dissabte, 14 de gener de 2017

Un camió Nazar B carregat de troncs a la vall del Ges.

En Xavier Castells, que cerca infatigablement velles, oblidades i polsoses fotografies que continguin camions, ha tret a la llum un altre Nazar B carregat de troncs i branques en un lloc i una data imprecises. Quant al camió, si bé desconeixem qui n'era llur propietari, és un Nazar B de set tones. No ens resulta pas possible precisar on fou retratat el Nazar. Probablement en qualsevol poble proper a la vall del Ges on hi havia els extensos boscos, compresos entre el nord d'Osona i la Garrotxa, d'on extreia la fusta de boix que constituïa la matèria primera per proveir les torneries de Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló. Tal vegada era Vidrà, Santa Maria de Besora, Montesquiu. No ens sembla que fos Sant Quirze de Besora, però tampoc hi posaríem la mà al foc.

Nazar Besora

Si bé la indústria de la torneria arrelà amb força als pobles de la vall del Ges suara esmentats (Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló), la seva implantació també és produí a municipis com Manresa, Sant Hilari Sacalm i Arbúcies. En el cas d'aquests darrers dos municipis la torneria fou afavorida pels grans boscos que els envoltaven i els proporcionaven la matèria primera que els hi calia. Als municipis de la vall del Ges moltes famílies arrodonien els ingressos amb els treball que les dones exercien a casa seva operant amb un torn de fusta. 

Els tallers de torneria de fusta treballaven principalment en la producció de peces per la indústria tèxtil i estris de fusta de tota mena. La introducció del plàstic i del metall, juntament amb la desaparició de la major part de la indústria tèxtil a Catalunya, ha arraconat aquest sector que avui dia ha esdevingut residual. 

El camió Nazar B carregat de troncs correspon al model que Factorias Nápoles SA presentà i produí l'any 1965. Presentació d'aquest model, equipat amb un motor Perkins Hispania, en una fira de mostres. La unitat presentada incorporava una ploma:

nazarsuper7t1965

L'empresa de transports Àngel Vilar de La Bisbal d'Empordà tingué, tal com es recull en aquesta fotografia, una unitat d'aquest model que muntava una caixa de fusta amb alces i vela per a transports generals:

Camió Nazar de l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA

Un establiment malagueny especialitzat en la compra-venda de camions clàssics disposava fa uns anys d'un camió Nazar B de set tones equipat amb un bolquet. Estigué uns quants anys en venda i desconeixem que se n'ha fet. Les fotografies del Nazar facilitades per un bon amic:

IMGP5800

IMGP5799

IMGP5798

Tant de bo que algun dels nombrosos lectors osonencs que ens segueixen puguin donar-nos més informació sobre aquest camió Nazar B carregat de trons fotografiat en un lloc indeterminat del nord de la comarca d'Osona. I sobre la data, apuntem que podria ser els primers anys de la dècada de 1970. 

Agraïm l'esforç desplegat per en Xavier Castells per trobar material valuós per fornir l'afició envers els camions clàssics al nostre país. En aquest cas concret, un camió Nazar, una autèntica rara avis.

divendres, 13 de gener de 2017

Descobert un camió Nazar B de set tones a Conca.

El  cap de setmana del 28 al 30 d'octubre de 2016 tingué lloc a Alcanyís la vint-i-dosena edició de la fira del Motor Classic Alcanyís que comptà amb l'assistència d'uns quants camions procedents de les comarques veïnes, del País Valencià -principalment del cantó de Castelló com un meravellós Leyland Comet de la família Vidal que conserva la seva caixa de fusta original de transport de peix fresc- i camions de la contrada, la comarca del Baix Aragó. Un dels camions que més interès i admiració suscità fou la tractora nord-americana d'en Santi, veí del municipi i un dels promotors d'aquest encontre que es celebra ininterrompudament des de l'any 1994. 

De Catalunya hi assistiren en Claudi Herguido Fo i en Xavier Castells Quintana amb el Barreiros Super Azor del primer. En Claudi li feia il·lusió d'acudir a Alcanyís per la proverbial amabilitat i hospitalitat dels veïns i els grans i profunds vincles històrics que agermanen els aragonesos amb els catalans. I el senyor Castells li plaïa de retrobar-se amb una bona colla d'amics d'arreu d'Espanya que ha conegut en els diferents encontres de vehicles clàssics que es celebren pertot. A Alcanyís en Xavier Castells tingué l'ocasió de sopar amb el Rogelio Cerezales, un entusiasta lleonès dels vehicles Pegaso amb qui comparteix una gran amistat. 

Alguns dels camions que assistiren al Motor Classic Alcanyís -un Ebro C350, dues tractores nord-americanes i el Barreiros Super Azor de la família Herguido- arrenglerats davant la carretera:

IMG-20161029-WA0004

Sopar de germanor entre els assistents que tingué lloc el divendres al vespre. Els senyors Castells i Herguido també hi assistiren amarats de l'entusiasme i l'alegria col·lectiva que desprenia l'acte:

IMG-20161029-WA0124

El dissabte el senyor Castells, sociable i obert de mena, entaulà una franca i distreta conversa amb un senyor que també assistí a la fira del motor clàssic d'Alcanyís. Enmig de l'animada conversa el senyor Castells informà el seu interlocutor que havia restaurat un camió petit Nazar B i li mostrà una fotografia -en Xavier Castells d'ençà del treball executat amb el Nazar ha esdevingut un dels principals divulgadors de la marca saragossana. L'interlocutor li informà que al seu poble, a la província de Conca, hi havia un Nazar semblant al seu, però més gros, tancat en un garatge. 

El Nazar B del senyor Castells exposat en un dels patis del recinte firal de Montjuïc:

IMG-20161229-WA0021


Les dades facilitades pel veí de Conca, si eren exactes i veraces, feien pensar que el Nazar tancat en un garatge muntava la primera versió de la cabina B que Factorias Nápoles SA llançà al mercat l'any 1963. Projectada a partir de les cabines franceses aleshores més modernes i innovadores, presentava unes línies esveltes, avantguardistes i gràcils que xocaven amb l'antigor de les cabines dels camions espanyols de la primera meitat dels anys 1960. 

El Sr. Castells suposava o intuïa que es tractava d'un Nazar B de set tones com el que tingué Transports Boixadera de Navàs, a la comarca del Bages, que treballava majorment en el transport de carbó. Gràcies a l'article publicat a la revista digital En Camión, creada i gestionada pel senyor Joan Garriga Molina, un dels grans periodistes del món del motor, ens assabentarem que dita empresa bagenca tingué una unitat d'aquest model, recollida en aquesta fotografia:


camió Nazar Joan Boixadera

En l'article publicat a la revista En Camion sobre la història de l'empresa familiar Transports Boixadera el senyor Garriga manifesta la seva opinió, molt qualificada, que la cabina que equipava aquest Nazar B era d'una notable modernitat i vigència en aquells primers anys de recuperació econòmica de l'estat espanyol un cop superada l'interminable postguerra.

Transportes Ángel Blanco del municipi de Pravia, a Astúries, que tenia autocars, també tingué en els anys 1960 dos camions, un dels quals un Nazar B de set tones carrossat amb un bolquet per traginar carbó. Gràcies a l'article publicat al bloc Fotos Viejas, Viejas Ruedas que gestiona la senyora Begoña Reigadas sobre la història del transport al nord d'Espanya hem accedit a aquesta informació d'un gran interès.

T03 Nazar (O-62.371)

Després de portar a cap unes quantes gestions, el senyor Castells contactà amb l'amo del camió Nazar B. Aquest senyor tingué l'amabilitat d'enviar-li unes quantes fotografies que ens deixaren una sensació agredolça: si per una banda és una satisfacció descobrir un altre vehicles Nazar, en aquest cas un camió dels grans, el deteriorament i oxidació que pateix la carrosseria fa que sigui improbable la seva recuperació. L'actual propietari del Nazar li manifestà al senyor Castells que llur propòsit era restaurar-lo, motiu pel qual l'havia tancat sota cobert. 

Fotografies del camió Nazar B de Conca on es visualitza el grau de podriment assolit:

IMG-20161207-WA0022

IMG-20161207-WA0025

IMG-20161207-WA0026

IMG-20161207-WA0023

IMG-20161207-WA0024

IMG-20161207-WA0029

Per la informació facilitada pel propietari, el camió fou comprat pel seu avi els primers anys de la dècada de 1960. El camió, equipat amb una plataforma i una ploma, sempre treballà a bosc, en la recollida i transport de troncs, activitat que trinxava de valent els vehicles. Tal com s'aprecia per les fotos publicades i ens confirmà el propietari, des que fou comprat, el camió sempre ha dormit al ras. I el clima extrem de Conca no perdona pas. Esperem poder ampliar més informació sobre aquest Nazar. I agraïm al senyor Castells la infatigable labor a la recerca de qualsevol material relacionat amb Nazar.

dissabte, 17 de desembre de 2016

Final feliç pels camions Nazar de Matajudaica.

El mes de desembre, en la recta final de l'any, ens ha regalat una notícia meravellosa. La recuperació, a càrrec d'un conegut i generós col·leccionista asturià, dels tres camions Nazars dipositats en una masia del poble de Matajudaica, a la comarca del Baix Empordà. Avui dissabte ha tingut lloc la recuperació dels tres camions mitjançant una complicada i laboriosa carrega en una góndola i llur transport cap a Astúries.

Una manifestació de la labor que porta a cap el referit col·leccionista asturià. Un furgó Nazar B amb carrosseria tancada bellament restaurat, comprar a Castelló, i que integra la col·lecció privada més important de vehicles Nazar de l'estat espanyol fruit de l'esforç desinteressat d'un mecenes que vetlla per preservar el patrimoni industrial d'automoció espanyola: 

21

El senyor Joan Saló Borrell, propietari dels tres camions Nazar, morí a Corçà als vuitanta-quatre anys d'edat el passat disset de juny, pocs dies abans de celebrar llur sant. Malgrat haver-lo tractat aquests darrers anys no ens assabentarem pas del seu decés fins uns mesos més tard. En Pere Liu, que també l'havia tractat, en tingué notícia a través d'un mecànic de La Bisbal d'Empordà que li feia el manteniment dels seus vehicles. 

Contactarem amb el senyor Joan Galceran Estrabau, un seu nebot, també afeccionat als vehicles clàssics i col·leccionista de motocicletes. Recordava perfectament que acompanya el seu oncle, a bord del Nazar, carregat de bestiar cap als mercats o l'escorxador. El soroll eixordador que el motor del Nazar emetia impedia de mantenir una conversa entre l'oncle i el nebot. 

El senyor Joan Saló, abans de fer de tractant de bestiar, féu de tapisser pel carrosser Vert de Torroella de Montgrí. Feia els entapissats, una labor artesanal, que equipaven les carrosseries d'autocars que el senyor Josep Vert construí en el curs de les dècades de 1950 i 1960. En els anys 1970 canvià d'ofici i per traginar bestiar amunt i avall comprà d'ocasió a un altre tractant de bestiar de Salitja, en Puig, un Nazar B de tres tones i mitja que muntava una caixa per tal labor. 

Aquest Nazar B fou comprat nou pel senyor Puig al concessionari oficial de Girona, establiment que regentaven els senyors Fontàs i Costa. I amb el tancament de l'empresa i la desaparició del concessionari oficial, el manteniment i les reparacions foren confiades al senyor Pere Liu. En Pere, un gran i bon amic, amb l'ànim de resoldre les queixes formulades per alguns dels conductors dels camions Nazar que reparava per les molèsties que la posició de la palanca del canvi de marxes en la part posterior de la cabina els hi causava, aplicà una solució ben senzilla i eficaç consistent en acoblar la palanca del canvi de marxes al costat del conductor a través del túnel del motor. Aquesta transformació també l'aplicà el senyor Liu al Nazar B del senyor Puig, tal com s'aprecia en aquesta fotografia:

image015

Instal·lació original de la palanca del canvi de marxes que té el camió Nazar B del senyor Xavier Castells i Quintana:

IMG_6953


Els altres dos Nazars que el senyor Saló comprà i diposità a la finca familiar de Matajudaica subministraven les peces i recanvis que el seu Nazar requeria. El senyor Saló comprà el Nazar quan l'empresa del lleó feia anys que era extingida. I prudent i coneixedor de la mecànica com era, adquirí dos vehicles a poc preu per tal de tenir peces a l'abast. 

El Nazar B amb què treballà el senyor Saló fou un dels últims que estigué en actiu a la demarcació de Girona. L'adhesiu de la Targeta d'Inspecció Tècnica enganxada al vidre del Nazar era datada l'any 1993. Un vehicle amortitzat.

Els tres camions Nazar del senyor Joan Saló Borrell fotografiats la primavera de l'any 2013 a Matajudaica. El primer, el Nazar B de tres tones i mitja que el senyor Saló comprà a en Puig de Salitja:



IMG_5984

IMG_5986

IMG_5982

El Nazar B de quatre tones comprat per peces. Apuntem la hipòtesi, versemblant, que fos comprat al mas Casals de Rabós:

IMG_5969

IMG_5967

IMG_5965

IMG_5962

I el petit camió Nazar d'una tona i mitja, que fou d'un veí de Camallera, el senyor P.  Vicens, tal com s'aprecia en una de les dues portes conservades, la cabina del qual fou llevada del xassís i la caixa i usada pel senyor Saló de llenyer: 

IMG_5975

IMG_5978

IMG_5974

L'estat de conservació dels tres Nazars, deixats sempre al ras, és miserable i penós. El podrimer que presenten les cabines en fa molt dificultosa llur restauració. El trasllat dels camions fins a la góndola fou una autèntica odissea malgrat la maquinària i ferramentes disponibles per executar aquest treball. L'estat que tenien els pneumàtics dels camions, completament podrits i desfets, obligava a arrossegar-los. Els Nazar de quatre i tres tones i mitja:

IMG_7572

La feina que tingueren els operaris que treballaven en el trasllat dels Nazars és patent en aquestes dues fotografies. Sort n'hi hagué d'un robust i potent tractor Massey Ferguson que arrossegà els camions fins a la góndola: 

IMG-20161220-WA0005

IMG-20161220-WA0004

Una imatge meravellosa. Una tractora Iveco, la bellesa de la qual és inqüestionable, estacionada en un carrer del poble de Matajudaica, amb una góndola carregada amb dos Nazars. Tres vehicles que recullen la millor tradició del disseny italià, fresc, sublim, eteri, atemporal. La satisfacció que proporciona la feina ben feta:

IMG_7581

Els tres Nazars al cim de la góndola camí d'Astúries. Del Nazar procedent de Camallera només se n'aprofità la cabina i el xassís amb el diferencial. La caixa, per les seves mides, fou deixada a Matajudaica:

IMG_7589

El senyor Galceran ens ha lliurat la documentació que conserva del Nazar B que el seu oncle comprà a en Puig de Salitja. No hi ha gaire documentació disponible de vehicles Nazar, motiu pel qual, en la nostra opinió, presenta un notable interès. La primera, el permís de circulació del Nazar:

IMG-20161221-WA0002

Certificat tècnic del camió:

IMG-20161221-WA0001

Targeta de transport expedida l'any 1977: 

IMG-20161221-WA0000


Aquest article, sobre el final feliç de tres camions Nazar, fet que ens congratula malgrat estiguin força corromputs, és també un sentit i merescut homenatge al senyor Joan Saló Borrell, traspassat enguany, que els comprà i que per causa del seu caràcter conservador s'han conservat fins el nostres dies. Un fet que només pot qualificar-se d'excepcional. Agraïm també les fotografies facilitades pel Sr. Galceran del trasllat dels camions des de la masia fins a la góndola que il·lustren aquest article.

diumenge, 16 d’octubre de 2016

El camió petit Nazar B del senyor Miquel Dolcet Mora d'Alcarràs (Segrià).



Aquest cap de setmana del 15 i 16 d’octubre de 2016 té lloc a Alcarràs una nova edició de la Fira del Comerç i del Rebost. Dues de les activitats programades en aquesta fira són la plantada de vehicles clàssics que té lloc en un dels carrers del recinte firal i que compta amb l’assistència dels camions Sava-Berliet i del Barreiros Azor de la família Herguido, automòbils, tractors i motocicletes de col·leccionistes i afeccionats, i l’exposició dels transportistes d’Alcarràs al Fossar, un equipament públic destinat a la interpretació de la història i la cultura d’aquest municipi del Segrià i que disposa d’una sala polivalent per a celebrar-hi tota mena d’actes. Aquesta exposició sobre la història del transport tingué lloc, per primer cop, amb l’assistència de les màximes autoritats locals, a l’ermita de Montagut, el 23 de juliol passat. 

La Rosa Herguido,  que en col·laboració amb sons germans Claudi i Eduard, s’esforçà en  la  recerca de fotografies de transportistes alcarrassencs per tal que l’exposició es podés dur a terme, ha continuat aquests mesos, pacientment, contactant amb els familiars de transportistes. I aquesta labor metòdica i persistent ha donat els seus fruits amb una troballa inesperada: dues fotografies d’un petit camió Nazar B que tingué en els anys 1960 el senyor Miquel Dolcet. Se n’havia perdut el record d’aquest camió. I el seu fill Miquel li facilità a la Rosa les dues fotografies del Nazar. 

La història del senyor Miquel Dolcet Mora, de cal Nina, és paral·lela a la d’altres transportistes d’Alcarràs. A principis de la dècada de 1960 comprà un vell camió amb capó davanter que s’havia matriculat a Barcelona l’any 1941. Poques dades en sabem, del primer camió del Sr. Dolcet. Tampoc en podem precisar la marca. En aquells anys, que hi havia molta feina en el transport i era, a més, una activitat ben remunerada, compaginà la seva feina de pagès amb els transports generals. Fruita, palla, farratges, cereal, llenya, material de construcció i vedells pels pobles del Segrià.

El senyor Dolcet i un seu fill, retratats amb el primer camió que tingué:

primer camió Sr Dolcet 
Alcarràs

L’any 1964 el senyor Dolcet comprà a Saragossa un petit camió Nazar B. Li correspongué la matrícula L-32441. El taller mecànic Sauret d’Alcarràs, fundat pels senyors Andreu i Minguet Sauret, que ferraven mules i rodes de carros i que en el transcurs dels anys construïren i repararen maquinària i remolcs agrícoles i alhora foren delegats del representant a Lleida dels tractors Saca Internacional, fabricats a Sevilla i que lluïen un color groc intens, li construí al Nazar una caixa de fusta amb alces. La família Dolcet i Sauret són parents directes. Per aquesta raó li feren la caixa de fusta al Nazar B. Actualment el Taller Sauret, amb una nau a peu de la l’antiga carretera general II, és regentat pels senyors Andreu i Anna Sauret. 

En possessió del Nazar el senyor Dolcet prestà transports generals. Un dels transports que son fill Miquel recorda fou marxar a Madrid per l’antiga carretera nacional II carregat de mobles. També transportava porcs i demés bestiar a l’escorxador d’Alcarràs i al de la ciutat de Lleida. De tant en tant marxava fins a Barcelona carregat de vedells.

El senyor Miquel Dolcet amb dos fills seus, en Miquel i l’Antoni Dolcet Badia, i un seu nebot, l’Andreu Sauret Mora, en una finca familiar: 

Nazar Sr Dolcet Alcarràs 1

Nazar Sr Dolcet Alcarràs

El Nazar B fou venut de segona mà. I aleshores fou comprat, d’ocasió, un camió Avia a Fraga. El tingué fins l’any 1985, quan fou  venut a un veí d’Alcarràs per tal de disposar de recanvis. Amb aquest Avia sí que marxava tot sovint carregat de vedells per proveir els escorxadors de Barcelona. 

Avia Sr Dolcet

L’any 1985 el senyor Miquel Dolcet Mora, celebrades les noces de plata en la professió de transportista, plegà i es jubilà. Morí a Alcarràs l’any 1991. 

Es curiós que al cap d’un any d’una intensa labor de recopilar fotografies de camions d’Alcarràs, i quan semblava que la feina era acabada, casualment, descabdellant el fil d’un transportista afloren les fotografies d’un dels camions més desconeguts, interessants i bonics mai produïts a l’estat espanyol, un Nazar. En aquest món, tota prudència és poca.

Agraïm a la senyora Rosa Herguido Fo i al senyor Miquel Dolcet Badia les fotografies i la informació del tercer camió Nazar matriculat a Lleida que hem reportat en aquest espai.

divendres, 23 de setembre de 2016

El camió Babcock & Wilcox del senyor Francisco Villalta de Manlleu (Osona).


La primera referència del camió Babcock & Wilcox, fabricat a Bilbao, que tingué el senyor Francisco Villalta, un fruiter de Manlleu, la trobem en un article que el senyor Xavier Castells publicà en llur bloc Imatges sobre rodes l’any 2013. Transcorreguts tres anys d’ençà de la publicació del dit article, disposem d’una fotografia del Babcock del senyor Villalta, amb llur matrícula, B-233826. Fou una de les darreres unitats d’aquest model que es matricularen a la demarcació de Barcelona. 

Portada del catàleg del camió Babcock & Wilcox de cinc i cinc tones i mig: 

Camió Babcock Diesel de 5,5 Tn.

En Carlos Villalta davant del garatge on son pare tancava el Babcock & Wilcox. El camió li foren muntats uns llums addicionals per fer front a la boira sempre present a la plana de Vic a l'hivern:


IMG-20160923-WA0025

El senyor Francisco Villalta, fruiter de Manlleu, estrenà nou l’any 1961 un camió Babcock & Wilcox el qual equipà amb una caixa de fusta per transportar fruites i verdures, un tipus de carrosseria en què excel·lien els carrossers del País Valencià. N’era el representant oficial a la comarca d’Osona de la casa Babcock el senyor Antoni Soler Company, que disposava d’un establiment a Vic.

Aquest camió fou molt valorat aquells anys en què la majoria de transportistes encara treballaven amb vells camions transformats, reconstruïts i apedaçats de la dècada dels anys 1930 i que havien patit les calamitats de la guerra civil i la inacabable postguerra. La compra d’aquest camió, un dels pocs vehicles dièsel aleshores disponibles en el mercat espanyol, acreditava un considerable poder adquisitiu.

Segons les dades facilitades pel senyor Castells en l’article publicat, el camió fou usat per traginar la fruita i verdura que la casa Fruites Sans de Manlleu despatxava als mercats setmanals que es muntaven als municipis del nord d’Osona (Manlleu, Torelló, Roda de Ter, ...). Les tardes del dissabte eren aprofitades pel senyor Villalta per deixar el seu camió net com una patena. Atès que els motors dièsel que equipaven aquests camions, concebuts per a vaixells petits, eren una autèntica calamitat sense pal·liatius, la solució fou llur substitució generalitzada per motors dièsel Barreiros i Perkins.

Anunci del primer camió Babcock & Wilcox publicat al diari La Vanguardia: 

LVG1958 Babcock cabina metàl·lica_1

Camió Babcock & Wilcox equipat amb la segona cabina:

Babcock

Els representants catalans de la casa Babcock & Wilcox en un anunci del model de quatre tones:

LVG1961 camió Babcock_1

Representants en el model de cinc tones i mig:

LVG1962 Babcock 5 tones i mitja_1


Camió Babcock & Wilcox, equipat amb un motor Barreiros, fotografiat en un establiment d'un ferroveller de Santa Llogaia d’Àlguema:

IMG_1912

IMG_1934

IMG_1917

IMG_1915


IMG_1909


IMG_1971


El senyor Francisco Villalta tingué, després del Babcock, un Scania-Vabis, un Pegaso 1100 i un Ebro D700 amb la cabina abatible.

El senyor Joan Homs, de Transports Homs del barri del Poblenou de Barcelona, recorda que en Torras i Salvany, un compravenda de camions d’ocasió oferia a principis dels anys 1960 uns camions Thames importats d’Anglaterra equipats amb frens hidràulics i un motor Perkins P6 de vuitanta-tres cavalls de potència –el motor Barreiros EB-6 era una còpia sense miraments del motor anglès. Aquest camió fou de l’empresa Colchones Sema, fabricant de matalassos d'ençà de l'any 1939 que tenia una fàbrica als carrers Pallars cantonada amb Pere IV, i cèlebre per un eslògan publicitari que féu fortuna: Dijo Sema y se durmió. Desestimaren la compra del Thames atès que el motor estava força capolat i treballat; perdia oli per tot arreu. Aquest establiment, que era al passeig de l’Exposició, al cor del barri del Poble-sec, via freqüentada pels transportistes que treballaven al port de Barcelona, tingué molt de temps un Babcock & Wilcox que no hi havia manera d’encolomar a cap càndid. Tal era la mala fama i poca consideració que el camió basc mereixia als transportistes que treballaven al port de Barcelona. A can Torras i Salvany la família Homs comprà un Pegaso 1065:

Pegaso 1060 File002


Pegaso 1060 de TRANSPORTS HOMS de Barcelona

Un altre establiment de compravenda de camions d’ocasió fou Marrugat i Soler. L’exposició dels vehicles era el passeig de Colom. Aquests dos establiments proveïen de camions d'ocasió als transportistes autònoms que necessitaven un vehicle per treballar. Es tractava de rebaixar en la mesura del possible el preu de sortida que tenia el camió. La valoració del camió que s’entregava, generalment una autèntica desferra, sovint era l’al·licient que determinava la celebració de l’operació de compravenda.

Agraïm als senyors Carlos Villalta i Francesc Parramon, aquest segon de Transports Canigó de Manlleu, la fotografia d’un dels pocs Babcock & Wilcox matriculats a Barcelona. Un document molt valuós per reconstruir la història del transport del país.