. I les places comprenen des de les vint-i-quatre fins a quaranta-dues, en versions urbana i interurbana, i acabats normal i luxós. Un document singular que aporta una mica més d'informació sobre l'intricat puzle que és desxifrar i conèixer la història de l'empresa Talleres Nápoles (després Factorias Nápoles SA), fabricant dels vehicles Nazar:

Autocar Nazar 5

Aquesta comunicació fou acompanya d'una fotografia de l'òmnibus Nazar interurbà, versió de luxe, de trenta-dues places i que muntava el motor Perkins de vuitanta-tres cavalls de potència:

autocar Nazar 3

autocar Nazar 3

Imagen (3)

Fotografia d'un òmnibus Nazar de trenta-sis places facilitada per l'Antoni Rica. Aquest vehicle era equipat amb el motor Perkins Hispania de vuitanta-tres cavalls de potència i muntava una carrosseria en versió normal o estàndard. La companyia La Hispano Igualadina tingué una unitat d'aquest model:

105 NAZAR(1)

Un òmnibus Nazar de quaranta-dues places, amb carrosseria normal o estàndard, que era servit de fàbrica amb un motor Massé Diesel de cent vint i cent trenta cavalls de potència:

AUTOBÚS NAZAR

Òmnibus Nazar en versió urbana que fou de Travimo (Transports de viatgers de Montcada) i un Pegaso Comet amb una carrosseria Zane, el següent projecte industrial fugaç en què s'embarcà el senyor Vincenzo Angelino Gervasio, després d'abandonar Nazar. La bellesa d'aquestes dues carrosseries és, segons el nostre parer, inqüestionable:


autocar NAZAR ZANE Travimo(1)

Un altre autobús interurbà que muntava una carrosseria Zane i treballava a la comarca de l'Anoia (col·lecció Sr. Antoni Rica):

lairubelzaneoz8

El catàleg amb les característiques i preus de venda dels òmnibus Nazar l'any 1962 palesa l'ambició de l'empresa, que també disposava de microbusos, en cobrir tot el segment d'autocars i autobusos més demandats. Tanmateix la poca potència dels motors Perkins Hispania i la poca fiabilitat dels motors Massé Diesel i Henschel Sura foren una de les causes que arruïnà ben aviat aquest projecte industrial que tantes expectatives havia suscitat a Saragossa.

dissabte, 4 de febrer de 2017

Trobada amb en Sergio Lucena i el senyor Xavier Castells a Barcelona.

Fa un dies ens trucà en Sergio Lucena, mecànic professional i abrandat entusiasta dels vehicles, particularment dels camions espanyols, amb Pegaso al capdavant, per comunicar-nos que s'estaria uns dies a Barcelona per atendre unes gestions personals. Aprofitant l'avinentesa aquest matí ens hem trobat al barri del Bon Pastor de Barcelona, davant per davant de la nau on el senyor Xavier Castells tanca llur camió Nazar B. Atès que l'hora convinguda era a dos quarts de deu del matí hem hagut de matinejar. A les set del matí hem marxat de Roses. 

A dos quart de deu del matí, amb puntualitat suïssa, han aparegut en Sergio a bord del seu cotxe i el senyor Castells damunt d'una moderna, funcional i sostenible bicicleta elèctrica. En lloc d'esmorzar en qualsevol bar dels polígons industrials que envolten la ciutat de Barcelona, a bord del Nazar B, els senyors Castells i Lucena han penetrat fins al centre de la ciutat. Concretament han estacionat el camionet Nazar en un dels dos xamfrans que hi ha a la intersecció dels carrers de Còrsega i Girona, just a la partió del senyorívol, elegant i distingit Eixample dret i l'antiga vila de Santa Maria de Gràcia, menestral i bigarrada. 

La concentració de mirades i interès que el Nazar suscita al seu pas s'ha materialitzat aquest matí amb una coneixença inesperada i ben profitosa. Tot just aparcat el vehicle, ha aparegut el senyor Pere González Esquerdo, un altre apassionat de la marca saragossana des que, de vailet, descobrí en un quadern escolar que l'orde dels religiosos que gestionaven el col·legi Sagrada Família del barri de l'Eixample de Barcelona, establiment desaparegut, havia enviat un camió Nazar a l'Alt Volta. El disseny del vehicle enviat a l'Àfrica el captivà. El senyor González és l'autor de les fotografies dels autobusos urbans Nazar que Blanes tingué en els anys 1960 i 1970 disponibles a la xarxa. També retratà dos camions Nazar a Lloret de Mar i a La Bisbal d'Empordà.

L'aparició del Nazar B li ha causat una gran impressió al senyor González car trobar-se un dissabte qualsevol d'hivern en un xamfrà de l'Eixample de Barcelona un vehicle d'aquesta marca és quelcom inimaginable. Poc pensava ell que n'hi hagués cap de restaurat ben proper a casa seva. Ja se sap que en el pot petit hi ha la bona confitura.

Els senyors Xavier Castells i Pere González xerrant sobre el Nazar restaurat:

IMG-20170204-WA0004

El Nazar s'adiu amb l'arquitectura present en aquest espai de Barcelona que marca els límits dels barris de l'Eixample dret i Santa Maria de Gràcia:

IMG-20170204-WA0007

Acomiadats del senyor González hem esmorzat a la pastisseria Mas del carrer Còrsega de la manera suau i distesa que practiquen els dissabtes al matí les classes acomodades que resideixen a la dreta de l'Eixample de Barcelona com a primera activitat del cap de setmana, activitat que acompanyen amb la lectura de La Vanguardia, el diari dels Godó, cada dia que passa més aïllat de la realitat social del país. El senyor Castells ha botzinat atès que ell s'estima més els esmorzars copiosos amb la llesca d'embotits i un bon vi, propis del rerepaís, i que s'estilen poc al centre Barcelona. 

Completat l'esmorzar era el moment de fer un tomb pels llocs més emblemàtics que distingeixen i singularitzen Barcelona. La muntanya de Montjuïc, el Tibidabo, la Sagrada Família d'en Gaudí, el port. Per aquesta labor el motor Perkins que acull el Nazar és imbatible.

IMG_3704

IMG-20170204-WA0008

Un altre afeccionat de la marca del  lleó dret abraça el senyor Castells en una mostra d'agraïment per la difusió que ha fet per internet d'aquesta empresa desapareguda fa més de cinquanta anys.

IMG-20170204-WA0009

El senyor Castells i en Sergio Lucena abans d'encabir-se dins la cabina del Nazar per visitar Barcelona a bord d'un vehicle tan inusitat:

IMG_3706

IMG_3707

IMG_3708

IMG_3709

IMG_3710

IMG_3711

IMG-20170204-WA0011

IMG_3713

IMG_3712


IMG_3715

IMG_3716

IMG_3717

IMG_3718

IMG_3719

IMG_3720

A finals d'aquest mes és previst la publicació a la revista Solo Camión d'un reportatge del Nazar del senyor Castells. No badeu. Els afeccionats a aquesta marca agraïm l'esforç d'alguns pocs col·leccionistes de camions, com és el cas del senyor Castells, en recuperar i restaurar les poques unitats que s'han conservat fins els nostres dies.