Celebració del dinar de Nadal a Alcarràs (Segrià) (i).

Els dies previs al dissabte 17 de desembre, que era el dia previst per la celebració del dinar a Alcarràs, trobada que incloïa diverses activitats, uns quants assistents que hi havíem d'assistir estàvem desficiosos per tal que arribés el dia. Estàvem delerosos per retrobar-nos amb els amics i participar en els actes programats. 

Ahir dissabte, el gran dia, mentre una tractora amb una góndola noliejada des d'Astúries acudí a Matajudaica per carregar els tres Nazars que foren d'en Joan Saló Borell, ens trobàrem tal com haviem convingut amb en Pere Liu i en Xavier Pujol davant del restaurant Viena de Vic, al peu de la carretera de Manlleu. A les vuit en punt del matí, amb la puntualitat suïssa que el defineix, ha arribat en Toni Arimany. Tots quatre, còmodament escarxofats en un espaterrant Range Rover, talment fossin uns ministres, hem marxat per l'Eix Transversal i la Nacional II cap a Alcarràs on els senyors Claudi i Eduard Herguido i el Club de Vehicles Històrics de Lleida, encapçalat per llur president, el Sr. Antoni Pomés Tosquella, han organitzat el segon dinar de Nadal. Ens plaïa molt de participar-hi.

A les deu en punt del matí, a la nau que la família Herguido té als afores del nucli urbà d'Alcarràs on hi tanquen els camions clàssics, hem coincidit amb una munió d'afeccionats als vehicles clàssics amb el ferm propòsit de gaudir de la presentació de dos camions Barreiros restaurats enguany. No veníem pas del Nord i del Sud com cantava en Lluís Llach en una popular cançó sinó de les quatre demarcacions del país. El grup més nombrós, per proximitat geogràfica i per la capacitat de mobilització que té el senyor Pomés i la seva muller, procedia de les comarques de Lleida. Uns quants afeccionats lleidatans han comparegut amb els seus vehicles clàssics, fet que ha engrandit l'esdeveniment. De Barcelona també ha comparegut una bona colla; enguany hem de destacar en Lluís i en Benet Pareja, bons amics de Granollers, el Sr. Palau i la seva senyora de Barcelona, i en Jordi Riera Palmer des del Penedès. Del cantó de Tarragona hem gaudit de la presència d'en Jordi Ramos i els senyors Sales que s'han desplaçat amb un superb Citroen Tiburon. Del cantó de Girona, ateses les dates i la distància, només han comparegut els bons amics Pere Liu i Xavier Pujol.

El Citroen Tiburon del senyor Sales, de Reus, i el Seat 850 Spyder d'en Ricard Palomas Negre:

Atès que aquests dies el clima de Lleida és insofrible, insuportable, els senyors Herguido han tingut la gentilesa i amabilitat de servir xocolata desfeta amb xurros amb la finalitat de mantenir l'escalfor corporal i reviscolar els ànims dels assistents després d'un llarg i feixuc viatge des de llocs d'orígen, just a les portes de Nadal. 

 

Consumit l'esmorzar dolç i calent, fruit de la generositat i acolliment que distingeix els senyors Herguido, s'han presentat els dos camions restaurats enguany. Dos Barreiros, un Super Azor que munta la cabina del model Gran Ruta, i un 2626, popularment conegut com el Yeye i que és fàcilment identificable pel color taronja butà amb què sortia pintada de fàbrica la cabina. Fou el primer camió Barreiros desenvolupat per Chrysler i donà, en general, un rendiment excepcional. Tots els transportistes que en tingueren o hi treballaren en serven un bon record i opinió. El seu llançament posà en evidència, creiem, l'obsolescència manifesta d'alguns models que produïa la seva competidora directa Pegaso. 

Els quatre Barreiros restaurats per en Claudi i l'Eduard Herguido: 

Si bé en Claudi Herguido ens expressà que feia més de quinze dies que la boira permanent que embolcalla la plana de Lleida havia impedit de gaudir de l'escalfor que a les darreries de la tardor i al pic de l'hivern proporciona el sol, ahir dissabte, casualment, la boira es dissipà i l'astre féu acte de presència. Fou una anècdota  meteorològic molt ben acollida pels soferts habitants de les comarques del pla de Lleida. Les cares de satisfacció que manifestaven donaven fe de la gaubança que tal presència els hi causà. Per als afeccionats que procedeixen de la resta del país, amb l'excepció d'en Toni Arimany que també pateix la boira vigatana, avesats a gaudir de la ració de sol diària, tal satisfacció ens desconcertà una mica.

Els quatre camions de la família Herguido exposats ahir dissabte al pati de la nau on són tancats. El primer, el Barreiros 2626:







En Claudi Herguido té un record ben viu del dia que veié per primer cop un Barreiros 2626. De ben petit acompanyà son pare a la fàbrica Borges de Tàrrega. Allà, a la cua per descarregar, hi havia un Barreiros 2626 d'un transportista castellà, nou. El Claudi, que accedí a la cabina, l'enlluernà el tablier amb els quatre rellotges i la modernitat de la cabina en comparació de la del Super Azor que conduïa son pare. Per aquest motiu, quan aquest camió fou dipositat en un desballestament del Segrià, en Claudi no dubtà pas en comprar-lo i restaurar-lo. Havia fet realitat un somni que acaronava d'ençà que era un vailet.

El primer camió que fou restaurat com un homenatge al senyor Mariano Herguido, el Barreiros Super Azor amb caixa de fusta i alces, igual que el que tingué:





El Sava Berliet, sens dubte el camió més prodigiós de la col·lecció i que suscità major admiració:







En Xavier Maraña, ben alegroi, al volant del Sava Berliet:



En Claudi Herguido amb el senyor Lluís Pareja, transportista jubilat que conduí en el curs de la vida professional uns quants Barreiros:



El Barreiros Super Azor equipat amb una cabina del model Gran Ruta, comprat per en Claudi Herguido per mediació d'en Jordi Ramos a un poble de les terres de l'Ebre. Sort n'hi hagué, per a culminar llur restauració, del suport prestat pel senyor Luis Alberto Garrido Sanz, de Medina del Campo, poble castellà atapeït d'història, el doctor Barreiros com es conegut arreu, que subministrà el parabrisa davanter que es necessitava. L'estat del motor d'aquest camió és excel·lent:

















El senyor Lluís Pareja, al volant del Barreiros Super Azor, recordava vivències de la seva professió de transportista:



Els assistents férem una fotografia del grup per immortalitzar una trobada que proporcionà grans satisfaccions:





A les 11 en punt del matí era l'hora de marxar a corre cuita. Ens esperaven al museu de la mina de Mequinensa. Era l'hora de tornar a tancar els camions a la nau i emprendre la marxa cap a l'Aragó:





El Sr. Castells al volant del Sava Berliet per tancar-lo dins la nau:







Un Citroen conduït pel senyor Pomés acompanyat per la seva senyora:



El Mercedes Benz d'en Miquel Gamon:



El reeiximent de les restauracions executades pels senyors Herguido parteixen de la selecció del planxista que ha reparat els cops i bonys, ha sanejat els podrits i ha pintat i reconstruït l'interior de la cabina. És en Carlos Tomás Roure, propietari del Taller Central d'Alcarràs. Aprengué l'ofici de ben jovenet i treballà en uns quants tallers de planxa i pintura fins que es posà pel seu compte. Cada restauració que ha fet per encàrrec dels senyors Herguido ha superant l'anterior. Una manifestació de perfeccionisme constant. La restauració del Barreiros 2626 es difícil de superar. Llur cabina té set capes de pintura de gran qualitat. Un acabat que aquest vehicle no tingué pas el dia que sortí, acabat, de la cadena de muntatge de la fàbrica de Villaverde.

I un detall curiós que cal consignar. La planxa més gruixuda i de més qualitat és la del Sava Berliet. Era importada de França i, per tant, tenia una qualitat impossible de trobar en qualsevol dels camions fabricats en aquells anys a l'estat espanyol. I quant als Barreiros, la planxa dels Barreiros Super Azor era més gruixuda i agraïda de treballar que no pas la del Barreiros 2626, produït per Chrysler, més prima i complicada de reparar. Més prima és sinònim de menys cost econòmic i menys pes.


Continuarà.

Final feliç pels camions Nazar de Matajudaica.

El mes de desembre, en la recta final de l'any, ens ha regalat una notícia meravellosa. La recuperació, a càrrec d'un conegut i generós col·leccionista asturià, dels tres camions Nazars dipositats en una masia del poble de Matajudaica, a la comarca del Baix Empordà. Avui dissabte ha tingut lloc la recuperació dels tres camions mitjançant una complicada i laboriosa carrega en una góndola i llur transport cap a Astúries.

Una manifestació de la labor que porta a cap el referit col·leccionista asturià. Un furgó Nazar B amb carrosseria tancada bellament restaurat, comprar a Castelló, i que integra la col·lecció privada més important de vehicles Nazar de l'estat espanyol fruit de l'esforç desinteressat d'un mecenes que vetlla per preservar el patrimoni industrial d'automoció espanyola: 

El senyor Joan Saló Borrell, propietari dels tres camions Nazar, morí a Corçà als vuitanta-quatre anys d'edat el passat disset de juny, pocs dies abans de celebrar llur sant. Malgrat haver-lo tractat aquests darrers anys no ens assabentarem pas del seu decés fins uns mesos més tard. En Pere Liu, que també l'havia tractat, en tingué notícia a través d'un mecànic de La Bisbal d'Empordà que li feia el manteniment dels seus vehicles. 

Contactarem amb el senyor Joan Galceran Estrabau, un seu nebot, també afeccionat als vehicles clàssics i col·leccionista de motocicletes. Recordava perfectament que acompanya el seu oncle, a bord del Nazar, carregat de bestiar cap als mercats o l'escorxador. El soroll eixordador que el motor del Nazar emetia impedia de mantenir una conversa entre l'oncle i el nebot. 

El senyor Joan Saló, abans de fer de tractant de bestiar, féu de tapisser pel carrosser Vert de Torroella de Montgrí. Feia els entapissats, una labor artesanal, que equipaven les carrosseries d'autocars que el senyor Josep Vert construí en el curs de les dècades de 1950 i 1960. En els anys 1970 canvià d'ofici i per traginar bestiar amunt i avall comprà d'ocasió a un altre tractant de bestiar de Salitja, en Puig, un Nazar B de tres tones i mitja que muntava una caixa per tal labor. 

Aquest Nazar B fou comprat nou pel senyor Puig al concessionari oficial de Girona, establiment que regentaven els senyors Fontàs i Costa. I amb el tancament de l'empresa i la desaparició del concessionari oficial, el manteniment i les reparacions foren confiades al senyor Pere Liu. En Pere, un gran i bon amic, amb l'ànim de resoldre les queixes formulades per alguns dels conductors dels camions Nazar que reparava per les molèsties que la posició de la palanca del canvi de marxes en la part posterior de la cabina els hi causava, aplicà una solució ben senzilla i eficaç consistent en acoblar la palanca del canvi de marxes al costat del conductor a través del túnel del motor. Aquesta transformació també l'aplicà el senyor Liu al Nazar B del senyor Puig, tal com s'aprecia en aquesta fotografia:



Instal·lació original de la palanca del canvi de marxes que té el camió Nazar B del senyor Xavier Castells i Quintana:

Els altres dos Nazars que el senyor Saló comprà i diposità a la finca familiar de Matajudaica subministraven les peces i recanvis que el seu Nazar requeria. El senyor Saló comprà el Nazar quan l'empresa del lleó feia anys que era extingida. I prudent i coneixedor de la mecànica com era, adquirí dos vehicles a poc preu per tal de tenir peces a l'abast. 

El Nazar B amb què treballà el senyor Saló fou un dels últims que estigué en actiu a la demarcació de Girona. L'adhesiu de la Targeta d'Inspecció Tècnica enganxada al vidre del Nazar era datada l'any 1993. Un vehicle amortitzat.

Els tres camions Nazar del senyor Joan Saló Borrell fotografiats la primavera de l'any 2013 a Matajudaica. El primer, el Nazar B de tres tones i mitja que el senyor Saló comprà a en Puig de Salitja:

El Nazar B de quatre tones comprat per peces. Apuntem la hipòtesi, versemblant, que fos comprat al mas Casals de Rabós:









I el petit camió Nazar d'una tona i mitja, que fou d'un veí de Camallera, el senyor P.  Vicens, tal com s'aprecia en una de les dues portes conservades, la cabina del qual fou llevada del xassís i la caixa i usada pel senyor Saló de llenyer: 







L'estat de conservació dels tres Nazars, deixats sempre al ras, és miserable i penós. El podrimer que presenten les cabines en fa molt dificultosa llur restauració. El trasllat dels camions fins a la góndola fou una autèntica odissea malgrat la maquinària i ferramentes disponibles per executar aquest treball. L'estat que tenien els pneumàtics dels camions, completament podrits i desfets, obligava a arrossegar-los. Els Nazar de quatre i tres tones i mitja:

La feina que tingueren els operaris que treballaven en el trasllat dels Nazars és patent en aquestes dues fotografies. Sort n'hi hagué d'un robust i potent tractor Massey Ferguson que arrossegà els camions fins a la góndola: 





Una imatge meravellosa. Una tractora Iveco, la bellesa de la qual és inqüestionable, estacionada en un carrer del poble de Matajudaica, amb una góndola carregada amb dos Nazars. Tres vehicles que recullen la millor tradició del disseny italià, fresc, sublim, eteri, atemporal. La satisfacció que proporciona la feina ben feta:

Els tres Nazars al cim de la góndola camí d'Astúries. Del Nazar procedent de Camallera només se n'aprofità la cabina i el xassís amb el diferencial. La caixa, per les seves mides, fou deixada a Matajudaica:

El senyor Galceran ens ha lliurat la documentació que conserva del Nazar B que el seu oncle comprà a en Puig de Salitja. No hi ha gaire documentació disponible de vehicles Nazar, motiu pel qual, en la nostra opinió, presenta un notable interès. La primera, el permís de circulació del Nazar:



Certificat tècnic del camió:



Targeta de transport expedida l'any 1977: 

Aquest article, sobre el final feliç de tres camions Nazar, fet que ens congratula malgrat estiguin força corromputs, és també un sentit i merescut homenatge al senyor Joan Saló Borrell, traspassat enguany, que els comprà i que per causa del seu caràcter conservador s'han conservat fins el nostres dies. Un fet que només pot qualificar-se d'excepcional. Agraïm també les fotografies facilitades pel Sr. Galceran del trasllat dels camions des de la masia fins a la góndola que il·lustren aquest article.