divendres, 10 de març de 2017

En record d'en Joan Brugués i Prat (Olivet).


EN MEMÒRIA D’EN JOAN BRUGUÉS I PRAT (JOAN OLIVET).

Sembla que fou ahir, i ja han passat quasi nou anys des del dia que vaig conèixer al Sr. Joan Brugués (Olivet). De fet, com a gironí i havent treballat una petita part de la meva vida laboral al sector del transport de viatgers, ja el coneixia d’anomenada i, casualitats de la vida, uns meus familiars propers visqueren a Besalú i encara ara mantenen una bona amistat amb la família Olivet.

Definir al Sr. Brugués és molt extens ja que era una personalitat d’amplíssima cultura, un fet que li permetia tenir coneixement de moltes matèries, parlar amb rigor sobre les mateixes i alhora fer que el seu interlocutor es sentís còmode en la conversa. Parlant amb ell t’adonaves que tenies davant teu un home que sabia molt bé el que deia, però ho feia amb aquella humilitat que caracteritza a les persones sàvies. Mai cap arrogància. Si no coneixia un tema i el seu interlocutor sí, preguntava, sempre àvid en tenir nous coneixements. 

En la seva vessant empresarial sols cal mirar la consolidació que féu de l’empresa heretada del seu pare i que inicià el seu avi. Olivet és tot un nom de prestigi i serietat al seu sector avalada per la seva quasi centenària història. La seva intel·ligència li féu veure que en la seva activitat empresarial era necessari que les empreses petites s’associessin per poden competir amb les grans companyies, per això no dubtà en col·laborar en la fundació de quantes societats mercantils i associacions pogueren ser útils per aquesta finalitat. Un transportista de viatgers em digué en una ocasió: “si li hagués de posar una nota com a empresari li dono un deu”. Sempre deia: “un negoci s’ha de saber començar, gestionar i acabar-lo quan toca”. Amb tal finalitat sabé veure les diferents oportunitats de negoci de cada època i quan s’adonava que un tema deixava de tenir interès comercial, el deixava estar i anava per un altre.

Recordo que un dia, tot fet memòria, arribàrem a comptabilitzar més de seixanta empreses i associacions en les quals hi arribà a participar i sempre la finalitat de fer funcionar un sector en el qual hi creia i hi va dedicar la seva vida. Tot i volent-se dedicar a l’arquitectura -estudià a La Salle de Figueres, Els Fossos, i amplià els estudis a Perpinyà-, es va dedicar als autocars per imposició paterna; coses d’aquell temps. Ho vivia, li agradava i sabia gestionar un negoci que, com tots, ha viscut moments bons i dolents.

Una altra de les passions fou el col·leccionisme. He tingut ocasió de contemplar la seva important col·lecció d’objectes, tot disposat amb molt bon gust i perfectament ordenat, abastant molts de temes: cotxes, eines de taller, miniatures, encenedors, objectes antics d’oficina, clauers, telèfons mòbils, revistes del motor, fotografies de tota mena (cabines telefòniques, cementiris, Esglésies) i, com no, tot allò relacionat amb el món de l’autocar (catàlegs, targetes, relacions d’empreses amb els seus corresponents vehicles, maquetes d’autocars….). Un autèntic museu en tota regla, perfectament ordenat.

És just de reconèixer que fou un dels grans motors que ha tingut aquest bloc, ja que des del primer moment que sabé l’objectiu i finalitat del mateix comentà: “hi ha molta feina a fer, ja que hi ha molta fotografia i història de molts empresaris que cal publicar, sinó es perdrà tota aquesta part de la nostra historia recent”. És important que una persona que ja tenia una certa edat s’adonés de la importància d’internet i el gran poder de difusió que té. No li faltava gens de raó i amb tal finalitat mogué una gran quantitat d’amics i coneguts seus que sempre ens atengueren magníficament, fins al punt que organitzarem trobades setmanals cada dissabte amb diferents empresaris del sector, i, si pel motiu que fos, no es podia fer la trobada semblava que faltava quelcom.

Personalment he de reconèixer que he tingut la sort des del primer moment d’haver-hi connectat molt bé i passarem de la coneixença a l’afecte i a una bona amistat. He gaudit de moltes estones de conversa amb un gran home, prudent, assenyat, raonable, de tracte amable, savi i conversador infatigable amb el qual hi podies mantenir tota mena de debat i acceptava la discrepància elegantment. He viscut moltes hores de conversa i quilòmetres amb ell anant a les diferents trobades, hem conversat de tota mena de temes i sempre aplicava una lògica, un sentit comú i un seny a totes les facetes de la vida, ja fos com empresari o com a persona. Sempre em va sorprendre la seva gran rapidesa i agilitat mental, era terriblement llest i àgil de cervell, una fura per als negocis, empresari d’una gran qualitat humana, moltes coses he aprés d’ell i molts i grans consells m’ha donat…favors impagables que sols es fan a un amic.

En aquests anys, els integrants d’aquest bloc hem viscut moments bons i també n’hem viscut de molt dolents per diferents raons. En Joan sempre es preocupà per nosaltres, tingué detalls i gestos com a persona que l’honren i si una cosa estava a la seva ma, ho podies donar per fet

Una altra de les seves grans virtuts era el do de gents. Tot un cavaller educat que sabia com havia de tractar a cada persona i tothom se sentia a gust amb la seva companyia, era el perfecte amfitrió.

El dia del seu funeral vaig coincidir amb un transportista, ja jubilat, que em va dir: “quan jo vaig tenir dificultats, l’única persona que em va ajudar a tirar endavant la meva empresa fou l’Olivet”… Ho deixo aquí. D’altres també ho pogueren fer en aquells moments i no feren,… la vida és així, no la he inventada jo que diu una coneguda cançó…

Lamentablement abans no ens ha deixat, ha hagut de patir una llarga, cruel i dolorosa malaltia. I a pesar de voler lluitar-hi amb totes les seves forces, no l’ha pogut vèncer. I no he d’ocultar que les males notícies que ens anaven arribant ens encongien el cor a tots nosaltres.

Joan: el trobarem a faltar. Per sobre de tot ha marxat una gran persona d’aquelles que seran recordades sempre per la petjada inesborrable que deixava per allà on trepitjava. Descansi en pau.

En Joan Brugués al centre, flanquejar per en Martirià Brugada i en Joan Mercader a l'esquerra i per l'Àngel Torrent i Puig i en Pere Liu a la seva dreta, el 25 de maig de 2013: 

IMG_6352


Obituari d’en Miquel Patinyo Bartomeu en record del senyor Joan Brugués i Prat, que ha mort a Banyoles el dia 5 de març de 2017. Aquest espai i tots els seus col·laboradors volem donar el condol més sentit a la seva esposa, Joaquima Olivé Juanola, els seus fills Carme i Josep, Anna i Narcís, Lina i Martí i Agustí i Carine, néts i besnét.

Volem agrair-li al senyor Brugués la seva gran generositat i qualitat humana. Una sort haver-lo conegut i tractat aquests darrers anys, coneixença que fou possible gràcies a la seva amistat amb en Manel Mir, de Transports Mir de Ripoll, que fou qui ens el presentà. Amb el senyor Brugués travarem una gran amistat, fet recollit en aquest espai.

dissabte, 4 de febrer de 2017

Trobada amb en Sergio Lucena i el senyor Xavier Castells a Barcelona.

Fa un dies ens trucà en Sergio Lucena, mecànic professional i abrandat entusiasta dels vehicles, particularment dels camions espanyols, amb Pegaso al capdavant, per comunicar-nos que s'estaria uns dies a Barcelona per atendre unes gestions personals. Aprofitant l'avinentesa aquest matí ens hem trobat al barri del Bon Pastor de Barcelona, davant per davant de la nau on el senyor Xavier Castells tanca llur camió Nazar B. Atès que l'hora convinguda era a dos quarts de deu del matí hem hagut de matinejar. A les set del matí hem marxat de Roses. 

A dos quart de deu del matí, amb puntualitat suïssa, han aparegut en Sergio a bord del seu cotxe i el senyor Castells damunt d'una moderna, funcional i sostenible bicicleta elèctrica. En lloc d'esmorzar en qualsevol bar dels polígons industrials que envolten la ciutat de Barcelona, a bord del Nazar B, els senyors Castells i Lucena han penetrat fins al centre de la ciutat. Concretament han estacionat el camionet Nazar en un dels dos xamfrans que hi ha a la intersecció dels carrers de Còrsega i Girona, just a la partió del senyorívol, elegant i distingit Eixample dret i l'antiga vila de Santa Maria de Gràcia, menestral i bigarrada. 

La concentració de mirades i interès que el Nazar suscita al seu pas s'ha materialitzat aquest matí amb una coneixença inesperada i ben profitosa. Tot just aparcat el vehicle, ha aparegut el senyor Pere González Esquerdo, un altre apassionat de la marca saragossana des que, de vailet, descobrí en un quadern escolar que l'orde dels religiosos que gestionaven el col·legi Sagrada Família del barri de l'Eixample de Barcelona, establiment desaparegut, havia enviat un camió Nazar a l'Alt Volta. El disseny del vehicle enviat a l'Àfrica el captivà. El senyor González és l'autor de les fotografies dels autobusos urbans Nazar que Blanes tingué en els anys 1960 i 1970 disponibles a la xarxa. També retratà dos camions Nazar a Lloret de Mar i a La Bisbal d'Empordà.

L'aparició del Nazar B li ha causat una gran impressió al senyor González car trobar-se un dissabte qualsevol d'hivern en un xamfrà de l'Eixample de Barcelona un vehicle d'aquesta marca és quelcom inimaginable. Poc pensava ell que n'hi hagués cap de restaurat ben proper a casa seva. Ja se sap que en el pot petit hi ha la bona confitura.

Els senyors Xavier Castells i Pere González xerrant sobre el Nazar restaurat:

IMG-20170204-WA0004

El Nazar s'adiu amb l'arquitectura present en aquest espai de Barcelona que marca els límits dels barris de l'Eixample dret i Santa Maria de Gràcia:

IMG-20170204-WA0007

Acomiadats del senyor González hem esmorzat a la pastisseria Mas del carrer Còrsega de la manera suau i distesa que practiquen els dissabtes al matí les classes acomodades que resideixen a la dreta de l'Eixample de Barcelona com a primera activitat del cap de setmana, activitat que acompanyen amb la lectura de La Vanguardia, el diari dels Godó, cada dia que passa més aïllat de la realitat social del país. El senyor Castells ha botzinat atès que ell s'estima més els esmorzars copiosos amb la llesca d'embotits i un bon vi, propis del rerepaís, i que s'estilen poc al centre Barcelona. 

Completat l'esmorzar era el moment de fer un tomb pels llocs més emblemàtics que distingeixen i singularitzen Barcelona. La muntanya de Montjuïc, el Tibidabo, la Sagrada Família d'en Gaudí, el port. Per aquesta labor el motor Perkins que acull el Nazar és imbatible.

IMG_3704

IMG-20170204-WA0008

Un altre afeccionat de la marca del  lleó dret abraça el senyor Castells en una mostra d'agraïment per la difusió que ha fet per internet d'aquesta empresa desapareguda fa més de cinquanta anys.

IMG-20170204-WA0009

El senyor Castells i en Sergio Lucena abans d'encabir-se dins la cabina del Nazar per visitar Barcelona a bord d'un vehicle tan inusitat:

IMG_3706

IMG_3707

IMG_3708

IMG_3709

IMG_3710

IMG_3711

IMG-20170204-WA0011

IMG_3713

IMG_3712


IMG_3715

IMG_3716

IMG_3717

IMG_3718

IMG_3719

IMG_3720

A finals d'aquest mes és previst la publicació a la revista Solo Camión d'un reportatge del Nazar del senyor Castells. No badeu. Els afeccionats a aquesta marca agraïm l'esforç d'alguns pocs col·leccionistes de camions, com és el cas del senyor Castells, en recuperar i restaurar les poques unitats que s'han conservat fins els nostres dies.

dissabte, 14 de gener de 2017

Un camió Nazar B carregat de troncs a la vall del Ges.

En Xavier Castells, que cerca infatigablement velles, oblidades i polsoses fotografies que continguin camions, ha tret a la llum un altre Nazar B carregat de troncs i branques en un lloc i una data imprecises. Quant al camió, si bé desconeixem qui n'era llur propietari, és un Nazar B de set tones. No ens resulta pas possible precisar on fou retratat el Nazar. Probablement en qualsevol poble proper a la vall del Ges on hi havia els extensos boscos, compresos entre el nord d'Osona i la Garrotxa, d'on extreia la fusta de boix que constituïa la matèria primera per proveir les torneries de Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló. Tal vegada era Vidrà, Santa Maria de Besora, Montesquiu. No ens sembla que fos Sant Quirze de Besora, però tampoc hi posaríem la mà al foc.

Nazar Besora

Si bé la indústria de la torneria arrelà amb força als pobles de la vall del Ges suara esmentats (Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló), la seva implantació també és produí a municipis com Manresa, Sant Hilari Sacalm i Arbúcies. En el cas d'aquests darrers dos municipis la torneria fou afavorida pels grans boscos que els envoltaven i els proporcionaven la matèria primera que els hi calia. Als municipis de la vall del Ges moltes famílies arrodonien els ingressos amb els treball que les dones exercien a casa seva operant amb un torn de fusta. 

Els tallers de torneria de fusta treballaven principalment en la producció de peces per la indústria tèxtil i estris de fusta de tota mena. La introducció del plàstic i del metall, juntament amb la desaparició de la major part de la indústria tèxtil a Catalunya, ha arraconat aquest sector que avui dia ha esdevingut residual. 

El camió Nazar B carregat de troncs correspon al model que Factorias Nápoles SA presentà i produí l'any 1965. Presentació d'aquest model, equipat amb un motor Perkins Hispania, en una fira de mostres. La unitat presentada incorporava una ploma:

nazarsuper7t1965

L'empresa de transports Àngel Vilar de La Bisbal d'Empordà tingué, tal com es recull en aquesta fotografia, una unitat d'aquest model que muntava una caixa de fusta amb alces i vela per a transports generals:

Camió Nazar de l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA

Un establiment malagueny especialitzat en la compra-venda de camions clàssics disposava fa uns anys d'un camió Nazar B de set tones equipat amb un bolquet. Estigué uns quants anys en venda i desconeixem que se n'ha fet. Les fotografies del Nazar facilitades per un bon amic:

IMGP5800

IMGP5799

IMGP5798

Tant de bo que algun dels nombrosos lectors osonencs que ens segueixen puguin donar-nos més informació sobre aquest camió Nazar B carregat de trons fotografiat en un lloc indeterminat del nord de la comarca d'Osona. I sobre la data, apuntem que podria ser els primers anys de la dècada de 1970. 

Agraïm l'esforç desplegat per en Xavier Castells per trobar material valuós per fornir l'afició envers els camions clàssics al nostre país. En aquest cas concret, un camió Nazar, una autèntica rara avis.

divendres, 13 de gener de 2017

Descobert un camió Nazar B de set tones a Conca.

El  cap de setmana del 28 al 30 d'octubre de 2016 tingué lloc a Alcanyís la vint-i-dosena edició de la fira del Motor Classic Alcanyís que comptà amb l'assistència d'uns quants camions procedents de les comarques veïnes, del País Valencià -principalment del cantó de Castelló com un meravellós Leyland Comet de la família Vidal que conserva la seva caixa de fusta original de transport de peix fresc- i camions de la contrada, la comarca del Baix Aragó. Un dels camions que més interès i admiració suscità fou la tractora nord-americana d'en Santi, veí del municipi i un dels promotors d'aquest encontre que es celebra ininterrompudament des de l'any 1994. 

De Catalunya hi assistiren el senyor Francesc Palau acompanyat amb la seva senyora a bord d'un Pegaso 1065 Europa comprat fa poc temps a en Mallol, un firaire de Palau-Solità i Plegamans, i també en Claudi Herguido Fo i en Xavier Castells Quintana amb el Barreiros Super Azor del primer. En Claudi li feia il·lusió d'acudir a Alcanyís per la proverbial amabilitat i hospitalitat dels veïns i els grans i profunds vincles històrics que agermanen els aragonesos amb els catalans. I el senyor Castells li plaïa de retrobar-se amb una bona colla d'amics d'arreu d'Espanya que ha conegut en els diferents encontres de vehicles clàssics que es celebren pertot. A Alcanyís en Xavier Castells tingué l'ocasió de sopar amb el Rogelio Cerezales, un entusiasta lleonès dels vehicles Pegaso amb qui comparteix una gran amistat. 

Alguns dels camions que assistiren al Motor Classic Alcanyís -un Ebro C350, dues tractores nord-americanes i el Barreiros Super Azor de la família Herguido- arrenglerats davant la carretera:

IMG-20161029-WA0004

Sopar de germanor entre els assistents que tingué lloc el divendres al vespre. Els senyors Castells i Herguido també hi assistiren amarats de l'entusiasme i l'alegria col·lectiva que desprenia l'acte:

IMG-20161029-WA0124

El dissabte el senyor Castells, sociable i obert de mena, entaulà una franca i distreta conversa amb un senyor que també assistí a la fira del motor clàssic d'Alcanyís. Enmig de l'animada conversa el senyor Castells informà el seu interlocutor que havia restaurat un camió petit Nazar B i li mostrà una fotografia -en Xavier Castells d'ençà del treball executat amb el Nazar ha esdevingut un dels principals divulgadors de la marca saragossana. L'interlocutor li informà que al seu poble, a la província de Conca, hi havia un Nazar semblant al seu, però més gros, tancat en un garatge. 

El Nazar B del senyor Castells exposat en un dels patis del recinte firal de Montjuïc:

IMG-20161229-WA0021


Les dades facilitades pel veí de Conca, si eren exactes i veraces, feien pensar que el Nazar tancat en un garatge muntava la primera versió de la cabina B que Factorias Nápoles SA llançà al mercat l'any 1963. Projectada a partir de les cabines franceses aleshores més modernes i innovadores, presentava unes línies esveltes, avantguardistes i gràcils que xocaven amb l'antigor de les cabines dels camions espanyols de la primera meitat dels anys 1960. 

El Sr. Castells suposava o intuïa que es tractava d'un Nazar B de set tones com el que tingué Transports Boixadera de Navàs, a la comarca del Bages, que treballava majorment en el transport de carbó. Gràcies a l'article publicat a la revista digital En Camión, creada i gestionada pel senyor Joan Garriga Molina, un dels grans periodistes del món del motor, ens assabentarem que dita empresa bagenca tingué una unitat d'aquest model, recollida en aquesta fotografia:


camió Nazar Joan Boixadera

En l'article publicat a la revista En Camion sobre la història de l'empresa familiar Transports Boixadera el senyor Garriga manifesta la seva opinió, molt qualificada, que la cabina que equipava aquest Nazar B era d'una notable modernitat i vigència en aquells primers anys de recuperació econòmica de l'estat espanyol un cop superada l'interminable postguerra.

Transportes Ángel Blanco del municipi de Pravia, a Astúries, que tenia autocars, també tingué en els anys 1960 dos camions, un dels quals un Nazar B de set tones carrossat amb un bolquet per traginar carbó. Gràcies a l'article publicat al bloc Fotos Viejas, Viejas Ruedas que gestiona la senyora Begoña Reigadas sobre la història del transport al nord d'Espanya hem accedit a aquesta informació d'un gran interès.

T03 Nazar (O-62.371)

Després de portar a cap unes quantes gestions, el senyor Castells contactà amb l'amo del camió Nazar B. Aquest senyor tingué l'amabilitat d'enviar-li unes quantes fotografies que ens deixaren una sensació agredolça: si per una banda és una satisfacció descobrir un altre vehicles Nazar, en aquest cas un camió dels grans, el deteriorament i oxidació que pateix la carrosseria fa que sigui improbable la seva recuperació. L'actual propietari del Nazar li manifestà al senyor Castells que llur propòsit era restaurar-lo, motiu pel qual l'havia tancat sota cobert. 

Fotografies del camió Nazar B de Conca on es visualitza el grau de podriment assolit:

IMG-20161207-WA0022

IMG-20161207-WA0025

IMG-20161207-WA0026

IMG-20161207-WA0023

IMG-20161207-WA0024

IMG-20161207-WA0029

Per la informació facilitada pel propietari, el camió fou comprat pel seu avi els primers anys de la dècada de 1960. El camió, equipat amb una plataforma i una ploma, sempre treballà a bosc, en la recollida i transport de troncs, activitat que trinxava de valent els vehicles. Tal com s'aprecia per les fotos publicades i ens confirmà el propietari, des que fou comprat, el camió sempre ha dormit al ras. I el clima extrem de Conca no perdona pas. Esperem poder ampliar més informació sobre aquest Nazar. I agraïm al senyor Castells la infatigable labor a la recerca de qualsevol material relacionat amb Nazar.

diumenge, 18 de desembre de 2016

Celebració del dinar de Nadal a Alcarràs (Segrià) (i).

Els dies previs al dissabte 17 de desembre, que era el dia previst per la celebració del dinar a Alcarràs, trobada que incloïa diverses activitats, uns quants assistents que hi havíem d'assistir estàvem desficiosos per tal que arribés el dia. Estàvem delerosos per retrobar-nos amb els amics i participar en els actes programats. 

Ahir dissabte, el gran dia, mentre una tractora amb una góndola noliejada des d'Astúries acudí a Matajudaica per carregar els tres Nazars que foren d'en Joan Saló Borell, ens trobàrem tal com haviem convingut amb en Pere Liu i en Xavier Pujol davant del restaurant Viena de Vic, al peu de la carretera de Manlleu. A les vuit en punt del matí, amb la puntualitat suïssa que el defineix, ha arribat en Toni Arimany. Tots quatre, còmodament escarxofats en un espaterrant Range Rover, talment fossin uns ministres, hem marxat per l'Eix Transversal i la Nacional II cap a Alcarràs on els senyors Claudi i Eduard Herguido i el Club de Vehicles Històrics de Lleida, encapçalat per llur president, el Sr. Antoni Pomés Tosquella, han organitzat el segon dinar de Nadal. Ens plaïa molt de participar-hi.

A les deu en punt del matí, a la nau que la família Herguido té als afores del nucli urbà d'Alcarràs on hi tanquen els camions clàssics, hem coincidit amb una munió d'afeccionats als vehicles clàssics amb el ferm propòsit de gaudir de la presentació de dos camions Barreiros restaurats enguany. No veníem pas del Nord i del Sud com cantava en Lluís Llach en una popular cançó sinó de les quatre demarcacions del país. El grup més nombrós, per proximitat geogràfica i per la capacitat de mobilització que té el senyor Pomés i la seva muller, procedia de les comarques de Lleida. Uns quants afeccionats lleidatans han comparegut amb els seus vehicles clàssics, fet que ha engrandit l'esdeveniment. De Barcelona també ha comparegut una bona colla; enguany hem de destacar en Lluís i en Benet Pareja, bons amics de Granollers, el Sr. Palau i la seva senyora de Barcelona, i en Jordi Riera Palmer des del Penedès. Del cantó de Tarragona hem gaudit de la presència d'en Jordi Ramos i els senyors Sales que s'han desplaçat amb un superb Citroen Tiburon. Del cantó de Girona, ateses les dates i la distància, només han comparegut els bons amics Pere Liu i Xavier Pujol.

El Citroen Tiburon del senyor Sales, de Reus, i el Seat 850 Spyder d'en Ricard Palomas Negre:

IMG_3616

Atès que aquests dies el clima de Lleida és insofrible, insuportable, els senyors Herguido han tingut la gentilesa i amabilitat de servir xocolata desfeta amb xurros amb la finalitat de mantenir l'escalfor corporal i reviscolar els ànims dels assistents després d'un llarg i feixuc viatge des de llocs d'orígen, just a les portes de Nadal. 

IMG_3588 

Consumit l'esmorzar dolç i calent, fruit de la generositat i acolliment que distingeix els senyors Herguido, s'han presentat els dos camions restaurats enguany. Dos Barreiros, un Super Azor que munta la cabina del model Gran Ruta, i un 2626, popularment conegut com el Yeye i que és fàcilment identificable pel color taronja butà amb què sortia pintada de fàbrica la cabina. Fou el primer camió Barreiros desenvolupat per Chrysler i donà, en general, un rendiment excepcional. Tots els transportistes que en tingueren o hi treballaren en serven un bon record i opinió. El seu llançament posà en evidència, creiem, l'obsolescència manifesta d'alguns models que produïa la seva competidora directa Pegaso. 

Els quatre Barreiros restaurats per en Claudi i l'Eduard Herguido: 

IMG-20161217-WA0019

IMG_3589

IMG_3626

IMG_3610

Si bé en Claudi Herguido ens expressà que feia més de quinze dies que la boira permanent que embolcalla la plana de Lleida havia impedit de gaudir de l'escalfor que a les darreries de la tardor i al pic de l'hivern proporciona el sol, ahir dissabte, casualment, la boira es dissipà i l'astre féu acte de presència. Fou una anècdota  meteorològic molt ben acollida pels soferts habitants de les comarques del pla de Lleida. Les cares de satisfacció que manifestaven donaven fe de la gaubança que tal presència els hi causà. Per als afeccionats que procedeixen de la resta del país, amb l'excepció d'en Toni Arimany que també pateix la boira vigatana, avesats a gaudir de la ració de sol diària, tal satisfacció ens desconcertà una mica.

Els quatre camions de la família Herguido exposats ahir dissabte al pati de la nau on són tancats. El primer, el Barreiros 2626:

IMG_3593

IMG_3592

IMG_3598

En Claudi Herguido té un record ben viu del dia que veié per primer cop un Barreiros 2626. De ben petit acompanyà son pare a la fàbrica Borges de Tàrrega. Allà, a la cua per descarregar, hi havia un Barreiros 2626 d'un transportista castellà, nou. El Claudi, que accedí a la cabina, l'enlluernà el tablier amb els quatre rellotges i la modernitat de la cabina en comparació de la del Super Azor que conduïa son pare. Per aquest motiu, quan aquest camió fou dipositat en un desballestament del Segrià, en Claudi no dubtà pas en comprar-lo i restaurar-lo. Havia fet realitat un somni que acaronava d'ençà que era un vailet.

El primer camió que fou restaurat com un homenatge al senyor Mariano Herguido, el Barreiros Super Azor amb caixa de fusta i alces, igual que el que tingué:

IMG_3619

IMG_3602

El Sava Berliet, sens dubte el camió més prodigiós de la col·lecció i que suscità major admiració:

IMG_3603

IMG_3613

IMG_3618

En Xavier Maraña, ben alegroi, al volant del Sava Berliet:

IMG-20161218-WA0064

En Claudi Herguido amb el senyor Lluís Pareja, transportista jubilat que conduí en el curs de la vida professional uns quants Barreiros:

IMG-20161218-WA0103

El Barreiros Super Azor equipat amb una cabina del model Gran Ruta, comprat per en Claudi Herguido per mediació d'en Jordi Ramos a un poble de les terres de l'Ebre. Sort n'hi hagué, per a culminar llur restauració, del suport prestat pel senyor Luis Alberto Garrido Sanz, de Medina del Campo, poble castellà atapeït d'història, el doctor Barreiros com es conegut arreu, que subministrà el parabrisa davanter que es necessitava. L'estat del motor d'aquest camió és excel·lent:

IMG_3621


IMG_3612


IMG_3612

IMG_3609

IMG_3606

IMG_3607

IMG_3608

El senyor Lluís Pareja, al volant del Barreiros Super Azor, recordava vivències de la seva professió de transportista:

IMG-20161218-WA0105

Els assistents férem una fotografia del grup per immortalitzar una trobada que proporcionà grans satisfaccions:

IMG_3550

IMG_3551

A les 11 en punt del matí era l'hora de marxar a corre cuita. Ens esperaven al museu de la mina de Mequinensa. Era l'hora de tornar a tancar els camions a la nau i emprendre la marxa cap a l'Aragó:

IMG_3627

IMG_3628

El Sr. Castells al volant del Sava Berliet per tancar-lo dins la nau:

IMG_3629

IMG_3632

IMG_3630

Un Citroen conduït pel senyor Pomés acompanyat per la seva senyora:

IMG_3615

El Mercedes Benz d'en Miquel Gamon:

IMG_3617

El reeiximent de les restauracions executades pels senyors Herguido parteixen de la selecció del planxista que ha reparat els cops i bonys, ha sanejat els podrits i ha pintat i reconstruït l'interior de la cabina. És en Carlos Tomás Roure, propietari del Taller Central d'Alcarràs. Aprengué l'ofici de ben jovenet i treballà en uns quants tallers de planxa i pintura fins que es posà pel seu compte. Cada restauració que ha fet per encàrrec dels senyors Herguido ha superant l'anterior. Una manifestació de perfeccionisme constant. La restauració del Barreiros 2626 es difícil de superar. Llur cabina té set capes de pintura de gran qualitat. Un acabat que aquest vehicle no tingué pas el dia que sortí, acabat, de la cadena de muntatge de la fàbrica de Villaverde.

I un detall curiós que cal consignar. La planxa més gruixuda i de més qualitat és la del Sava Berliet. Era importada de França i, per tant, tenia una qualitat impossible de trobar en qualsevol dels camions fabricats en aquells anys a l'estat espanyol. I quant als Barreiros, la planxa dels Barreiros Super Azor era més gruixuda i agraïda de treballar que no pas la del Barreiros 2626, produït per Chrysler, més prima i complicada de reparar. Més prima és sinònim de menys cost econòmic i menys pes.


Continuarà.