L'any 1950, retornat de l'Àfrica on havia fet el servei militar un any i mig, en Josep Vert i Rigau i son pare Joan Vert i Pujol construïen carros i emprengueren la construcció de les primeres carrosseries per autocars i camions. La tracció animal entrava en una decadència definitiva.
Un autocar aparcat a la Rambla de Figueres, la capital de l'Alt Empordà, amb el monument a Narcís Monturiol i Estarriol, enginyer figuerenc inventor del primer submarí tripulat anomenat Ictineo, retratat per en Joan Vert i Prat i que recull l'estil en voga aquells anys en què la feina principal era la reconstrucció de vehicles. La matriculació de vehicles nous era mínima:
En els anys 1950 en Joan Vert i Pujol i llur fill Josep Vert i Rigau reformaren un autocar GMC d'Autocars Mir de Ripoll. Li modificaren el frontal afaiçonant-lo amb l'estètica d'inspiració nord-americana que causava furor aleshores. També construí, per encàrrec del senyor Josep Camprubí, posseïdor d'una empresa d'autocars a La Pobla de Lillet, una carrosseria sobre un xassís amb matrícula de Castelló, retratat a la Carretera de Barcelona de Ripoll :
Aquest autocar fou destinat a la línia regular de viatgers de Ripoll a Guardiola de Berguedà que tenia parada als pobles de Gombrèn i La Pobla de Lillet:
El senyor Joan Vert i Prat aprofitava els autocars de pas a Ripoll per retratar-los i copsar les novetats que es produïen en les carrosseries. Un autocar aparcat a la plaça Gran de Ripoll, davant de can Fideuer, un establiment que produïa fideus i pasta regentat per la família Casadesús als baixos de la Casa Alòs, també dita la Casa del Marquès de Dou, que presenta un mixtura d'elements modernistes i noucentistes projectada l'any 1908 per l'arquitecte vigatà Josep Maria Pericas i Morros. Meravellós el camió amb capó i caixa de fusta per transports generals aparcat al fons de la plaça:
Un autocar matriculat a Barcelona i que cobria serveis discrecionals, retratat a la plaça Gran de Ripoll, davant de l'Hotel Monestir; al capdavall del carrer, el pont sobre el riu Freser i, més enllà, el túnel de la línia del tren de Barcelona a Puigcerdà:
Un autocar francès Chausson retratat en el pont sobre el riu Freser, al costat del Raval de Barcelona on la família Vert hi tenia el taller:
La família Vert també construïa i reparava caixes de fusta per camions i camionetes. Tenia de clients a Transports Capdevila, de La
Pobla de Lillet, amb una agència a Ripoll que gestionava la paqueteria
dels trens de la RENFE. El senyor Vert els hi reparava les caixes de
fusta de llurs camions. Fotografies d'alguns dels camions
que Transports Capdevila tenia aleshores. Un camió Pegaso equipat amb motor de benzina retratat en el pont sobre el riu Ter:
Un camió GMC al coll de Merolla, nevat a l'hivern:
Un Ford que Transports Capdevila comprà d'importació a través del port
franc de Barcelona al passeig de Sant Joan de
Ripoll, davant del taller mecànic d'en Jaumet Pradell i Soler, amb la línia ferroviària i la catenària del tren de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses que discorria pel mig de passeig:
Un Chevrolet retratat al garatge que Transports Capdevila tenia a Ripoll:
També fou client de la família Vert en Domènec Soldevila, que comprà un camió Pegaso dièsel proveït d'un remolc per transports generals al concessionari oficial per a les
comarques gironines, can Forné. El Pegaso i llur remolc a l'antiga benzinera de la carretera de Barcelona,
a Ripoll, amb les dues caixes de fusta produïdes per la família Vert:
També construí les caixes de fusta dels camions que la Casa Salvans de Ripoll disposava pel repartiment de begudes i carbòniques. Un Chevrolet de l'any 1936 que guarda la família Salvans:
Construïren també caixes per els motocarros, uns vehicles senzills i pràctics, molt populars en els anys 1960 per la distribució de tota classe de productes a les ciutats i pobles:
Un camió Skoda importat de Txecoslovàquia que transportava els autos Seat fabricats a la Zona Franca de Barcelona, un servei que prestava l'empresa Tradisa, retratat per en Joan Vert i Prat:
Un camió Barreiros Super Azor amb una caixa construïda per en Joan Vert i Prat:
Les fotografies del Barreiros carrossat foren fetes per en Parés, un conegut fotògraf de Ripoll:
L'any 1946, amb dinou anys d'edat, en Joan Vert i Prat comprà un solar a la Carretera de Barcelona 14 de Ripoll. L'any 1960 en Josep Martí, un constructor de Ripoll, edificà un taller que afrontava amb la carretera de Barcelona; a la part posterior del taller hi construí la casa on residí el senyor Vert amb la seva família. Aquest taller entrà en funcionament l'any 1963, fet que comportà la desocupació del local del Raval de Barcelona on l'avi, en Josep Vert i Rigau s'havia establert l'any 1912.
El taller de Carrosseries Vert a la Carretera de Barcelona 14 de Ripoll a finals dels anys 1960:
Estat actual que presenta el taller que ocupà la família Vert:
En els anys 1960 les carrosseries de camions cada cop eren més grosses i el local del Raval de Barcelona, on construïen carros, no tenia unes dimensions prou grans. Aquest fet impulsà la compra del solar l'any 1946 i la construcció del taller el 1960, quan, consolidats els efectes salutífers del Pla d'estabilització econòmica, la demanda de carrosseries augmentà considerablement.
A partir dels anys 1970 en Joan Vert i Prat es centrà en les reparacions de planxa i construïa les carrosseries pels camions de la casa Salvans, distribuïdors oficials a la comarca del Ripollès de la Coca-Cola.
L'any 1992, complerts els seixanta-cinc anys d'edat, el senyor Joan Vert i Prat es jubilà i tancà el negoci de carrosseries i reparació de planxa. També havia restaurat alguns cotxes antics. Morí a Ripoll el dia 11 de març de 2013. Volem agrair a la família Vert Roca la biografia professional de l'activitat carrossera que el pare i l'avi exerciren a Ripoll, d'un gran interès i que hem consignat en aquests dos articles.
