divendres, 23 de setembre de 2016

El camió Babcock & Wilcox del senyor Francisco Villalta de Manlleu (Osona).


La primera referència del camió Babcock & Wilcox, fabricat a Bilbao, que tingué el senyor Francisco Villalta, un fruiter de Manlleu, la trobem en un article que el senyor Xavier Castells publicà en llur bloc Imatges sobre rodes l’any 2013. Transcorreguts tres anys d’ençà de la publicació del dit article, disposem d’una fotografia del Babcock del senyor Villalta, amb llur matrícula, B-233826. Fou una de les darreres unitats d’aquest model que es matricularen a la demarcació de Barcelona. 

Portada del catàleg del camió Babcock & Wilcox de cinc i cinc tones i mig: 

Camió Babcock Diesel de 5,5 Tn.

En Carlos Villalta davant del garatge on son pare tancava el Babcock & Wilcox. El camió li foren muntats uns llums addicionals per fer front a la boira sempre present a la plana de Vic a l'hivern:


IMG-20160923-WA0025

El senyor Francisco Villalta, fruiter de Manlleu, estrenà nou l’any 1961 un camió Babcock & Wilcox el qual equipà amb una caixa de fusta per transportar fruites i verdures, un tipus de carrosseria en què excel·lien els carrossers del País Valencià. N’era el representant oficial a la comarca d’Osona de la casa Babcock el senyor Antoni Soler Company, que disposava d’un establiment a Vic.

Aquest camió fou molt valorat aquells anys en què la majoria de transportistes encara treballaven amb vells camions transformats, reconstruïts i apedaçats de la dècada dels anys 1930 i que havien patit les calamitats de la guerra civil i la inacabable postguerra. La compra d’aquest camió, un dels pocs vehicles dièsel aleshores disponibles en el mercat espanyol, acreditava un considerable poder adquisitiu.

Segons les dades facilitades pel senyor Castells en l’article publicat, el camió fou usat per traginar la fruita i verdura que la casa Fruites Sans de Manlleu despatxava als mercats setmanals que es muntaven als municipis del nord d’Osona (Manlleu, Torelló, Roda de Ter, ...). Les tardes del dissabte eren aprofitades pel senyor Villalta per deixar el seu camió net com una patena. Atès que els motors dièsel que equipaven aquests camions, concebuts per a vaixells petits, eren una autèntica calamitat sense pal·liatius, la solució fou llur substitució generalitzada per motors dièsel Barreiros i Perkins.

Anunci del primer camió Babcock & Wilcox publicat al diari La Vanguardia: 

LVG1958 Babcock cabina metàl·lica_1

Camió Babcock & Wilcox equipat amb la segona cabina:

Babcock

Els representants catalans de la casa Babcock & Wilcox en un anunci del model de quatre tones:

LVG1961 camió Babcock_1

Representants en el model de cinc tones i mig:

LVG1962 Babcock 5 tones i mitja_1


Camió Babcock & Wilcox, equipat amb un motor Barreiros, fotografiat en un establiment d'un ferroveller de Santa Llogaia d’Àlguema:

IMG_1912

IMG_1934

IMG_1917

IMG_1915


IMG_1909


IMG_1971


El senyor Francisco Villalta tingué, després del Babcock, un Scania-Vabis, un Pegaso 1100 i un Ebro D700 amb la cabina abatible.

El senyor Joan Homs, de Transports Homs del barri del Poblenou de Barcelona, recorda que en Torras i Salvany, un compravenda de camions d’ocasió oferia a principis dels anys 1960 uns camions Thames importats d’Anglaterra equipats amb frens hidràulics i un motor Perkins P6 de vuitanta-tres cavalls de potència –el motor Barreiros EB-6 era una còpia sense miraments del motor anglès. Aquest camió fou de l’empresa Colchones Sema, fabricant de matalassos d'ençà de l'any 1939 que tenia una fàbrica als carrers Pallars cantonada amb Pere IV, i cèlebre per un eslògan publicitari que féu fortuna: Dijo Sema y se durmió. Desestimaren la compra del Thames atès que el motor estava força capolat i treballat; perdia oli per tot arreu. Aquest establiment, que era al passeig de l’Exposició, al cor del barri del Poble-sec, via freqüentada pels transportistes que treballaven al port de Barcelona, tingué molt de temps un Babcock & Wilcox que no hi havia manera d’encolomar a cap càndid. Tal era la mala fama i poca consideració que el camió basc mereixia als transportistes que treballaven al port de Barcelona. A can Torras i Salvany la família Homs comprà un Pegaso 1065:

Pegaso 1060 File002


Pegaso 1060 de TRANSPORTS HOMS de Barcelona

Un altre establiment de compravenda de camions d’ocasió fou Marrugat i Soler. L’exposició dels vehicles era el passeig de Colom. Aquests dos establiments proveïen de camions d'ocasió als transportistes autònoms que necessitaven un vehicle per treballar. Es tractava de rebaixar en la mesura del possible el preu de sortida que tenia el camió. La valoració del camió que s’entregava, generalment una autèntica desferra, sovint era l’al·licient que determinava la celebració de l’operació de compravenda.

Agraïm als senyors Carlos Villalta i Francesc Parramon, aquest segon de Transports Canigó de Manlleu, la fotografia d’un dels pocs Babcock & Wilcox matriculats a Barcelona. Un document molt valuós per reconstruir la història del transport del país.

divendres, 9 de setembre de 2016

Els camions Henschel Hispania i Rubel produïts per Motores Sura SA de Barcelona.



Un dels expositors de la fira de vehicles clàssics de Mollerussa d'enguany oferia dotze fotografies de camions carrossats per Carrosseries CIR de Reus.  Una de les fotografies concentrà la nostra atenció d’una manera immediata. Era un camió Henschel Hispania, concretament, un HS11 comercialitzat sota la marca Rubel. Fou el primer cop que veiérem una unitat d’aquest model, carrossada i matriculada, propietat d’un transportista. Llur propietari fou l’empresa Transports Cantó. Malauradament no podem pas precisar el municipi on residia aquest transportista. La fotografia no permet d’escatir-ho. Segurament que era de qualsevol poble de la comarca del Baix Camp.  

El Henschel Hispania de Transports Cantó que Motores Sura SA fabricà a Òdena (Anoia) i comercialitzà amb la marca Rubel (col·lecció Sr. Xavier Castells Quintana): 

IMG-20160906-WA0028

La visió del camió Henschel Hispania que comprà el senyor Cantó ens despertà un viu interès pel constructor que el produí en els anys 1960. Consultant el manual Historia de la Industria Española de Automoción, empresas y personajes, obra de l’enginyer industrial gallec Manuel Lage Marco, i publicat per Fitsa, un dels millors llibres escrits sobre la història de l’automoció espanyola –clar, sintètic, precís, estructurat, amè, complet i documentat-, feliçment reeditat, hi ha unes referències sobre aquest camió i unes pinzellades de la història de l’empresa que el construí, Motores Sura SA, domiciliada a Barcelona i que disposava d'una fàbrica a l'Hospitalet del Llobregat. Atès el seu indubtable interès i amb l’ànim de difondre’n llur història -un altre projecte industrial malaguanyat per culpa dels impediments administratius i la pressió eficaç que la resta de fabricants de camions ben assentats exerciren-, en fem una exposició succinta i breu de la informació facilitada pel senyor Lage en llur llibre.

Motores Sura SA fou una societat constituïda a Barcelona l’any 1958 pels senyors Sebastian Benasco Martin, Roberto García Cairó i Norbert Alabart Ferrer amb la finalitat de construir motors dièsel de la casa alemanya Henschel. El promotor del projecte fou el senyor Benasco, gran especialista en motors.

Fetes les gestions oportunes i degudament acreditada la plena capacitat per construir els motors Henschel, l’any 1959 el fabricant alemany li atorgà a Motores Sura SA la llicència per produir-los. El començament de la producció industrial fou accidentada car només produïren en dos anys uns cinquanta motors. La causa fou la manca d’autoritzacions administratives per importar d’Alemanya algunes de les peces que necessitaven els motors, principalment bombes d’injecció i d’oli. Tal fet suposà unes pèrdues econòmiques considerables atès que disposaven de la major part de les peces, convenientment abonades, però sense poder completar la fabricació dels motors i vendre’ls. Motores Sura SA era proveïdor de dos fabricants saragossans de camions, autocars i autobusos: Lerma Autobastidores Industriales SA, que fabricava els vehicles Karpetan, Albatros i Layetan, i Talleres Nápoles SA, fabricant dels vehicles Nazar.

Un camió Albatros construït per LAI i que equipava un motor Henschel Sura: 

camió ALBATROS

Un Nazar A que també muntava el mateix motor Henschel Sura: 

IMG-20160731-WA0015

Nazar A de Transports Homs del barri del Poblenou de Barcelona que muntava un motor Henschel Sura de cent trenta cavalls de potència. Tanmateix, el motor estava desproveït de força, no tirava ni cara avall:

camió Nazar de l'empresa HOMS (1962)

Nazar de l'empresa HOMS (1962)

Un altre Nazar A que muntava un motor Henschel Sura:

Nazar motor Henschel Sura

El fabricant germànic Henschel, que el proveïa de tecnologia i peces, suggerí l’any 1961 a Motores Sura SA que s’embranqués en la fabricacions de camions, vehicles que a Espanya aleshores tenien una gran demanda. Tal petició fou acollida amb moltes reserves a Barcelona per les conseqüències desfavorables que se’n podrien derivar cap als seus dos principals clients aragonesos. El segment de camions de sis a nou tones tenia aquells anys una competència acarnissada amb el Pegaso Comet, un gran camió, el Barreiros Saeta, un camió justet, i els models que Sava produïa sota llicència Austin-BMC, unes calamitats. 

L’any 1962 Motores Sura SA esdevingué el distribuïdor oficial a Catalunya dels camions Albatros, fabricats per LAI (Lerma  Autobastidores Industriales SA) i que equipaven motors Henschel Sura SA. El cobrament dels motors que havia venut a LAI depenia de vendre els camions Albatros arreu de Catalunya. Una situació no gaire falaguera per l'empresa catalana.   

Un camió Albatros, que muntava el motor Henschel Sura, exposat en una fira de mostres: 

Albatros Henschel exposició

Amb una capacitat per produir sis-cents motors anyals, i garantit el proveïment de les peces que necessitaven, Motores Sura SA sol·licità l’any 1963 al ministeri d’Indústria espanyol l’autorització per produir camions Henschel Hispania. Una unitat d’aquest model amb una cabina basada en la dels camions Henschel alemanys fou presentada al Saló de l’Automòbil del mateix any, celebrat a la fira de mostres de Barcelona. Com era costum de la casa, el ministeri espanyol, ignorant els beneficis que la competència real proporciona als consumidors i la creació de llocs de treball que la implantació d’una fàbrica de camions i autocars hagués generat a la comarca del Baix Llobregat, desestimà la petició formulada per Motores Sura SA. 

Les quatre unitats del camió Henschel Hispania que construí Motores Sura SA, una de les quals fou presentada al Saló de l'Automòbil de Barcelona celebrat l'any 1963 (col·lecció Sr. Sebastián Benasco Martínez): 

IMG_3124 

La similitud del Henschel Hispania amb el seu homònim alemany és evident, palesa: 

Henschel tractora 
I

Henschel tractora

Camió  Henschel Hispania presentat l'any 1963 (col·lecció Sr. Sebastián Benasco Martínez):

.

Consumada l’arbitrarietat administrativa pel ministeri d’Indústria Espanyol, calgué trobar una solució imaginativa per esquivar tal prohibició, una matèria en la qual el senyor Eduardo Barreiros era un reputat especialista; excel·lia l’industrial gallec amb summa habilitat en la pràctica de saltar-se les prohibicions dictades des de l’administració espanyola, les quals, no cal dir-ho, incidien molt negativament quant a la implantació de noves industries i el progrés econòmic general. Com sempre succeeix a Espanya, l’interès particular d’uns pocs privilegiats preval sobre l’interès general representat per tota la ciutadania. Si aquest principi administratiu afavorí, en aquesta matèria, en els anys 1960 i 1970, entre d’altres, al constructor de camions ENASA, avui dia els privilegiats ho són les grans corporacions bancàries, els antics monopolis privatitzats, companyies subministradores de serveis bàsics (electricitat, aigua, gas, telefonia) i personatges inefables com el senyor Florentino Pérez (projecte Castor) i alguns altres grans constructors d’obres públiques. 

Motores Sura SA comprà l’any 1964 al senyor Antonio Ruiz Revuelta, veí de Santander, l’autorització administrativa expedida pel Ministeri d’Indústria espanyol per tal de produir camions sota la marca Rubel. D’aquesta manera tan senzilla els camions que s’havien de comercialitzar amb el nom de Henschel Hispania –calia aprofitar el prestigi que el nom del constructor germànic tenia a Espanya- ho feren sota la marca Rubel. 

Amb l’ànim d’aprofitar els xassissos abandonats per Nava-Somua un cop cessà als anys 1940 la producció de camions, el senyor Ruiz sol·licità en la segona meitat dels anys 1950 la preceptiva autorització per construir camions. En possessió del permís, comprà els xassissos de Naval-Somua els quals foren duts a València, on, un seu soci, en Ramon Ferrer Llopis, li muntà un motor dièsel Perkins de sis cilindres i vuitanta-tres cavalls de potència, i una cabina artesanal copiada amb els pocs mitjans disponibles d’una que comercialitzava Leyland. Atès que els xassissos ja disposaven de llur número de bastidor assignat per Naval-Somua, els camions Rubel no eren pas la fabricació d’un camió nou sinó que s’adscrivia a la condició de transformació d’un camió produït. Fins aquests extrems delirants arribava l’intervencionisme administratiu en un país on era molt complicat l’adquisició d’un camió o d’un autocar.  Segons l’estimació del senyor Lage, el senyor Ruiz produí només uns trenta vehicles amb la marca Rubel. Una producció irrisòria. Però ensems meritòria si hom té en compte les dificultats administratives imposades pel ministeri competent.

Atès que l’autorització atorgada a favor del senyor Ruiz imposava la condició que la fabricació de camions s’havia de fer a Santander, Motores Sura SA hagué de comprar una nau en aquella localitat per produir els bastidors. Un cop acabats s’enviaven a Òdena, municipi a tocar d’Igualada, capital de la comarca de la Anoia, on se’ls hi acoblava el motor Henschel Sura fabricat a l’Hospitalet del Llobregat i una cabina artesanal que presentava una acusada semblança amb el camió Henschel alemany. Aplicaren la mateixa solució que el senyor Ruiz, que enviava els xassissos a València per construir els camions Rubel. 

Un autobús de l'empresa Oliveras construït per Lerma Autobastidores Industriales SA, amb matrícula B-354539 i equipat amb un motor Henschel Sura, fotografiat a la plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet del Llobregat l'any 1966; aquest municipi acollia la fàbrica on Motores Sura SA construïa els motors dièsel Henschel sota llicència: 

Ajuntament de l'Hospitalet del Llobregat

Agraïm al bloc L'Hospitalet del Llobregat-Imatges retrospectives d'una ciutat el fet d'haver compartit la postal que conté aquest autobús LAI a la xarxa i a en Miquel Segura Llop haver-ne identificat el constructor i la marca.

Motores Sura SA només produí camions Rubel en el curs de dos anys, 1965 i 1966. Segons les dades consignades pel senyor Lage en el seu llibre, es produïren uns cent vuitanta xassissos, dels quals, vuitanta foren camions –algunes unitats muntaven tracció total- i un cent xassissos per autocars. Cal destacar que Motores Sura SA fou el primer constructor espanyol de vehicles que incorporà el motor posterior als autocars. Llur client principal fou l’empresa Alsina Graells. 

En Juan Lerma León, principal accionista de l’empresa Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI), fabricant dels camions Karpetan, adquirí l’any 1964 la condició d’accionista de l’empresa Motores Sura SA. L’any següent LAI comercialitzà els camions Layetan, els quals aprofitaven la cabina del model Karpetan i foren equipats amb motors Henschel Sura. Un camió Layetan produít per LAI: 

Layetan Henschel

El cessament de la producció dels camions i autocars Rubel es produí per causa de la resolució adoptada pel Ministeri d’Industria espanyol que establia que el permís que posseïa Motores Sura SA en cap cas l’autoritzava per fabricar vehicles nous, de manera que no podien pas matricular-se. El ministeri espanyol era un mer braç executor de la voluntat de ENASA i Barreiros que no volien més competència. 

Motores Sura SA, el projecte industrial del senyor Sebastian Benasco Martin, cessà la producció de motors l’any 1967. L’any 1944 el general Franco havia pronunciat un discurs en què advertí que calia reduir la capacitat i força industrial de Catalunya i el Euskadi. Sempre fou molt coherent per assolir tal objectiu. I s’afanyà per portar-ho a la pràctica amb tots els mitjans que tenia al seu abast. N’és una mostra el trasllat del gruix de la producció de camions Pegaso a Madrid, malgrat que tots els proveïdors eren establerts a Barcelona i els municipis industrials del voltant. 

Desconeixem com acabaren els quatre camions Henschel Hispania que Motores Sura SA construí l’any 1963; foren finalment matriculats després de reeixir les gestions oportunes?. Motores Sura SA produí dues cabines molt semblants dels camions Rubel en els anys 1965 i 1966. La primera cabina, que correspon a la unitat de Transports Cantó, procedia directament del Henschel Hispania: parabrisa partit, acusada estètica derivada del Henschel alemany. Les diferències entre aquests dos camions produïts per Motores Sura SA eren mínimes, poc perceptibles: l'espai on s'incrustà l'estrella de sis puntes que identifica la marca Henschel i els intermitents laterals. 

Henschel Hispania presentat a Barcelona l'any 1963, la cabina del qual fou muntada als camions Rubel produïts per Motores Sura SA. Postal nadalenca enviada per Motores Sura SA l'any 1963 amb la fotografia d'un Henschel Hispania HS11:

CAMIÓ HENSCHEL HISPANIA HS 11 MOTORES SURA SA

POSTAL NADAL CAMIÓ HENSCHEL HISPANIA MOTORES SURA

La segona cabina, produïda l’any 1966, presentava un frontal més modern amb la suavització dels trets del camió alemany Henschel. Destacava el gran parabrisa d'una peça que tenia una semblança amb els de les cabines dels Barreiros Saeta, Azor i Super Azor. Aquest model de camió es comercialitzava amb dues mides de cabina.

El senyor Joan Homs té present que un veí del barri del Poblenou de Barcelona, el senyor Forga, tingué cinc o sis Rubel equipats amb la segona cabina, pintada del mateix color groc que el vehicle de la fotografia, els quals, proveïts d’unes formigoneres, subministraven formigó produït per Prebetong a les construccions d'immobles i obres públiques que s’executaren a la ciutat Barcelona en la segona meitat dels anys 1960. 

La segona cabina que muntà el Rubel (col·lecció Sr. Sebastián Benasco Martínez):

1963 - Henschel - Sura 

Com expressà en Jordi Ibars quan ens assabentarem del fet que a la comarca de la Anoia es construïssin uns pocs camions de la marca Rubel i s'enllestissin uns xassissos d'autocars i autobusos per ser carrossats, els afeccionats sempre tenim la il·lusió, l'esperança, el desig, que dins una nau o garatge d'un poble qualsevol hi hagi tancat un Rubel. Un camió dotat d'una cabina amb un disseny afortunat, encertat i reeixit, molt modern aleshores. Un altre projecte industrial arruïnat per l'arbitrarietat administrativa més absoluta i desvergonyida practicada pel govern espanyol a través del ministeri d'Indústria.

diumenge, 4 de setembre de 2016

L'Expoclàssic de Mollerussa: la participació d'uns camions clàssics (i II).



Dins el recinte firal de Mollerussa hem tingut l’oportunitat de saludar i xerrar amb uns quants amics. Els primers que la casualitat ha volgut que ens trobéssim han estat els senyors Ceballos, pare i fill. Li hem expressat al Toni Ceballos que, a parer nostre, han estat una badada involuntària, sense malícia, el fet que no s’hagi contemplat d’exposar el seu Pegaso 200 al costat del Pegaso Z-207 Barajas de la família Argelich. I ben fàcil que hagués estat d’exposar-lo car el camió compleix amb tots els requeriments administratius i mecànics per poder circular fins a Mollerussa; oimés és tancat en un poble proper a Mollerussa. Tenir el Barajas i el 200 un al costat de l'altre hagués fet molta patxoca, produït un gran i grat efecte. Al capdavall un deriva de l'altre. Tant de bo que si en la propera edició d’aquest saló els organitzadors projecten de reservar-hi un espai per l’exposició de camions clàssics, no hi ha de faltar pas el Pegaso d’en Toni Ceballos, a més d’altres camions que hi ha a les comarques limítrofs. Només és qüestió de cercar-los i contactar amb els seus propietaris per tal que els cedeixin. 

Al cap d’un moment hem saludat al senyor Antoni Pomés, representant del Club de Vehicles Clàssics de Lleida, associació caracteritzada per la celebració habitual d’esdeveniments, un dels quals, l’organització de la gran trobada de vehicles clàssics que tindrà lloc la propera primavera a La Panadella, un repte de debò que de ben segur serà un èxit absolut. No hi hem pogut xerrar gaire amb el senyor Pomés atès que estava atrafegat amunt i avall de l’exposició. Poc després hem tingut ocasió de saludar els senyors Gonzalo i Xavier Latorre, i la senyora del primer. 

Un cop visitades les parades de tots els marxants, ens hem encaminat dretament cap a l’espai on eren exposats els camions clàssics. Protegits per una cinta que barrava el pas als afeccionats i visitants, i sota un estricte control de seguretat que vetllava pel compliment de les normes de conducta, els camions eren arrenglats aproximadament per les dates de matriculació. L’exposició dels camions ha suposat un gran esforç econòmic per l’organització atès que gairebé tots els vehicles han estat transportats per Grues Cabós, una empresa de Fraga que té una base a Torrefarrera i disposa de góndoles pel traginar qualsevol classe de vehicle. 

Recollida del Berliet de Transports Herguido al garatge d’Alcarràs amb destinació a Mollerussa, a càrrec de Grues Cabós:  

IMG-20160902-WA0007

IMG-20160902-WA0008
Els primers camions exposats eren dos camions nord-americans de la dècada de 1920,  un Overland de l’any 1927, propietat del senyor Lluís Ardanuy, a qui no hem pogut pas saludar, i un Chevrolet amb la cabina de color groc que el senyor Argelich ha cedit amablement. Al seu costat, un furgó Mercedes Benz que ENMASA construí a la planta que tenia al barri del Bon Pastor de Barcelona, el qual fou propietat del Garatge Dalmau de Lleida. Un encert el fet d’haver conservat els colors originals dels vehicle. 

El Chevrolet i el Overland, dos camions produïts en els feliços anys 1920: 

IMG_3088

IMG_3086

El furgó Mercedes Benz que fou del Garatge Dalmau de Lleida: 

IMG_3096

IMG-20160903-WA0006(2)

A la renglera de camions clàssics era formada per un Bedford, de la família Argelich, molt ben restaurat. Un dels elements més bonics del vehicle és la caixa de fusta que conserva. 

IMG_3080

IMG_3093

Després hem gaudit amb el Pegaso Z-207 Barajas, recuperat en un desballestament d’Igualada, que conserva els elements originals propis del model –com ho és la seva peculiar suspensió davantera- i també ben restaurat. 

IMG_3118

IMG_3082 

IMG_3065
 
El Barreiros Super Azor dels senyors Herguido era posat a la dreta del  Pegaso Z-207: 

IMG_3121

IMG_3120

Un de les sorpreses de l’encontre ha estat la presentació del Pegaso 1065 primera sèrie, matriculat a Osca, el qual equipa el canvi de sis marxes, el motor de cent setanta cavalls de potència i el calderí rodó, que el senyor Miquel Gamon ha restaurat. Una restauració de concurs, immaculada. Equipa un bolquet Pepin, construït a Saragossa, una grua Hiab-Valman i a la visera hi porta escrit El Portal del Pirineu. 

IMG_3116

IMG_3063 

IMG_3059

IMG_3078

IMG_3106

Felicitem al senyor Gamon per la iniciativa d’haver restaurat el Pegaso Europa, el qual desitgem de veure, si és possible, a la trobada de La Panadella. 

El següent vehicle era l’autocar Pegaso Comet que cobria la línia regular de Lleida a Camporrells i que  el senyor Gamon restaurà fa uns quants anys. 

IMG_3115

IMG_3056

IMG_3084

IMG_3109

Els darrers vehicles eren el Sava-Berliet de Transports Herguido d’Alcarràs i el Magirus del parc de bombers de Lleida que s’exposa al museu Roda Roda de la capital del Segrià. 

IMG_3074

IMG_3072

El Berliet de la família Herguido d'Alcarràs: 

IMG_3114

El Magirus del cos de bombers de Lleida que s'exposa al museu Roda Roda de la capital del Segrià: 

IMG_3068 

IMG_3111

En Toni Arimany, un bon amic, amb el seu fill Àlex: 

IMG_3076
 
A les dues del migdia, i sota un sol inclement hem fet via cap el restaurant Resquitx de Mollerussa, on hem dinat i ens hem reviscolat. Un cop tips, ens hem acomiadat i cap a casa. 

Lamentem no haver pogut saludar els senyors Gamon i Riera Palmer.  I quant a la fira, hem de felicitar els organitzadors per la distribució de les activitats muntades.  Un gran nombre d’expositors, de visitants i compradors.  També era molt raonable el preu de l’entrada, fet que facilita l’assistència d’afeccionats. 

Ara que sembla que l'interès pels camions ha arrencat a casa nostra amb força, creiem que s'ha de remarcar l'afany que en Xavier Castells Quintana, transportista jubilat, ha tingut per difondre i fer créixer l'afició mitjançant l'organització de les tres edicions de la trobada de vehicles clàssics que s'han celebrat a Sant Vicenç de Torelló els anys 2011, 2013 i 2015. 

Tant de bo que en l’edició del proper any els promotors del saló Expoclàssics apostin per la continuïtat dels camions clàssics. Una afició que cada dia es consolida a casa nostra. Agraïm al Claudio Herguido que ens convidés a aquest saló de vehicles clàssics. I ho formulem en plural (vehicles clàssics) atès que hi ha hagut motocicletes, automòbils, furgonetes, camions, autocars i tractors, tots d'època.