El Barreiros Super Azor restaurat per en Claudi i l'Eduard Herguido: un homenatge al senyor Mariano Herguido Abardia (i II).

A en Claudi i a l'Eduard Herguido Fo els motivà fer la restauració original, tal com era en aquella època, d'un camió Barreiros Super Azor; tenien una certa nostàlgia degut a què fou un dels primers camions que tingué el fundador de l'empresa familiar de transports, el senyor Mariano Herguido Abardia.

Aquest camió treballà en el transport de cereals i farines a la Farinera d'Alcarràs en els anys 1960. Més endavant, sense abandonar el transport de farina, també carretejà fruita i àrids procedents del riu Segre, fent-se la càrrega manualment, per atendre les necessitats de proveïment d'aquest material dels constructors i paletes.

Una altra motivació que tingueren per emprendre aquest projecte és que els hi consta que solament hi ha un altre unitat d’aquest model restaurat en tota Espanya. Gràcies a aquesta restauració, esplèndida i acurada, molta gent pot saber si hi té interès com eren els vehicles de transport en aquells anys.

El Barreiros Super Azor llueix els mateixos colors i elements que el camió original del senyor Mariano Herguido. La caixa de fusta l’ha construïda artesanalment el senyor Eduard Herguido. I la cabina l’ha restaurada i pintada el Taller Central d’Alcarràs, especialitzat en els treballs de planxa de vehicles.

El Barreiros Super Azor amb la caixa de fusta desproveïda d'alces:

El Barreiros amb llur caixa de fustes amb les alces muntades:



















La caixa amb els arcs per sostenir la vela:












El senyor Mariano Herguido, per la vinculació de llur família amb el món de la farina, treballà amb son germà Claudio en el transport de la farina. Foren els anys dels viatges des de la farinera d'Alcarràs a Barcelona amb el camió carregat de sacs de farina per la nacional II. Al cap d'uns anys inicià l'activitat d'extracció d'àrids al riu Segre per servir a les obres. Aquest treball del senyor Herguido en el sector de les graves, materials de construccions i feina d'obres l'han continuat els seus fills Claudi i Eduard amb l’empresa Transports i Excavacions Herguido SL d'Alcarràs dedicada a la venda de material d’obres, el reciclatge de residus de la construcció i el proveïment d'àrids.

Un dels treballs executats per Transports i Excavacions Herguido SL, que il·lustra l'alta qualificació professional del seu personal i la maquinària disponible, ha estat l'excavació que ocupa el centre d’interpretació Lo Fossar, un espai que acull una zona d’exposició de les restes de l’antiga església, el cementiri i pòrtic-fòrum de la població, que inclou una sala de conferències i exposicions relacionades amb el patrimoni històric i artístic de la població.

Espai del centre d'interpretació Lo Fossar, d'Alcarràs, amb les restes de l'antiga església i el cementiri: 



El senyor Joaquim Bernadó, en Quimet per motiu, amo del cementiri de vehicles que hi ha al peu de la nacional II en el terme municipal d'Alcarràs, ha tingut un paper fonamental en la recuperació d'aquest Barreiros Super Azor. Un cop li fou dipositat en el seu establiment, refusà diverses ofertes de compra perquè sabia de l'interès dels germans Herguido en restaurar-lo per homenatjar a son pare. I atesa la gran amistat entre els germans Herguido i els senyors Bernardó, pare i fill, l'acord fou immediat. S'ha de consignar la bona voluntat i la gran generositat que en Quimet Bernadó demostrà amb en Claudi i l'Eduard Herguido per fer realitat aquest projecte.  

Aquest espai vol agrair l’extraordinària amabilitat amb què en Claudi i l’Eduard ens han tractat i el reconeixement que constitueix de difondre aquesta restauració en aquest bloc. Creiem, amb fonament, que és la restauració d’un Barreiros Super Azor més acurada que s’ha executat fins aquest moment arreu d’Espanya. Aquest agraïment és extensiu al senyor Quimet Bernardó pel paper jugat en la recuperació d'aquest camió.

El Barreiros Super Azor restaurat per en Claudi i l'Eduard Herguido: un homenatge al senyor Mariano Herguido Abardia (I).

En Mariano Herguido Abardia nasqué a Robres, un poble de la comarca dels Monegres, a la província d’Osca. De  ben petit, quan tenia quatre anys, la seva família s’establí a Alcarràs, un poble de la comarca del Segrià proper a la ciutat de Lleida. El seu pare, en Claudio Herguido, molt competent i treballador, fou gerent de la farinera de Robres i Tardienta. Gran coneixedor del procés productiu de la farina, fou nomenat gerent de la farinera d’Alcarràs.

A finals dels anys 1940, els fills del senyor Claudio Herguido, en Claudio i en Mariano, començaren el transport de sacs de farina produïda a Alcarràs cap a Barcelona per proveir els forns, fleques i les pastisseries. Compraren un camió Studebaker d’ocasió amb un capó davanter. La farina, un producte escàs i molt cobejat atès que és la matèria primera per l’elaboració del pa, estava fortament intervingut. L’intervencionisme administratiu amb la fixació de preus oficials sense cap base real provocà el sorgiment del mercat negre pel proveïment de farina prescindint de les quotes assignades i dels canals de distribució convencionals. 

A finals dels anys 1940 i principis dels anys 1950 els germans Herguido també participaven, per les necessitats del moment, en el mercat negre de farina. Amb setze anys, en Mariano conduïa el Studebaker sense disposar del permís de conduir per raons d’edat. Eren els anys que el Studebaker circulava per les precàries carreteres del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell. Els camps d’aquestes comarques fortament agrícoles eren llaurats per rucs i someres. Hi havia uns pocs tractors Lanz, de color blau amb les llantes grogues, però la mecanització dels camps encara no s’havia produït massivament. Faltaven uns pocs anys perquè Motor Ibérica SA inundés els camps del país amb els seus tractors Ebro Super D55, de color blau cel. Alguns pocs d’aquests tractors Ebro Super D55, amb més de cinquanta anys d'antiguitat, encara treballen avui dia. 

Atès que en Mariano Herguido, amb setze anys d’edat, era menor d’edat, no el podien pas imputar per cap delicte si l’aturava la Guàrdia Civil. Aquesta anècdota reflecteix la duresa i dificultats d’aquells anys en què hi havia mancança de productes bàsics com la farina i medicines. Aquestes dificultaven castigaven especialment les classes senzilles i treballadores. 

En la primera meitat dels anys 1960, en Mariano, un home decidit i amb empenta, comprà, al concessionari Barreiros de Lleida, Talleres Moncasi, un Barreiros Super Azor. Costà aleshores vuit-centes mil pessetes. Un capital amb el qual hagués pogut comprar cinc o sis cases a Alcarràs. El carrosser Sucarrats de Cervera li construí la caixa de fusta que muntava. Amb el Barreiros Super Azor continuaren el transport de farina ensacada per proveir els clients de Barcelona. Usaven la carretera nacional II. També començaren a anar a riu a carregar grava per la construcció. Al cap d’un temps, alternativament, un dia marxaven a Barcelona a proveir de farina els forns i pastisseries i el dia següent eren al riu Segre per carregar, a palades, el camió de grava que servien a les obres. El senyor Mariano Herguido mai va traginar bestiar. 

Després d’aquest primer Barreiros Super Azor, en compraren dos més. El senyor Mariano Herguido n’estigué sempre molt content del rendiment i de les prestacions dels tres camions Barreiros Super Azor que tingué. Equipaven un motor de cent vint-i-cinc cavalls de potència i carregaven deu tones. Camions fiables, més valents i ràpids, força més ràpids que els Pegaso que muntaven uns motors amb més cavalls de potència. Arribaven als noranta quilòmetres per hora. Els tres Barreiros Super Azor del senyor Herguido foren matriculats a Lleida. L’any 1967 compraren el darrer Barreiros Super Azor que tingué la matrícula L-46325. Aquest Barreiros Super Azor estigué en actiu fins l’any 1978. La família Herguido el tingué uns anys a casa fins que, per raons d’espai i per la nosa que feia, fou desballestat. 

En els anys 1970 compraren els primers Pegasos. Un Comet, un Supercomet amb matrícula L-1449-D i dos Pegasos 1065 Europa, un de xassís curt amb matrícula L-5222-D i l’altre de xassís llarg. En aquells anys el senyor Herguido centrà la seva activitat en el sector de les graves, materials de construccions i treballs d’obra civil.

En aquesta activitat l’han succeït els seus fills Claudi i Eduard. L’empresa Transports i Excavacions Herguido SL, amb adreça a l'avinguda Vallmanya 30-36 d'Alcarràs, té les divisions de material d’obres, reciclatge de residus de la construcció i àrids. 

Com a homenatge a la figura del senyor Mariano Herguido, llurs fills Claudi i Eduard volien restaurar un Barreiros Super Azor com els de son pare. En tenien ullat un, d’un transportista de Saidí, a la comarca del Baix Cinca. Era carrossat amb una caixa per transports generals. Tanmateix, el seu propietari no volia pas vendre’l. Un dia, com sovint passa en aquest món, el camió espetega a can Quimet, un ferroveller d’Alcarràs. Fou l’ocasió per fer-se’l seu i restaurar-lo.

El Barreiros Super Azor d'un transportista de Saidí recuperat pels senyors Herguido d'un desballestament, carregat damunt d'una góndola de l'empresa Transports i Excavacions Herguido SL d'Alcarràs, amb l'estat que presentava aleshores:
 


Una fotografia de l'interior de la cabina del camió:

En aquestes fotografies us presentem els treballs de recuperació d’aquest Barreiros Super Azor restaurat pels germans Claudi i Eduard Herguido Fo com a homenatge al seu pare, el Sr. Mariano Herguido. Desmuntatge de la cabina i poliment per al seu posterior trasllat al planxista, el Taller Central d'Alcarràs, que restaurà la cabina sencera:





Treball de restauració de la cabina, d'una gran qualitat, executat pel Taller Central d'Alcarràs:



La cabina acabada amb els mateixos colors que els Barreiros del senyor Mariano Herguido:



La cabina dipositada de nou a can Herguido: 

Restaurar el xassís i acolorir-lo, amb el repàs, reparació o substitució de les peces mecàniques malmeses i deteriorades pel pas del temps:



Construcció de la caixa de fusta d'època, una obra executada per l'Eduard Herguido, sobre l'estructura ferrada de la caixa:




El treball amb paciència, dedicació i afany avança amb la instal·lació de la caixa de fusta sobre del xassís calçat amb pneumàtics nous:



La caixa i la cabina acoblada damunt el xassís:

La cabina acabada amb un interior immaculat. Encertat el detall del volant blanc; quina diferència amb l'estat que presentava l'interior de la cabina quan fou el camió recuperat del ferroveller:

Fotografies del camió amb la restauració acabada i la caixa amb les alces muntades dins d'una nau:



El Barreiros Super Azor de Transports Herguido SL d'Alcarràs: 



En el proper article veurem el treball final de la restauració executada per en Claudi i l'Eduard Herguido Fo.

Tres imatges antigues de Girona.

En Jaume Masó té una botiga a Salt de venda de bacallà, embotits i begudes, coneguda com Can Pere de les Flors. En Pere Liu, bon amic seu des de fa molts anys, es proveeix d'articles en aquest establiment per la qualitat que ofereix. El senyor Masó, que té afecció per la història, les fotografies antigues i els vehicles, li deixà a en Pere tres retrats d'època que reproduïm atès que recullen vehicles. 

La primera fotografia correspon a un carro amb vela tirat per una rècula de cavalls retratat en el precís moment que creuava el riu Ter. L'interès principal de la fotografia i que palesa la capacitat artística del seu autor és el fons de la imatge: la ciutat de Girona en els primers anys del segle XX amb dos dels seus edificis principals, la catedral i l'església de Sant Fèlix, i la via del tren en primer terme:

La segona imatge facilitada pel senyor Masó correspon a un òmnibus, segurament que importat dels Estats Units, amb la seva carrosseria de fusta i els seients al cim del sostre, amb el qual el senyor Genís Berga feia la línia regular de Salt a Girona. És versemblant que aquest vehicle fos comprat d'ocasió atès que fou matriculat a Barcelona.

El senyor Berga es traspassà la línia regular de Salt a Girona. En demanava pel traspàs un milió de pessetes d'aquell temps. La línia fou comprada per l'empresa TEISA. 

I la tercera fotografia correspon al pianista Comalada, un personatge molt popular a Salt en les primeres dècades del segle XX, al volant d'un automòbil estacionat davant del bar Flor l'any 1927. Els clients del bar manifestaven un viu interès pel vehicle que conduïa el senyor Comalada. 

Les anteriors fotografies recullen com foren els primers cotxes i òmnibus que circularen pel país, dotats de rodes de fusta i motors de poca potència. La gent tampoc marxava gaire lluny atès que la xarxa de carreteres era força precària. La Guerra Civil, com tantes altres coses, aturà de cop el creixement del parc de vehicles del país. Durant vint anys les matriculacions de vehicles foren residuals. Així, per exemple, fins a principis els anys 1960 unes poques empreses de transports del barri del Poblenou de Barcelona usaven encara carros i cavalls per a recollir i transportar la mercaderia arribada al port de Barcelona. L'augment del trànsit que experimentà la ciutat de Barcelona d'ençà dels anys 1960 féu completament inviable, per qüestions de seguretat, la presència de carros tirats per cavalls.

En la dècada de 1940 i 1950 hi hagué pocs vehicles en les carreteres i ciutats del país. Les persones en possessió del carnet de conduir eren ben poques. Autoescoles per la formació de conductors, en una ciutat de la importància de Barcelona, es podien comptar amb els dits d'un mà. Una anècdota familiar reflecteix quin era l'estat de les coses en aquelles dues dècades miserables. La Maria Luisa Guizy Terres, casada amb en Fernando Nogués Albareda, obtingué el carnet de conduir a mitjans dels anys 1940. L'examinador, que era conegut de son pare, l'Antonio Guizy Clariana, es limità a preguntar-li què era un canvi de rasant. Ni tant sols féu l'examen pràctic per acreditar coneixements i traça en la conducció d'un vehicle.

El matrimoni Nogués Guizy dins d'un Adler que tingueren en els anys 1940:

El canvi que es produí en el país arran de l'any 1960 pels beneficis derivats del pla d'estabilització econòmica i les mesures liberalitzadores aplicades per la dictadura del general Franco a contracor fou la causa principal de la renovació i augment progressiu del parc de vehicles. Aquest fet comportà el floriment d'escoles de conducció arreu del país. A Girona, l'autoescola Claret disposava d'un formulari de preguntes de mecànica (col·lecció família Ricart de Sant Joan de les Abadesses):

El creixement del parc automobilístic vingué acompanyat de les assegurances per als vehicles que circulaven. Una de les companyies més populars i que féu l'agost fou CAP, la qual disposava d'una guia d'assistència i protecció:

I en aquells anys fou també d'una gran utilitat el Manual de l'Automobilista que escrigué el militar espanyol Manuel Arias-Paz. Aquesta obra, la primera edició de la qual data de 1940, tingué una gran difusió i popularitat d'ençà dels anys 1960 atès que el seu caràcter didàctic i entenedor, juntament amb les il·lustracions que l'acompanyaren, foren les primeres nocions bàsiques que tingueren els automobilistes d'aquest país per familiaritzar-se amb la mecànica i el manteniments dels automòbils. Si hi tenia interès, qualsevol automobilista podia saber què era un carburador i llur utilitat. Una obra d'un gran profit que es continuà publicant després de la mort del seu autor. 

Trentena edició del Manal d'automòbils, de l'any 1962, escrita pel senyor Arias-Paz:  

Gràcies a les imatges del senyor Jaume Masó de Salt, lliurades per l'amic Pere Liu, hem fet una pinzellada de la història de l'automoció a casa nostra, i les vicissituds històriques que patí.

La primera matrícula d'un vehicle Nazar de Lleida.

L'eclosió d'internet i la creació de fòrums que portà associat ha estat la causa que en el curs d'aquests anys els afeccionats de tota mena de matèries hi hagin abocat i compartit nombrosa documentació, coneixements, vivències i records. Sobre la matèria que tractem en aquest espai ens interessa especialment tot allò relacionat amb els camions i autocars d'època. I en aquest  aspecte, tenim la sort que en anys anteriors es produí un estudi detallat i minuciós sobre els principals constructors espanyols de vehicles industrials amb la seva història empresarial, promotors principals i models produïts. Poc es pot afegir i aportar sobre la història de Pegaso, Barreiros i Ebro. Gairebé tot és escrit. Són tres empreses amb llibres que recullen llur història i que disposen de fundacions que conserven i difonen el seu llegat industrial. A més, les multinacionals Iveco i Nissan són les successores de les cases Pegaso i Ebro-Avia respectivament. 

Làmines d'un Pegaso Z-207 Barajas i un Pegaso Comet contingudes en un calendari que publicà Auto Remolcs Girona SA, concessionari oficial Pegaso a Girona, empresa la història de la qual està completament estudiada, recollida i escrita:

Per aquest motiu, i amb l'ànim de compilar tota la història de l'automoció espanyola, uns quants afeccionats han centrat el seu interès devers les marques que no tingueren la projecció i reconeixement de les anteriors. Una de les empreses beneficiades per aquest fet ha estat Nazar. Aquest interès es tradueix en la publicació d'articles en revistes especialitzades sobre aquesta empresa, la comercialització de reproduccions a escala per part d'acreditats maquetistes, treballs penjats a internet sobre la biografia del seu fundador, en Vincenzo Angelino Gervasio, nascut a Nàpols, i estudis sobre els models fabricats. També hi ha un afany en preservar i restaurar les poques unitats que se n'han conservat.

Arran d'una trobada que uns afeccionats feren a Mollerussa el dia 1 de març de 2008 organitzada per l'amic Ricard Palomas en què visitarem alguns dels camions clàssics que ha aplegat el senyor Argelich, descobrirem  casualment un furgó Nazar B transformat en un remolc agrícola cobert. Per alguns dels participants a la trobada era el primer cop que gaudien de la contemplació d'un vehicle Nazar.

El furgó Nazar B descobert a Vila-sana, retratat per en Xavier Maraña:

 

La troballa d'aquest furgó Nazar suscità un viu debat sobre la configuració del vidre davanter que muntava: si el vehicle fou estrenat nou amb aquestes dues peces que formaven el vidre o, per contra, fou el desllorigador eficaç d'un ferrer destre davant l'absència de recanvis, en aquest cas, del vidre davanter trencat al cap d'un temps. Aquesta solució també es podria aplicar als vehicles Nazar que s'estan restaurant amb l'inconvenient de la manca de peces.

Furgó Nazar B transformat en bar ambulant, propietat del senyor Calahorra de Girona, en què s'aprecia el vidre davanter que muntava aquest model: 



No n'hem tret pas l'aigua clara sobre l'origen d'aquest curiós vidre davanter. Tots els catàlegs, fotografies i unitats conservades fins els nostres dies presenten una gran peça de vidre de formes arrodonides. No s'han trobat precedents d'aquesta configuració de vidre. La única solució fóra parlar amb els seu primer amo per esbrinar-ho. Tampoc sabem qui fou el representant de Nazar a Lleida ni els transportistes i comerciants que en tingueren.

La informació que disposem d'aquest vehicle, que no està confirmada, és que fou comprat l'any 1965 per un comerciant que repartia patates. Segons que sembla, el vehicle anava prou bé a desgrat que tenia l'inconvenient de la seva lentitud i poca potència de motor en les costes carregat de sacs de patates. Cap a l'any 1980 fou donat de baixa i reconvertit en un remolc agrícola, fet que n'ha permès que hagi arribat fins els nostres dies.

Fa uns dies, remenant per casa, trobarem la matrícula posterior d'aquest Nazar: 

La matrícula d'aquest Nazar té més importància que no sembla. Simbòlicament, per als afeccionats a aquesta marca, és el primer Nazar lleidatà que tenim llur matrícula als efectes de fer-ne un inventari dels vehicles produïts; i també permet de saber-ne el seu historial. Qui fou el seu primer propietari; per quantes mans passà; i quan fou donat de baixa.

Tant de bo que sigui el primer vehicle Nazar consignat a les terres de Lleida i ben aviat tinguem notícia de més unitats.

En Fèlix se'n va a Sitges amb un Citroen Torpedo.

El matí d'un diumenge de primavera de l'any 1958 els barcelonins que passejaven pels carrers principals de l'elegant i distingit barri de l'Eixample per assistir a l'ofici religiós, comprar el tortell i la premsa -els diaris que es llegien en aquells anys a Barcelona eren La Vanguardia, El Correo Catalán i l'edició vespertina de El Noticiero Universal- i compartir el dinar familiar, es sorprengueren en veure passar una filera de cotxes antics que marxaven cap a Sitges per les costes del Garraf. Aquell dia nasqué el Ral·li de Barcelona-Sitges consagrat als cotxes d'època.

Aquella iniciativa es repetí l'any següent i s'ha celebrat ininterrompudament d'aleshores ençà. Pels vols del mes de març, quan l'hivern ens abandona i la primavera arriba acompanyada amb el vol de les primeres orenetes, la plaça de Sant Jaume de Barcelona que acull dues de les institucions principals del país, el Palau de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, s'omple de cotxes clàssics. Els vehicles participants en aquest esdeveniment que organitza el Foment de Turisme de Sitges són matriculats abans de l'any 1924. També s'exigeix que els participants s'abillin com es feia aleshores.

Enguany s'escau la cinquanta-setena edició del Ral·li de Sitges, activitat patrocinada pel constructor alemany Audi. Ahir dissabte els cotxes foren exposats a l'Illa Diagonal de Barcelona. I avui diumenge, el gran dia, són exposats a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, pas previ per marxar en filera i disciplinadament cap a Sitges per l'autovia de Castelldefels i les costes del Garraf.

En aquesta edició hi ha participat en Fèlix, acompanyat de son pare Marc. En Fèlix emprovant-se la roba que ha portat per aquesta ocasió: 

En Fèlix estintolat al parafang d'un Citroen Torpedo, propietat del senyor Josep Ferraz, aparcat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Darrera, la porta principal del Palau de la Generalitat de Catalunya, una de les institucions polítiques més antigues d'Europa fundada l'any 1359:

I, aquest cop, dret en un estrep del Citroen:

El  Citroen encarat a la façana de l'Ajuntament de Barcelona; i en Fèlix amb la mateixa actitud davant del fotògraf:

Al volant de l'auto. Encara ha de menjar moltes farinetes i créixer abans de tenir el permís de conduir:







En Marc, amb la vestimenta d'època, i son germà Eduard:



En Fèlix acompanyat de son oncle Eduard:

El senyor Josep Ferraz, amo del Citroen, acompanyat de la seva néta Laia, i també d'en Marc i d'en Fèlix, pare i fill, esperant l'ordre d'arrencar i marxar cap a Sitges:

Els ocupants del Citroen a punt de marxa:

En Marc i en Fèlix asseguts al seient posterior de l'auto. El neguit del moment previ a posar rumb a Sitges:

El viatge s'ha desenvolupat en la més absoluta normalitat. El temps ha acompanyat. Travessada la ciutat de Barcelona els vehicles han enfilat l'autovia de Castelldefels i després s'han endinsat a la carretera serpentejant de les Costes del Garraf fins a completar el trajecte a la platja de la Fragata de Sitges, punt d'arribada. Després els participants han fruït d'un dinar deliciós. 

En Fèlix ha guanyat en aquesta edició el premi a l'elegància infantil. Moment del lliurament del premi, amb un certificat acreditatiu que ha recollit la Laia Ferraz Jordi; en Fèlix, obsequiat amb una bossa plena de Lacasitus, ha tingut, sens dubte, el millor regal que un vailet de sis anys pot desitjar: 

La Laia Ferraz, amb el diploma a les mans, i en Fèlix Maluquer amb el seu tresor de Lacasitos:






Diploma expedit per la senyora Maria Marin Macaya que acredita el premi que ha guanyat en Fèlix:

De ben segur que aquesta experiència en Fèlix la recordarà al llarg de la seva vida. Una jornada inoblidable d'un esdeveniment que és, també, un record envers la indústria de l'automòbil de casa nostra, la qual jugà, en el seu moment, un paper de primera magnitud.