Reus, capital del Baix Camp, ha estat una ciutat amb empenta i dinamisme. Ja en el segle XVIII hi havia una important indústria tèxtil i d'aiguardents, a més de la producció agrícola pròpia del camp de Tarragona. Una de les indústries més notables en la fabricació d'olis, a Reus, fou Can Sabater.
L'orígen de l'empresa OLIS SABATER es remunta l'any 1820, quan l'Antoni Esteve i Esteve funda l’empresa que es dedicava al comerç d’ametlles, avellanes, pinyons, aiguardents, vins i olis. Aquests conreus sempre han tingut molta importància i anomenada al camp de Tarragona.
Cap al 1830-40, Can Sabater només es comptabilitzaven els mistos, degut a que eren els arrendataris del monopoli del govern. També feien de banquers, a compte de la collita. En aquests anys, a més, s’especialitzen només en fruïts secs i olis, i aviat abandonen el negoci de la banca.
Durant la segona meitat del segle XIX, la casa d'olis Sabater s'anomena Vídua de Esteve. Més endavant, la casa va canviant de nom: Vídua i fills d’Antonio Esteve, Esteve Grau i companyia, Esteve Sabater i companyia, Josep Sabater Roig, i Antoni Sabater Esteve i companyia.
En les importacions d'avellanes al port de Tarragona a finals del segle XIX i començaments del segle XX, una de les coses típiques era la corrua que es formava en descarregar el vaixell durant hores. Les avellanes s’arreglaven, es netejaven i s’assecaven, directament.
En la dècada del 1880, Can Sabater es dedica a l’oli i figues de Fraga (Baix Cinca), i durant una temporada també entra en el negoci al safrà. Així mateix disposen de trencadors d’ametlles i molí d’oli a les Borges Blanques (Garrigues).
Vers l'any 1890, en Josep Sabater Roig construeix un magatzem d’oli al mas d’Alcolea, conegut com el “mas de l’oli”. Hi produeix oli i sabó de Reus emprant unes calderes d’entre 8.000-10.000 litres. També va ser dels primers a fabricar sabó per a les màquines de rentar -sabó tallat en escames molt fines-, però, amb l’aparició dels detergents, ha d'abandonar aquest negoci. En la producció d'olis es barrejava l'oli de les Borges Blanques amb el d’Alcanyís, per rebaixar-li el grau.
A començaments del segle XX, Can Sabater obre una delegació a l'Argentina, en la qual ven oli enllaunat amb ferro molt gruixut, comercialitzat sota la marca pròpia i patentada "Guaraní".
OLIS SABATER foren capdavanters a vendre oli envasat en ampolles que anaven a buscar prop del mercat del Born de Barcelona. El seu prestigi internacional va impulsar-ne les exportacions, sent els principals mercats a l'Argentina, Brasil, Cuba (on va arribar ser la segona marca més venuda), i els Estats Units.
El gran impuls d'OLIS SABATER s'assoleix en els anys 1920 i 1930 sota la direcció d'en Josep Sabater i Roig, i llur fill l'Antoni Sabater i Esteve. A començaments dels anys 1920, en Josep Sabater va comprar un camió Berliet, importat de França, per a atendre els transports de l'empresa. Tres fotografies d'aquest Berliet carregat de caixes d'oli fotografiat a Reus:
L'orígen de l'empresa OLIS SABATER es remunta l'any 1820, quan l'Antoni Esteve i Esteve funda l’empresa que es dedicava al comerç d’ametlles, avellanes, pinyons, aiguardents, vins i olis. Aquests conreus sempre han tingut molta importància i anomenada al camp de Tarragona.
Cap al 1830-40, Can Sabater només es comptabilitzaven els mistos, degut a que eren els arrendataris del monopoli del govern. També feien de banquers, a compte de la collita. En aquests anys, a més, s’especialitzen només en fruïts secs i olis, i aviat abandonen el negoci de la banca.
Durant la segona meitat del segle XIX, la casa d'olis Sabater s'anomena Vídua de Esteve. Més endavant, la casa va canviant de nom: Vídua i fills d’Antonio Esteve, Esteve Grau i companyia, Esteve Sabater i companyia, Josep Sabater Roig, i Antoni Sabater Esteve i companyia.
En les importacions d'avellanes al port de Tarragona a finals del segle XIX i començaments del segle XX, una de les coses típiques era la corrua que es formava en descarregar el vaixell durant hores. Les avellanes s’arreglaven, es netejaven i s’assecaven, directament.
En la dècada del 1880, Can Sabater es dedica a l’oli i figues de Fraga (Baix Cinca), i durant una temporada també entra en el negoci al safrà. Així mateix disposen de trencadors d’ametlles i molí d’oli a les Borges Blanques (Garrigues).
Vers l'any 1890, en Josep Sabater Roig construeix un magatzem d’oli al mas d’Alcolea, conegut com el “mas de l’oli”. Hi produeix oli i sabó de Reus emprant unes calderes d’entre 8.000-10.000 litres. També va ser dels primers a fabricar sabó per a les màquines de rentar -sabó tallat en escames molt fines-, però, amb l’aparició dels detergents, ha d'abandonar aquest negoci. En la producció d'olis es barrejava l'oli de les Borges Blanques amb el d’Alcanyís, per rebaixar-li el grau.
A començaments del segle XX, Can Sabater obre una delegació a l'Argentina, en la qual ven oli enllaunat amb ferro molt gruixut, comercialitzat sota la marca pròpia i patentada "Guaraní".
OLIS SABATER foren capdavanters a vendre oli envasat en ampolles que anaven a buscar prop del mercat del Born de Barcelona. El seu prestigi internacional va impulsar-ne les exportacions, sent els principals mercats a l'Argentina, Brasil, Cuba (on va arribar ser la segona marca més venuda), i els Estats Units.
El gran impuls d'OLIS SABATER s'assoleix en els anys 1920 i 1930 sota la direcció d'en Josep Sabater i Roig, i llur fill l'Antoni Sabater i Esteve. A començaments dels anys 1920, en Josep Sabater va comprar un camió Berliet, importat de França, per a atendre els transports de l'empresa. Tres fotografies d'aquest Berliet carregat de caixes d'oli fotografiat a Reus:
Amb l'esclat de la guerra civil el juliol de l'any 1936, aquest camió Berliet fou desmuntat per a evitar-ne llur requisament, i es va amagar baix d’un pou. Un cop acabada la guerra civil, es van recuperar les peces del pou, es va tornar a muntar i va funcionar durant la dècada del 1940 i 1950.
L'Antoni Sabater i Esteve (1899-1978), representant d'una important nissaga molt vinculada a l'activitat industrial de producció d'oli, era conegut com en "Sabater de l'oli". De jove va militar a la Lliga Regionalista, L'any 1939, un cop acabada la guerra civil va retornar a Reus, presidint la Mútua Reddis i finançant gràcies a llur mecenatge la reconstrucció de diverses esglésies destruïdes durant la guerra, com el Santuari de Misericòrdia, de gran devoció popular a Reus. Durant la dècada del 1940 va presidir el Reus Esportiu, i va crear la secció de hoquei sobre patins.
En els anys més difícils de la immediata postguerra, i per la intervenció i planificació de l'Estat en l'activitat econòmica, és van haver de construir uns molins per a la fabricació d'oli de llavor d’albercoc, els quals, també produïen fraudulentment oli d’ametlla i avellana. Eren solucions imaginatives per a superar uns anys molt complexes i poder reemprendre l'activitat industrial malgrat els impediments i traves de les autoritats de l'època.
Durant els anys 1940 no hi havia gaire corrent elèctrica. Es disposava d'un grup electrògen de la marca Hispano Suïssa per a produir electricitat. Hi ha l'anècdota que l'Antoni Sabater Esteve, amoïnat per l'absència d'electricitat, va tenir la pensada d'usar un motor d'un vaixell de pesca per a produir corrent: es va arreglar i collar a terra, però la vibració el va fer desfer i va començar a botar i saltar pel mig del pati.
Cal lamentar un succés ocorregut l'any 1944. La màquina més gran de trencar avellanes es va destruir en un incendi. El magatzem era ple degut a que s’havia de fer un embarcament l’endemà. El fum es veia de lluny. L’incendi va trigar setmanes a apagar-se, degut a la brasa que feien els fruits secs.
Un cop represa l'activitat industrial a mitjans dels anys 1950, quan es refinava, tot Reus feia olor d’oli. En aquells anys i en la dècada de 1960 es produïen més de 500.000 pots. Una producció molt important aleshores. A finals de la dècada del 1950, l'Antoni Sabater compra un camió Austin per a substituir el vell Berliet. En aquesta fotografia hi ha part de la família Sabater en la caixa del camió Austin amb el tap obert. A l'esquerra, assegut, el senyor Antoni Sabater:
L'Antoni Sabater i Esteve (1899-1978), representant d'una important nissaga molt vinculada a l'activitat industrial de producció d'oli, era conegut com en "Sabater de l'oli". De jove va militar a la Lliga Regionalista, L'any 1939, un cop acabada la guerra civil va retornar a Reus, presidint la Mútua Reddis i finançant gràcies a llur mecenatge la reconstrucció de diverses esglésies destruïdes durant la guerra, com el Santuari de Misericòrdia, de gran devoció popular a Reus. Durant la dècada del 1940 va presidir el Reus Esportiu, i va crear la secció de hoquei sobre patins.
En els anys més difícils de la immediata postguerra, i per la intervenció i planificació de l'Estat en l'activitat econòmica, és van haver de construir uns molins per a la fabricació d'oli de llavor d’albercoc, els quals, també produïen fraudulentment oli d’ametlla i avellana. Eren solucions imaginatives per a superar uns anys molt complexes i poder reemprendre l'activitat industrial malgrat els impediments i traves de les autoritats de l'època.
Durant els anys 1940 no hi havia gaire corrent elèctrica. Es disposava d'un grup electrògen de la marca Hispano Suïssa per a produir electricitat. Hi ha l'anècdota que l'Antoni Sabater Esteve, amoïnat per l'absència d'electricitat, va tenir la pensada d'usar un motor d'un vaixell de pesca per a produir corrent: es va arreglar i collar a terra, però la vibració el va fer desfer i va començar a botar i saltar pel mig del pati.
Cal lamentar un succés ocorregut l'any 1944. La màquina més gran de trencar avellanes es va destruir en un incendi. El magatzem era ple degut a que s’havia de fer un embarcament l’endemà. El fum es veia de lluny. L’incendi va trigar setmanes a apagar-se, degut a la brasa que feien els fruits secs.
Un cop represa l'activitat industrial a mitjans dels anys 1950, quan es refinava, tot Reus feia olor d’oli. En aquells anys i en la dècada de 1960 es produïen més de 500.000 pots. Una producció molt important aleshores. A finals de la dècada del 1950, l'Antoni Sabater compra un camió Austin per a substituir el vell Berliet. En aquesta fotografia hi ha part de la família Sabater en la caixa del camió Austin amb el tap obert. A l'esquerra, assegut, el senyor Antoni Sabater:
La maquinària que usava Can Sabater era fabricada per INDÚSTRIES JOAN BUSQUETS CRUSAT SA, també de Reus. Atesa l'estreta relació comercial entre ambdues empreses, hi havia un acord en virtut del qual la maquinària de tancar llaunes i trencar avellanes, primer les venia a Cal Sabater, i allí es feien les innovacions i proves. Un cop superat el control de qualitat i el banc de proves d'aquesta maquinària a OLIS SABATER, s'iniciava la comercialització a la resta de clients.
Des del seu fundador, sempre hi ha hagut un descendent directe de la família Sabater a la Cambra de Comerç de Reus.
Des d'ací volem agrair molt especialment a les germanes Sabater, les dades d'aquesta important empresa i la recerca de les fotografies dels camions que van tenir, les quals són d'un gran interès històric per als afeccionats a l'automoció industrial.
Des del seu fundador, sempre hi ha hagut un descendent directe de la família Sabater a la Cambra de Comerç de Reus.
Des d'ací volem agrair molt especialment a les germanes Sabater, les dades d'aquesta important empresa i la recerca de les fotografies dels camions que van tenir, les quals són d'un gran interès històric per als afeccionats a l'automoció industrial.
