Aclariment sobre el llum verd posterior que equipaven els camions en la dècada de 1960.

En una crònica anterior exposàrem la restauració portada a cap per en Claudi i l'Eduard Herguido Fo, del municipi d'Alcarràs, d'un Barreiros Super Azor com a honorança a la figura del seu pare, en Mariano Herguido Abardia, que en tingué dos. Aquest camió és una reproducció fidel, també en els detalls més petits, del Barreiros que tingué el senyor Herguido.

Dues fotografies del Barreiros Super Azor de Transports Herguido d'Alcarràs: 

En la referida crònica exposarem que a la part posterior del camió, sota la caixa, els restauradors hi muntaren, a l'esquerra, un llum verd, talment s'aprecia en aquesta fotografia:



Afirmàrem que el llum verd posterior encès advertia els conductors dels vehicles que volien avançar que la carretera era lliure i l'avançament es podia fer. La seva funció era equiparable als semàfors que regulen la circulació.

Tanmateix, en Joan Mercader ens comentà que la informació sobre la utilitat dels llums verds posteriors del camions consignada en l'anterior article, era inexacta. El llum verd encès avisava al conductor del vehicle posterior que s'havia advertit la seva presència, i quan la circulació i tram de la carretera ho permetés, li facilitaria el pas encenent l'intermitent dret. El llum verd es limitava a manifestar, al vehicle que volia avançar, de la seva presència. Però l'avançament s'indicava amb l'intermitent dret.

El senyor Mercader també ens informà que tots els camions fabricats en els anys 1960 havien de dur instal·lat amb caràcter obligatori el llum verd posterior. I que la normativa que regulava el llum verd estigué en vigor des de principis dels anys 1960 fins l'any 1970 aproximadament. El primer camió que conduí, un Ebro B45 matriculat l'any 1962, tenia el llum verd posterior. Cap a l'any 1971, quan conduïa l'Ebro, l'encesa del llum verd havia caigut en desús.

Agraïm l'aclariment del senyor Mercader i esmenen la imprecisió continguda en la crònica dedicada al Barreiros Super Azor restaurat per en Claudi i l'Eduard Herguido, una restauració que solament pot qualificar-se d'excel·lent i superba des de qualsevol punt de vista.

Recull d'imatges de "Fires i mercats a Catalunya" d'Edicions 62: text d'en Lluís Casassas i Simó i fotografies d'en Jordi Gumí i Cardona (i IV)

En els anys 1970, una dècada de profunds canvis en la societat espanyola, incloent-hi un canvi de règim polític, sorgiren els primers hipermercats posats sobre carreteres principals i fora dels nuclis urbans. Aquest model d'establiment, el precedent més conegut del qual fou El Corte Inglés, oferia tota mena d'articles, fins i tot, parament de la llar i roba:  

Una fira amb l'estand de Motor Ibèrica SA, amb un Ebro E amb la cabina basculant i una tractora de la casa holandesa Daf. En aquells anys hi hagué un acord de col·laboració entre els dos fabricants:

Fira del vehicle usat d'Artés, a la comarca del Bages. Uns quants camions Pegaso:



Una altre fira amb l'exposició dels vehicles de la casa francesa Renault:



Fira de maquinària agrícola amb tractors i recol·lectores:

Una altre fira amb els estands de les motos Bultaco de Sant Adrià de Besòs, malauradament desapareguda, i dels vehicles Ebro:

El camió Ebro D en els anys 1970 tingué una extraordinària acollida entre els potencials clients d'aquest segment de vehicles. Se'n vengueren a carretades. Dues unitats en un mercat de Barcelona:

Un dels mercats més singulars de Barcelona, juntament amb els dels Encants Vells, és el que té lloc els diumenges pel matí al mercat del Sant Antoni dedicat a la venda de llibres, segells, pel·lícules i altres productes de lleure de caire cultural:

El llibre Fires i mercats a Catalunya que Edicions 62 posà a la venda a finals dels anys 1970 ens ha permès de recordar els vehicles que hi hagué al país en aquells anys. Vehicles, que d'una manera o altre, tots tenim al cap. 

Recull d'imatges de "Fires i mercats a Catalunya" d'Edicions 62: text d'en Lluís Casassas i Simó i fotografies d'en Jordi Gumí i Cardona (III)

Més imatges de fires i mercats ambulants del país en els anys 1970. Fira amb l'exposició de ferramentes, maquinària i vehicles:

Un camió Ebro D350, una Sava J4, una DKW Auto Union i un furgó Mercedes Benz 407 D:

Mercat a la ciutat de Balaguer, la capital de la comarca de La Noguera. Un camió Avia amb la seva caixa i vela:

Una altre fotografia del mercat de Balaguer amb una mostra dels vehicles que usaven els marxants en els anys 1970:

Una parada de fruita i verdura exposada en caixes:

Un furgó carrossat per Misar de Banyoles amb un lateral completament obert on hi pengen pernils i embotits:

Un mercat més modest:

Parada de fruita amb la seva bàscula. Un furgó Mercedes Benz 407D i el furgó construït per Misar que venia pernils i embotits:

Mercat sòrdid d'una ciutat industrial de la rodalia de Barcelona:

El formiguer humà s'aplega al voltant de les parades. Hi ha qui sosté que per conèixer un país cal visitar un mercat amb els articles que s'hi ofereixen i el tarannà dels compradors i venedors:

Un altre furgó carrossat per Misar, dedicat a la venda ambulant de roba:



Continuarà.

Recull d'imatges de "Fires i mercats a Catalunya" d'Edicions 62: text d'en Lluís Casassas i Simó i fotografies d'en Jordi Gumí i Cardona (II).

Continuem amb l'exposició de les furgonetes i petits camions que usaven els marxats per traginar llur mercaderia als mercats setmanals de les poblacions on hi muntaven la parada. Filera de furgonetes de les marques Mercedes Benz i Ebro, d'un gran popularitat aleshores, aparcades en un mercat molt concorregut: 

Imatge de mitjans dels anys 1970, amb les modes que imperaven. Al fons de la fotografia el Seat 124 i, darrere seu, una furgoneta Ebro F108. A la dreta, un Pegaso Monotral amb la part posterior inconfusible acabada en tres vidres arquejats:

Un altre mercat esdevingut un formiguer humà, amb una furgoneta Mercedes Benz i un furgó quadrat, una carrosseria que construïa Misar de Banyoles, autèntica caixa concebuda per a la venda ambulant. Aquesta carrosseria, que es muntava damunt de xassissos Avia i Ebro, creiem que es produïa sota llicència d'un carrosser italià: 

Un altre imatge del mercat anterior, captada des d'un altre angle, on s'aprecia amb més detall la carrosseria que construïa Misar de Banyoles. Un lateral era batent per exposar-hi millor la mercaderia:

En la dècada de 1970, els camions lleugers i furgonetes que Motor Ibèrica SA produïa i comercialitzava sota la marca Ebro, senyorejaven pertot el país. Un camió Ebro E i una furgoneta Ebro D154 en un carrer qualsevol d'una vila del país:

Un mercat ambulant en un polígon d'una ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb els edificis residencials que evoquen la terrible arquitectura soviètica:

Imatge més tendre i amable. Mercat d'un poble amb l'exposició de la mercaderia sota les voltes:

Imatge que reflecteix com eren els comerços dels pobles en els anys 1970, amb els articles exposats a l'exterior de les botigues, penjats a les façanes dels establiments:

La presència del mercat amb llurs parades d'articles de tota mena animava la vida dels pobles, sovint força ensopida a l'hivern:

Els dies de mercat, mentre les dones es proveïen de productes que consumirien durant la setmana i ensems s'assabentaven de les novetats de la vida local, els homes anaven a cal barber o al bar a fer l'aperitiu i jugar a cartes. En els bars els hòmens també s'assabentaven dels assumptes del seu interès:

Un camió Ebro B45, amb la seva caixa de fusta amb marquesina i vela, d'un marxant de Tàrrega que venia fruita i verdura, en un mercat d'un poble de Lleida:

Exposició dels camions que produïa Motor Ibèrica SA a mitjans dels anys 1970 a les Fires de Sant Narcís que es celebra a la Devesa de Girona: els Ebros de la sèrie E i de la sèrie P:

Un furgoneta Ebro que derivava del model que Fadisa fabricava a la ciutat castellana d'Àvila sota llicència italiana:

Una mostra dels vehicles més populars que hi havia a Catalunya en la dècada de 1970:



Una parada de roba muntada un dia ventós:

La negociació del preu d'un article és una pràctica habitual amb els marxants de parades de mercats ambulants, sobretot a darrera hora, quan s'ha de recollir el gènere i tornar cap a casa:

Una furgoneta Ebro F275 capitoné transformada en bar ambulant que servia entrepans calents. La impressió que transmet aquesta fotografia, potser equivocadament, és que aquells anys no érem pas tan primirats amb la higiene:

Estació de tren de Vic amb una maquina que hi circulava amb parsimònia. Vic, la capital d'Osona i centre industrial de primera magnitud, celebra els dissabtes un mercat molt popular:

Un tren que circula per la línia de Girona a Figueres retratat al pas a nivell de Flaça. La la dreta, un Pegaso 1083 de l'empresa Suberolita SA, de Santa Cristina d'Aro, fabricant de materials de construcció. Aquesta empresa proveí de materials de construcció de tota mena a constructors i paletes que executaren el creixement urbanístic descomunal que experimentà la Costa Brava en els anys 1960 i 1970 amb el desenvolupament d'urbanitzacions, infraestructures diverses i edificis:

Continuarà.

Recull d'imatges de "Fires i mercats a Catalunya" d'Edicions 62: text d'en Lluís Casassas i Simó i fotografies d'en Jordi Gumí i Cardona (I).

El 1978, l'any de l'aprovació de la constitució espanyola, text sacrosant per uns i controvertit per uns altres, Edicions 62 de Barcelona, a imatge i semblança dels llibres il·lustrats amb fotografies que Edicions Destino, també de Barcelona, edità en les dècades de 1960 i 1970,  llançà al mercat el llibre Fires i Mercats a Catalunya. El text fou encarregat a en Lluís Casassas i Simó, geògraf nascut a Sabadell l'any 1922 i mort a Barcelona el 1992, i les fotografies anaren a càrrec d'en Jordi Gumí i Cardona, nascut a Barcelona el 1931 i mort en aquesta ciutat l'any 2013, professor de l'escola Massana i fotògraf que il·lustrà nombrosos llibres de temàtiques diverses en el curs de la seva dilatada i fecunda carrera professional. 

Portada del llibre Fires i Mercats a Catalunya que l'editorial Edicions 62 publicà l'any 1978:

Les dues primeres fotografies són de la tria de mulats que es celebra anualment el 13 d'octubre, festivitat de Sant Eduard, a Espinavell, un petit nucli habitat integrat en el municipi de Molló, a la comarca del Ripollès. El bestiar equí i boví de la vall de Camprodon marxa pels volts de Sant Joan fins a la muntanya de Rojà, un massís proper al Canigó, a la comarca del Conflent. El pasturatge a Rojà s'allarga els tres mesos d'estiu. Pels volts de Sant Miquel, amb els primers freds, el bestiar emprèn el retorn a la comarca del Ripollès. Completada la transhumància, el bestiar pastura al massís de Costabona, fins que el dia 13 d'octubre baixa a les planes d'Espinavell on es celebra la fira ramadera.

Eugues i cavalls en una de les edicions de la fira de mulats d'Espinavell que tingué lloc a mitjans dels anys 1970. Nombrosos automòbils francesos -Citroen i Renault- ben valorats per la pagesia del país i un Land Rover, un Jeep Comando i un Willys Viasa:

Dos camions amb caixes de fusta amb alces desplaçats fins les planes d'Espinavell per carregat les eugues i els cavalls i dur-los fins als masos per passar-hi l'hivern:

En els anys 1970, vells pagesos es desplaçaven a mercat embarcats en carros tirats per cavalls i muls:

Una altre fira de bestiar que tingué lloc amb els primers freds. Una de les fires de bestiar més important que hi hagué al país fou la de Salàs del Pallars, a la comarca del Pallars Jussà. La mecanització del camp comportà la seva desaparició, produïda en molts pocs anys. En la primera fotografia hi ha un Pegaso 1065 Europa, un Ebro de la sèrie P -tal vegada un P-137- amb la seva cabina de color groc clar, i la caixa d'un Ebro de la sèrie E, a l'esquerra de la imatge:

Un Ebro E90 i un camió Avia, carrossats amb caixes de bestiar i vela, i les seves cabines pintades de color beix:

El Pegaso 1065 Europa, de xassís llarg, equipat amb una caixa de transport de bestiar:



Baixant una vaca de la caixa ramadera d'un camió:



Una altre caixa per transportar bestiar:



Dues fires de maquinària agrícola celebrades en els anys 1970:





Qualsevol indret era bon per a celebrar-hi mercat:



Una Sava Cosmos i un Ebro B35:



Una mostra del parc automobilístic que gaudia el país en el anys 1970:



Un mercat amb les parades de roba i menjar en una població muntanyenca del país:



Continuarà.