ARCO 2009: una sorpresa

ARCO és una fira internacional d'art contemporani que es celebra anualment a Madrid, organitzada per la Fira de Mostres d'aquesta ciutat.

Una de les obres d'art més destacades i que més han cridat l'atenció dels assistents i de la premsa en general, ha estat la mostra d'un camió de mida natural confegit talment com si d'una estructura d'ossos es tractés: el morro de la cabina aparentant una boca oberta amenaçant, i la cisterna simulant les costelles d'un animal.

Crec que aquesta obra d'art destaca pel detallisme de les peces que duu un camió real talment com els retrovisors, la roda de recanvi, el dipòsit de carburant, volant, etz.

Deixo al marge els comentaris i crítiques relatives a la qualitat d'aquesta obra, llur preu de venda, llur significació, les influències que acusa i la seva ubicació dins dels corrents de l'art contemporani. La meva ignorància sobre aquesta matèria i l'objecte d'aquest bloc centrat en el transport a Catalunya, constitueixen un bon motiu per a no pronunciar-s'hi.

Un dels trets que destaca en aquesta obra d'art són les seves dimensions, qualificables de descomunals, més encara si en principi va destinada a ser adquirida per un particular i l'ha d'instal·lar al saló de la seva casa.

Tal vegada la mostra d'aquesta obra tingui per a objectiu de promocionar al seu autor o projectar a una galeria dins d'una mostra de publicitat aprofitant el ressò que genera ARCO. Per tant es tractaria d'una mera campanya publicitària d'una obra no creada amb la finalitat de ser venuda.

Al marge de la finalitat de l'artista o de la galeria que exhibeix aquesta obra, cal reconèixer que ha estat una de les grans atraccions d'ARCO 2009.

La part davantera d'aquest "camió" no resulta gaire acollida, amigable i càlida:

Fotografia de perfil del camió exposat a ARCO 2009:

Si bé en general els camions no són considerats equiparables a les obres d'art, sembla que hi ha artistes que trobem en els camions elements d'inspiració i creació, i fins i tot susceptibles de ser exposats a ARCO amb gran ressò de públic i premsa.

MATERIALS I TRANSPORTS COLL SL d'Olot: una manera de fer pràctica

Crec que les empreses de transport poden classificar-se de dues menes: les grans empreses de transport i les empreses petites sovint de caràcter familiar.

Un exemple de gran empresa és TRANSPORTS PADROSA, de Figueres, la qual compra un gran nombre de tractores d'una marca concreta, fet que li permet negociar i gaudir d'un preu d'adquisició força atractiu, i té aquests vehicles en ple rendiment durant uns 4-5 anys aproximadament, destinant-los al transport internacional de manera que recorren molts quilòmetres a l'any. Aquesta actuació empresarial té la seva raó de ser en poder amortitzar un vehicle el més ràpid possible atès que els camions nous pateixen una gran pèrdua de valor en poc temps.

Les empreses de caràcter familiar tenen un tarannà diferent, atès que es dediquen a transportar mercaderies dins d'un àmbit territorial força més reduït, i els vehicles que adquireixen, siguin nous o de segona ma, pretenen allargar-los-hi llur vida útil. Possiblement, l'enfocament de la rendibilitat d'un vehicles es realitza sota un altre prisma. A més, el tracte personal és completament diferent.

L'empresa que avui noticiem pertany sense cap mena de dubte a la segona categoria descrita: una empresa familiar els vehicles de la qual tenen una clara voluntat de permanència. Em refereixo a l'empresa MATERIALS I TRANSPORTS COLL, d'Olot, dedicada bàsicament a la venda de material d'obra.

Aquest estiu vaig poder visitar gràcies a l'amic Miquel Patinyo les instal·lacions d'aquesta empresa olotina, i em va sobtar no solament l'amabilitat amb la qual ens tractaren sinó els vehicles que encara conserven en actiu prestant servei diari, els quals haurien d'estar preservats per un col·leccionista. Que un Pegaso 1061 matriculat l'any 1971 encara estigui en actiu palesa tant l'ànim de conservar les coses per part dels responsables d'aquesta empresa com llur encert en la selecció i formació dels xòfers que l'han conduït. Conduir un camió amb canvi de bola no és pas una tasca fàcil: he parlat amb xòfers joves que m'han confessat que no sabrien pas conduir un Pegaso amb aquest canvi.

Aquesta empresa sempre va escollir camions Pegaso i Ebro. També tingueren un Pegaso 3060 amb una grua PESCI, avui dia desaparegut.

Pegaso 1061 en actiu i matriculat l'any 1971, el qual està molt ben conservat:

Pegaso 1095 portacontenidors, conegut com a "supercomet", un dels millors productes d'ENASA:

Ebro E60 retirat de fa poc del servei, vehicle molt fiable però amb poca capacitat de frenada:

Tractora Pegaso Tecno, possiblement el producte més brillant d'ENASA:

Atesa la fidelitat de l'empresa MATERIALS I TRANSPORTS COLL SL per Pegaso, han escollit camions IVECO per a la renovació de la flota: fotografia d'un modern Iveco equipat amb una grua EFFER de gran capacitat de càrrega.

Excavadora CATERPILLAR fotografiada a les instal·lacions d'aquesta empresa, màquina la fiabilitat i qualitat de la qual es reconeguda mundialment.

Des d'aquest blog solament desitgem que aquests Pegaso restin encara força anys en servei, atès que el seu estat de conservació en justifica que siguin preservats per algun afeccionat un cop siguin retirats del servei actiu i donats de baixa.

Personalització de camions: una pràctica creixent

Tradicionalment, una de maneres per a distingir la procedència geogràfica d'un camió era fixar-se en llurs colors. Per exemple, els camions asturians sempre han destacat per un colors vius i contrastats. Fins i tot hi havia qui era capaç de reconèixer un camió per la caixa que hi duia. Hi havia caixes de fustes els acabats i disseny de les quals permetia saber qui era el carrosser.

Avui dia tots els processos productius s'han simplificat i estandarditzat, de manera que s'ha produït un doble efecte: (i) la progressiva desaparició de marques de camions adquirides per empreses més grans; (ii) la homogeneïtzació dels dissenys i dels elements mecànics, els quals sovint són compartits per diferents empreses que prèviament han creat unions (joint venture) per a llur desenvolupament conjunt amb l'important estalvi econòmic que suposa en I+D.

Paral·lelament a aquest fenomen d'estandardització industrial, ha aparegut un actitud creixent dels propietaris i conductors de camions que personalitzen els seus vehicles amb aquells trets que més els plauen o símbols que els identifiquen. Personalment crec que aquesta actitud dels conductors de camions és motivada perquè el vehicle és el lloc on hi passen més hores, de manera que procuren que el seu lloc de treball sigui el més acollidor possible i s'hi trobin més a gust.

A més, es indubtable que l'estil i símbols de les personalitzacions de vehicles varia força atenent a la procedència geogràfica del vehicle i del tarannà del seu propietari. D'aquesta manera, els transportistes anglesos els hi plau molt decorar llur vehicles amb colors contrastats i decoracions antigues, estil que també agrada als camioners asturians. Recordo que fa anys hi havia força camions de Navarra amb el cognom CATALAN els quals tenien serigrafiada al lateral de la cabina la Mare de Déu de Montserrat.

D'altres conductors opten per motius més comuns com són animals, els escuts identificatius del poble, la comarca o província, etc. Aquesta mena de decoració és la més freqüent a Catalunya, dins dels camions personalitzats, atès que hi ha un gran nombre de vehicles els propietaris dels quals opten per a deixar-los talment com els hi lliuren del concessionari. Cal tenir en compte el cost econòmic que suposa aquestes decoracions.

L'amic Jordi Llop, de Mataró, ha decorat llur Volvo amb dos dels trets identificadors de Catalunya: Sant Jordi, el patró, i la Mare de Déu de Montserrat, els quals han estat grafiat per un artista de reconegut prestigi als laterals del seu vehicle. A més, també hi ha expressat la seva passió per Suècia amb la bandera i l'animal que simbolitza aquest país nòrdic. Finalment, atesa la coneguda rivalitat entre Volvo i Scania, hi fa una al·lusió prou explícita

Dibuix de la "moreneta" al costat del conductor del vehicle, amb les botzines d'estètica antiga i els ninots de "Michelin", símbol que connecta amb els transports de la dècada de 1950 i 1960.



Un altra empresa que destaca per llurs decoracions és J.M CAÑADAS de Girona, especialitzada en transports de cisternes, quins camions són decorats amb dibuixos diversos, fet que els hi atorga una gran personalitat i constitueix alhora un reclam publicitari.

Camió Volvo fotografiat a la benzinera de la N-340 de l'Arboç amb animals mitològics.

Tractora Renault també fotografiada a l'Arboç amb animals reals.



Personalment, les decoracions que més em plauen són les angleses, potser per ser les més clàssiques i entroncar amb les estètiques característiques de la dècada de 1950 a 1970. Aquestes decoracions molt atractives hi destaca la combinació de colors vius. Un exemple és aquest Volvo fotografiat a Escòcia l'agost del 2008:

Una altra mostra del gust britànic per la decoració antiga hi és present en aquest Scania portacontenidors fotografiat a Edimburg:

Una altra mostra de la decoració típica anglesa que fins i tot abasta les llantes, la trobem en aquest Man de l'empresa MALCOLM fotografiat també a Escòcia.

Crec que els anglesos, malgrat haver perdut les seves empreses emblemàtiques fabricants de camions -la mítica Leyland a començaments de la dècada del 1980 i ERF avui dia- han sabut trobar en aquestes decoracions d'època la seva vinculació amb el transport de tota la vida.

TRANSPORTS RIBAS: FIDELITAT A BARREIROS

Per als afeccionats als camions fabricats a l'Estat espanyol, la marca que més els hi plau és sens dubte Pegaso. En els diferents fòrums d'internet que tracten de camions i autocars, els fils sobre els diferents models de Pegaso són els més nombrosos. Aquest entusiasme envers Pegaso també es tradueix en els pocs llibres publicats de camions espanyols o de la documentació existent -catàlegs, manuals, peces, etc-. En aquest sentit, Pegaso ha esdevingut la marca de referència de camions fabricats a l'Estat espanyol, talment com ho és Berliet per als francesos.

Si bé és indubtable que Pegaso fou l'empresa de camions de gran tonatge que més unitats va matricular al mercat espanyol durant la dècada de 1960 i 1970 front a la seva competència directa, Barreiros, no pot ignorar-se que alguna models concrets de l'empresa de Villaverde va gaudir de més acceptació i prestigi que els models que oferia Pegaso: és el cas de models destinats a obres, la potència, capacitat de càrrega i fiabilitat dels Barreiros era superior als Pegaso 3060.

A Girona hi ha hagut empreses del ram de la construcció com pedreres, contractistes d'obres públiques o de buidatge de solars que sempre van optar per adquirir camions Barreiros. Fins i tot hi ha el cas d'alguna empresa que tant aviat com li lliuraven el camió del concessionari, el modificava en el seu taller per a corregir els defectes de fabricació del Barreiros o canviar-li les peces que s'espatllaven més sovint.

També cal recalcar que l'elecció de Barreiros front a Pegaso en ocasions responia a un millor servei post venda, tant en relació a la qualificació i preparació dels mecànics que reparaven els camions en pana com del temps que trigaven en arranjar un vehicle espatllat i lliurar-lo de nou al client.

Per tant, no és gens estrany que l'empresa TRANSPORTS RIBAS de Tossa de Mar hagués optat de sempre per adquirir vehicles Barreiros atès els serveis que prestava: recollida de deixalles a la vila de Tossa de Mar i serveis de construcció amb bolquets i contenidors.

Els inicis d'aquesta empresa de la comarca de La Selva coincideix amb el desenvolupament econòmic del Pla d'estabilització de 1959 i el començament del turisme a la Costa Brava, el qual era molt estimat per les divises que generava a la malmesa economia del país. L'avi Ribas va començar el repartiment de begudes a Tossa de Mar amb un bonic Borgward, adquirit al concessionari Àngel Blanch de Girona i que actualment encara es conserva, a l'espera d'una propera restauració:

Més endavant la família Ribas va obtenir la concessió de la recollida de deixalles de Tossa de Mar, activitat que obligava a tenir una important flota de vehicles per a atendre aquest servei públic, molt especialment en els mesos d'estiu en els quals el nombre de residents augmentava molt.

A més, també van oferir camions bolquet per a atendre les necessitats de les empreses constructores, molt actives durant aquests darrers quaranta anys per la gran transformació urbanística que ha sofert les comarques gironines, especialment les costaneres. Per a aquest servei, els senyors Ribas han disposat sempre de Barreiros.

També cal emfatitzar l'acurat manteniment dels vehicles de TRANSPORTS RIBAS, empresa que disposa d'un mecànic propi que realitza diàriament el manteniment d'aquests camions.

Un camió Dodge amb bolquet Comellas, el qual encara és en actiu malgrat que ja té 30 anys, prova fefaent de la qualitat i fiabilitat d'aquests vehicles, així com del bon manteniment de que gaudeix:

Un Renault amb la cabina Dodge portacontenidors fotografiat a les instal·lacions de TRANSPORTS RIBAS :

Un Dodge amb grua també molt ben conservat:



Un altre Renault portacontenidors fotografiat dins de la nau de TRANSPORTS RIBAS, el qual munta una cabina dissenyada per Mario Gamarra per als Barreiros 4220:



Un fotografia molt habitual a dècada de 1980 i poc freqüent avui dia: un Dodge i un Renault aparcats dins de la nau que TRANSPORTS RIBAS té a l'entrada de Tossa de Mar.



Un modern Renault bolquet que palesa la fidelitat de TRANSPORTS RIBAS pels productes Barreiros-Dodge-Renault:



Un Scania fotografiat a la pedrera de TER-TRANS S.L. de Massanes (Girona), modern vehicle que permet atendre els serveis més exigents:



Desitgem que aquests vehicles que han prestat tant bon servei a TRANSPORTS RIBAS, un cop siguin retirats del servei actiu, no acabin desballestats: el seu excepcional estat de conservació tant mecànic com de xapa en justifica a abastament llur preservació.

Finalment, vull agrair públicament a en Miquel Patinyo i als senyors Ribas la seva amabilitat per a poder fotografiar els camions i explicar-me la història d'aquesta empresa, de manera que ens hem pogut fet ressò en aquest bloc.

Família Argelich: una col·lecció de camions a les Terres de Ponent

Gràcies a la iniciativa d'en Ricard Palomas, un apassionat de l'automoció de Lleida, un grapat d'amics integrats dins de la web de pegasoesmicamion varem tenir l'oportunitat de conèixer el passat 1 de març de 2008 als senyors Argelich de Mollerussa, representants d'Iveco al Pla d'Urgell, importants transportistes i acreditats col·leccionistes de camions. El tracte que en tot moment ens van oferir la família Argelich va ser excel·lent.

Mollerussa, capital de la dinàmica comarca lleidatana del Pla d'Urgell, ha anat creixent gràcies al teixit industrial que s'ha creat a redós de la N-II, la principal via de comunicació que connecta Madrid amb Barcelona i Europa.

Entre les principals activitats econòmiques de Mollerussa hi destaca la empresa lletera EL CASTILLO, la qual ha generat al seu entorn una gran dinamització econòmica d'empreses auxiliars que hi presten els serveis que a una empresa d'aquesta mena li cal per a poder funcionar.

És en aquest context que al Pla d'Urgell van aparèixer nombrosos transportistes que s'encarregaven de la recollida diària de la llet per ser tractada i envasada a les instal·lacions de EL CASTILLO, i d'ací, ser distribuïda als consumidors.

Per tant, per a atendre la demanda de serveis que requeria l'empresa de llets EL CASTILLO, el senyor Argelich va començar a dur llet amunt i avall. Més endavant, i amb l'empenta que sovint caracteritza als catalans de ponent, va diversificar l'activitat amb la concessió dels camions Pegaso al Pla d'Urgell, concessionari que actualment s'ubica limítrof amb l'autovia de la N-II per a facilitar les entrades i sortides als transportistes que els hi cal llurs serveis.

Més endavant, quan van ser representants dels camions Daf, i actualment són representants d'Iveco, sent un dels concessionaris d'aquesta marca italiana més important de Catalunya.

A més, fidels a la seva vocació de transportistes, tenen una important i moderna flota de camions tràiler Iveco, la qual ofereix un servei de transport per tota Europa.

Finalment, com a amants que són dels camions, també estan creant una important col·lecció de camions clàssics, la qual està esdevenint una de les col·leccions de referència de Catalunya atès l'ànim d'adquirir més camions clàssics.

Dos dels moderns camions Iveco que formen part de la flota de TRANSPORT ARGELICH al pla del concessionari NOU DIESEL de Mollerussa. Cal emfatitzar la passió de la família Argelich per a mantenir viu el record del símbol de Pegaso, el cavall blau encerclat al costat de les lletres IVECO:

Un bonic i escàs Pegaso Z-207 "Barajas" que s'està restaurant. Aquest camió fou adquirit fa uns quants anys a un desballestament de Igualada, i cal destacar que arrencà a la primera amb bateries noves:



Una altra visió del Pegaso Z-207 amb el xassís corbat que tants problemes generava als carrossers, fotografiat a les modernes instal·lacions del concessionari NOU DIESEL:

Pegaso 1061 amb acerbi que havia pertangut a una empresa càrnica de Lleida:

Pegaso cabina quadrada de 260 cv en actiu, el qual havia pertangut a la família Argelich quan treballava per a l'empresa lletera EL CASTILLO:

Camió Bedford acuradament restaurat on hi destaca la reconstrucció de la caixa de fusta, veritable obra d'artesania:

Esperem continuar informant-vos de les noves adquisicions de camions clàssics per part dels senyors Argelich.

GLEVATRANS: els darrers Pegaso de la Plana de Vic

Al petit poblet de La Gleva, integrat dins del municipi de Les Masies de Voltregà, on hi destaca el santuari del mateix nom en el qual s'hi va estar mossèn Cinto Verdaguer, el poeta nacional de Catalunya, hi ha una petita empresa de transports familiar que encara usen diàriament camions Pegaso per a atendre els encàrrecs.

Aquests darrers anys hem assistir a la desaparició massiva de camions Pegaso per esgotament de la seva vida útil, els quals omplen de gom a gom els desballestaments. Ja fa una pila d'anys que les tractores Pegaso Tecno i Troner destinades al transport internacional han desaparegut de les autopistes europees. En aquests moments assistim a la desaparició dels darrers Pegaso Troner i Tecno que encara restaven en servei, dedicats a transport d'àmbit comarcal i provincial, els quals han aguantat en part per l'interès de llurs propietaris de mantenir-los fins a la jubilació. Molts d'aquests vehicles tenen una segona vida a països en via de desenvolupament, principalment del Magrib i Àfrica.

Per això, quan un dia que anava a Ripoll vaig descobrir casualment l'empresa GLEVATRANS de Les Masies de Voltregà, ja us podeu imaginar la la sorpresa i il·lusió que em va provocar.

Pegaso Troner de 3 eixos:



Pegaso Tecno:



Nissan Ebro M110:



Recordo que a l'entrada de la nau de GLEVATRANS va haver-hi durant força temps un camionet Avia del 1978, el qual no vaig fotografiar.

Furgoneta Nissan Trade de repartiment de paqueteria:



Un altre Pegaso Troner dins de la nau de GLEVATRANS:



Una imatge poc habitual avui dia: un Pegaso Tecno i un Pegaso Troner embolcallats per la boira de la Plana de Vic.



Desconec el futur d'aquests Pegaso. Tanmateix, servarem les fotos per a gaudir-los.