Els darrers Pegasos de Ripoll i el GARATGE ESTEVE

A la vila de Ripoll va haver-hi d'ençà de la dècada dels anys quaranta fins a mitjans dels anys vuitanta del passat segle, un nombre força important de camions. La presència d'importants empreses que fins i tot depassaven el miler de treballadors com era TALLERS CASALS SA o SOLER & PALAU SA, ambdues dedicades a la ventilació industrial, conegudes empreses tèxtils i, a més, tota mena de tallers auxiliars que treballaven a redós d'aquestes industries principals, va ser la causa que hi hagués força camions per a atendre llurs necessitats de transports.

Així mateix, una altre de les altres circumstàncies que va provocar que a Ripoll hi hagués molts camions era l'absència de transport de mercaderies per tren, un dels problemes històrics del transport a l'Estat Espanyol, si ho comparem amb d'altres països europeus. Per bé que a Ripoll hi ha una estació important de la línia de tren de Barcelona fins a Puigcerdà, mai va usar-se aquesta línia per a transportar les mercaderies que havien de menester les empreses i, posteriorment, transportar els productes acabats fins a Barcelona per ser distribuïts. Aquesta alternativa al transport per carretera, tal vegada hagués abaratit el cost del transport de les mercaderies, en una època on la capacitat de càrrega dels camions era força limitada i la precarietat de la carretera nacional 152 -actualment C-17- constituïa un mal endèmic, com encara ho és actualment.

En aquells anys, algunes de les principals indústries de Ripoll disposaven d'una flota de camions pròpia, alhora que també hi havia diverses agències de transports que treballaven per altres fàbriques. Entre les principals empreses de transport de Ripoll d'aleshores cal citar EL RÀPIDO de Ripoll, la qual va tenir tota mena de camions de procedència diversa incloent-hi un Hino japonès; o TRANSPORTS DOMÈNEC SOLDEVILA, al qual sempre havia treballat amb Pegaso i que avui dia encara transporta els productes acabats de l'empresa SOLER & PALAU SA amb una moderna flota de Mercedes Benz Actros.

Indubtablement la marca de referència dels transportistes ripollesos durant aquells anys fou Pegaso. Els mítics Comet, 1060 ó "Europa" eren els camions més valorats en la dècada dels anys 1960. Durant els anys 1970 van irrompre el cabina quadrada, per bé que els anteriors estigueren en actiu fins a finals del 1980 i començaments dels anys 1990.

Aquesta demanda de Pegasos va permetre que el Ripollès disposés d'un concessionari propi de Pegaso, GARATGE ESTEVE, el qual col·laborava amb el gran concessionari oficial de Pegaso a la comarca d'Osona, AUTOSUMINISTROS VIC SA. El titular d'aquest concessionari era el senyor Esteve Rosell, qui oferia un servei de compravenda de vehicles nous i de segona mà, recanvis i un taller especialitzat. Posteriorment aquest concessionari va esdevenir el representant d'Iveco al Ripollès fins llur tancament per la jubilació del senyor Rosell.

Aquesta fotografia presa l'any 2006 es veu un Pegaso Tecno aparcat davant del GARATGE ESTEVE, concessionari oficial de la casa italiana Iveco a la comarca del Ripollès:

Aquests darrers anys la presència de camions al Ripollès ha minvat considerablement. La crisi industrial amb el tancament de fàbriques ha comportat una reducció de l'activitat econòmica i dels transports en aquesta comarca. Aquest fenomen ha estat paral·lel a la desaparició gradual dels camions Pegaso i d'altres camions espanyols, la presència dels quals avui dia pot qualificar-se de testimonial.

En aquests moments, a Ripoll solament resten 4 camions Pegaso, tres dels quals són en actiu i el darrer ja retirat del servei. La relació d'aquests quatre camions és la següent:

1) Pegaso Tecno del servei de recollida de deixalles de Ripoll, el qual gestiona l'empresa Vigfa Residus SL:

2) Pegaso Tecno de 4 eixos rígid, el qual transporta diàriament aigua embotellada d'AIGUA DE RIBES des del brollador que FONTAGA SA té al costat del balneari Montagut fins a Barcelona:

Els altres dos camions Pegaso que encara es conserven a Ripoll pertanyen al senyor Ramon Pujals. El primer és un Pegaso 1065 "Europa" retirat del servei actiu l'any 2007, i que actualment es troba a un pati de l'empresa COMFORSA de Campdevànol, amb un futur immediat incert:

L'altre Pegaso és un Tecno que va substituir el Pegaso "Europa" i que també es dedica a la retirada de la residus de ferro i altres metalls que genera l'empresa COMFORSA. Aquest camió fou comprat a l'empresa TRANSPORTS VICENÇ BACH de Sant Quirze de Besora. Actualment té 700.000 quilòmetres i funciona perfectament:

Esperem que amb temps, una mica de paciència i sort, podem poc a poc anar recuperant els arxius fotogràfics dels camions que va haver-hi per Ripoll des dels anys 1940 fins als anys 1990, abans que aquest material gràfic desaparegui definitivament.

La col·lecció de fotografies del senyor Eduard Pujals: un repas als vehicles de La Pobla de la Lillet (Berguedà).

Dedicat al senyor Eduard Pujals, de La Pobla de Lillet, la generositat del qual deixant-me el seu arxiu fotogràfic i explicant-me la història del transport d'aquest municipi de la comarca del Berguedà, m'ha permès redactar aquesta crònica.

Sovint la recerca de fotografies antigues concretes permet de trobar altres arxius fotogràfics igualment importants i que d'antuvi desconeixies. Aquest és el cas de la troballa del magnífic arxiu fotogràfic del senyor Eduard Pujals. Seguint les indicacions del senyor Manel Mir, de TRANSPORTS MIR de Ripoll, sobre un autocar Nazar que havia pertangut a l'empresa AUTOS CAMPRUBÍ de La Pobla de Lillet, vaig tenir la sort de poder conèixer al senyor Pujals i gaudir de les fotografies d'època que llur pare havia pres sobre la vida d'aquest municipi d'ençà dels anys quaranta, algunes de les quals recullen vehicles que participaven en diverses festivitats com era la celebració de Sant Cristòfol.

La Pobla de Lillet era abans de la guerra civil del 1936-1939 un poble pròsper i ric. Hi havia una activitat industrial molt important encapçalada per la la fàbrica ASLAND del Clot de Moro dedicada a la construcció de ciment portland, d'estil modernista i amb unes remarcables voltes catalanes, construïda per iniciativa del gran industrial Eusebi Güell i encarregada al conegut arquitecte valencià Rafael Guastavino, el qual es va especialitzar en edificis industrials i estacions de tren als Estats Units, país on va difondre la volta catalana en remarcables edificis avui dia catalogats, motiu pel qual als EEUU la volta catalana és coneguda com a "Guastavino system" i que aquest deixondit arquitecte va patentar.

Si bé aquesta fàbrica ASLAND del Clot de Moro és situada al municipi limítrof de Castellar de N'Hug, donava feina a molts treballadors de La Pobla de Lillet, els quals es traslladaven fins a la fàbrica en un petit trenet que arribava fins a Guardiola de Berguedà; aquest tren ha estat feliçment recuperat per iniciativa de la Generalitat de Catalunya esdevenint una atracció turística amb gran èxit d'usuaris, i amb una estació als jardins Artigas de La Pobla de Lillet, dissenyat pel gran arquitecte Antoni Gaudí. Segons les darrers dades, aquests mesos d'estiu del 2009 ha estat utilitzat per més de 10.000 persones. També cal destacar que aquesta empresa tingué una important flota de camions GMC en la dècada dels anys 1940 i 1950, de la qual no hem pogut pas trobar cap fotografia.

La Pobla de Lillet, la importància de la qual es palesa per haver tingut una caserna de la Guàrdia civil i un col·legi d'ensenyament dels Germans de La Salle, també va tenir al llarg del segle XX, les següents altres fàbriques:

1) TEIXITS ARTIGAS ALART SA, propietat del senyor Joan Artigas, industrial tèxtil i amic d'Eusebi Güell, qui va encarregar a l'Antoni Gaudí el disseny del jardí de la seva residencia privada, a un costat de la riba del riu Llobregat, i que avui dia és una important atracció turística després d'haver estat curosament restaurats l'any 1992; l'antiga fàbrica tèxtil ARTIGAS avui dia és la indústria PAPELERA BARRAL SA, propietat del senyor Agustí Barral.

2) També hi havia la fàbrica de xocolates FÀBREGAS, propietat del senyor Jaume Fàbregas, la qual ja abans de l'any 1936 feia un repartiment amb una furgoneta Citroën per tots els municipis de la comarca del Berguedà i, fins i tot, servia a Manresa capital.

3) Una altre empresa tèxtil fou TEIXITS ANTONI COSTA MALLOL SA, coneguda popularment com "Can Costa", la qual avui dia encara fabrica cortines amb una desena de treballadors.

4) També hi havia l'empresa tèxtil TEIXITS PUJOL SA, que posteriorment esdevindria TEIXITS REBÉS SA, si bé al poble sempre fou coneguda com "Can Pujol".

5) També és remarcable la fàbrica GASEOSAS Y SIFONES CAMPRUBÍ, propietat del senyor Antoni Camprubí, conegut popularment com en "Ton Gravat", el qual fou nomenat batlle de La Pobla de Lillet en els anys 1950. Aquest senyor va tenir dos fills molt emprenedors: en Josep, qui va tenir l'empresa de taxis i autocars AUTOS CAMPRUBÍ; i l'Antoni, el qual tenia diversos sales de cinema com el "Cine Llobregat" a La Pobla de Lillet, el cinema "La Molina" de Ripoll i altres sales de cinemes a Barcelona.

6) La última indústria, del ram de la fusta, era propietat del senyor Antoni Brecha i Berguedà, amb una nau al centre del poble i dedicada a la fabricació de perxes, escales de fusta i cadires.

Malgrat la maltempsada de la guerra civil, La Pobla de Lillet reprengué l'activitat econòmica en la llarga i cruenta postguerra, facilitada en part perquè la col·lectivització forçosa de l'empresa ASLAND del Clot de Moro va salvar la fàbrica de les destrosses habituals provocades per les patrulles d'incontrolats. Aquesta revifalla va permetre que a començaments de la dècada de 1960 La Pobla de Lillet arribés a tenir uns 2.900 habitants; tanmateix, des de l'any 1964 va iniciar-se una progressiva davallada de la població que ha arribat fins avui dia, amb poc més de 1400 habitants, molt dels quals són gent gran jubilada.

Aquesta important activitat industrial de La Pobla de Lillet al llarg del segle XX va permetre la creació de diverses empreses de transports de mercaderies i persones, les quals durant els anys 1940 i 1950 eren les següents:

1) TRANSPORTS JOSEP CAPDEVILA, la qual va tenir aquest bonic Pegaso amb llur caixa de fusta, fotografiat pel pare del Sr. Pujals en la celebració de la festivitat de Sant Cristòfol, just en el monent en que és beneït pel rector de la vila:

Un altre camió de TRANSPORTS JOSEP CAPDEVILA fou aquest GMC, la procedència del qual desconegut: podria haver estat adquirit a una subhasta de l'exèrcit o comprat a la fàbrica ASLAND. Aquest camió també fou fotografiat en llur participació en la festivitat de Sant Cristòfol, celebració molt viscuda en els anys 1940 i 1950:

Aquestes dues fotografies hi veiem un altre dels camions d'en Josep Capdevila:

Un germà d'en Josep Capdevila, en Joan, va traslladar-se a Ripoll on va fundar TRANSPORTS CAPDEVILA, el despatx central dels qual era a l'estació del tren de Ripoll atès que es dedicava a repartir tota la paqueteria de la RENFE pels pobles de la comarca del Ripollès, incloent-hi La Pobla de Lillet.

2) La segona empresa era AUTOS CAMPRUBÍ, fundada per l'Antoni Camprubí, "Ton Gravat", abans de la guerra civil, la qual disposava de diversos autocars; els seus fills Josep -excel·lent mecànic i apassionat de l'automoció- i Antoni en prengueren el relleu.

Així, els germans Josep i Antoni reiniciaren l'activitat a la dècada de 1940 amb un servei de taxis. En aquesta fotografia es veu en primer terme el cotxe d'en Jaumet Fàbregas; al darrera hi ha els dos taxis dels germans Camprubí, un dels quals és un "haiga", sobrenom popular amb que eren coneguts els luxosos cotxes nordamericans de color fosc i abundants cromats que s'importaren amb comptagotes a partir de la dècada del 1950; també hi ha un petit autocar d'aquesta empresa:

En aquesta altre fotografia, s'hi veu en primer pla el rector del poble marxant en una Vespa; al fons hi ha el petit autocar d'AUTOS CAMPRUBÍ:

Aquesta fotografia, corresponent a un enterrament de l'any 1954, es veu dos autocars i dos taxis d'AUTOS CAMPRUBÍ aparcats el bell mig del poble:

Ací veiem un dels autocars d'AUTOS CAMPRUBÍ travessant el pont sobre el riu Llobregat de la carretera de Ripoll, el qual fou reconstruït pel cos d'enginyers de l'exèrcit espanyol l'any 1944, atès que l'antic pont havia estat dinamitat i aterrat el 7 de febrer de 1939 per l'exèrcit de la República en llur retirada:

En aquesta postal turística presa a finals de la dècada de 1960, s'hi veu dos autocars d'AUTOS CAMPRUBÍ: un antic autocar amb motor Ebro i un Sava.

Durant la dècada de 1940 i començaments dels anys cinquanta AUTOS CAMPRUBÍ compartia amb AUTOCARS MIR de Ripoll la titularitat de la línia regular entre La Pobla de Lillet i Ripoll, la qual aleshores registrava un gran nombre d'usuaris; posteriorment aquesta línia regular seria coberta únicament per TRANSPORTS MIR atès que AUTOS CAMPRUBÍ en va vendre llur participació.

A més, AUTOS CAMPRUBÍ també realitzava el transport de diversos treballadors a les respectives indústries com fou l'ASLAND del Clot de Moro o els miners de les mines de carbó de Fígols. Cal tenir en compte que aleshores el Berguedà era una comarca densament industrialitzada, i no pas com ara on les indústries són gairebé un record del passat.

El prematur decés del senyor Josep Camprubí l'any 1973 va determinar el tancament de l'empresa i la venda dels tres autocars que tenia aleshores: un Nazar de 40 places equipat amb un motor Perkins Hispania, un Sava de 35 places i un altre Sava de 45 places. En aquesta fotografia es veu en primer pla el garatge d'AUTOS CAMPRUBÍ, a la carretera de Ripoll, al costat de la benzinera de CAMPSA; actualment en aquesta nau hi ha un taller mecànic de vehicles.




3) Una altra agència de transports que hi hagué a La Pobla de Lillet fou "LA POBLETANA", fundada pels germans Corbalan Cascales, establerts després de la guerra civil. Aquesta empresa de transports avui dia instal·lada a Berga i Manresa, tenia aleshores fins a vuit camions, entre els quals Chevrolets i Sava. Ací veiem un camió de LA POBLETANA participant en la festa de Sant Cristòfol:

Aquest camió amb els anys se li va canviar el motor original, equipant-lo amb un motor Barreiros Diesel, pràctica que era molt habitual aleshores.

4) Com ja s'ha dit, TRANSPORTS MIR, de Ripoll, era cotitular de la línia regular entre La Pobla de Lillet i Ripoll. Amb aquest objectiu, hi aparcava un autocar a la plaça del centre del poble, el qual ací veiem en aquesta fotografia d'època:

En aquesta altre fotografia presa pel pare del senyor Pujals l'any 1940, es veu un grup de noies dins d'un autocar de l'empresa MIR que fou cremat el 7 de febrer del 1939 per l'exèrcit republicà en llur reculada cap a la frontera. Aquest vehicle estigué força anys a la carretera de Ripoll. Al fons s'hi veu la silueta emblanquinada del Pedraforca:

5) Un dels altres transportistes que hi hagué a La Pobla de Lillet després de la guerra civil fou en Joan Soler, conegut popularment com "El Cabrit". En aquesta fotografia de l'any 1940 s'hi veu el camió del senyor Soler participant a la festa de Sant Cristòfol. Aquest camió es dedicava a tasques forestals i enretirar fusta dels boscos. Cal remarcar d'aquesta fotografia els treballs de reconstrucció del pont sobre el riu Llobregat que els soldats republicans van dinamitar per a entorpir l'avanç de l'exèrcit del general Franco.

6) En aquesta altre fotografia veiem a en Jaume Cortichs, conegut com "El Murcarols", engegant llur tractor en la festivitat de Sant Cristòfol. Aquest tractorista va morir uns anys més tard quan va bolcar-li el tractor a Guardiola de Berguedà.

El camió del darrera amb matrícula B-68212, amb llur caixa refeta, pertanyia a TRANSPORTS CAPDEVILA, conegut popularment com "El Rugé", el qual es dedicava anar al bosc i transportar fustes.

7) A la dècada de 1950 La Pobla de Lillet disposava d'aquesta ambulància, de fabricació nordamericana i que fou importada mercés al Tractat de col·laboració celebrat entre el règim franquista i els EEUU l'any 1953.

Aquesta ambulància fou un dels avantatges que tingué La Pobla de Lillet amb el nomenament com a batlle del senyor Eugenio de la Peña i Lorenzo, militar de sanitat, el mandat del qual va coincidir amb una revifalla econòmica en aquest municipi, assolint gairebé els tres mils habitants. Aquest batlle també participarà en el darrer viatge de comiat del carrilet de la fàbrica de ciment del Clot de Moro el 12 d'octubre de l'any 1963, tancament al qual va oposar-s'hi. Se'l recorda com un home estricte i molt rigorós amb el compliment de la legalitat vigent, fet que suposava una seguretat jurídica i una clara interdicció de l'arbitrarietat i corrupció, força generalitzada en aquella època.

8) En aquesta altra fotografia s'hi veu el cotxe del senyor Agustí Barral, matriculat a València, un dels bonics i escassos cotxes nordamericans que circulaven aleshores:

9) En aquesta postal dels anys 1920, del conegut fotògraf Roisin, s'hi veu al fons un autocar Hispano Suiza aparcat a la plaça del Fort de La Pobla de Lillet; a la dreta hi ha l'antic pont sobre el riu Llobregat dinamitat el febrer del 1939:

10) En aquesta fotografia de finals dels anys 1950 s'hi veuen diversos vehicles creuant el pont del riu Ripoll, reconstruït l'any 1944, participant en la festivitat de Sant Cristòfol:

El Jeep que es veu en segon lloc i la furgoneta blanca del final de la cua, pertanyien a l'empresa ASLAND del Clot de Moro.

En properes cròniques continuarem exposant altres vehicles que hi hagué per aquestes contrades, la feina dels quals conjuntament amb la dels homes i dones d'aleshores fou imprescindible per a superar uns anys duríssims en tots els aspectes.

TRANSPORTS DE VIATGERS COLL SL de Ripoll: empenta i joventut.

A la comarca del Ripollès històricament hi havia hagut dues grans empreses d'autocars. A la vila de Ripoll, hi ha TRANSPORTS MIR, del senyor Manel Mir i Vila, empresa familiar i centenària molt popular a la comarca i prou coneguda a Catalunya; l'altre empresa era AUTOCARS GUELL, de Camprodon, malauradament avui dia ja desapareguda i que era titular de la línia regular entre Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Seguries i Camprodon, la qual avui dia cobreix l'empresa TEISA d'Olot.

Hi ha famílies que la passió concreta per un ofici o treball és transmet de pares a fills o de generació en generació. Aquest és el cas de la família Coll, de la vila de Ripoll; la professió i l'ofici del senyor Joan Coll, conegut popularment com en "Joan camallarg" per els vehicles i la carretera es va transmetre a llurs dos fills, en Miquel i en Narcís.

Els germans Narcís i Miquel Coll van iniciar-se en el món del transport col·lectiu mitjançant un servei de taxis per als residents de la comarca del Ripollès que s'havien de desplaçar a diferents indrets. Posteriorment aquest servei l'han ampliat al transport amb autocars per a cobrir necessitats diverses tant d'empreses com d'usuaris de la RENFE o sortides discrecionals mantenint però alhora el servei de taxis. Cal dir que és habitual que professionals dedicats al taxi facin un salt endavant i es dediquin al transport col·lectiu amb autocars, talment com fou el cas de l'empresa AUTOS CAMPRUBÍ del municipi de La Pobla de Lillet.

Així, els germans Coll han anat adquirint diversos autocars amb els quals ofereixen serveis de tota mena, ampliant la plantilla de conductors i disposant d'una nau a Ripoll on guarden els vehicles. Un dels autocars d'aquesta empresa és un OVI Royal, antiga Obradors de Manresa, sobre xassis Daf, comprat de segona mà a Barcelona i rematriculat. El peculiar frontal d'aquest autocar, de disseny força encertat i elegant, fa que sigui conegut popularment com el "llevaneus". OVI REYAL fotografiat a l'estació de la RENFE de Ripoll:

Visió posterior d'aquest autocar fotografiat davant de la cotxera de l'empresa TRANSPORTS DE VIATGERS COLL SL:

El segon autocar és un Man carrossat per l'empresa catalana NOGE, fotografiat davant de la cotxera d'aquesta empresa:

Autocar Iveco fotografiat dins de la cotxera de Ripoll:

Un dels altres autocars de l'empresa TRANSPORTS DE VIATGERS COLL SL és aquest Scania amb carrosseria Xaloc de l'empresa NOGE d'Arbúcies, fotografiat a l'estació de la RENFE de Ripoll (Girona):

Aquesta jove empresa d'autocars també té aquest Volvo carrossat per Noge, fotografiat just davant de l'Ajuntament de Ripoll (Girona):

La creació i creixement d'aquesta empresa familiar, en un temps certament convulsos, constitueix un mostra que el caràcter emprenedor que defineix els catalans no s'ha extingit pas malgrat les dificultats presents i alhora infon esperances que es podrà redreçar la crisi actual, talment com s'ha palesat al llarg de la història.

L'ABANS: el recull gràfic de la història local

Que el passat interessa i cada cop més, és un fet incontrovertible. D'uns anys ençà, el temps s'ha accelerat i els canvis de tota mena es succeeixen a una velocitat vertiginosa. Aquest fet alhora que provoca una inseguretat col·lectiva, també estimula la recerca del passat abans que desaparegui definitivament per l'inexorable pas del temps.

La recerca i recuperació de fotografies que reculli com es vivia fins fa pocs anys en els pobles i viles de Catalunya, formes de vida avui dia practicament desaparegudes llevat d'algunes festes tradicionals molt arrelades, és un dels objectius que ha impulsat la creació de l'EDITORIAL EFADÓS, del municipi de Pallejà (Baix Llobregat). Aquesta editorial especialitzada en la recuperació del patrimoni cultural de Catalunya disposa de dues col·leccions clarament diferenciades: per una banda, llibres temàtics de rellotges, cuina o paisatges concrets; una altra col·lecció és la recopilació de fotografies de pobles concrets aplegats en el recull gràfic L'ABANS, de venda per fascicles setmanalment en els quioscs dels respectius pobles.

Aquesta col·lecció L'ABANS té per objecte recuperar i recopilar mitjançant fotografies des de finals del segle XIX fins a finals de 1960 ó començaments de la dècada de 1970, com es vivia en diferents viles de Catalunya: els comerços, les empreses, els esports que es practicaven, les festes generalment de caire religiós, les escoles, els edificis més notables, els bars, fondes i restaurants de més anomenada, els oficis, les fires, els personatges més populars, vistes dels carrers, les dades i informació de les quals s'assoleixen gràcies a la memòria oral dels avis encara vius.

La col·lecció L'ABANS va a càrrec dels historiadors locals que coneixen prou bé la història dels respectius municipis i disposen del material gràfic i dades per a poder redactar aquestes col·leccions. Fins a dia d'avui, hi ha hagut més de 50 municipis que disposen d'aquesta col·lecció, amb una bona acollida, fet que ha estimulat que properament apareguin més col·leccions d'altres municipis. Des d'aquí, felicitem a l'EDITORIAL EFADÓS per aquesta iniciativa i ens congratulem per l'èxit d'aquestes col·leccions que ajuden a posar al nostre abast aquest material històric tant interessant.

Les fotografies que il·lustren aquest article corresponen a un fascicle de la col·lecció l'ABANS de Ripoll, redactada per l'arxiver d'aquesta comptal vila, senyor Agustí Font i Dalmau, centrada en els transports i altres activitats empresarials. Aquesta fotografia corresopon a una furgoneta pertanyent a la bugaderia DUVIA, del senyor Duque, del barri del ninot de Ripoll. Com es pot comprovar, la carrosseria és una feina artesanal muntada sobre un xassís d'un cotxe matriculat l'any 1927:

Aquesta fotografia correspon a un camió Ebro D150 del senyor Pablo Díaz dedicat a la distribució de begudes, vehicle que fou molt popular a la dècada dels anys 70:

Camió segurament de procedència nordamericana, pertanyent al senyor Lluís Aliguer Mir, fotografiat l'any 1944 al passeig de Sant Joan de Ripoll, just davant de l'estació transformadora de la RENFE. Aquest camió transportava carbó des de les mines de Fígols fins a Ripoll:

Fotografia d'una furgoneta Citroën fotografiada al Passeig Ragull de Ripoll:

Camió Barreiros Azor bolquet treballant en les feines d'aixecament de les llambordes del carrer del Bisbe Morgades de Ripoll:

Camió Leyland Comet pertanyent al senyor Josep Uñó i Codina, del qual ja ens hem fet ressò en aquest blog:

La col·lecció L'ABANS impulsada per l'EDITORIAL EFADÓS és complementària de nombrosos llibres publicats per Ajuntaments catalans on es recull els edificis i masies, restes arqueològiques, museus i personatges de més anomenada d'aquestes viles, en un esforç per a difondre llur patrimoni i fer-lo conèixer, i que és complementari d'aquesta col·lecció, cercant el mateix objectiu: recuperar la fisonomia dels pobles de Catalunya i les vivències de la seva gent. Som-hi doncs.

Els origens de TER TRANS SL: en Mariano i en Miquel Patiño.

En una anterior crònica, exposavem que l'empresa TER TRANS SL, de Vilanna, tenia llurs origens en els senyors Mariano i Miquel Patiño, pare i fill, respectivament, dedicats a tasques d'obra civil. En Miquel m'ha fet arribar unes fotografies dels camions de llur família, els quals il·lustren aquest article.

En Mariano Patiño va comerçar l'ofici de transportista dedicant-se als treballs d'obres, talment com el transport de material de construcció i de les bòbiles, en una època, a començaments dels anys seixanta, on hi hagué un gran impuls tant en la construcció d'habitatges a Catalunya com l'execució i millora de les infraestructures viàries gràcies a la millora econòmica general derivada del Pla d'estabilització econòmica de l'any 1959.

A començaments dels anys 1960, en Mariano Patiño va començar de transportista amb un Unimog Mercedes, del qual, malauradament, no es conserven pas fotografies ni altres dades. Posteriorment, a mitjans dels anys 1960 va comprar un vell ZIL rus, equipat amb motor Barreiros i amb una cabina refeta; també se li havien canviat altres parts mecàniques. En aquestes fotografies podem veure a en Miquel, un vailet aleshores, damunt d'aquest camió.

Aquest camió ZIL fotografiat el passat mes de març a Burgos, corresponent al model original importat pel govern de la República des de Rússia en la Guerra Civil de 1936-1939, i pertanyent a un col·leccionista de Segovia, palesa les transformacions que va patir el ZIL comprat pel senyor Mariano Patiño:

Els problemes mecànics que sovint patia aquest ZIL van decidir la compra d'un Pegaso Comet nou al concessionari oficial de Girona. Aquest camió muntava un bolquet FLUVIÀ, empresa que també havia carrossat el ZIL i l'Unimog. Aquest Pegaso Comet va treballar en la contrucció del viaducte del tren de la RENFE en el tram de la ciutat de Girona, tal i com es veu en aquestes fotogràfies amb una "pera" damunt del bolquet per a abocar-hi formigó.

Una altre fotografia del Pegaso Comet amb llur cabina blanca característica, on s'hi veu en Miquel sobre el bolquet fabricat per l'empresa BOLQUETS FLUVIÀ SL:

Aquest Pegaso Comet va ser venut al senyor Pere Viñes, de Figueres, qui aleshores es dedicava a netejar els marges de les carreteres i les cunetes per encàrrec de la Diputació de Girona i altres Administracions Públiques territorials, el qual va tenir-lo força anys. Pel que sembla, aquest camió encara es conserva en un desballestament de la capital de l'Alt Empordà.


Posteriorment, en Mariano Patiño va comprar un Pegaso 1061, el qual es veu de front en aquesta fotografia aparcat en un carrer de Girona, si bé alhora va mantenir el Pegaso Comet, per a atendre la gran quantitat de feina que tenia aleshores.

En Miquel va iniciar-se en el món de l'obra pública que havia començat el seu pare amb aquest Volvo amb banyera que treballava, entre d'altres empreses, per SERVIÀ CANTÓ:

Més endavant, va treballar amb aquest Mercedes Benz 1936, possiblement el millor camió fabricat pel gran fabricant alemany, i un dels millors vehicles industrials de tots els temps:

Actualment, l'experiència acumulada per la família Patiño en l'obra pública ha permès crear l'empresa TER TRANS SL, les activitats de la qual ja ens hem fet ressò en aquest bloc, i una de les activitats principals de la qual és una pedrera a Massanes (Girona).