divendres, 10 de maig de 2019

El camió Nazar C que tingué l'empresa Transportes Felipe Pineda de Lucena (Còrdova).

Un amic ens ha informat que la web de l'empresa Transportes Felipe Pineda del municipi de Lucena, a la província de Còrdova, conté la fotografia d'un camió Nazar C, de tres-mil cinc-cents quilos de pes, equipat amb una caixa de transports generals coberta amb una vela. D'acord amb la informació que subministra la referida web, el Nazar, que munta una visera i barres de posició, matriculat a Còrdova, fou el primer camió que tingué el senyor Pineda:

camio Nazar C Transportes Felipe Pineda Lucena Còrdova

Només hi havia una altre fotografia antiga d'un camió Nazar C que fou del senyor Esteve Parcerisas, marxant, venedor ambulant  d'olives i fruits secs a les comarques del Ripollès i Osona, amb una carrosseria construïda per Carrosseries Pirineus SA:

Camió Nazar a Ripoll (1968)

El fet que hi hagi només dues fotografies d'època d'aquest camió, d'acord amb la informació que disposem ara per ara, és absolutament natural i lògic. Fou produït i comercialitzat l'any 1965, en el curs d'un any. Algunes unitats produïdes, un cop venuda Factorias Nápoles SA a Barreiros Dièsel SA, foren liquidades a molt bon preu en el transcurs dels anys 1966 i 1967. Quant als furgons i furgonetes derivats d'aquest model, que només sabem que s'ha conservat una unitat, a Galícia, les fotografies antigues conservades poden comptar-se amb els dits d'una mà. 

Quatre camions Nazar C s'han conservat. Tres són propietat d'un col·leccionista asturià, un dels quals, trobat per l'amic Jordi Núñez Beltran en el municipi de Belchite, a la província de Saragossa, que fou de la família Amorós, marxants de fruita i verdura, ha estat sotmès a una restauració admirable.

dissabte, 4 de maig de 2019

Volant cap a Utrera: crònica d'en Jordi Guàrdia i Roch d'Artesa de Segre (La Noguera).

En Francesc Guàrdia Veciana fundà en els anys 1950 una empresa de transports a Artesa de Segre, aleshores una activitat incipient vinculada a la represa de l'activitat econòmica que es produí en aquelles dates. En el període comprès dels anys 1960 a 1980 treballaren majorment amb camions Pegaso. Tingueren un Barreiros Azor que no deixà pas gaire bon record. I un Pegaso 1065 Europa que donà un rendiment extraordinari, fabulós.

Cap a l'any 1985 una avioneta d'una empresa de Utrera, població de la província de Sevilla, especialitzada en feines d'ensulfatar les plantacions de camps amb artefactes voladors, sofrí un petit contratemps en un lloc proper de l'encreuament de la carretera de Foradada. Va fer un aterratge d'emergència en topar contra un marge i restar amorrada en el camp. El lloc de l'incident era pròxim a Artesa de Segre. 

A conseqüència de l'accident l'aparell va quedar inutilitzable i l'empresa sevillana propietària es va mobilitzar per tal que li portessin volant l'aparell des d'Artesa de Segre a Utrera. Transports Guàrdia tenia la capacitat per atendre aquell transport tan singular. Acceptà l'oferiment d'emprendre aquell vol rasant fins a l'altre cantó de la Península Ibèrica, a terres andaluses.

No foren flors i violes aquell transport especial, insòlit. Les ales foren desmuntades de l'aparell i carregades en un remolc de la casa Montenegro que Transports Guàrdia tenia. Encabir l'aparell en la caixa del Pegaso equipat amb un motor de tres-cents deu cavalls de potència, construïda pel carrosser Sorribes de Ponts, no fou pas un empresa fàcil i assequible. A causa de la suspensió de ballestes que equipava, l'avioneta excedia de l'amplada de la caixa. El fuselatge fou encabit a la caixa del camió usant uns trinquets.  

El Pegaso amb matrícula L-6351-J, comprat per la família Guàrdia l'any 1982, marxà des d'Artesa de Segre a Utrera amb els senyors Javier Guàrdia Roch i Josep Novau Campabadal a bord. El Pegaso i el remolc, carregats amb l'avioneta i les ales, fotografiats abans de partir a l'avinguda Eduard Maluquer, entre els carrers de Marcel·lí Farré i de Sant Cosme i Sant Damià d'Artesa de Segre: 

Pegaso 310 Transports Guàrdia Artesa de Segre

Camió Pegaso amb una caixa metàl·lica construïda pel Carrosseries Sorribes de Ponts. En aquesta localitat de la Noguera hi hagué també els carrossers Regada i en Ramon Pujol:

Pegaso carrossat per Sorribes 
Ponts

Documentació administrativa del remolc Montenegro de l'empresa Transports Guàrdia que l'any 1985 transportà les ales d'una avioneta que treballava sulfatant camps, des d'Artesa de Segre a Utrera: 

documentació remolc Montenegro

El manteniment i reparacions del Pegaso les feia el senyor Francesc Pedrós, mecànic i titular del Taller Segre, en la pròpia localitat. Va acabar els seus dies fent feines en unes finques d'arbres fruiters del senyor Jordi Francesca i Brescó, de can Perotxes d'Artesa de Segre. La família Guàrdia estrenà també un camió Volvo de dos eixos, que ha fet uns quants milions de quilòmetres i encara treballa, transcorreguts trenta-un anys: 

Camió Volvo

I un vehicle molt apreciat per la família Guàrdia és la pala Volvo BM LM 218, dotada d'una duresa i qualitat que la fan indestructible: 

Volvo BM LM 218


En un altre article recollirem la història de Transports Guàrdia d'Artesa de Segre, la qual presenta un indubtable i considerable interès.

divendres, 3 de maig de 2019

Catàleg de l'autobús Nazar en blanc i negre i qualques fotografies més.

L'amic Juan Carlos Pello, asturià, conegut en el món dels afeccionats als camions com a Scavabis per la seva admiració devers els camions suecs Scania, antigament Scania-Vabis, gentilment ens ha facilitat un catàleg de l'autobús urbà Nazar, el qual fou objecte en aquest espai d'unes cròniques anteriors. A conseqüència de la poca informació que avui dia es troba a l'entorn d'aquest constructor aragonès a internet, creiem que és d'un gran interès i utilitat de compartir-lo i difondre'l en aquest bloc. El catàleg, com era norma a la casa Nazar, només té un full a dues cares amb el model i les característiques bàsiques del vehicle en el full posterior:

catàleg autobús Nazar

Catàleg autobús Nazar I

Remenant per internet, poques fotografies hem trobat d'aquest model d'autobús Nazar matriculat i prestant servei actiu de transport de viatgers. En aquesta fotografia, hi ha un autobús Nazar en una plaça de Jaen al costat de dos autocars més voluminosos i moderns, fet que accentua la seva irrisorietat i l'ancianitat del seu disseny en la dècada posterior a la seva fabricació:

autobús Nazar Jaen

La ciutat de Don Benito, nom si més no curiós per una població, a la província de Badajoz, comptà, en la dècada de 1970 amb un autocar Nazar que prestava el servei urbà. Aquesta unitat, retolada amb el número vint, fou matriculada per primer cop a la província de Sevilla. S''infereix de tot plegat que fou comprat usat:

autobús Nazar Don Benito 1

autobús Nazar Don Benito

Factorias Nápoles SA, fabricant dels vehicles Nazar, oferí, en els primers anys 1960 un autobús que admetia indistintament un ús urbà i interurbà, equipat amb motors Perkins Hispania i ensems Henschel Sura d'acord amb la potència de motor exigida per l'adquirent: 

autocars Nazar caravana València 1 abril 1962

autobús Nazar amb motor Henschel Fira Oviedo 1962

L'anterior model d'autobús urbà i interurbà es completava amb el Nazar Ocell Blau, de disseny espaterrant, refinat i agosarat, concebut per trajectes interurbans. L'empresa Pullmans Llaneza, de Mieres, Astúries, en tingué un, en versió de luxe:

autocar Nazar Ocell Blau Pullmans Llaneza

I el senyor Vicenzo Angelino Gervasio, després d'abandonar l'empresa Factorias Nápoles SA a causa de prendre'n el control la Caixa d'Estalvis d'Aragó, farta d'abocar-hi diners sense retorn, que comportà el nomenament d'una nova gerència de la seva confiança amb el propòsit de desplegar una gestió més professional orientada a la reducció de les despeses i de les pèrdues econòmiques, emprengué la darrera aventura industrial amb la constitució de Factorias Zane SA l'objectiu social de la qual era la construcció, reparació i reforma de carrosseries, principalment d'autocars i autobusos, de dissenys propis, en un nau del polígon industrial de Saragossa. Una mostra manifesta de l'excel·lència d'algunes de les carrosseries produïdes per Factorias Nápoles és aquest Sava matriculat a Madrid:

autocars

autocar carrosseria Zane M-521409

Una pinzellada succinta i lacònica del llegat que el senyor Vicenzo Angelino Gervasio ha deixat en l'àmbit de les carrosseries d'autocars i autobusos a Espanya, llegat fugaç però d'un interès segur i permanent. Factorias Zane SA avui dia es dedica a la tinença i explotació d'immobles: un negoci de gestió fàcil i rendiment econòmic assegurat. Ja se sap que amb les coses de menjar no s'hi juga.

dissabte, 27 d’abril de 2019

Alguns majoristes de peix de Cambrils (El Baix Camp).

Cambrils, localitat costanera del Baix Camp amb un port pesquer d'un pes econòmic considerable, acumula dos fets històrics remarcables. En el curs de la Guerra dels Segadors, tropes catalanes que fugien de l'avanç de l'exèrcit castellà es refugiaren a la localitat. El 12 de desembre de 1640 Cambrils fou assetjada pels castellans comandats per en Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, marquès de Los Vélez. Antoni d'Armengol, que comandava la defensa de la ciutat assetjada, ordenà la resistència. La caiguda de la ciutat dos dies després desfermà una brutal repressió i crueltat de les tropes castellanes que suscità fins i tot crítiques d'alguns oficials castellans. Un miler de defensors, també d'Antoni d'Armengol, en Jacint Vilosa i en Carles Bertrolà i de Calders, els caps militars catalans, foren assassinats. En aquesta localitat també va néixer el 3 d'octubre de 1868 Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, bisbe de Solsona, arquebisbe de Tarragona i Cardenal, mort a l'exili en no haver donat suport a l'alçament feixista del general Franco i no haver signat la carta col·lectiva de l'episcopat espanyol de l'1 de juliol de 1937 que donava suport a la seva sublevació militar contra la Segona República. 

Dues imatges de Cambrils de la dècada de 1960, amb el port i el Passeig Marítim: 

Port de Cambrils

avinguda port de Cambrils

La torre del port de Cambrils aixecada l'any 1664:

Torre del Port de Cambrils

El port de Cambrils sempre ha tingut una intensa activitat pesquera. S'hi pesca principalment, segons els mesos de l'any, lluç, galeres i raps. Tal activitat fou acompanyada dels majoristes de peix, famílies del poble que l'adquirien i el venien al major i al detall en les seves peixateries. Aquestes famílies foren els germans Francisco, Carles i Josep Borràs, que foren cadascun majoristes de peix pel seu compte, el primer, tingué Peixos Sisquet; Benito Gil; els germans Francisco, Esteve i Anton Matas, que tingueren per fer la feina un Ford Barbes i un Leyland Comet; en Miquel Sans; i Peixos Victòria, de la família Savall Berenguer.

Els majoristes de peix de Cambrils també es proveïen en els ports de l'Ametlla de Mar, Tarragona, Sant Carles de la Ràpita i Mercabarna pel peix del nord. El peix de Cambrils, molt apreciat per la seva qualitat i que ha originat restaurants reconeguts com Casa Gatell, fundat el 1914 i tancat el 2011, de la família Pedrell, Casa Gallau, de la família Morell, també desaparegut, i Casa Macarrilla, de la família Martí, es venia a les peixateries locals, i a Reus, Salou, Vila-seca i Tarragona.

El camió Nazar que tingué el senyor Benito Gil per transportar el peix fresc que adquiria al port de Cambrils i distribuïa a peixateries de municipis de la comarca del Baix Camp, fou adquirit l'any 1994 pel fill d'en Francisco Borràs, de Peixos Sisquet, amb l'ànim de restaurar-lo: 

IMG-20170812-WA0015

IMG-20170812-WA0017

Un dels tres camions Avia que tingué en Francisco Borràs al costat de les caixes de fusta plenes de peix que es subhastava en el mollet de Cambrils: 

subhasta peix Cambrils

Un atractiu addicional que els estiuejants de Cambrils tenien en la dècada de 1960 fou La Genoveva, un vell i trinxat autobús que en els anys 1950 i 1960 feia la línia del nucli antic de Cambrils fins el port:

La Genoveva

Agraïm la informació facilitada pel Sr Xavier Gil Tost sobre els majoristes de peix de Cambrils que hem recollit en aquest article.

divendres, 26 d’abril de 2019

Semblances congruents.

El món del disseny avança a través de la còpia i millora incessant dels models preexistents. Centrant la qüestió en el sector de l'automoció, i més concretament, en els vehicles industrials produïts a l'estat espanyol d'ençà del 1940 fins l'any 1990, les cabines de camions i carrosseries d'autobusos i autocars, si no foren construïdes directament sota llicència, presentaven semblances poc dissimulades. Els qui projectaven les cabines i carrosseries tenien sempre revistes estrangeres amb les novetats dels grans constructors europeus. Tals dissenys eren per força reinterpretats d'acord amb els gustos, les capacitats i els proveïdors que hi havia. Els interessats en aquesta matèria saben sobre quins models estrangers es projectaren els dissenys de les cabines dels camions construïts en el període comprès del 1940 a 1990.  El cas de Motor Ibèrica SA és típic i paradigmàtic d'aquest fet.

Portem a col·lació l'anterior comentari per causa de les semblances que hi ha, en primer lloc, de la carrosseria d'un autobús produït per Carrosseries Zane de Saragossa l'any 1966 i la que fou muntada sobre un xassís Berliet. El lateral i la part davantera vidriada, incloent-hi el sostre, presenten una similitud sorprenent. Tal semblança és poc creïble que sigui fruit de la casualitat.

Autobús Berliet

lairubelzaneoz8

autocar NAZAR ZANE Travimo(1)

La única diferència apreciable de les dues carrosseries d'autobusos és la part inferior frontal. El model de Carrosseries Zane, més arrodonit, conté, en la part davantera, els llums rodons verticals i dues calandres cromades, elements heretats de la configuració dels autocars i autobusos Nazar. En canvi la carrosseria muntada damunt del xassís Berliet presenta, en la nostra opinió, uns llums, calandra i para-xocs més moderns i integrats. Llur acabat és més fi i polit que no pas l'espanyol. La qualitat dels materials francesos i la diversitat de proveïdors ajudà a tal acabament més refinat.

No tenim pas coneixements per afirmar quina de les dues carrosseries fou produïda abans. Les diferències que els dos models tenen en la part inferior davantera, que és la més visible, on es localitzen els llums i les graelles cromades, enervaven qualsevol possible exercici d'una acció judicial per plagi industrial. En el món del disseny, cal ser caut i previngut davant possibles reclamacions per plagi.

Una altre manifestació de dissenys semblants és la petjada que les cabines que el constructor alemany Henschel deixà en dos fabricants espanyols, de la dècada de 1960, de vocació generalista i producció exigua.

Camió Henschel

El primer fabricant fou Motores Sura SA, de Barcelona, que produí els camions i autocars Henschel Hispania, més tard comercialitzats amb la marca Rubel, les cabines dels quals presentaven una gran semblança amb el model germànic per raó dels acords celebrats amb el referit constructor que l'autoritzava a produir motors amb llicència i usar llur marca comercial que gaudia aleshores d'un enorme prestigi i reconeixement. 

Presentació dels camions Henschel Hispania, en versió xassís cabina, l'any 1963, a Montjuïc:

Renglera de camions Henchel Hispania 11 Montjuïc

Camions Rubel produïts pel constructor català Motores Sura SA:

Rubel 11 4x4 frontal

camió Rubel HS11 p fàbrica

I el constructor aragonès Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI) també produí camions equipats amb unes cabines que tenien una filiació patent amb les del constructor alemany Henschel. De ben segur que LAI, que tenia acords comercials amb Motores Sura SA -l'empresa catalana era proveïdora de motors dièsel i el promotor de LAI n'era ensems accionista-, disposava també d'un acord amb el constructor alemany per produir les referides cabines.

Camió en versió xassís cabina de la marca Albatros produït per LAI i equipat amb motor Henschel Sura:

camió ALBATROS

Camions Karpetan que fabricà a Saragossa Lerma Autobastidores Industriales SA dotats de motors Perkins:

Camió Nazar: presentació oficial l'any 1963 a Saragossa

img758

En major o menor mesura, tots els constructors espanyols de vehicles industrials hagueren de recórrer als models dels fabricants europeus per projectar llurs cabines i carrosseries. Aquesta actuació també la feien els principals fabricants de vehicles. Fa molts anys que aquesta pràctica s'ha normalitzat amb el desenvolupament conjunt de vehicles per part d'un gran nombre de fabricants que abasta o comprèn tots els elements i components del vehicle.

Fóra del més gran interès esbrinar sobre quin model es desenvoluparen els vehicles industrials produïts a Espanya en els darrers vuitanta anys. Les sorpreses, en alguns casos, en aquest camp serien considerables. 

dissabte, 20 d’abril de 2019

La restauració del Pegaso 1065 que fou del Garatge Baulenas de Granollers (Vallès Oriental).

Garatge Baulenas, de Granollers, fou un establiment al servei de l'automoció de gran importància en el curs del segle XX. La seva història visualitza les vicissituds que la motorització del país ha sofert. La seva activitat principal foren la reparació de tota mena de vehicles (motocicletes, turismes, camions, òmnibus i tractors). La bona reputació que aviat guanyà pel servei i qualitat en les reparacions i manteniment de vehicles a la comarca del Vallès Oriental propicià que tinguessin la primera representació oficial d'un casa d'automòbils, Elizalde SA, empresa fundada a Barcelona per iniciativa dels senyors Arturo Elizalde i Rouvier, Rafael Biada i Navarro i Josep Maria Vallet i Arnau, que tenia una fàbrica a l'illa delimitada pel Passeig de Sant Joan i els carrers Bailén, Còrsega i Rosselló, on fabricà vehicles des de l'any 1915 fins el 1925. Amb la mort del seu promotor principal, el senyor Elizalde, el desembre de 1915, l'empresa cessà la fabricació de vehicles i només construí motors per l'aviació. 

Amb la desaparició dels vehicles Elizalde, i extinció de la representació oficial atorgada, aprofitant el desembarcament a Catalunya dels principals constructors de vehicles nord-americans -Ford, Chevrolet i Studebaker-, esdevingueren cap a l'any 1926 representants oficials de la casa Ford. Aquest fet era un reconeixement del seu prestigi i la seva capacitat de vendre els vehicles que representaven a la comarca del Vallès Oriental:

Serveis Garatge Baulenas


Garatge Baulenas en la dècada de 1920 reparaven tota mena de vehicles, també bicicletes, venien recanvis de totes les marques i alhora disposaven de turismes de lloguer i servei de pupil·latge.

Publicitat l'any 1926 del Garatge Baulenas i la seva condició de representant oficial de la casa Ford. També muntaven pneumàtics Michelin i Pirelli. El taller era situat al carrer de Prim cantonada amb la carretera de Cardedeu, de Granollers:

Garatge Baulenas concessionari oficial Ford

En la dècada de 1930 Garatge Baulenas fou representant, a les comarques del Vallès Oriental i d'Osona, de la casa Chevrolet. Per atendre els serveis als automobilistes i xofers de camions, que incloïa pneumàtics, subministrament de benzina i engreixat, tenien locals a Granollers i un a Vic, al carrer de Manlleu.

Garatge Baulenas concessionari oficial Chevrolet


 Publicitat Garatge Baulenas

Garatge Baulenas, en aquells anys, tenia servei de taxi i d'autobusos, canvi i reparacions de pneumàtics i recanvis de tota mena. Un servei completíssim.

La representació dels vehicles Chevrolet a Granollers i Vic, les capitals del Vallès Oriental i d'Osona, era una cosa natural i lògica. L'antiga carretera nacional 152 tenia un trànsit considerable de camions que treballaven per les industries ubicades a les conques dels rius Ter i Freser. Els vehicles que es desplaçaven des de Barcelona a les comarques d'Osona, Ripollès i Cerdanya per força passaven per Granollers. La fonda Europa de Granollers, que els dies de mercat s'omplia de pagesos que hi dinaven, també era freqüentat pels xofers de camions que treballaven per les indústries tèxtils i metal·lúrgiques d'Osona i el Ripollès. Davant de l'establiment, al centre de Granollers, a tocar de la carretera general de Barcelona a Puigcerdà, era ple de camions aparcats. Un fet avui dia inimaginable.

Acabada la Guerra Civil, una catàstrofe que causà un daltabaix irreparable i fou una calamitat per la població, amb l'incendi del garatge Baulenas de Granollers, localitat que patí successius bombardeigs indiscriminats per l'aviació italiana amb el resultat de morts i ferits, era el moment de la represa i la reconstrucció. El Garatge Baulenas centrà la seva activitat en reparar i refer vehicles danyats per la guerra. També produïren, com les famílies Permanyer a Barcelona i Tatxó a Manresa, el gasogen Baulenas apte per a camions, turisme i òmnibus.

Gasògen Baulenas

L'agost de 1949 el Garatge Baulenas es transformà en una societat mercantil, Garage Baulenas SL, curiosa denominació car mantingué les dues lletres G, que és la forma catalana i francesa. L'activitat principal de reparacions de vehicles es feia a Granollers i a Vic. També foren representants dels automòbils francesos Simca, d'importació restringida a unes poques unitats a l'any.

L'any 1952 el senyor Baulenas comprà al senyor Manuel Planas el Garatge Internacional de Girona que reparava, en un local de la plaça Calvet i Rubalcaba, tota mena de vehicles i prestava servei de pupil·latge. El nom comercial de l'activitat de reparació de vehicles fou canviada a la de Garatge Baulenas i traslladada a un local més gran del carrer Figuerola, a prop del passeig de la Devesa de la ciutat de Girona. D'aquesta manera, el Garatge Baulenas en la dècada de 1950 reparava tota mena de vehicles a Granollers, Vic i Girona.

A la dècada dels anys 1950 l'activitat principal del Garatge  Baulenas de Girona era la transformació i reparació de camions subhastats per l'exèrcit per atendre la demanda que hi havia. També compraven xassissos i muntaven camions sencers: l'acoblament del motor, el diferencial, una cabina, la part elèctrica, activitat que proporcionava un gran rendiment econòmic. 

Locals que tenia el Garatge Baulenas en les dècades de 1940 a 1960, període en que foren representants dels pneumàtics Firestone:

Garatge Baulenas Servei oficial Firestone

El Garatge Baulenas, amb el subministrador de benzina, a la confluència del carrer Prim i la carretera de Cardedeu:

garatge Baulenas amb Citroen Stromberg

Garatge Baulenas carrer Joan Prim

Estand a la Fira Mostres de Granollers de 1959 del Garatge Baulenas amb una furgoneta DKW Auto Unión produïda per Imosa (Arxiu Municipal de Granollers):

Estand Garatge Baulenas Fira de mostres 1959_AMGr

En la dècada de 1960, Garatge Baulena fou representant dels vehicles Pegaso fabricats per ENASA. Les autoritats visitant el pavelló del motor de la fira de mostres de Granollers l'any 1963 (Arxiu Municipal de Granollers):

Visita_autoritats_Fira_1963_Postius_AMGr

La representació dels vehicles Pegaso obligà al Garatge Baulenas a disposar a Granollers d'un edifici de dues plantes per l'exposició de vehicles, oficina per personal administratiu i la gerència, venda de recanvis, taller i magatzem. Un edifici gran i adaptat a les mides dels camions i autocars que acudien al taller.

Els efectes positius que el Pla d'Estabilització Econòmic generà sobre l'economia espanyola amb l'increment de la producció industrial, ben visibles a partir de 1960, va produir una reorientació del negoci. L'època de les reconstruccions i transformacions de vehicles, practicat grosso modo des de 1940 a 1960, s'havia acabat. La capacitat dels fabricants nacionals de vehicles de satisfer la gran demanda per motoritzar el país, va propiciar centrar l'activitat en la venda de camions i autocars Pegaso i la seva reparació, manteniment i venda de recanvis. Per assolir l'anterior objectiu el gerent de Garage Baulenas SL, el senyor Enric Vergés, va traspassar els dos tallers de Girona i Vic.

Amb la compra de Sava per part de ENASA, Garatge Baulenas SL esdevingué representant oficial de Sava al Vallès Oriental i al Maresma, amb una exposició i un taller a Mataró. Complir amb les obligacions derivades de ser concessionari oficial Pegaso al Vallès Oriental fou, en el període comprès de la dècada de 1960 a la de 1990, l'activitat principal de Garatge Baulenas SL. S'abandonaren els serveis dels anys 1950: reparació d'automòbils, servei de lloguer de turismes i de taxi i d'autobús, pupil·latge, subministrament de carburant.

Estand dels camions Pegaso i Sava a la Fira de Mostres de Granollers l'any 1971 (Arxiu Municipal de Granollers):

Estand Pegaso 1971_Camilo_Merletti_AMGr


Per causes de naturalesa distinta produïdes alhora, cap a l'any 1992, Garatge Baulenas SL es trobà amb problemes econòmics. Per fer-hi front, s''hipotecà la nau on es prestava l'activitat de reparació de camions a Granollers. Davant la impossibilitat de poder atendre els crèdits amb garantia hipotecària, l'activitat cessà cap a l'any 1995 i la nau fou executada judicialment en subhasta pública dos anys més tard i adjudicada a un tercer. Sense activitat i deixada de la mà de Déu fou objecte de pillatge, depredació i un focus de brutícia i insalubritat. 

Estat que presentava l'antiga nau de Garatge Baulenas SA fa pocs anys, després de més de vint anys d'abandonament:

estat actual naus Garatge Baulenas Granollers foto-denúncia Línia Xarxa Cat

En la nau fou abandonat, sense que cap creditor el reclamés pel seu poc valor econòmic, un Pegaso 1065 Europa del Garatge Baulenas equipat amb una grua que remolcava els camions i autocars en pana. El camió, matriculat el 1967, muntava un motor de cent setanta cavalls de potència i, de fàbrica, tenia un canvi de sis marxes:

Pegaso 1065 Europa Garage Baulenas Granollers

perfil Pegaso 1065 Europa Garatge Baulenas Granollers

Pegaso 1065 Europa Garatge Baulenas part posterior

Curiosament, el Pegaso 1065 fou respectat pels qui entraren en la nau abandonada. No fou pas objecte de pillatge ni patí robatoris. Els vidres foren respectats. La cabina no fou guixada. Fa uns mesos es féu públic, a través de les xarxes socials, la conservació del Pegaso 1065 dins l'antiga nau de Garatge Baulenas a Granollers. Un afeccionat ha tingut la iniciativa, lloable i encertada, de promoure'n la restauració. La restauració ha començat. Se n'encarrega Ballestas y Frenos Egara SL de Terrassa, que ja ha restaurat prèviament elements d'altres camions clàssics amb resultats òptims i satisfactoris. 

El Pegaso 1065 a la nau que Ballestas y Frenos Egara té a Terrassa (Vallès Oriental):

Pegaso Europa 1065 Garatge Baulenas restauració

Pegaso Europa Garatge Baulenas

restauració Pegaso 1065 Europa Baulenas

Hem de congratular-nos per la iniciativa de restaurar aquest Pegaso que forma part del record de molts granollerins i residents del Vallès Oriental. I a conseqüència del valor que té aquest camió, fora del major interès que el seu nou propietari en recuperés l'estat original que tenia fa trenta anys.