Confirmat el Pegaso 1061 d'en Jordi Ros a la trobada de camions i autocars clàssics de Sant Vicenç de Torelló el proper 16 d'abril de 2011.

Un dia que passava per Ponts, ja fa uns quants anys, vaig deturar-me davant de la nau d'un carrosser que hi ha a la sortida del poble, en direcció a La Seu d'Urgell, per a fotografiar un Pegaso 1061 matriculat a Sòria. Li havien tret la cisterna d'asfaltar que muntava i es podia veure perfectament el xassís i la part posterior de la cabina. Per la matrícula, deuria ésser un dels darrers Pegaso d'aquesta mena fabricats i matriculats, just abans d'irrompre la cabina quadrada.

Aquest camió pertanyia a Cervos SA, una empresa d'obra civil per a Administracions Públiques i particulars del Pallars Sobirà, els vehicles de la qual són fàcilment identificables per unes franges molt característiques, vermelles i verda enmig. Hi ha l'anècdota que aquest Pegaso equipat amb una cisterna d'asfalt havia il·lustrat un catàleg de l'empresa LEBRERO.

Vaig suposar que la cabina aquest Pegaso es malmetria ràpidament amb els podrits i òxids característics, agreujats per estar-se a sol i serena. A més, el destí lògic d'aquest camió en aquell indret era el desballestament.

Al cap d'uns mesos m'assabento que en Jordi Ros, un gran afeccionat als camions de Mataró i de família de transportistes, l'havia comprat i es proposava de restaurar-lo completament. A en Jordi Ros i d'altres afeccionats catalans als camions i autocars clàssics com en Jordi Llop, els germans Joan i Toni Garrell, en Rafa "Viejo Lobo", en Jordi Núñez, en Jordi Ramos "Cansino", en Toni d'Igualada, en Ricard Palomas, en Toni Rica, en Miquel Segura i en Xavier Flórez, entre d'altres, ens vàrem conèixer per haver-nos aplegat al fòrum "pegasoesmicamion".

En Jordi Ros va procedir a una restauració acuradíssima i pulquèrrima, cercant les peces original que calia substituir entre antics representants de la Pegaso, com el de Ponts, i les hores esmerçades per ell i el seu pare, en Tonet, un transportista jubilat. El camió fou completament desmuntat i va tornar-se a muntar canviant les peces malmeses per peces originals noves o refetes. Aquests treballs van practicar-los a Santa Coloma de Farners. Treballs de restauració d'aquest Pegaso:











En Jordi Llop admirava la pulcritud de la feina que s'estava executant:





Un cop acabada la restauració, es va transportar en una góndola fins a Mataró per a que en Xalabarder el carrosses amb una caixa d'època que li escau molt bé. S'ha pintat de color blau amb una franja negra enmig de la cabina, en la xapa acanalada. Aquests colors els duia un Pegaso 200 del pare d'en Jordi Ros i que constitueix un homenatge a en Tonet, nom pintant a la visera. Aquest Pegaso restaurat a Mataró abans de ser carrossat:



En Joan Garrell gaudint del Pegaso 1061:





Crec que aquest Pegaso 200 és un dels camions catalans que ha estat sotmès a un procés de restauració més complert. I havent comprovant personalment el treball executat és una afirmació que compartiran els amics Miquel Patinyo, Jordi Llop i en Joan i Toni Garrell.

Aquells afeccionats als camions clàssics que assistiu el proper dissabte dia 16 d'abril a la trobada de vehicles industrials clàssics que es celebrarà en el pavelló d'esports de Sant Vicenç de Torelló, podreu gaudir-ne d'aquest Pegaso atès que en Jordi Ros n'ha confirmat llur assistència. Us hi esperem. Ara solament cal que el temps ens acompanyi.

Els autocars de la família Rovira, de Sant Hipòlit de Voltregà: crònica d'en Xavier Castells i Quintana.

Aquesta crònica recull diverses fotografies d'autocars de la família Rovira, de Sant Hipòlit de Voltregà, a la comarca d'Osona.

Aquesta fotografia recull el primer autobús del senyor Ramon Millas, de Sant Hipòlit de Voltregà, amb un seient de fusta al sostre de la carrosseria. Va ser comprat el xassís amb el motor a Can Rovira, de Vic, un important representant de vehicles a la comarca d'Osona. La carrosseria és obra d'un fuster traçut de la comarca:

Aquesta segona fotografia d'autobusos plens de persones, dins del vehicle i a sobre del sostre, correspon a una volta ciclista que pujava la carretera de la Trona, coneguda per la celebració de ral·lis i esdeveniments esportius de tota mena.

Aquesta altre fotografia es presa al conegut i popular restaurant Can Dijous, de Sant Hipòlit de Voltregà, on es celebraven bodes, bateigs, comunions i actes per l'estil. Al costat d'aquest restaurant, la família Rovira hi tenia el garatge on hi guardava els autocars.

La quarta fotografia correspon a un autocar de la família Rovira, amb matrícula B-63449, presa davant del Col·legi femení Pare Coll de Vic, adscrita a l'ordre de Les Dominiques. Aquest autocar, equipat amb un motor Masse Diesel, fou carrossat per en Puigbò, de Vic.

Hi ha l'anècdota que un cop acabada la carrosseria, no podia pas sortir per la porta del taller on l'havien fabricada. El van treure desinflant les rodes i fregant el sostre. Malgrat sembli un acudit, no és l'únic cas. Els dissenys de les carrosseries d'autocars de la dècada del 1950 acusava molt l'influencia dels vehicles nord-americans, ja que és l'època gloriosa de Detroit.

Un autocar d'aquesta empresa en la dècada del 1970:

Dos autocars més moderns de l'empresa ROVIRA. Un autocar de dos pisos i tres eixos carrossat per l'empresa Obradors de Manresa (Bages):

Un altre autocar Mercedes Benz carrossat per Irizar:

Agrair-li a la família Rovira que ens hagi facilitat aquestes fotografies d'un alt valor històric i que permeten recuperar un episodi del transport de viatgers a la comarca d'Osona.

Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, març del 2011.

La camioneta Ford A que conserva el senyor Ramon Vall-Lamora de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona): crònica d'en Xavier Castells i Quintana.

Aquest matí he quedat amb l'amic Josep Salarich al restaurant Can Dorca de Sant Hipòlit de Voltregà, on els esmorzars són tots de forquilla: unes galtes a la brasa o a la cassola, garró, tripes amb cigrons i un parell de porrons de vi sobre la taula, l'un de vi blanc i l'altre de vi negre.

L'amic Salarich va veure en una televisió local un reportatge sobre un cotxe antic. Hem esbrinat on era i ens hi hem arribat. L'esposa de l'amo ens ha dit que hi tornéssim cap a dos quarts d'una. Per a passar l'estona tot esperant que es llevés del llit en Ramon Vall-Lamora, forner de professió que treballa per la nit i dorm al matí, hem passejat per Sant Hipòlit de Voltregà, gaudint d'un dia extraordinari.

A l'hora convinguda ens presentem al forn del carrer Marques de Palmerola 37 de Sant Hipòlit de Voltregà, on el senyor Ramon Vall-Lamora ja ens esperava, envoltat de pa de llenya i unes coques ben torradetes; hem passat a la part posterior de l'establiment on hi té un garatge amb l'entrada i sortida que dóna a l'altre carrer, i allà trobem el FORD A restaurat al màxim de l'expressió.

Aquest vehicle el va comprar nou l'avi del senyor Ramon Vall-Lamora a “Can Rovira” de Vic, just acabat d'importar d'Anglaterra. Corria l'any 1929 com ho demostra la placa i fitxa tècnica del vehicle

Aquest vehicle, en temps de l'avi que també era forner, es dedicava a repartir el pa per les masies de la comarca, però també hi solia carregar sacs de farina de 100 quilos. Per això li va haver de canviar les rodes posant-li unes gomes massisses, ja que amb les molles que portava aguantava el pes que calgués.

Durant la nostra guerra civil (1936-1939), com es practicava amb tots els vehicles privats, els milicians van anar a requisar-lo però prèviament un amic de l'avi li havia provocat una avaria secreta al motor i desinflat les rodes.

El matí, quan van anar a requisar el vehicle, es presenten uns milicians i van estar varies hores intentant d'engegar-lo sense aconseguir-ho de cap de les maneres. Aleshores el van remolcar amb un altre vehicle arrossegant-lo fins a la sortida del poble. En veure que no podien engegar-lo, van abandonar-lo tombant-lo en una cuneta. L'avi d'en Ramon Vall-Lamora va anar a recuperar-lo a la cuneta i per tant ara el podem contemplar i gaudir al cap de 82 anys.

Aquest vehicle feia les funcions de camioneta i els vidres dels costats es tapaven amb una fullola enganxada per dins amb uns petits pestells; així la càrrega no ratllava ni danyava els vidres.

Ens els dies festius es treia la fullola, es posaven els seients laterals i algunes vegades es transportava l'equip de futbol local; si en lloc de futbol hi havia un aplec o trobada de sardanes, es transportava la cobla anomenada “Els Angelets”. Fotografia d'aquest Ford A, abans de restaurar-se:

Per a restaurar aquest Ford A, el senyor Ramon Vall-Lamora va haver d'importar les rodes dels Estats Units a través d'un intermediari de Melilla, fet ben curiós. La culata estava espatllada i des d'Anglaterra van enviar-li una, així com els vidres dels llums, trencats els dos. Fotografies del Ford A completament restaurat:

Fotografies del motor i de l'interior del vehicle:

En comprovar l'excel·lent estat de conservació i acurada restauració de la camioneta Ford A, li hem demanat al senyor Ramon Vall-Lamora que ens donés la satisfacció a tots els aficionats de portar-la a la trobada de camions antics que es celebrarà a Sant Vicenç de Torelló el proper dissabte 16 d'abril.

Li agraïm al senyor Ramon Vall-Lamora l'amabilitat pel temps i les explicacions que ens ha donat i esperem de retrovar-nos el dia 16 d'abril a Sant Vicenç de Torelló.

Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, març del 2011.

La col·lecció de vehicles aplegada pel senyor Antoni Sala, de la comarca de La Garrotxa: text i fotografies d'en Xavier Castells i Quintana.

El meu amic Josep Salarich i Planas m’havia comentat que a Els Hostalets d’en Bas, un bonic poble de la comarca de la Garrotxa de visita absolutament recomanable, un senyor conservava un camionet d’època.

De resultes d’un viatge per motius familiars a Olot, abans de tornar a Barcelona, vaig acostar-me fins a Els Hostalets d’en Bas doncs creia que podria trobar sense gaire problemes l’amo d’aquest camionet. Preguntant entre les persones del poble, ningú en sabia res ni del camionet ni del seu amo. Els únics llocs on podríem informar-me era un forn de pa i un bar, els quals estaven tancats per ser dilluns.

Després d’una recerca exhaustiva, finalment una veïna va dir-me que el camió era d’un senyor que residia a Sant Privat d’en Bas, un altre poble de gran bellesa. Aquest senyor tenia per costum d’anar fins a Els Hostalets d’en Bas per donar una volta.

Ja em teniu cap a Sant Privat d’en Bas preguntant entre els veïns si en sabien res d’aquest camionet. Després de preguntar a diverses persones, un veí va dir-me que possiblement l’amo d’aquest camionet podia ser el propietari d’HILADOS OLOTENSES SA (HILOSA), una important empresa de filats ubicada a Les Preses.

Tornem enrere cap a les Preses per arribar-me fins a l’empresa HILOSA. A la recerca d’aquest camionet vaig donar un bon tomb per pobles de La Garrotxa, una de les comarques catalanes amb uns paisatges més bells, especialment a la primavera i a la tardor.

Vaig entrar a les oficines d’HILOSA i pregunto pel camió que cercava. El personal de l’empresa va quedar una mica estranyat de la pregunta. Sort que just en aquell moment el senyor Antoni Sala, propietari de l’empresa, sortia del seu despatx. En un primer instant, el senyor Sala va sobtar-se que algú es presentés en l’horari laboral a una fàbrica tèxtil en plena activitat informant-se sobre un camió antic. Un cop presentats, el senyor Sala va proposar-me que m’esperés una estona i després veuríem el camió.

Al cap d’una estona, sortíem plegats cap a un polígon industrial d’Olot on hi guardava el camió. Ens vam aturar davant d’una nau industrial de notables dimensions, on jo esperava trobar el camionet en algun racó ple d’andròmines.

La meva sorpresa va ser absoluta. Tota la nau industrial era plena a vessar de vehicles d’època, cotxes i camions. Des d'un diminut Biscuter fins un poderós i imponent Hispano Suiza, a primera fila; al seu costat hi havia el camionet Chevrolet que havia estat cercant, conservat tal com era en la seva època amb una carrosseria de fusta tancada. El senyor Sala puja dalt del vehicle, dóna l’arrencada i petardeja al mig de la nau; la seva matrícula és B-36595. Aquest camionet està en perfecte ordre de marxa i amb les seves revisions passades.

Vaig fotografiar algun dels cotxes que integraven aquesta col·lecció com aquest Citroen, ja que una visita detallada exigia unes quantes hores:

Dos cotxes més d'aquesta importantíssima col·lecció, comparable a altres col·leccions molt conegudes pels afeccionats:

A un altre lloc de la nau hi ha un camió marca DIATTO amb matrícula B-10176. Tenia la pana d’haver cremat la junta de culata. La curiositat d’aquest camió és la seva baca fins el començament del para xocs, ben reforçada perquè en els seus temps podes anar ben embalumat de bales de palla o roba sense sortir-se dels límits de la llei.









Més enllà hi havia un cotxe de la marca ARIES, tallat per darrera i sense seients perquè servis de furgoneta. Com ja he dit abans, malgrat ser una nau de considerables dimensions, ja no hi cabia cap vehicle més.

Aleshores ens desplacem a un garatge particular del centre d' Olot, capital de la comarca de la Garrotxa, on el senyor Antonio Sala hi guarda un turisme FORD T restaurat amb el mètode tradicional i un camionet TALBOT recuperat tal com era; inclús com a curiositat del camionet Talbot, la llum de gàlib dreta és vermella i la de l’esquerra verda segons manaven els cànons de l’època.

L’únic que hi afegeix als seus vehicles el senyor Sala són aparells intermitents per evitar perills en el tràfic d’avui dia. Cal remarcar que tots els vehicles del senyor Antonio Sala tenen la seva corresponent revisió passada i en perfecte estat de marxa. Fotografies del camionet Talbot amb el detall de les llums:

Seguidament ens desplacem a un altre pàrking dins el mateix nucli de la població d’Olot i allà vam poder gaudir del FORD T camioneta i d’un diminut AUSTIN anomenat pel seu propietari com “el cotxe de anar al supermercat a comprar”. Fotografies de l'Austin:

El FORD T el senyor Sala va comprar-lo de jovenet, ara fa 42 anys, el qual demostra que la seva afició per recuperar i gaudir de vehicles antics li ve de molt lluny. Com s'aprecia a la porta, procedeix del poble de Esteve de Llémena:

Aquest camionet Ford T, “la joia de la corona particular”, a l’aixecar el capó veiem que encara té els cables elèctrics folrats amb tela i un filferro que aguanta la tapa, ja instal·lat quan va comprar el vehicle.





El senyor Antoni Sala em recalca que els parafangs d’aquest camionet són una xapa de poc gruix i s’esquerdaven i malmetien amb les vibracions. Per a solucionar-ho es soldava un reforç de xapa a l’interior del parafangs que sobresortia visiblement uns dos centímetres just a la part davantera del parafang, engruixint-lo, arrodonint-lo i embellint-lo. Aquesta solució també ho trobem en el camionet TALBOT.

Si ens mirem la foto del FORT T ens adonarem que es van intentar entapissar de nou els seients del cotxe però els materials no quadraven amb l’antiguitat del vehicle. Es va optar per agafar una tela semblant i cosir les restes de l’antic seient. També es veu que el respatller del FORD T esta fet amb un entapissat d’una porta d’un altre vehicle perquè s’aprecien els forats de les manetes de pujar el vidre i d’obrir la porta.

He quedat meravellat d’aquesta extraordinària col·lecció de vehicles. També crec que aquesta manera de conservar és molt millor que restaurar-los completament substituint les peces antigues per noves.

Un fort agraïment al senyor Antoni Sala per haver-me dedicat part del seu temps en jornada laboral ensenyar-me la seva col·lecció de vehicles, d’un notable interès històric com s’aprecia amb les fotografies que il·lustren aquesta crònica.

Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, març del 2011.