Exposició sobre els transportistes d'Alcarràs organitzada per l'Ajuntament a l'ermita de Montagut.

Avui hem fet via cap a Alcarràs. Des de Ripoll, és un viatge que dura dues hores. A quarts de deu hem arribat a la nau on la família Herguido hi tanca els seus camions clàssics ben restaurats. Allà ens hem trobat amb en Claudi i l’Eduard Herguido i un automòbil de la Policia Local d’Alcarràs. Ha comparegut per acompanyar -el terme escortar sembla excessiu- els dos camions de ca l'Herguido que han participat en l’exposició sobre la història dels transportistes del municipi en el període comprès entre l'any 1950 i 1980, la qual ha tingut lloc a l’ermita de Montagut, un dels pobles que formen part de l’extens terme municipal d’Alcarràs.

L’ermita de Montagut, atapeïda de cotxes aparcats al seu voltant, no tenia pas pèrdua. El Barreiros Super Azor i el Berliet eren just al seu davant, a mode de pòrtic de l’exposició que ha tingut lloc en aquest espai. Unes quantes motocicletes i automòbils clàssics, com el Peugeot 203 matriculat l'any 1959 de l’amic Gonzalo Latorre Ratés, també s’hi ha acostat.

Els dos camions de Transports Herguido al davant de l'ermita de Montagut: 

A les onze del matí ha començat puntualment l’acte d’inauguració de l’exposició que recull la biografia dels transportistes d’Alcarràs, un treball de recuperació de la memòria històrica centrada en el món del transport a la qual els senyors Claudi i Eduard Herguido, amb el suport de la seva germana Rosa, hi han treballat amb gran dedicació més d’un any. El resultat d’aquest treball els senyors Herguido han tingut l’amabilitat i generositat de compartir-lo i difondre'l en aquest espai, en uns articles publicats el mes de gener d’enguany.

També s’hi ha aplegat a l’ermita de Montagut, a més de molts veïns i familiars dels transportistes als quals l’exposició els hi retut un sentit i merescut homenatge, nombrosos afeccionats a l’automoció del pla de Lleida i alguns transportistes de pobles veïns. Hi havia un gran interès en conèixer el contingut de l’exposició.

L’acte ha començat amb unes paraules d’en Claudi Herguido exposant la restauració d’un camió Barreiros Super Azor que fou d’un transportista de Saidí com a homenatge a la figura del seu pare, en Mariano Herguido Abardia. I la possibilitat de difondre la biografia del seu pare en un bloc dedicat a la història del transport a Catalunya, per exprés desig seu i del seu germà Eduard també havia de comprendre la resta de transportistes del poble, coetanis del senyor Herguido i ensems amics de la família.

La recerca de la informació i fotografies per fer el treball els hi causà a la família Herguido moments de gran emotivitat en recordar la vídua i els fills la figura del marit/pare desaparegut. Aquesta emotivitat també estigué ben present en el moment què l’Alcalde d’Alcarràs, el senyor Miquel Serra i Gòdia, lliurà a les famílies dels transportistes que eren presents a l’acte un petit obsequi commemoratiu de l’esdeveniment.

El senyor Serrà exposà que Alcarràs, un dels municipis principals del Segrià amb dotze mil hectàrees dedicades bàsicament al conreu de cereals i productes hortofructícoles, disposava de nombrosos transportistes que treballaven en el transport dels productes produïts als camps, els bestiar de la granges i el farratge. I que l'agricultura, la ramaderia i el transport ha estat -i és- un dels motors principals de l'economia del poble durant molts anys i font de riquesa i prosperitat.

En Claudi Heguido, en la seva intervenció, recordà la figura del seu pare i dels companys de professió del poble. També les dificultats de l'ofici i els esforços i privacions que la compra d'un camió suposava per una família, si hom compara llur cost amb el valia aleshores una casa o una finca. I la regidora de Patrimoni, la Sra. Noèlia Díaz Charles, manifestà el suport prestat per l’Ajuntament per recuperar la memòria dels transportistes del poble, activitat coordinada per la regidoria de cultura i que comptà amb la col·laboració de la Sra. Rosa Herguido, funcionària adscrita a aquest departament.

Acte de lliurament de l'obsequi als transportistes i llurs familiars que han assistit a la inauguració de l'exposició:

Una part del públic assistent:



Acabats els parlaments, s’ha inaugurat l’exposició. L’Ajuntament d’Alcarràs, a través de la regidoria de cultura, s’ha escarrassat de valent per fer una exposició de gran categoria. Uns plafons de grans dimensions contenia fotografies dels transportistes d’Alcarràs, llurs vehicles i la seva biografia personal. A dins del recinte no hi cabia una agulla. Al defora, en uns tendals que protegien de la calor tòrrida que a l'estiu ho abrusa tot, era servit un complet aperitiu i begudes fresques.  

Alguns dels plafons de l'exposició: 











Tendals on s'ha servit un complert aperitiu acompanyat de begudes ben fresques i tonificants:  



Aquest esdeveniment ha sigut una bona ocasió per saludar els amics de Ponent com en Carles Tomàs, en Raül Codina, en Josep Maria Sisó, i conèixer uns quants transportistes, com el senyor Teixidó de Seròs, que ha assistit acompanyat d’en Jordi Ibars. També d’en Ricard Palomas, que recordava la il·lusió que de petit sentia quan son pare, que era transportista, el duia a Mequinensa, un poble ple de camions aparcats en els seus carrers que treballaven en les vuit mines de carbó amb què aleshores comptava el municipi. O els transportistes de La Granja d’Escarp, a l’altre cantó del riu Ebre, com en José Borbon, que treballaven també en el transport de carbó procedent de les mines. I també el record d’alguns dels camions singulars que hi hagué en aquells pobles, com un Berliet i un Hino. Sort n’hi havia que en Gonzalo Latorre, autèntica memòria viva dels transportistes i camions del pla de Lleida els rememorava i en feia l’inventari. I també hem tingut l’ocasió de conèixer al senyor Antoni Pomés acompanyat de la seva senyora, grans afeccionats i col·leccionistes de cotxes clàssics, els quals estan treballant en la gran trobada de vehicles clàssics que tindrà lloc a La Panadella la primavera del proper any. O el senyor Fèlix Ricart, de Torres de Segre, que coneix bé la història del seu poble i el pes que el transport ha tingut. I del Club de Vehicles Històrics de Lleida, tots ells posseïdors de vehicles clàssics, el senyor l'Humbert Ros, de l'autoescola Ilerda, en Miquel Pera, l'Alfredo Camps i en Francesc Clotet.

Assistents a l'exposició de la història dels transportistes d'Alcarràs: 



 

La Rosa enfilada al camió Sava Berliet dels seus germans Claudi i Eduard:

La Rosa i en Claudi Herguido Fo, el senyor Miquel Serra Gòdia, alcalde de l'Ajuntament d'Alcarràs, la senyora Noèlia Díaz Charles, regidora de Patrimoni, l'Eduard Herguido Fo i un representant d'aquest bloc que ha col·laborat en la redacció de la biografia dels transportistes d'Alcarràs:

A dos quarts de dues del migdia, amb la mateixa puntualitat que ha començat l’acte, s’ha clos l’exposició. Els dos camions clàssics conduïts per l’Eduard i en Claudi Herguido han fet via cap al garatge d’Alcarràs.

Volem agrair a l’Ajuntament la iniciativa en organitzar una exposició sobre els transportistes d’Alcarràs, una matèria que com més va més interès suscita i que és la primera d’aquesta mena que té lloc a Catalunya.  Alguns assistents a la inauguració, veïns de pobles propers ubicats al Baix Segre, han manifestat el seu interès per secundar aquesta iniciativa i recuperar els transportistes locals que hi hagué, la major part dels quals,  malauradament, ja desapareguts. També cal agrair les fotografies de l'esdeveniment facilitades pels senyors Antoni Pomés i Tosquella, president del Club de Vehicles Històrics de Lleida, i la Montse del Val Coma.

La visita d'uns amics de Benicarló a Alcarràs (i II).

Un cop vistos els quatre camions clàssics objecte de preservació a càrrec dels germans Herguido, espai que cada dia que passa és més freqüentat pels afeccionats als camions clàssics com si fos un acte de peregrinatge devers un lloc sagrat practicat pels fidels d'una religió qualsevol, hem fet  via cap a la base que l’empresa Transports i Excavacions Herguido SL té als afores d’Alcarràs, envoltada de camps, on hi té tancats els camions i la maquinària amb la qual treballen cada dia. Allà, sota un sol inclement, hem visitat la moderna maquinària de l’empresa que periòdicament és renovada. Maquinària alemanya, sueca, nord-americana i japonesa. No hi ha res italià.

En Claudi Herguido ens ha fet una precisa, detallada i completa explicació de la maquinària dipositada a la base, el seu ús i els avantatges i inconvenients que presenta. Posats allà hem fotografiat els camions de l'empresa, del constructor alemany Man, i un Renault:

 

A la base hem fotografiat el grup que ahir va comparèixer a Alcarràs amb l’objectiu precís de gaudir dels quatre camions clàssics. De dreta a esquerra, en Claudi Herguido, en Jaime Ripollès, la Mari Carmen, la Maria Dolores, en José Vicente, en Carlos Cerdà, en Carlos Tomàs i en Pere Liu:

La última activitat programada ahir fou visitar el Taller Central d’Alcarràs, ubicat al polígon industrial El Tossalet Roig, l’espai on en Carlos Tomàs ha restaurat i tornat a la vida tres dels camions que tenen els senyors Herguido. Nau de grans dimensions que ocupa el Taller Central:

 

En Carlos Tomàs ens explicà la maquinària amb què treballa. Aprofitarem l'estada al taller per fotografiar alguns dels vehicles que està refent de planxa i pintura. El primer, aquest Seat 1200 Sport Bocanegra:

 

Un Citroen Dyane molt popular a les comarques de Lleida: 

Un Seat 600 D que comprà el senyor Tomàs fa uns anys el qual s'escau enguany els cinquanta anys que fou matriculat. També estarà a punt per participar a la trobada de La Panadella:

Alguns dels elements de la cabina del Barreiros Super Azor en curs de restauració:

En Carlos Tomàs, en José Vicente Lluch i en Carlos Cerdà. El senyor Tomàs podria escriure un llibre recollint les anècdotes que protagonitzà en el procés de restauració dels tres camions dels senyors Herguido:  

 

Acomiadats d'en Carlos Tomàs i dels amics de Benicarló, ens desplaçarem fins a la nau per recollir el cotxe. Allà hi havia encara, al pati, els dos camions exposats al sol com dos llangardaixos: 

 

Aprofitarem l'avinentesa per fer una darrer foto del grup aplegat a la nau. De dreta a esquerra, en Carlos Cerdà, en Claudi Herguido, en Ricard Palomas i la seua filla Anna, en Pere Liu i en Joan Gòdia Tarragó: 

També fou el moment de tancar el dos camions dins el garatge:

Els dos Barreiros Super Azor de la casa: 

A la una del migdia ens vàrem acomiadar dels amics d'Alcarràs. Amb en Pere Liu dinarem a Vic a les tres de la tarda, a can Pamplona. Ell havia de marxar a Girona per recollir la família i assistir a la cantada d’havaneres que es va celebrar ahir a la nit a Calella de Palafrugell. Fou un dia ben distret en bona companyia. Moltes gràcies als qui ho feren possible.

La visita d'uns amics de Benicarló a Alcarràs (I).

Avui dissabte, al Parador d’Alcarràs, un  restaurant incrustat en una benzinera aixecada en un costat de l’antiga carretera nacional II, on serveixen esmorzars de forquilla, carns a la brasa i menús, un lloc tranquil i agradable pel poc trànsit que registra aquesta via, trànsit de caràcter local, arran de l’entrada en funcionament de l’autovia A2, ens hem trobat amb dos matrimonis de Benicarló, en José Vicente Lluch i la seua senyora Maria Dolores i el Jaime Ripollès Moles acompanyat de la seua senyora Mari Carmen, els quals han fet un forat en la seua atapeïda agenda per desplaçar-se fins Alcarràs, atrafegats com estan enmig de la temporada d’estiu. Al Parador també hi havia en Carlos Tomàs, el planxista del Taller Central d’Alcarràs que ha restaurat tres dels camions d’en Claudi i l’Eduard Herguido i que també participà en l’expedició a Gandesa i Benicarló la primavera d'enguany en la qual gaudirem intensament de la visita feta a uns camions Barreiros i que ja ha estat reportada en aquest bloc. 

Del cantó de Girona hem comparegut a Alcarràs acompanyats del senyor Pere Liu, l’antic cap del taller Fontàs-Costa, concessionari oficial Nazar a la província de Girona. En el transcurs del viatge d’anada i tornada el senyor Liu ha desgranat els seus records de mecànic de la Nazar, inimaginables avui dia. Activitats com haver de marxar de casa a qualsevol hora del dia o la nit per tal de reparar, en la mateixa carretera, algun camió Nazar en pana d’un client. Les visites periòdiques a la fàbrica de Saragossa per fer els cursos de formació dels nous models, conèixer altres representants i aprofitar el viatge de tornada conduint vehicles nous amb placa verda que s’havien de lliurar als compradors. O l’assessorament que féu, per mediació de la senyora Catalina Camps, propietària del Garatge Camps SA, concessionari oficial Ebro a Girona, a dos enginyers de Motor Ibérica SA vinguts expressament de Barcelona per tal de resoldre un petit problema sorgit en els primers motors Perkins que muntaren els camions Ebro E. Els seus profunds coneixements sobre els motors de la casa Perkins resolgueren satisfactoriament el problema plantejat pels dos enginyers.

El motiu de la visita que ha tingut lloc a Alcarràs era de correspondre una anterior visita que nosaltres férem a Benicaró per conèixer el senyor Antonio Esbri i en José Vicente, i de pas, veure el camió Barreiros Azor que comprà el pare del senyor Esbri i que en José Vicente està restaurant.

Aquest cop el senyor Esbri no ha pogut pas venir. És fora, de viatge, amb la seua senyora, fruint d’uns dies de vacances. En José Vicente ha vingut acompanyat de la seua senyora i d’un matrimoni amic. En Jaime Ripollès és un gran afeccionat als camions i tenia un gran interès, com en José Vicente, en veure els camions restaurats pels senyors Claudi i Eduard Herguido. La seua esposa, la Mari Carmen, està vinculada amb el món del transport car son pare tingué una empresa de transports a Alcanyís.

A dos quarts de deu en punt ens hem trobat al Parador d’Alcarràs per fer un bon esmorzar. Des de Benicarló a Alcarràs hi ha una bona tirada i el fet de matinejar sempre obre la gana. A la dreta, en Carlos Tomàs Roure i en Jaime Ripollès Moles; a l'esquerra, en Pere Liu, en José Vicente Lluch i la seua senyora Maria Dolores: 

En Pere Liu, en Gonzalo Latorre Ratés i en Claudi Herguido, que juntament amb son germà Eduard han exercit d'amfitrions de la trobada que avui ha tingut lloc a Alcarràs:

 

Al parador d’Alcarràs, tal com estava programat, ha comparegut en Gonzalo Latorre Ratés, transportista autònom de Lleida i col·leccionista de cotxes clàssics, a bord d’un Peugeot 203, matriculat a Barcelona el desembre de l’any 1954 i ben restaurat.

El Peugeot fou comprat per en Gonzalo el juliol de l’any 1997 al senyor Frederic Tarrés, l’avi Tarrés per motiu, un senyor molt gran de Banyoles que regentava un negoci de compravenda de vehicles clàssics. El seu primer propietari fou en Jaume Sanmartí Rigol, un ginecòleg que residia al carrer Iradier 21 de Barcelona i treballava a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. No hi ha cap dubte que el senyor Sanmartí tenia una bona posició econòmica car poca gent, a Barcelona, aquells anys, estava en disposició d’estrenar un cotxe d’importació d’aquesta categoria. Peugeot era aleshores una casa de prestigi i ben considerada, no pas la marca popular i assequible que avui dia és. L’avi Tarrés havia comprat anteriorment el cotxe a un veí de Castellar del Vallès.

Placa de l'automòbil estampada de fàbrica: 

Placa preceptiva en la dècada de 1950 que consigna el primer propietari de l'automòbil, en metge Sanmartí de Barcelona, i el seu domicili:

Un cop comprat, el senyor Latorre conduí el Peugeot 203 des de Banyoles fins a la ciutat de Lleida, on resideix. La bomba de l’aigua li donà més d’un maldecap en el viatge entre Banyoles i Lleida. L’ha sotmès a una acurada restauració. Sort n’hi ha que a França hi ha força recanvis dels vehicles que han produït. La restauració ha consistit en refer-li la pintura, tapisseria i cromats,  repassar i reforçar la mecànica i demés elements mecànics.

Ben esmorzats hem fet cap a la nau on hi són tancats els camions. Allà ens hem trobat amb l’Eduard Herguido, i el senyor Joan Gòdia Tarragó, que col·labora en la restauració de Barreiros 2626. També hi era en Carlos Cerdà Meseguer, el pare del qual, treballà a la casa Peugeot a París uns quants anys i també tingué un 203 amb matrícula francesa. Una d’aquelles causalitat que constantment la vida t’ofereix.

El curt trajecte entre el Parador i el garatge de la família Herguido en Gonzalo l’ha fet acompanyat d’en Pere Liu i de la Maria Dolores i la Mari Carmen:

En Jaime Ripollès fotografiant l'interior de l'automòbil portat per en Gonzalo Latorre:



La Mari Carmen, al volant, i la Maria Dolores al seu costat, assegudes dins l'habitacle irrisori del Peugeot 203 en comparació dels paràmetres d'amplitud que presenten els automòbils avui dia:

En José Vicente, mentre subjecta la porta de l'acompanyant, la seua senyora treu el cap pel sostre del cotxe: 

En José Vicente, la Maria Dolores i la Mari Carmen:

Concepció de cotxe luxós que imperava a l'Europa Occidental en la dècada de 1950:

Primer hem vist la fase en què es troba la restauració del Barreiros 2626. Malgrat que està a les beceroles, el camió estarà a punt, lluint l’encertada, original i bonica combinació de colors que identifica d’una hora lluny els vehicles de Transports Mariano Herguido, a la gran trobada de vehicles que tindrà lloc la primavera vinent a La Panadella.









L’Eduard Herguido i en Gonzalo Latorre, refugiats de la calor tòrrida que aquesta època de l'any envaeix la comarca del Segrià, dins la nau on es restaura el Barreiros 2626, fent-la petar: 

Aquest camió presenta detalls com és la separació dels dos eixos davanters direccionals per facilitar la instal·lació d’una ploma, que posen de manifest que els enginyers de Barreiros, comandats pels nord-americans de la Chrysler, pensaven bé les coses i improvisaven poc.



Per gaudir plenament dels dos camions restaurats, el Sava-Berliet i el Barreiros Super Azor, en Claudi els ha tret del seu cau i els ha exposat al pati. Els dos camions tancats dins el seu cau: 

Els amics de Benicarló han accedit a la cabina del Sava-Berliet per fer el tomb de rigor. Per a qualsevol afeccionat als camions és una gran experiència, car no tothom en té l’oportunitat de pujar-hi. Un cop completada la volta amb el Sava-Berliet, la Mari Carmen s'ha enfilat al para-xocs del camió per fotografiar el seu home i a en José Vicente asseguts dins la cabina. 

La Mari Carmen baixant del para-xocs, en Carlos Tomàs i la Maria Dolores:



En Carlos Tomàs fotografiant els quatre amics de Benicarló apinyats dins la cabina del Berliet. Hi ha moments que s’han d’immortalitzar:

Examinant minuciosament la restauració portada a cap en el Barreiros Super Azor i el Sava-Berliet, les quals, són admirables pel detallisme i perfeccionisme assolit. No s’han escatimat esforços de cap mena i això, malgrat no ser un entès en la matèria, és percep d’una hora lluny. 

El llamp de motor que el Berliet té atreu i concentra poderosament l’atenció. El seu costat el Barreiros, un bon camió de fabricació nacional, presenta una imatge esquàlida. En José Vicente i la Maria Dolores recolzats en el para-xocs del Berliet:

En José Vicente Lluch al costat de la cabina del Sava-Berliet, un camió que és cosí germà del Barreiros Azor que té a Benicarló:

Més tard ha comparegut a la nau en Ricard Palomas acompanyat amb la seua xiqueta Anna a bord d’un dels dos autos clàssics que té, un Seat 850 Spider, molt bell i excel·lentment ben restaurat: 

L'Anna Palomas al costat del seu pare, en Ricardo, l'Eduard Herguido, en Carlos Tomàs i en Gonzalo Latorre:

El Peugeot francès dels anys 1950 i el Fiat de la segona meitat dels anys 1960, dos dissenys reeixits en les seves respectives categories:

També hem vist el grau de restauració que presenta el Barreiros Super Azor, comprat a un senyor de les terres de l’Ebre per suggeriment del senyor Jordi Ramos Ortiz, el qual munta la cabina del Super Azor Gran Ruta. La dificultat principal que la restauració d’aquest camió ha plantejat ha estat en disposar del parabrisa davanter. Sort n’hi ha hagut de la generositat i ajut prestat pel senyor Luis Alberto Garrido Sanz, de Medina del Campo, vila carregada d’història de la província castellana de Valladolid, gran afeccionat als vehicles que Barreiros produí i que disposa de força de peces de recanvi.

Tal com s’aprecia en les fotografies, encara s’ha d'acabar l'interior de la cabina i folrar-la. El pont del motor té unes dimensions per encabir-hi el motor de sis cilindres que equipava el Barreiros Super Azor Gran Ruta, no pas el motor més petit de quatre cilindres que equipa aquest model del Gran Ruta a seques.









El túnel del motor, projectat per el motor de sis cilindres del Super Azor Gran Ruta és balder respecte del motor de quatre cilindres que munta aquest vehicle:

Els quatre vehicles clàssics que aquest matí s’han aplegat al pati de la nau d’Alcarràs on hi ha tancats els quatre camions clàssics que tenen en Claudi i l’Eduard Herguido:

Continuarà.