En Josep Quintana Clé del municipi d'Anglès: l'execució d'obra pública i la compravenda de camions i maquinària (III).

En Josep Quintana demostrà la seva capacitat en el ram de l'obra pública en la construcció de l'embassament de Susqueda, que tanta vida donà en aquells pobles. També participà en la construcció de les dues autopistes catalanes que s'executaren a finals dels anys 1960 i principis dels 1970 -la de Montgat a Mataró i la de Barcelona a Girona- i l'aeroport de Girona-Costa Brava, ubicat als municipis d'Aiguaviva i Vilobí d'Onyar, al sud de la ciutat de Girona, inaugurat l'any 1967 per donar servei als vols de turistes europeus que havien d'aterrar per força a Barcelona i Perpinyà. 

Aquesta gran infraestructura aeroportuària fou inicialment promoguda per iniciativa de la Diputació de Girona que, de la mà dels empresaris gironins, sabia de la seva importància, fet que el temps ha confirmat plenament. I alhora aquest fet posa de manifest la manca d'interès i de visió estratègica com a font creadora de riquesa de les autoritats competents. 

En la construcció de l'aeroport de Girona el senyor Quintana hi treballà amb unes pales Caterpillar 955 que tota la nit arrencaven el sòl i materials, els quals eren carregats en els bolquets d'una gran flota de camions que treballaven en les hores diürnes. Disposava també d'una gran flota de transportistes que treballaven per ell com a subcontractats. També comprà uns camions Pegaso amb bolquet. 

Maquinària d'obra pública que el senyor Quintana comprava per fornir les empreses del ram:









































Continuarà.

En Josep Quintana Clé del municipi d'Anglès: l'execució d'obra pública i la compravenda de camions i maquinària (II).

Com hem exposat en l'anterior article, el senyor Josep Quintana i Clé treballà en la construcció de l'embassament de Susqueda. Més endavant, continuà en el sector de l'obra pública participant en la construcció de l'autopista de Barcelona a Mataró, la primera de l'estat espanyol construïda paral·lelament a la costa del Maresme, i l'autopista de Barcelona a Girona que discorre per la part posterior de la serralada litoral, per les comarques del Vallès, la Selva i el Gironès. 

L'autopista de Barcelona a Mataró, la primera de l'estat espanyol de peatge, fou una gran obra d'enginyeria que entrà en funcionament l'any 1970. La seva execució acostà la comarca del Maresme i llur capital, Mataró, una ciutat d'una gran empenta industrial per les fàbriques de gèneres de punt i metal·lúrgiques, a Barcelona. De retruc impulsà el creixement urbanístic dels pobles del Maresme per la implantació de segones residències.

La segona autopista on també hi treballà el senyor Josep Quintana fou l'autopista AP-7, en el tram de Girona a Barcelona. Aquesta autopista, que enllaça la Jonquera amb el País Valencià, Múrcia i Màlaga fins a Algesires, s'executà per suggeriment del Banc Mundial, que finançà part de l'obra, i a desgrat del govern espanyol atès que constituïa una excepció a la planificació radial de les carreteres espanyoles. Una obra d'un gran profit i rendiment per l'economia espanyola que el govern espanyol menysté.

En Josep Quintana simultaniejava l'activitat en l'obra pública -les dues infraestructures més importants que s'executaren aquells anys a Catalunya- amb la compravenda de maquinària d'obra pública i camions. En l'arxiu fotogràfic que conserva la seva vídua hi ha un munt de vehicles retratats, camions i maquinària.

La primera fotografia correspon a un camió Pegaso Comet de la primera època carrossat amb una caixa de fusta amb alces, per transports generals i paqueteria, de Transports J. Laguarda SL de Santa Coloma de Farners, empresa desapareguda; al seu costat un Simca 1000 produït per Barreiros a la fàbrica de Villaverde, de la última època, el representant de la qual, a Girona, era Gerauto SA:

Una anivelladora de rodes matriculada a Saragossa:

Un camió Magirus Deutz dúmper, amb matricula de Madrid, de l'empresa Dragados y Construcciones SA. Les grans empreses constructores d'obra pública, totes domiciliades a Madrid, vivien -i encara en viuen- de les adjudicacions dels anuncis publicats al Butlletí Oficial de l'Estat de licitació de les grans infraestructures. Els pocs camions dúmpers, principalment alemanys, que s'importaven eren agabellats per aquestes constructores. Els constructors més petits havien de conformar-se amb camions espanyols, els Pegasos i els Barreiros, o comprar-los ja usats quan les grans constructores se'n desempallegaven per la renovació de la flota: 

Més maquinària de Dragados y Construcciones SA:

Dragados y Construcciones SA fou una empresa constructora fundada a principis dels anys 1940 a Madrid per uns enginyers de camins per executar les obres públiques que es licitaven aleshores, bàsicament de reconstrucció i millora d'infraestructures malmeses per la Guerra Civil Espanyola. A principis dels anys 1950 esdevingué la primera empresa pública espanyola. L'any 2002 en prengué el control la constructora ACS controlada pel senyor Florentino Pérez.

Un dúmper extravial per treballar a les pedreres i en grans obres:







Un altre camió Magirus Deutz amb bolquet Meiller Kipper d'una constructora madrilenya:

Valorant una excavadora a una empresa del poble del Garraf, entre Castelldefels i Sitges. Al fons, a la dreta, una tractora Dodge amb una banyera que treballava per l'empresa Uniland de Vallcarca, propietat de les famílies Fradera i Romeu:

Uns dúmpers extravials de la casa nord-americana Caterpillar:









Dues anivelladores:

En el proper article abordarem d'altres iniciatives empresarials del senyor Quintana en el sector de l'obra pública i els moviments de terres.

En Josep Quintana i Clé del municipi d'Anglès: l'execució d'obra pública i la compravenda de camions i maquinària (I).

El matrimoni format per en Martí Quintana i Cufí, fill del poble de Terrades, a l'Alt Empordà, i la Conxita Clé i Perich, filla de Colomers, un poble de la comarca del Baix Empordà, s'establiren a Anglès, un poble industrial de la comarca de la Selva on hi nasqué llur fill Josep. A Anglès feien de basters en un taller de la plaça de Catalunya 8, motiu pel qual era conegut com a cal Baster. Confeccionaven,  adobaven i venien els guarniments de les bèsties de càrrega. També reparaven bicicletes, un vehicle molt popular. En Josep Quintana Clé de ben petit estigué envoltat de ferramentes i peces mecàniques. Aquest fet marcaria la seva professió.

A principis dels anys 1950, amb la reculada de la tracció animal, reparaven vehicles i també en compraven i venien. Compraven autos capolats, els reparaven i venien. A Anglès i els pobles propers hi havia una intensa activitat de treballs forestals desemboscant Les Guilleries. Els troncs procedents dels boscos del massís de Les Guilleries eren la matèria primera que usaven Industries José Esteba SA, un dels principals fabricants d'escuradents de l'estat espanyol, empresa desapareguda, Masats, fabricant de llapis molt populars, i Industries Tarrés SL, fabricant de pinces de fusta per estendre la roba, article que avui dia també ofereixen de plàstic. També va propiciar el desenvolupament de vàries serradores familiars, la principals de les quals, la d'en Lluís Carreras. 

Els tractants de boscos i carboners necessitaven vehicles per extreure i transportar els troncs i el carbó produït. En Josep Quintana Clé viatjava arreu d'Espanya a la recerca de Unimogs, un vehicle molt valent i apte per treballar als boscs. Un cop formalitzada la compravenda els Unimogs eren repassats mecànicament al taller RAN, de Girona. La major part eren carrossats amb uns bolquets de la marca Evac. Home de molta empenta, també fou un dels socis fundadors de Taller Ran, acrònim dels cognoms dels senyors Josep Rubirola, en Pitu, Mercè Argemí, dona d'en Rosés, un altre dels socis fundadors, i en Josep Nogué, amb un establiment al carrer Universitat de Montpeller del barri de Palau de Girona. El taller RAN fabricava bolquets i muntaven grues. Més endavant es mudaren a un nau als afores de Sant Julià de Ramis.

Paral·lelament, a principis dels anys 1960 el taller de la família Quintana esdevingué agent comercial de les motocicletes Vespa, Montesa i Bultaco. En qualitat de representant de Vespa, un cop descarregaren cinquanta vespes noves que vengueren a Anglès i pobles dels rodals. Una bona escampada de Vespes feu el cal Basté.

El senyor Quintana sempre li agradà la mecànica i els vehicles. Estava al corrent de les novetats que hi havia en la maquinària d'obra pública i dels camions disponibles:

El curs del riu Ter es transformà completament amb la construcció dels embassament de Sau i de Susqueda. L'embassament de Sau, que pren el nom del poble de Sant Romà de Sau, desaparegut sota les seves aigües, entrà en funcionament l'any 1963. Construcció de la presa de l'embassament de Sau:







La presa de l'embassament de Sau:



L'embassament de Sau fotografiat l'any 1963: 

Acabat l'embassament de Sau, s'inicià la construcció del de Susqueda, en un tram inferior del riu Ter, obra que es perllongà entre els anys 1963 a 1968. Fotografia de l'antic poble de Susqueda desaparegut sota les aigües de l'embassament del mateix nom:

Dotat d'una gran capacitat per la negociació i els acords comercials, en Josep Quintana Clé comprà maquinària per treballar en la construcció de l'embassament de Susqueda. També disposava de maquinària i camions per atendre els moviments de terra d'aquesta obra pública amb la compra d'una excavadora de rodes Michigan 55, importada dels Estats Units. N'era el representant Macmor, amb adreça al passeig Colom 2 de Barcelona. Adquirí a can Forné de Girona camions Pegasos Comet i 1065 Europa equipats amb bolquets. També comprà quatre camions txecoslovacs Tatra dúmper 6x6. En una subhasta convocada per l'estat adquirí dos dúmpers Mack. També comprà dues pales carregadores amb rodes Parca 854, marca que més endavant fou Volvo. També disposava d'una pala carregadora de rodes International H90. En quant a pales de cadenes tenia tres Caterpillar 955 H, dos International 250 i una anivelladora Caterpillar D8. Per treure sorra de les platges de Sant Antoni de Calonge i de Platja d'Aro comprà un camió GMC damunt del xassís del qual li acoblà una giratòria Yumbo-Tusa, produïda a Saragossa per Talleres Unidos SA sota llicència francesa. Era millor màquina que no pas Guria però tenia solament produïa un únic model.

Una excavadora Michigan 55 d'en Josep Quintana:



Una excavadora de cadenes d'en Josep Quintana damunt d'un camió:

Maquinària que treballava en la construcció de l'embassament de Susqueda. Una de les màquines més curioses que tenia el senyor Quintana era l'Aveling Barford anglesa amb seient giratori:

En Josep Quintana fotografiat en les obres de construcció de l'embassament de Susqueda, on hi tingué un destacat paper en la construcció dels túnels interiors de la presa:

Malgrat la duresa del treball, sempre hi havia una estona per poder gaudir de la família:

Una excavadora Caterpillar de cadenes del senyor Quintana:

El senyor Josep Quintana també treballà en la construcció de l'aeroport de Girona-Costa Brava, i uns trams de l'autopista AP7, de Barcelona a Girona, i l'autopista de Barcelona a Mataró. Aquestes obres seran objecte del proper article.

Transports Antoni Navarro d'Anglès (La Selva).

L'Antoni Navarro va néixer a Montánchez, un poble de Càceres conegut per la producció de pernils, l'any 1924. A finals de la dècada del 1950 es va establir a Anglès, a la comarca de La Selva, per treballar en la construcció de l'embassament de Susqueda, una de les grans obres públiques de la dictadura franquista a Catalunya.

L'any 1959 comprà a en Josep Quintana Clé, fill també d'Anglès, un Ford Canadà carrossat amb un bolquet per treballar en la construcció de l'embassament de Susqueda. El senyor Quintana li vengué el camió i també proporcionà aquesta feina. Dues fotografies del senyor Antoni Navarro al costat de la cabina del Ford Canadà quan treballava en la construcció de l'embassament de Susqueda:

El senyor Amador Castro i Villena ha comentat en la pàgina Susqueda del Facebook que aquest camió Ford del senyor Navarro també fou usat per repartir als treballadors, que eren en els seus llocs de treball, el menjar elaborat a les cuines. La gran quantitat de personal que treballava en aquesta obra requeria d'una bona logística per a atendre les seves necessitats.

La construcció de l'embassament de Susqueda era una feina que trinxava els camions. Amortitzat el Ford Canadà, en Josep Quintana que treballava en aquesta gran obra i ensems comprava maquinària i camions per proveir els transportistes autònoms que s'hi guanyaven les garrofes, li vengué un segon camió, un Austin usat. El senyor Quintana viatjava arreu d'Espanya cercant camions aptes per treballar a Susqueda. També cercava arreu d'Espanya camions Unimog que repassaven al Taller Ran de Girona per encàrrec de La Forestal i demés empreses i particulars que treballaven en l'explotació forestal dels boscs. El senyor Navarro sempre treballà a Susqueda per compte del senyor Quintana. Aquest camió, que portava molta guerra damunt seu, fou desballestat.

Una excavadora amb cadenes d'en Josep Quintana Clé; al fons, aparcat dins d'un solar, un camió Barreiros Saeta de l'empresa Bigues Agustí SL de Banyoles:

En la construcció de l'embassament de Susqueda hi treballaren en Josep Quintana Clé, en Joaquim Pla i Nogué, Transports Raya, en Mariano Patinyo que després treballà en la construcció de l'aeroport de Girona-Costa Brava i el viaducte del tren de la RENFE que travessa la ciutat de Girona, una obra executada per la Unió Temporal d'Empreses (UTE) Drahuar, constituïda per Dragados y Construcciones SA i Construcciones Huarte SA, els germans López del barri de Germans Sàbat de Girona que tenia un Pegaso 1061 i un Pegaso 1095, els germans Magro i Transports Robles, dos transportistes també del barri de Germans Sàbat de Girona.

En Joan Planas i Boada, un transportista que disposava d'un camió Nazar gros, un Barreiros Super Azor i tractors Ebro Super 55 de color blau cel, treballà en la construcció de l'aeroport de Girona-Costa Brava, una de les grans infraestructures llegades per la dictadura del general Franco.

Autocars Giralt d'Amer, que feien de fondistes, i Autocars Torrent, també d'Amer, transportaven els treballadors que participaven en la construcció d'aquest embassament. Autocars Torrent havia treballat amb un autocar Chevrolet amb matrícula GI-3161, comprat usat al senyor Agustí Brugués Olivet.

Els miners que treballaven a les mines d'Osor, també a la comarca de La Selva, d'on s'extreia feldspat que s'exportava a través dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, a la Costa Brava, els transportaven La Hispano Hilariense, que tenia un garatge a Anglès on hi tancaven els autocars, i en Font, un flequer d'Anglès que comprà un autocar per prestar aquest servei.

Un colla de treballadors que participaven en la construcció de l'embassament de Susqueda; al fons, un Euclid i una excavadora de cadenes i cables de la casa Northwest 180 M B:

Una excavadora de cadenes i cables que participà en la construcció d'aquest embassament:

Un Pegaso 140 dièsel, amb el número 79 de la flota de la constructora madrilenya Dragados y Construcciones SA, la principal empresa d'obra pública espanyola aleshores que participà en la construcció de l'embassament de Susqueda, carrossat amb un bolquet i fotografiat a l'entrada de l'obra: 

Aquest Pegaso, segons la informació facilitada pel senyor Amador Castro a la pàgina Susqueda del Facebook, el conduïa el senyor Calo i transportava els encarregats de l'obra que residien a Amer i El Pasteral. El tendal, que mai fou llevat, servia per aixoplugar i protegir el personal que el camió transportava.

El tercer camió que adquirí l'Antoni Navarro fou un Magirus comprat nou al Garatge Sport de Salt equipat amb un bolquet Meiller Kipper. Amb aquest camió treballà a la construcció de l'embassament de Susqueda i de l'aeroport de Girona-Costa Brava a la segona meitat dels anys 1960. Acabada aquesta obra va vendre'l a un empresa que el destinà a la urbanització d'Empuriabrava, al golf de Roses, amb canals artificials i que va destruir una part dels Aiguamolls de l'Empordà, un espai de maresmes de gran valor ecològic.

El senyor Raya, de la Cellera del Ter, regentava un bar i fundà Transports Raya. Disposava de dos camions Nazar i d'un Barreiros que treballaven en la construcció de l'embassament de Susqueda.  Acabada l'obra, comprà uns camions Barreiros per transports generals per carretera. El senyor Antonio Navarro conduïa un dels Barreiros. Portava fruita a Madrid. Carregava rajols als baixos de la caixa, a la Bisbal d'Empordà, i gàbies de pollastres al pis superior de la caixa del camió, cap a Granada.

Plegat de Transports Raya el senyor Navarro entrà a treballar a Transports Pujolràs d'Anglès. Havien començat amb un Pegaso Comet que al cap d'uns anys canviaren per un Pegaso 1062 de tres eixos, doble direcció, dotat de palanques. Feien transports generals. Un dels clients principals era la fàbrica Nestlé de Sant Gregori, a prop de Girona. A la fàbrica de la Nestlé hi carregava caixes de pots de Nescafé que distribuïa arreu d'Espanya: Sevilla, València, Saragossa, Bilbao i Madrid. La feina a la fàbrica Nestlé de Girona la tenia en exclusiva Transports Sellés de Quart i Transports Pujolràs hi treballava com a subcontractat.

Quan l'any 1970 plegà Transports Pujolràs d'Anglès, el senyor Antoni Navarro comprà els dos camions que tenien, un Pegaso 1062 amb canvi de palanques i un 1063 amb canvi de bola. Muntaven unes caixes per transports generals construïdes per Carrosseries Pirineus.

El Pegaso doble direcció amb canvi de palanques del senyor Antoni Navarro fotografiat al carrer Verneda d'Anglès, aparcat ran de la fàbrica de llapis de can Masats; al fons, la fàbrica Industrias Jose Esteba SA, que produïa escuradents:

Amb els dos Pegasos doble direcció continuà per compte de Transports Sellés SA el transport arreu d'Espanya del Nescafé que es produïa a la fàbrica de Sant Gregori. A Madrid recollia els pots on s'envasava el Nescafé. També carregava conyac Fundador produït pel celler Pedro Domecq a Jerez de la Frontera, província de Cadis, que repartia a Catalunya i altres indrets de l'estat espanyol.

En aquells anys, el transport era molt diferent. A la plaça del Marquès de Camps de Girona hi havia un valencià que s'estava els dies laborables al bar Oriental i es guanyava la vida donant càrregues als camioners a canvi d'una comissió. Lliurava un paperet al camioner que, sovint, ni tan sols baixava de la cabina amb la indicació concreta de la càrrega assignada.

A la segona meitat dels anys 1980 el senyor Antoni Navarro es jubilà del transport general per carretera. Agraïm al Diego Navarro, son fill, la biografia professional de son pare i les fotografies que il·lustren aquest article.