divendres, 26 de febrer del 2016

Transports Corcoy de Girona (I).

Per la redacció de la història de Transports Corcoy de Girona, empresa centenària, hem consultat el llibre que amb el títol Cent anys d'història escrigué la Maria de Blas Corcoy, representant de la tercera generació. Una història que es remunta l'any 1896 quan en Josep Corcoy i Guinart, nascut a Ridaura, un poble proper a Olot, la capital de la comarca de la Garrotxa, fundà una empresa de transports. 

La quarta generació de la família Corcoy continua al capdavant de l'empresa familiar dedicada al transport. Els descendents del senyor Josep Corcoy, com ho féu ell mateix, el fundador del negoci, són els primers en obrir les portes de l'establiment i els últims en tancar-les. Des de l'any 1896 a Transports Corcoy hi han treballat més de mil persones. I sempre s'han presentat arreu dient que Som de can Corcoy, una excel·lent carta de presentació i sinònim de servei de qualitat.

En Josep Corcoy i Guinart, fill de Ridaura, casat i pare d'una filla, féu companyia amb el seu germà Miquel que treballava en el transport. La primera feina que feren fou el transport de troncs de plàtans del parc de la Devesa de Girona a una serradora del Frontó, espai que actualment és la ronda de Ferran Puig. Transportaven els troncs arrossegant-los per terra amb matxos i cadenes; si calia, usaven corrons. Per als germans Corcoy era una feina senzilla car havien treballat a bosc desemboscant troncs que dipositaven arran dels camins, on arribaven els carros, i els transportaven al mas familiar per vendre'ls.

El pacte que tenien els germans Josep i Miquel Corcoy era treballar plegats i a final de mes es repartien el benefici o guany obtingut. Atès que els guanys eren molt minsos, en Josep decidí de plegar de la societat constituïda amb son germà i establir-se pel seu compte. Els començaments foren certament difícils. Calia cercar els clients per oferir-los un servei de qualitat i amb uns preus ajustats, econòmics.

La primera feina que féu en Josep Corcoy, com a transportista autònom amb negoci propi, els dissabtes, fou anar al mercat de l'Areny que es celebrava la plaça del Gra de Girona. Allà negociava amb els tractants de carbó vegetal oferint-los llur local i el servei del transport del gènere i la càrrega als vagons del tren amb destí a Barcelona. També contactà amb els majoristes de carbó de Barcelona que venien al mercat de l'Areny per proveir-se de gènere; es trobaven en un bar que hi havia sota les voltes de la plaça del Gra. S'especialitzà també en el transport de mobles, un transport delicat que requeria de cura i perícia.

En Josep Corcoy tingué un cop de sort. Li tocà el segon premi de la grossa de Nadal. En possessió dels diners, comprà una conductora, un carruatge dotat d'una caixa tancada per transportar mobles, i sis cavalls.

La  conductora que tingué el senyor Josep Corcoy:

IMG_7968
IMG_7926

IMG_7925

IMG_8038

Un dels primers serveis que atengué amb el conductora fou el transport de tot el mobiliari particular d'un governador civil destinat a Girona i ascendit a la plaça de Barcelona. Una feina molt delicada atès que el mobiliari estava inventariat i s'havia d'embalar, carregar, transportar per aquelles carreteres, descarregar i instal·lar a la nova residència oficial sense cap estropell ni desaprofitament. El repte fou acomplert satisfactòriament en el termini d'una setmana. El senyor Corcoy, abans d'emprendre el viatge i conscient dels perills que es podia trobar, atorgà testament i es confessà per si moria. Ell portava pistola de sometent i el seu ajudant un trabuc. Feren estada als hostals de La Garrotxa, de cal Coix i el de Les Noies.

Fitxa d'empadronament del senyor Josep Corcoy al local de la finca de la carretera de Santa Eugènia 30 de Girona, expedida per l'Ajuntament de Girona l'any 1905: 

IMG_7982

El prestigi  del senyor Corcoy com a transportista s'engrandí considerablement arran de transportar una caldera molt grossa arribada a l'estació de tren de Girona en un tren de la companyia MZA i destinada a la fàbrica Grober. El transportista que treballava per la Grober no s'hi veié pas amb cor de fer l'encàrrec. I el senyor Josep Corcoy, després de parlar amb el seu manyà de confiança, anà a trobar el senyor Grober per oferir-li de fer el transport de la caldera en una nit. Tancaren els carrers compresos entre l'estació del tren i la fàbrica Grober a tota la circulació rodada. I la feina fou executada eficaçment i amb plena complaença de l'amo de la fàbrica Grober. Es guanyà la fama justificada de ser un home complidor i de paraula. La gent li tenia confiança per la diligència que posava en complir els encàrrecs dins dels terminis i amb els preus convinguts.

Cap a l'any 1910 el senyor Corcoy comprà al senyor Torras la casa ubicada al carrer de Santa Eugènia 30 de Girona. Fou regidor de l'Ajuntament de Girona, càrrec des del qual impulsà que els carrers de Girona fossin empedrats. També tingué una preocupació per millorar el funcionament dels serenos, vigilants i agents municipals.

El senyor Corcoy tingué una gran preocupació social envers els seus treballadors. En una època de desprotecció absoluta dels treballadors i llurs famílies en cas d'accident, baixa per malaltia i mort, tots els treballadors de can Corcoy eren assegurats en cas d'accident amb una assegurança a tot risc de la Mútua Laietana d'assegurances privades. Retrat del senyor Corcoy:

IMG_7974

El setembre de l'any 1915 s'incendià el magatzem de l'agència Corcoy. No hi hagué cap desgràcia personal. I els danys materials que afectaren el magatzem i les mercaderies dipositades foren coberts per l'assegurança contreta amb la companyia La Catalana.

La consolidació de l'empresa Transports Corcoy a Girona i el seu bon nom i prestigi s'afermaren amb l'atorgament de la condició d'agència de ferrocarril que l'habilitava per descarregar les mercaderies facturades en tren i dipositades en els vagons per a llur distribució i lliurament a domicili. També recollien les mercaderies que s'havien de despatxar i transportar en tren.

Càrrega manual d'un carro, una feina feixuga, devers els anys 1920:

IMG_7956

Publicitat de Transports Corcoy de Girona, empresa especialitzada en el transport de mobles amb conductora, agència oficial de ferrocarrils amb representació a Barcelona i Figueres i que feia tota mena de transports:

IMG_8002

IMG_8000

En Josep Corcoy morí a la ciutat de Girona el novembre de 1933. La seva filla Margarita, que treballava al despatx des de petita i coneixia l'ofici i la clientela, succeí el seu pare en el negoci familiar. Heretà les qualitats que definien a son pare: escrupolosa, honrada i treballadora.

Dues esqueles del senyor Josep Corcoy Guinart publicades al Diari de Girona i a l'Autonomista del dia 23 de novembre de 1933: 

IMG_8006


IMG_8007

En el proper article exposarem les vicissituds que la família Corcoy patí des del fatídic 18 de juliol de 1936 i les greus conseqüències personals i patrimonials que se'n derivaren. 

dijous, 25 de febrer del 2016

Vehicles fotografiats per en Xavier Maraña.

En el transcurs d'aquests vint-i-cinc anys, en Xavier Maraña ha retratat uns quants vehicles que s'ha trobat a Barcelona i les seves rodalies. El primer, una gran troballa, fou un Fiat Multipla matriculat a Barcelona i amb l'adhesiu de la inspecció tècnica de vehicles. Suposem que un vehicle tan rar forma pertany a un col·leccionista:

460

El segon vehicle, una Ebro-Siata aparcada en un voral de la carretera de Sarrià a Vallvidrera, en el tram que discorre entre les cases que formen el Baixador de Vallvidrera. Malgrat els punts d'oxidació que presentava a la part inferior de les portes, el seu estat de conservació era prou bo:

098

La mítica Ebro Siata que sempre aparcava a la confluència dels carrers de Còrsega i Bailen:

101

112

Un Renault Ondine i un motocarro dipositats al sostre d'un cobert a Saragossa:

454

Una furgoneta Sava dotada de porta colissa:


095

096

I una Sava J4 microbús:

005

Una furgoneta Ebro F108, un vehicle que deixà un bon record entre els seus propietaris, fotografiada a Vilafranca del Penedès:

097

Un camió Ebro B35 d'un distribuïdor de la casa Damm, productor de cerveses, estacionat al xamfrà del passeig de Sant Joan amb el carrer de Còrsega, davant per davant del Bar Oller:

156

Un Ebro B45 de la casa Damm, restaurat i que s'exposa en tota mena de trobades i activitats lúdiques i culturals:

159

Un camió Ebro B45 dipositat, a mode de propaganda, en el pati exterior de la fàbrica que l'empresa cervesera San Miguel té a la ciutat de Lleida:

161

Un Ebro C550 d'un distribuïdor de la Damm, aparcat en un xamfrà, retratat poc abans de la seva retirada del servei:

163

Un Ebro B550 amb la seva caixa de fusta amb alces per transports generals, retratat en un poble de Tarragona:

165

Un Barreiros Saeta 35 equipat amb una caixa frigorífica per a la distribució de postres i gelats. Aquest camió, no fa pas gaires mesos, circulava encara per la ciutat de Barcelona:

094

Un Pegaso del servei d'extinció d'incendis fotografiat a Puigcerdà:

006

Un Pegaso Troner 370 d'un transportista de Lleida fotografiat fa uns pocs mesos:

218

Imatges de vehicles treballant. Manifesten una vitalitat extingida i somorta en els vehicles restaurats i que són peces de col·leccionista, objecte d'exposicions.

dimecres, 24 de febrer del 2016

Feina feta: el Nazar B de Transports Castells ha passat la ITV.

Aquest matí a les nou del matí ens hem trobat amb en Xavier Castells. Plegats, ens hem desplaçat fins al  garatge on hi té el seu Nazar tancat. Amb el motor ben escalfat,  hem marxat fins a Santa Coloma de Gramenet per agafar la carretera de La Roca del Vallès. El dia ha estat esplèndid. La presència de grups de ciclistes, una nosa continua. Amb una bona marxa hem travessat Sant Fost de Campsentelles, Montornès del Vallès, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Santa Agnès de Malanyanes i Vilalba Sasserra. 

El Nazar, a punt per marxar des de Barcelona fins a Sant Celoni, agradable municipi del Vallès Oriental situat al peu del Montseny: 

IMG_0324

Pocs quilòmetres abans d'arribar a Sant Celoni, que era el destí final de la sortida programada avui, ens hem aturat a un restaurant de cuina típica catalana que conserva la decoració dels anys 1970, lavabos inclosos. Aquest establiment, que disposa d'un garatge exterior d'una gran amplitud per aparcar-hi amb comoditat camions tràilers i una benzinera Repsol, té a la seva esquena la urbanització can Bosc. 

Un cop ben esmorzats i amb l'estomac ple, el cambrer, un home d'ofici i amb experiència darrera la barra, ha entaulat conserva. Com no formàvem part de la parròquia habitual del restaurant que en aquella hora endrapava goludament els esmorzats servits ens ha preguntat amablement si érem els propietaris del camió. Amb la resposta afirmativa s'ha descabdellat una conversa sobre els camions antics que ell recordava. I enmig de la conversa ha sorgit la figura del senyor Ricard Morella, mecànic jubilat, client habitual de l'establiment i veí de Cardedeu que ha participat amb un camió en el ral·li Dakar i està restaurant un Pegaso Comet. 

Del restaurant, amb una revolada, ens hem plantat a la nau que ATISAE (Assistència Tècnica Industrial SAE) té a Sant Celoni per passar la inspecció tècnica de vehicles. En Xavier Castells ha aparcat el Nazar en una zona habilitada per complimentar la tramitació administració i satisfer les taxes:

IMG_0326

IMG_0328

IMG_0334

IMG_0331

Complimentada la preceptiva tramitació administrativa hem fet cua rere un camió Man per sotmetre el Nazar a la inspecció tècnica:

IMG_0337

IMG_0346

IMG_0343

IMG_0349

IMG_0352

Darrere del Nazar ha aparegut una tractora Volvo amb llur semiremolc carregat de contenidors marítims:

IMG_0355

Una de les proves a què ha estat sotmès el Nazar, sense que la seva antiguitat i valor l'hagi eximit de complimentar-les totes:

IMG_0357

IMG_0359

IMG_0362

Un cop superades les proves, sense cap defecte, se li ha enganxat al vidre davanter l'adhesiu que acredita que disposa de la inspecció tècnica de vehicles vigent. Era el moment de tornar cap a casa. 

Hem agafat la carretera de Sant Celoni cap a La Roca del Vallès que discorre paral·lela a l'autopista i, per agafar la C-17, hem trencat cap a Granollers. Hem superat sense cap problema el coll de la Manya, on, fa molts anys, més d'un camió ben carregat quedà clavat. Un fet que sovintejava aleshores atesa la combinació de camions sobrecarregats equipats amb motors pobres de potència. I vorejant Parets del Vallès, Mollet del Vallès i Montcada i Reixac hem arribat a Barcelona. El Nazar arribat a destí sense cap incidència i amb la feina feta: 

IMG_0364

IMG_0367


És ben agradable, en aquests dies de les darreries de febrer, amb el sol que escalfa i que la primavera que s'entrelluca, fer una escapada fora de Barcelona un dia laborable i trencar la rutina de les obligacions laborals que ens tenallen.

dimecres, 17 de febrer del 2016

Imatges de l'enciclopèdia Dolça Catalunya (V).

A la comarca del Ripollès, que acollia indústria de forja i teixits, fou ensems un clúster d'empreses de ventilació amb Talleres Casals SA i Soler & Palau SA. Aquesta fotografia correspon a la fàbrica que S&P té a Ripoll, al peu de la carretera C-17, una empresa catalana amb presència als cinc continents:

IMG_0551

La Baixa Cerdanya està presidida per la mola immensa de la serra del Cadí:

IMG_0552

Del Ripollès saltem a la Vall d'Aran, territori de llengua i cultura occitana que té pobles de gran bellesa com ho és Escunhau, a prop de Vielha:

IMG_0553

Eth Portilhon, coll de muntanya als Pirineus centrals i que és un pas fronterer entre França i Espanya. Amb una altura de 1.293 metres, uneix les les viles de Banhèras de Luishon i Bossòst:

IMG_0554

Hotel Comptes del Pallars, a Rialp, és un dels principals establiments de la comarca del Pallars Sobirà:

IMG_0555

La carretera que condueix de Balaguer a Àger, a la comarca de La Noguera, després de molts revolts, corona el coll d'Àger, mirador privilegiat sobre la serra del Montsec:

IMG_0556

La plaça Major emporxada d'Agramunt, a la comarca de l'Urgell, és una de les manifestacions més importants d'aquest estil arquitectònic. A finals dels anys 1960 la mecanització del camp català, com es palesa amb la presència del tractor, era un fet consolidat: 

IMG_0557

La plana de l'Urgell experimentà una transformació radical amb l'arribada de l'aigua portada pels canals:

IMG_0558

Un carro i un tractor a Guimerà, poble de la comarca de l'Urgell, són instruments de treball agrícoles que representen el passat i el futur:

IMG_0559

La sega en un camp de la comarca de La Segarra: 

IMG_0560

El Llor, poble proper a Tarroja de Segarra, conserva una torre de guaita en bon estat:

IMG_0561

Antic túnel de la carretera nacional II que discorre sota el turó on és assentada la ciutat de Cervera, capital de La Segarra:

IMG_0563

Façana de la Universitat de Cervera, edifici construït entre els anys 1718 i 1740 per ordre de Felipe V, que suprimí les set universitats catalanes -les de Lleida, Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa, Solsona i Vic-, manifestació de la brutal i despietada repressió que seguí a la Guerra de Successió Espanyola i que es concretà en el Decret de Nova Planta promulgat el 1716, per premiar la fidelitat de la ciutat a la seva causa en la guerra: 

IMG_0564

Carrer del barri antic de Cervera:

IMG_0566

Imatge que presenta Les Borges Blanques, capital de la comarca de Les Garrigues, un dia laborable:

IMG_0568

El Castell de la Floresta, al municipi del mateix nom, a la comarca de les Garrigues, s'aixeca en un terreny abrupte  i sec dedicat al conreu de cereals, ametllers i oliveres:

IMG_0569

Presentació d'un petit tractor agrícola al poble de l'Espluga Calba, a finals dels anys 1960, despertava un viu interès entre els pagesos de la població:

IMG_0570

Llardecans, municipi adscrit a la comarca del Segrià però posada sobre la plana garriguenca, hi predomina els conreus de secà com l'oli i les ametlles:

IMG_0571

Un tractor en un camp del municipi de Mollerussa, capital de la comarca del Pla de l'Urgell que ha experimentat un considerable creixement en les darreres dècades:

IMG_0572

Església parroquial de Torres de Segre, a la comarca del Segrià: 

IMG_0573

Un tractor eruga arrossegant una tragella en un camp a prop del castell de Gimenells, municipi de la comarca del Segrià, la silueta del qual emergeix al fons de la imatge:

IMG_0574

Continuarà.