divendres, 2 de novembre de 2018

La creu del port de l'Ordal a l'antic traçat de la carretera nacional 340.


Catalunya, país abrupte i muntanyós en què les vies de comunicació, magres i escarransides, han jugat un paper principal, hi havia uns quants punts que eren parada obligatòria per als qui hi transitaven amunt i avall. Alguns d’aquests indrets on s’hi aturaven camioners, usuaris d’autocars de línia i serveis discrecionals, viatjants i famílies que es desplaçaven en turismes particulars, han estat reportats en aquest espai.

El lloc de parada habitual més conegut del país segurament és la Panadella, sorgit sobre la carretera nacional II, a la confluència de les províncies de Barcelona, Tarragona i Lleida, que era la porta d’accés al pla de Lleida venint de Barcelona o, procedent de Lleida, l’entrada, per la comarca de l’Anoia, a la zona industrial i densament poblada de Barcelona.

Antic nucli de cases que constituïa el veïnat de La Panadella, en el municipi de Montmaneu: 

La Panadella 1

Tres imatges de l'hotel Bayona amb la benzinera i el primer garatge adossat a l'edifici principal. Deliciosa publicitat dels pneumàtics Pirelli instal·lada sobre la coberta de la benzinera:

La Panadella 7

La Panadella 6

La Panadella 3

Garatge exterior de l'hotel Bayona, a l'altra banda de la carretera nacional II, delimitat per un mur de pedra i unes arcades:

La Panadella 9

La Panadella 4

La Panadella 10

Façana de l'hotel Bayona:

La Panadella 8 Hotel Bayona

Construcció del garatge gran de l'hotel Bayona:

La Panadella 2

Un altre espai de gran popularitat i renom, al centre del país, fou el de Les Quatre Carreteres, al municipi de Tona, on hi paraven els vehicles que circulaven per l’antiga nacional 152 que unia Barcelona amb Puigcerdà a través de Granollers, Vic, Manlleu, Ripoll i la collada de Toses. Una epopeia en els anys 1950 i 1960 amb els precaris vehicles que hi havia aleshores. A les Quatre Carreteres, com també a la Panadella, hi havia un bon hostal amb habitacions obert les vint-i-quatre hores del dia que despatxava menjars a qualsevol hora, un taller mecànic per atendre les panes corrents que els vehicles tenien i una benzinera per proveir-se de carburant i lubricants.

Distintes imatges de l'hostal 4 Carreteres de Tona, que recull les reformes i ampliacions de l'establiment. Primer edifici que acollia l'Hostal amb el restaurant a la planta baixa i les habitacions en les dues plantes superiors. Al fons, a l'esquerra, la benzinera:

Hostal Les 4 Carreteres Tona editorial R Gassó

Hostal les 4 carreteres camió

Hostal les Quatre carreteres benzinera i camions

L'hostal amb l'ampliació executada:

Hostal les 4 carreteres Tona automòbils

Part posterior de l'hostal 4 Carreteres:

Hostal les 4 Carreteres de Tona

La benzinera en les dècades de 1960 i 1970:

Hostal les 4 carreteres benzinera


Hostal 4 carreteres encreuament

Explanada adossada a l'hostal destinada a l'aparcament de vehicles:

Hostal les quatre carreteres 
explanada

postal Hostal 4 carreteres

La carretera nacional 340 era un altre via de comunicació de gran importància que unia Barcelona i Tarragona per l’interior, travessant el Baix Llobregat i el Penedès, fins que l’entrada en funcionament de l’autopista AP-7, que desviava el trànsit per Martorell i Sant Sadurní d’Anoia, estalvià els usuaris de la carretera 340 el tràngol de creuar el port de l’Ordal amb les cues que es formaven per travessar el poble de Vallirana i els revolts semicirculars que, en direcció al Penedès, conduïen fins al capdamunt del coll, amb la seva creu al cim.

La creu de l'Ordal en dues imatges dels anys 1960:

creu de l'Ordal

creu de l'Ordal 1965

Dues imatges de la creu del coll de l'Ordal extretes d'internet: 

creu del coll de l'Ordal

creu del coll de l'Ordal i carretera_z

L’estat espanyol, que és el titular d’aquesta carretera, en el curs dels anys ha fet poques millores. La variant de Vallirana, reclamada insistentment pels veïns, està aturada des de fa anys malgrat les promeses i compromisos dels distints governs espanyols. El tram que hi ha entre Vallirana i el poble de l’Ordal, conserva, llevat del cim de la muntanya on s’aixeca una creu, el mateix traçat que la carretera presentava en la dècada de 1950. Circular-hi evoca el traçat que les carreteres oferien en la immediata postguerra.

Les poques millores introduïdes en aquest tram de la carretera nacional 340 han eliminat els revolts tancats que hi havia al cim del port de l’Ordal. Els usuaris de la carretera no gaudeixen de la creu del coll de l’Ordal en circular-hi per un punt ample i recte situat sota el símbol religiós. Si hom vol accedir-hi ha de desviar-se del traçat actual i arribar fins a la creu. Els qui coneixen bé la carretera, en haver-hi passat en els seus anys de glòria i esplendor, tenen un coneixement precís i exacte del lloc on és troba la creu que corona el coll. Si l’ocasió és favorable, es disposa de temps i es vol remembrar els temps pretèrits, és del tot aconsellable arribar-se fins a la creu del coll de l’Ordal, present en dues fotografies de la dècada de 1960 i 1970 que retraten el punt més alt del port.

Port de l'Ordal edicions Beascoa

Postal Sant Esteve de l'Ordal Postals Digasa Cerber 1972

El senyor Xavier Castells, transportista jubilat de Barcelona, i el senyor Ramon Manonellas Cirera, mecànic jubilat de Mollet del Vallès, que avui marxen des de Barcelona per participar en la trobada de vehicles clàssics que tindrà lloc aquest cap de setmana a Alcanyís, a bord respectivament d’un petit camió Nazar B i un Ebro C, han enfilat, tal com feien els transportistes en la dècada de 1960, quan els dos camions que posseeixen foren matriculats, el port de l’Ordal. Coronat el cim s’han aturat a la creu del coll, des d’on han gaudir de les vistes panoràmiques que aquest indret privilegiat ofereix. Cal lamentar la poca conservació d’aquest espai per la manifesta falta d’interès de les administracions competents.

El Nazar B i l'Ebro C dels senyors Castells i Manonelles a Mollet del Vallès, abans de partir cap a Alcanyís per la carretera nacional 340 i trencar, a l'alçada de Reus, cap a la carretera nacional 420 que condueix a destí pel Pradell de la Teixeta, Falset, Gandesa, Mora la Nova i Calaceit:

Nazar i Ebro

El Nazar i el Ebro al costat de la creu del port de l'Ordal:

Nazar i Ebro a la Creu de l'Ordal

Els qui els hi agrada sortir els caps de setmana, ara que som a la tardor i s’acosta l’hivern amb els dies curts de llums solar, poden circular pel tram de la carretera nacional 340, comprès entre Vallirana i l’Ordal, i visitar la creu del Coll de l’Ordal. En acabat, tenen al seu abast els restaurants que hi ha oberts al poble de l’Ordal, que és la porta de la comarca de l’Alt Penedès, país de vinya, venint del Baix Llobregat. Aquests establiments fan la funció que La Panadella i l'Hostal Quatre Carreteres compleixen als qui circulen per la carretera nacional II i la C-17.

dissabte, 20 d’octubre de 2018

La miniatura furgó Nazar B de l'any 1964 que produeix Otero Scale Models.

Otero Scale Models, empresa asturiana fundada per en Víctor Otero en què hi participen en Javier Valdés, en Javier Zayas i la Raquel Otero, produeix miniatures de vehicles de gran qualitat i reconeixement. Aquesta tardor ha llançat, amb l’ànim de recuperar vehicles industrials produïts a Espanya en la dècada de 1960, la miniatura d'un furgó Nazar B de 1500 quilos matriculat l’any 1964.  Han estat els primers miniaturistes que han confiat en la capacitat dels vehicles de la casa Nazar d'atreure l'atenció dels afeccionats i col·leccionistes. Fa uns anys reproduïren un camió Nazar A de sis tones. Ara hi tornen amb aquest furgó.

La miniatura d’aquest furgó Nazar, que reprodueix fidelment una unitat curosament restaurada per un col·leccionista asturià, es pot adquirir en dues versions de carrosseria: mixt i tancat. Otero Scale Models ofereix la miniatura, produïda en les dues versions mixt i tancat, en dos formats: format KIT per ser muntada i pintada, i el format muntat i acabat directament pel fabricant.

Otero Scale Models ha tingut la gentilesa d’enviar-nos les fotografies del procés de creació, fabricació i muntatge del furgó Nazar B de 1964. Un procés laboriós i complex. El primer pas fou contactar amb un col·leccionista asturià que posseeix una unitat d’aquest model, matriculada a Barcelona. Aquesta unitat fou fotografiada i mesurada per conèixer amb exactitud les seves mesures reals.

Fotografies de l'interior del furgó Nazar B que féu el miniaturista per produir la reproducció del vehicle a escala 1/43:

interior-nazar-lisardo-1

interior-nazar-lisardo-2

interior-nazar-lisardo-3

En disposició de les mesures del furgó Nazar B 1500 i tots els detalls que presenta, també de l’interior, es dibuixà en 3D la carrosseria, xassís, interior, seients i demés elements que té. Un cop completat l’anterior procés, es fresaren en resina les peces del model per assemblar les peces i muntar el màster que permetrà l’obtenció dels motlles. Molts detalls del màster són acabats manualment per garantir que totes les peces encaixin i, d’aquesta manera, facilitar el muntatge a la fàbrica i als clients que adquireixen els models en format KIT.

Obtingut el màster de les diferents peces, es produeixen els primers motlles pre-sèrie, la finalitat dels quals és confirmar o corregir les peces definitives a partir de les quals es fan els motlles de producció en silicona que tenen un cost menor que els motlles d'acer i una vida més curta: només vint-i-cinc còpies. Aquest sistema de producció artesanal solament permet fer sèries curtes i limitades.

A més a més de les diferents peces de resina, aquesta miniatura Nazar B 1500 incorpora peces de metall com el volant. També té peces fotogravat com ho són els neteja-parabrises, els retrovisors, manetes. Els vidres de les finestres i el parabrisa es fabriquen amb lexan termoformat.

Totes les peces, excepte les de metall que conté el model, incloent-hi els pneumàtics, són produïts artesanalment per Otero Scale Models en llur taller. Aquest fet posa de manifest la qualitat i passió que hi posen en cadascun dels models que produeixen. El resultat és el prestigi que suscita als afeccionats la miniatura produïda per causa de l’alta qualitat que presenta.

Un cop es disposen de les còpies de producció, es poleixen allisant-les, escatant-les i corregint petits defectes per pintar-les: els colors principals es pinten amb pistola usant pintures d'automoció i els detalls es rematen amb un pinzell. Completada aquesta fase, es munta el model. Aquesta tècnica permet que les peces de les miniatures que produeix Otero Scale Models tinguin un ajust perfecte i, en conseqüència, l'assemblatge del format en kit sigui més fàcil de muntar que els d’altres models de fabricants artesans de miniatures.

El format en KIT incorpora un manual de 4 pàgines que explica gràficament i didàctica el procés de muntatge amb consells pràctics i útils.

El disseny del model versió combi en 3D:

Captura-1

Disseny del model combi en 3D on s'aprecia el meticulós treball de disseny:

Captura-2

Disseny del model furgó tancat en 3D:

Captura-3

Disseny de les llantes davanteres i posteriors en 3D que equipava aquest model produït a Saragossa:

Captura-4
 
Carrosseries en procés de pintar al costat del màster original, i dues peces de l'interior i del capó en procés de pintar:

fotografia-1 (1)
 
Carrosseries en procés de pintar sense calques ni vidres:

fotografia-2
 
Peça interior pendent d'acabament, sense les calques, volant i altres peces en fotogravat:

fotografia-3

Dues peces del xassís i interior tal com surten del motlle, no treballades ni polides:

fotografia-4

Motlles per a les peces de lexan termoformat: vidres de les portes laterals i parabrises:

fotografia-5

Els afeccionats interessats en comprar aquesta miniatura del furgó Nazar B 1500 de l’any 1964 poden encarregar-la fins el dia 30 de novembre de 2018. Un termini breu que venç aviat. Otero Scale Models només produeix les unitats encarregades pels afeccionats dins del termini fixat. Han incorporat la producció sota comanda amb què actuen els fabricants de vehicles i, en general, tot el sector de l’automoció. Una manera pràctica d’estalviar-se estocs.

Publicitat de la miniatura del furgó Nazar B de 1500 quilos, a escala 1/43, disponible en la web de l'empresa Otero Scale Models: 

furgon-nazar-escala-43-otero-scale-model

furgon-nazar-marron-furgon-escala-43-otero-scale-model

furgon-nazar-azul-combi-escala-43-otero-scale-model

És admirable l’esforç i treball esmerçat pel fabricant Otero Scale Models d'oferir, als afeccionats a les miniatures, reproduccions a escala de vehicles coneguts però poc divulgades en no haver suscitat l’interès dels grans productors de miniatures que anuncien llurs models a través de la televisió i portats d’internet i els venen a través de quioscs i punts de venda semblants. Omplen un nínxol de mercat creixent amb un producte que presenta un acabat gairebé perfecte.

divendres, 19 d’octubre de 2018

El Pegaso Comet de Castellblanch de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès).

L'Isidre Tetas i Vendrell va néixer a cal Sells de l'Ordal, casa de tres pisos on es celebraven els balls tradicionals del poble, l'any 1932. L'Ordal, veïnat integrat actualment en el municipi de Subirats, es troba al peu del coll de la Creu de l'Ordal que connecta, a través de la carretera nacional 340, la via de comunicació tradicional de Catalunya amb el País Valencià, les comarques de l'Alt Penedès i el Baix Llobregat. Eren set germans i el seu pare, en Josep Tetas, era sastre.

Com era corrent aleshores, l'Isidre Tetas treballà de ben jovenet a la pedrera Els Lledoners de l'Ordal. Una feina que fatigava de valent en no estar mecanitzada. La seva mare, la Teresa Vendrell, que era una cuinera excel·lent que dominava l'art i els secrets de la cuina, i llurs dues filles grans, solteres, la Matilda i la Florentina, que van aprendre l'ofici dels fogons de la mare, van obrir arran de la carretera nacional 340 que travessa el poble de l'Ordal, posat a banda i banda d'aquesta infraestructura, el Bar Restaurant Sport. Aquest establiment aviat guanyà prestigi i una fidel clientela constituïda per camioners, viatjants de comerç i automobilistes de tota mena, incloent-hi turistes, que valoraven els tres plats de cuina casolana i de temporada que oferia en un menú de preu assequible. Uns anys més tard obrí les portes a l'Ordal un altre restaurant, cal Pelegrí.

Un Maudslay de l'empresa Transports Homs del barri del Poblenou de Barcelona, aturat en un revolt del coll de la Creu de l'Ordal: 

Camió Maudslay de l'ermpresa TRANSPORTS HOMS al port de l'Ordal

camió Maudslay de TRANSPORTS HOMS de Barcelona al Port de l'Ordal (N-340)

Un Pegaso al cim del Port de l'Ordal a mitjan dels anys 1960; al fons, a l'esquerra, la creu que corona el port: 

Port de l'Ordal edicions Beascoa 
El poble de l'Ordal, travessat per la carretera nacional 340, en la dècada de 1960:

poble de l'Ordal i carretera 340

poble de l'Ordal

poble de l'Ordal editorial Beascoa

En el Bar Restaurant Sport que regentava la senyora Teresa Vendrell acompanyada de les seves filles Matilda i Florentina, en el poble de l'Ordal, s'hi aturaven camioners que en les dècades de 1950, 1960, 1970 i 1980 feien províncies majorment amb  camions Pegaso i alguns pocs camions importats d'altres països europeus. En la dècada de 1950 predominaven els Pegasos 140 dièsel, els Pegasos Z-207, i uns pocs camions nord-americans i també Man i Mercedes Benz procedents d'Alemanya:

Pegaso 140 cervesa Damm Barcelona

Pegaso 140 Comercial Terrestre i Marítima

Pegaso Z-207 pinsos

camió Studebaker


camió Man companyia Terrestre i Marítima

En la dècada de 1960 senyorejaven els Pegasos i els Barreiros:

Pegaso 1063 Palència

Pegaso Comet València

En un ball popular del veïnat de can Rossell, poble agregat al municipi de Subirats, l'Isidre Tetas conegué a la Rosa Sabaté Masana, del poble dels Casots de Subirats. Llur família eren masovers de cal Suchet, una masia que pren el nom, sembla ser, d'un militar francès que participà en la guerra del francès que tingué lloc entre els anys 1808 i 1814, en l'època napoleònica. La finca, propietat de la família Camprubí que posseeix les Caves Camprubí, produïa raïm. La Rosa, nascuda l'any 1937, era la petita de tres germanes: la gran era la Núria i la mitjana la Teresina. 

L'Isidre Tetas i la Rosa Sabaté es casaren a principis dels anys 1960 i establiren la seva residència en un pis de La Verdera de Sant Sadurní d'Anoia. Tingueren tres fills: la Matilda (1965), en Xavier (1969) i la Rosa (1975). Ell entrà a treballar a Bodega Castellblanch SA, empresa familiar fundada l'any 1908 per en Jeroni Parera Figueres. El seu cunyat, en Jacinto Boquera, nascut a Logronyo i casat amb la Teresina Sabaté, conduïa un camió de caves Castellblanch. L'Isidre feia d'ajudant del seu cunyat en el transport, arreu d'Espanya, amb un Pegaso Comet, dels vins i espumosos que Castellblanch produïa. També transportaven les casetes o estands que Bodega Castellblanch SA muntava en les fires que tenien lloc principalment a Andalusia.

El Pegaso Comet de Castellblanch en ruta cap a una fira que s'havia de celebrar en una ciutat d'Andalusia per muntar una caseta de promoció i venda dels espumosos que produïen. L'Isidre Tetas i llur cunyat Cinto Boquera són els dos primers de la dreta:

PEGASO COMET

Caseta de Castellblanch muntada en una fira. L'Isidre Tetas és el segon de la dreta:

SEAT 1400B

Companys de feina d'en Jacinto Boquera i l'Isidre Tetas, que són els dos primers de la dreta respectivament, en una cursa de braus d'un municipi d'Andalusia:

CURSA DE BRAUS

El Pegaso Comet de Caves Castellblanch al costat d'un Sava matriculat a Girona que pertanyia a l'empresa Catalana de Vinos SA (CAVISA). L'Isidre Tetas i llur cunyat Jacinto Boquera, drets davant del Pegaso, son el tercer i quart per l'esquerra:

PEGASO I SAVA CAVISA

L'Isidre Tetas, dret, al mig de l'escala dipositada davant la porta colissa del magatzem de Catalana de Vinos SA; llur cunyat Cinto, conductor del Pegaso, és davant seu, assegut:

PEGASO CAVISA

Cap a l'any 1970, fatigat de voltar arreu d'Espanya proveint d'espumosos els distribuïdors de la casa Castellblanch, abandonà l'activitat del transport i féu de vigilant o sereno de la fàbrica que l'empresa tenia a Sant Sadurní d'Anoia, amb un gos que l'acompanyava tothora. Al cap d'uns anys passà a la secció d'encolament de les caixes de cartró de les ampolles de caves i vins que produïa l'empresa. Visqué la venda de Bodega Castellblanch SA a RUMASA (Ruiz Mateos SA), el holding empresarial que fundà el senyor José Maria Ruiz Mateos, un empresari intrèpid i temerari; patí la incertesa causada per l'expropiació d'aquest holding empresarial l'any 1983 pel govern espanyol, actuació molt controvertida i que es resolgué als Tribunals; i la compra de l'empresa l'any 1984 pel Grup Freixenet que donà als treballadors confiança i tranquil·litat. Es prejubilà de Caves Castellblanch per problemes de salut. Morí a Sant Sadurní d'Anoia l'any 2008. 

Agraïm a la família Tetas Sabaté les fotografies de l'activitat de transport de Caves Castellblanch que conserva. Les empreses del cava de l'Alt Penedès han estat un factor positiu de riquesa i progrés per aquesta comarca.