diumenge, 24 de desembre del 2017

Molt bon Nadal i feliç 2018.

Com és costum en aquest espai, avui, en la nit de Nadal, volem desitjar als nostres lectors un bon Nadal i un feliç any 2018. En aquesta nit tan especial volem també recordar aquells bons amics que ens han deixat aquest any 2017 que ben aviat acomiadarem, especialment, el senyor Joan Brugués i Prat. 

Com fou oportunament informat en un emotiu article publicat per l'amic Miquel Patinyo, el passat 5 de març de 2017, després d'una breu malaltia, el senyor Brugués morí a Banyoles. La seva absència ens és ben present. Des que ens coneguérem gràcies a l'amistat que tenia amb en Manel Mir, transportista de Ripoll, hem gaudit d'una ferma amistat concretada en projectes i sortides de tota mena, la major part de les quals recollides en aquest espai. Aquesta activitat, tan distreta i positiva, s'ha extingit de sobte. Tenim la sensació que alguna cosa nostra, íntima i profunda, s'ha perdut amb la seva desaparició. 

En aquesta ocasió, celebrarem aquesta festa amb un poema de Nadal del poeta noucentista, periodista i polític Guerau de Liost, pseudònim de l'escriptor Jaume Bofill i Mates, nascut a Olot l'any 1878 i mort a Barcelona el 1933, important propietari de finques rústiques al Montseny, massís que tant estimava i al qual dedicà gran part de la seva obra poètica, destacant el llibre de poemes La Muntanya d'Ametistes publicat per primer cop l'any 1908.

Del seu tercer llibre La ciutat d'ivori, publicat l'any 1918 procedeix el poema de Nadal seleccionat enguany:

La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D’un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.
El bou recula
poquet a poc.
“Decanta’t, mula,
per fer-li lloc”.

Oh meravella!
Penja una estrella
de l’embigat.
Les profecies
són aquests dies.
Jesús és nat.
La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d’estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.

I aquest cop el poema l'acompanyem amb unes fotografies de l'església de Sant Genís d'Orís, a la comarca d'Osona:

IMG_5790

IMG_5792

IMG_5793

IMG_5791

Que passeu un molt bon Nadal i els millors desitjos per l'any 2018.

dissabte, 25 de novembre del 2017

Transports Jaume Palma de Barberà del Vallès (Vallès Occidental).



En Joan Palma, nascut a les darreres dècades del segle XIX, fou un constructor de carros establert a Barberà del Vallès, aleshores un petit poble agrícola que comptava amb un nucli urbà format per quatre cases aixecades al voltant de l’església romànica de Santa Maria i unes quantes masies disseminades en el seu rodal. Tenia l’establiment, on construïa i reparava els carros dels pagesos –els braços, rodes i demés elements trencats per causa de les bolcades i altres incidències-, a la carretera de Barcelona. L’any 1914, quan esclatà la Guerra Gran, va néixer el seu fill Jaume, que no tingué interès en continuar la feina i ofici del seu pare. 

En Jaume Palma i Giorgetti, fill del matrimoni del Sr. Joan Palma amb una senyora francesa nascuda a la illa de Còrsega que era la llevadora de Barberà del Vallès, disposava de permís de conduir de primera l’any 1934. Entrà, de ben jovenet, en un taller que reparaven camions. I al cap d’uns anys féu de xofer per l’empresa d’autobusos de Sabadell, aleshores ciutat que experimentava un considerable creixement demogràfic per la prosperitat i riquesa que la indústria tèxtil i els tallers auxiliars aportaven a l’economia local. 

El 18 de juliol de 1936, en esclatar la guerra civil, en Jaume Palma feia el servei militar obligatori a Mallorca. Els comandaments militars destinats a Mallorca s’adherien a l’alçament contra el Govern de la República. Ell participà forçadament en els tres anys de guerra civil. Traslladat a la península, féu la campanya des d’Andalusia fins a Catalunya seguint l’avanç de l’exèrcit revoltat que disposava del suport incondicional de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. La primavera de l’any 1938, en la batalla del Segre, arribà al cap de pont de Balaguer, capital de la comarca de La Noguera. A Balaguer conegué a la Maria Lluïsa Macià Paul, filla de Barcelona però refugiada des del començament de la guerra en una masia que posseïa l’avi, pagès. 

L’any 1939, acabada la guerra civil, es casaren i s’establiren a Barberà del Vallès, aleshores anomenada Santa Maria de Barbarà per les noves autoritats. Entrà a treballar a Transports Costa de Sabadell, dedicada als transports generals. Hi estigué quatre anys. Una de les rutes assignades era el transport de carbó procedent de les mines del Berguedà amb uns camions vells, capolats per unes carreteres desfetes i sense asfalt. 

Cap a l’any 1944 fou contractat per l’empresa tèxtil Camps Hermanos de Sabadell per conduir el camió de la fàbrica, un Dodge Carnero. Hi treballa uns quants anys. Fotografia d'un Dodge com el que conduïa el Sr. Palma: 

dodge

Per disposar d’un ingrés econòmic addicional, el Sr. Palmà comprà d’ocasió a en Farell & CIA de Sabadell, un taller que feia hidràulics, un petit autocar Hispano Suiza de catorze places amb volant a la dreta que muntava una carrosseria que construí en Caba de Sabadell. Els caps de setmana feia serveis a caçadors, equips esportius, excursionistes i esquiadors, orquestres musicals, etc. Li muntà a l’Hispano Suiza una baca, un far davanter addicional per disposar de major  il·luminació i un ganxo per portar el remolc amb els gossos caçadors. Li canvià el motor original per un altre motor Hispano Suiza i li féu uns reixes addicionals al frontal per refrigerar millor el radiador. El manteniment de l’autocar el feia el propi Sr. Palma. L’autocar Hispano Suiza carrossat per la família Caba per compte de en Farell & CIA:

IMG_1667

IMG_1668

Era aleshores corrent de matricular els vehicles a Madrid per les facilitats administratives que s’oferien. Matricular el vehicle a Barcelona era una cursa d’entrebancs burocràtics que costaven temps i diners. Aquest vehicle, fabricat a Barcelona i carrossat a Sabadell, fou tanmateix matriculat a Madrid pel motiu exposat. L’Hispano Suiza amb la baca i el llum davanter que hi instal·là el Sr. Palma: 

20171118_120151

L’autocar a Cadanchú en un servei que féu per uns esquiadors:

20171118_120506

Model del motor Hispano Suiza que equipava l'autocar del Sr. Palma i que fou canviat:

IMG-20171118-WA0028

Plegat de la fàbrica, treballà el Sr. Palma un any en una benzinera situada a la Creu de Barberà, a l’entrada de Sabadell. Atès que enyorava els camions, la seva autèntica passió, comprà, l’any 1962, un dels primers Pegasos Comet produïts per ENASA a la moderna fàbrica que tenia a Madrid. Adquirit per mediació del representant de la casa que treballava a Sabadell i es féu un fart de vendre Pegasos, el recollí a Madrid. Muntava un bolquet de fàbrica que basculava lateralment i convencionalment. Treballava en l’obra civil: subministrament de material de construcció, transport de terra procedent dels rebaixos de solars i de la runa dels enderrocament aprofitant la febre constructora que la ciutat de Barcelona experimentà en la dècada de 1960. Aquest camió treballà en la construcció del nou pont de la carretera de Castellar del Vallès en substitució de l’anterior que fou aterrat per la riuada del Vallès ocorreguda el 25 de setembre de 1962 i que tantes desgràcies causà al Vallès Occidental. Al cap de poc temps, el va vendre a un seu conegut que havia manifestat un gran interès en el camió. Portada del catàleg del Pegaso Comet i primera unitat d'aquest model fotografiat a Barberà del Vallès, amb matrícula verda, que tingué el Sr. Palma:

PORTADA CATÀLEG PEGASO COMET

20171118_120519

20171118_120532

El representant de ENASA que operava a Sabadell li va vendre al Sr. Palma l’any 1964 un segon Pegaso Comet. Fou  carrossat amb un bolquet construït pel carrosser Comellas de Sallent. Si bé els primers anys treballà, com amb el primer Comet, en l’obra civil més endavant entrà a treballar per una empresa química de Barberà del Vallès, Julià Parrera SA. Per transportar productes químics, li acoblà al bolquet uns arquets i una vela. Per guanyar comoditat, li muntà una direcció hidràulica.

20171118_120542

En Jaume Palma comprà cap a l’any 1970 un Pegaso Comet, el tercer que posseí. En Gaspar de Saragossa li muntà una caixa amb tendal per transportar els productes químics que produïa l’empresa Julià Parrera SA de Barberà del Vallès. 

20171118_120554

pegaso Comet Sr Palma 1

Aquest Comet, que l’any 1972 conduí el seu fill Jaume un cop retornat d’Austràlia, fou desballestat l’any 1988 a Ripollet. En Jaume fill el diposità al desballestament en comprar un Daf 1700 i al cap d'una setmana, quan hi passà i veié el Comet amb la cabina partida del xassís, sentí una gran pena. El Comet, fotografiat cap a l'any 1980: 

20171118_120608

En les dècades de 1940 a 1970 a Sabadell es sentia bàsicament el soroll incessant que produïen les fàbriques i tallers. Tothora es percebia el soroll de les màquines i treballadors. I la major part d’empreses tèxtils, aquells anys, tenien camions propis per atendre els serveis de transport. El camioner era un treballador més de la fàbrica. La figura de l’autònom era aleshores residual. Les agències principals de transports que hi havia aleshores a Sabadell eren Transports Costa, Llobet, Capuz i l’Agència Casas. I en Girbau era el recader de Barberà del Vallès a Barcelona. Barreiros Azor tractora de l'agència Casas amb llur semiremolc:

Barreiros Azot tractora Agència Casas Sabadell

EL 21 de juny de 1943 nasqué a Barberà del Vallès en Jaume Palma Macià. Als catorze anys, com era corrent aleshores, entrà a treballar d’aprenent de manyà en un petit taller del seu poble, Ferbach, propietat de dos socis, els senyors Ferrer i Obach, que mecanitzaven peces pels tallers de Sabadell dedicats a la reparació de maquinària tèxtil.  Al cap de dos anys entrà a l’escola d’aprenents de l’empresa LESA, La Electricidad SA, considerada l’escola d’aprenents de Sabadell, on féu pràctiques d’ajustador i torner els matins i assistia les tardes a l’escola industrial de Sabadell. LESA construïa motors elèctrics, transformadors i turbines. Al cap d’uns anys fou adquirida per la multinacional suïssa Asea Brown Bovery (ABB), líder mundial en la fabricació de maquinària generadora d’electricitat.

Atès que LESA no pagava pas gaire als aprenents i aquells anys hi havia molta feina, entrà a Talleres Rof SA de Sabadell, fabricant de maquinària tèxtil (continues, ordidors, rodets de fil, etc). Féu de muntador de maquinària i voltava arreu d’Espanya. Una feina distreta que li agradava. 

Amb vint-i-un anys hagué de fer el servei militar obligatori d’un any de durada que repartí entre el campament de Sant Climent Sescebes, a l’Alt Empordà, i Berga. Llicenciat del servei militar, retornà a Talleres Rof SA i treballà en la reparació de maquinària tèxtil. Una feina més pesada i ensopida que no pas la de muntador de maquinària, la qual havia fet en la primera etapa. Entrà aleshores a Talleres Pedro Prat de Sabadell que produïa maquinària de pastisseria i per forns de pa. Era un bon taller que fabricava maquinària de bona qualitat i tenia una bona clientela. Hi entrava a les sis del matí i plegava al vespre. Els dissabtes també eren laborables. Amb les hores extres s’arrodonia, si hom tenia ganes de treballar, un bon sou que permetia prosperar.

L’any 1969 en Jaume Palma llegí en un diari un anunci que oferia feina a Austràlia. Feta la petició al consolat de Barcelona, al cap de mig any li fou comunicada l’acceptació de la sol·licitud presentada. L’any 1970 es traslladà a Melbourne. Hi estigué dos anys i treballà en tres empreses: mecanitzava peces per la fàbrica d’automòbils Holden; per una fàbrica de General Motors i per un taller que produïa maquinària per serradores. 

L’any 1972 tornà a Catalunya. S’enyorava de la família i el pare, que treballava per l’empresa química Julià Parrera SA, de Barberà del Vallès, amb un Pegaso Comet, sol·licità i obtingué una llicència de taxi al seu poble. El pare va proposar-li al Jaume que treballés amb el camió a la fàbrica, i ell, que era més gran, treballaria de taxista a Barberà del Vallès. Acceptada la proposta pel fill, el pare comprà un Seat 1500 per fer el servei de taxi. Després tingué un Chrysler que funcionava amb butà i un Talbot Horizon. Es jubilà en fer els seixanta-cinc anys d’edat. Morí l’any 2001. 

En Jaume Palma, amb el Pegaso Comet que havia comprat son pare,  hi treballà setze anys per l’empresa Julià Parrera SA. El cuidava molt. Periòdicament li donava una capa de pintura. El manteniment mecànic era confiat a Talleres Roman de Sabadell, que eren especialistes en camions. El Comet fou substituït per un camió Daf 1700 que comprà nou l’any 1988 al concessionari oficial de Montcada i Reixac. Fou carrossat amb una caixa apte per traginar productes químics que construí el carrosser Prat de Sant Fruitós de Bages.

20171118_120643


20171118_120622


20171118_120705

El darrer camió que tingué el Sr. Palma fou un Scania procedent de l’estranger i comprat d’ocasió a Rober, un compravenda de Cardedeu especialitzat en la vehicles industrials. Rober es quedà el Daf. El Scania fou comprat perquè la feina s’animà arran de la compra de Julià Parrera SA per Brenttag, empresa multinacional de productes químics. Quan es jubilà, amb seixanta-tres anys d’edat, el Scania fou comprat pel recader Casaponsa de Ripoll.

20171118_120724

20171118_120715

El Daf i el Scania, per les mercaderies químiques que transportaven, qualificades de matèries perilloses, incorporaven un tacògraf especial, extintors, instal·lació elèctrica especial folrada, sacs de sorra, placa taronja indicativa de matèries perilloses i, el conductor, botes i ulleres. 

El seu fill, en Jaume Palma Vanrell, que acompanyava de ben jove el seu pare a bord del Comet, també se li despertà l’afició als camions. Condueix una Volvo de quatre eixos d’una empresa de Manresa. Fa trajectes propers i cada dia pot dormir a casa. 

Agraïm al Sr. Palma l’exposició dels seus records familiars que hem recollit en aquest article i que abasten més de cent anys.

dissabte, 18 de novembre del 2017

En Miquel Campillo, transportista de Sabadell (Vallès Occidental)



En Miquel Campillo va néixer a Sabadell l'any 1942. Tingué la desgràcia de perdre el pare de ben jovenet, amb catorze anys. Fou un veritable daltabaix familiar car son pare era un home treballador i molt actiu. En Miquel, que havia heretat aquestes virtuts paternes, en uns anys plens de dificultats, hagué de treballar de ben jove. Féu de xòfer i conduí un camió Ford d'un pagès de Castellbisbal amb el qual els dimarts, dijous i dissabtes repartia per les cases particulars de Sabadell garrafes de vi. Cap a l'any 1960, el pagès comprà un Ebro B45 i el Sr Campillo li comprà el vell Ford. 

Compaginava la feina amb la prestació de voluntari de la Creu Roja, una institució per la qual tenia molta consideració i respecte atesa l’activitat social que desenvolupava. Féu de voluntari de la Creu Roja de Sabadell i Barcelona. Per aquesta seva vocació, s’apuntà l'any 1962 de voluntari al servei militar –aleshores els orfes que reunien certs requisits estaven dispensats d’haver de fer el servei militar obligatori. Fou destinat al nord d’Àfrica. Primer, a l’hospital militar de Melilla. Al cap d’un temps, treballà a l’hospital de la Legió espanyola. 

Llicenciat del servei militar i instal·lat de nou a Sabadell l'any 1963, el Sr. Campillo decidí de treballar de transportista. Comprà successivament tres camions d'ocasió: un Barreiros Saeta 35 que fou d'un transportista que treballava per l'empresa de transports La Comercial Terrestre Marítima, del carrer Pere IV de Barcelona, que feia la ruta d'Andalusia; un Ebro B-45 amb la seva cabina vermella dotada de capó davanter amb el qual distribuí durant dos anys a la ciutat de Barcelona la cervesa San Miguel produïda a la fàbrica de Lleida; i un Pegaso Z-207 Barajas a un particular. Amb el Barreiros i el Pegaso féu transports generals de proximitat. El Barreiros Saeta 35 i el Ebro els tingué alhora i ell conduïa el Barreiros i llogà un conductor lleidatà que féu el repartiment de la cervesa a Barcelona.

L’any 1966 prengué una decisió que suposava un gran esforç econòmic i un repte personal: la compra d’un Pegaso 1066 de quatre eixos per fer el salt al transport de llarga distància. Comprat a Alari, el concessionari oficial Pegaso de Sabadell, on lliurà el Pegaso Z-207, el vehicle fou recollit directament per ell a la fàbrica que ENASA tenia a Madrid. En possessió del Pegaso, marxà a Tomelloso, una vila de la província de Ciudad Real on hi havia el taller més famós i acreditat d’Espanya que entapissava els interiors de les cabines dels camions. Hi havia una llarga, interminable cua de camions d’arreu que esperaven pacientment el torn per l’entapissat interior de llurs cabines. Completada l’operació, amb la cabina del Pegaso 1066 amb els interiors acabats, marxà cap a Saragossa on el carrosser Gaspar, que tenia molta feina i prestigi aleshores, va construir-hi i muntà una caixa de fusta apte per transports generals.

Dues fotografies del Pegaso, la primera arribat a Sabadell després de ser carrossat amb la matrícula provisional, i al cap d'uns anys amb la matrícula definitiva aparcat en el voral d'una carretera:

Pegaso matrícula provisional

Pegaso matrícula Sr Campillo

El Pegaso 1066 era un camió concebut per a llargs trajectes i gran càrregues. El primer client que tingué el Sr. Campillo fou Unidad Hermética SA, una de les grans empreses metal·lúrgiques de Sabadell fundada l’any 1962 per l’enginyer industrial Antoni Forrellad i Solà. Transportava els compressors de neveres que Unidad Hermética SA, un dels principals productors mundials de compressors per frigorífics amb llicència Tecumseh que l'any 1988 fou adquirida per la multinacional sueca Electrolux, produïa per la popular empresa d'electrodomèstics de la Corporación Industrial de Mondragon, Fagor. Façana de la segona fàbrica inaugurada per Unidad Hermética SA l'any 1975:

fàbrica Unidad Hermética Cubigel Sabadell

També treballà per dues empreses de transports del barri del carrer Pere IV de Barcelona. Per Comercial Terrestre Marítima feia la ruta d'Andalusia amb les càrregues que hi havia. I per Otaysa, un dels concessionaris oficials a Madrid de Motor Ibérica SA, i al cap d'uns anys representant del constructor alemany Audi i Volkswagen, feia la ruta de Barcelona a Madrid.

Al cap d'uns pocs anys treballà per Transports Castellet San Miguel, fundada l’any 1958 a Barcelona i especialitzat en el transport de líquids i a granel. En un taller que Transports Castellet San Miguel tenia a la Zona Franca de Barcelona muntaren al Pegaso una cisterna de transports de productes químics. Viatjava arreu d'Espanya: Huelva, Torrelavega, Flix, Madrid, Castelló, Blanes. Una de les rutes principals fou carregar productes químics que produïa Electroquímica de Flix SA i descarregar-los a SAFA (Sociedad Anómica de Fibras Artificiales), la gran empresa tèxtil de Blanes que fou propietat de la família Vilà i produïa el popular Tergal.

Dues fotografies de distinta època de la fàbrica de Electroquímica de Flix SA: 

Electroquímica de Flix SA

Fototeca Electroquímica de Flix SA

Instal·lacions que Nylstar SA, successora de SAFA, té a Blanes:

Foto fàbrica Nylstar Lluís Serrat


Fart de viatjar arreu d'Espanya i de ser poc temps amb la família, li llevà la cisterna al Pegaso i li muntà una plataforma comprada d'ocasió amb la qual transportà begudes. Carregava caixes de cervesa que El Águila produïa a llur fàbrica de València i les descarregava a un distribuïdor de Barberà del Vallès, aleshores anomenada Santa Maria de Barbarà, Germans Granados, que disposava d'un flota de camions petits per la distribució urbana de llurs representacions. Per aquesta empresa també carregava el vi que produïa el celler Monteviejo a Cariñena, municipi de la província de Saragossa.  

L'any 1978, a causa de llur vinculació amb la Creu Roja de Sabadell, abandonà el transport i es féu càrrec del manteniment i engrandiment de la flota d'ambulàncies d'aquesta institució. El Pegaso el va vendre al representant de la cervesa El Águila de Castelló, amb el qual hi tenia una bona relació.

L'any 1986, aprofitant l'entrada de l'Espanya al Mercat Comú i la llibertat d'importació de mercaderies que comportà, plegà de la Creu Roja i muntà una empresa de compravenda de vehicles industrials d'ocasió a Viladecavalls. Viatjava per Alemanya, Holanda i Bèlgica cercant els camions d'ocasió que els transportistes del país necessitaven. Es jubilà en complir l'edat reglamentària.

Agraïm al senyor Campillo l'exposició de la seva biografia que hem recollit en aquest espai i que reflecteix la duresa i els sacrificis que l'ofici de transportista comportava en aquest país en els anys 1960, el primer dels quals, sovint, la privació de gaudir de la família.

dissabte, 15 de juliol del 2017

En Josep Quintana Clé, representant dels camions Karpetan i Henschel Hispania a la demarcació de Girona.

El passat dia vuit de juliol, en el trajecte d'anada des del pavelló esportiu de la Draga fins a l'església de Santa Maria dels Turers per la carretera que circumda l'estany de Banyoles, a bord del microbús Fiat conduït pel senyor Joan Terrades que portava el penó de Sant Cristòfol, en Salvador Ferrer, de Transports Porqueres, en presència d'en Toni Arimany, féu cinc cèntims dels camions que havia tingut el seu pare, també transportista. El primer camió que tingué, del seu record, fou un Brockway comprat d'ocasió. Després estrenà un camió Henschel, que en Joan Vilà i en Xavier Pujol, mecànics aleshores que n'havien fet el manteniment en un taller de Banyoles, puntualitzaren que era exactament un Henschel Hispania. Era un camió amb un capó davanter considerable i equipava el motor Henschel fabricat a l'Hospitalet de Llobregat sota llicència alemanya per Motores Sura SA. També tingué un Ford Thames i dos Barreiros, un Super Azor i un 4220 Yeye.

En Salvador Ferrer recordà tot seguit que el camió Henschel Hispania fou comprat per son pare a en Josep Quintana Clé, un emprenedor la biografia del qual ja hem reportat en aquest espai, dotat d'un extraordinari olfacte pels negocis però poc perseverant per assegurar-ne llur continuïtat en el temps. La biografia empresarial del senyor Quintana, rocambolesca i intrèpida en alguns punts, mereixia d'un bon escriptor,  d'estil àgil, directe i amè, que la compilés. Es féu un fart, tota la seva vida, de comprar i vendre tota mena de vehicles i maquinària. També participà en l'obra civil. En qualsevol negoci que hi havia la possibilitat de guanyar-hi diners, el senyor Quintana hi participava usant fórmules imaginatives i pràctiques que li foren, durant uns quants anys i segons les ocasions, ben lucratives. 

En Josep Maria Barrabés Palacín, veí d'Anglès, que fou maquinista del senyor Quintana, confirmà que tingué unes quantes representacions de vehicles: les motos Vespa -el representant oficial a la ciutat de Girona fou la família Forné que ensems tenia les representacions de Seat i Pegaso, una bicoca-, les quals se'n féu un fart de vendre'n a Anglès i pobles propers, les motos Bultaco i els camions Karpetan i Henschel Hispania.

Publicitat del camió Karpetan que fabricava LAI (Lerma Autobastidores Industriales SA) de Saragossa: 

KARPETAN

Llançament, a Saragossa, del camió Karpetan de set tones impulsat per un motor Perkins dièsel de vuitanta-tres cavalls de potència:

Camió Nazar: presentació oficial l'any 1963 a Saragossa

Camió Henschel Hispania HS11 comercialitzat per primer cop l'any 1963:

CAMIÓ HENSCHEL HISPANIA HS 11 MOTORES SURA SA

Publicitat del camió Karpetan apareguda al diari La Vanguardia, amb el representant de Barcelona, el senyor Denti, agent de vendes i que tenia unes quantes representacions de marques de vehicles:

Karpetan J Denti Barcelona

El distribuïdor del camió Karpetan a la ciutat de València i llur àrea d'influència, fou el senyor José Carbajosa:

IMG-20170630-WA0056

De la mateixa manera que el senyor Denti compatibilitzava la representació dels camions Karpetan amb altres representacions d'empreses d'automoció -aquesta mena de representacions multi-marques era imposada per la necessitat de fer front a les vendes exigües i fer rendible el negoci-, el senyor Quintana ostentava la representació d'aquestes dues marques de camions, Karpetan i Henschel Hispania. Dita doble representació era afavorida pel fet que els dos fabricants mantenien una intensa col·laboració, la qual també abastava la xarxa de distribuïdors i tallers oficials. Els dos vehicles compartien la mateixa concepció de cabina, elements mecànics i proveïdors i el senyor Lerma era alhora accionista de Motores Sura SA, fabricant dels camions i bastidors Henschel Hispania, més endavant Rubel.

El senyor Barrabés recorda que només foren venuts a Girona, dos camions Karpetan. Un era d'en José Mateo, que fou carrossat amb un bolquet construït pel senyor Enric Vàzquez Cairol, bon amic del senyor Quintana. Els bolquets construïts pel senyor Vàzquez en una taller de Santa Eugènia de Ter, antic municipi independent incorporat a la ciutat de Girona, foren comercialitzats amb la marca Evac. No se'n construïren pas gaires de bolquets Evac. L'altre Karpetan era d'un mas de Pontons, un poble del Terraprim d'Empordà. En Josep Llenas, transportista jubilat de Girona, el té ben present circulant per la carretera nacional II cap a Barcelona amb la seva caixa de fusta per transports generals. I també cal consignar el Henschel Hispania que tingué el senyor Ferrer de Porqueres, a la comarca del Pla de l'Estany, amb una cabina on destacava un capó considerable que hostatjava el motor.

El senyor Barrabés recorda que un d'aquests camions venuts pel senyor Quintana -li sembla que fou el Karpetan del senyor Mateo del poble del Pasteral-, el primer dia que treballava en una obra a Bàscara, se li fongué un pistó del motor. Calgué remolcar-lo amb una grua fins al taller. Aquest fet segur que fou comentat entre els transportistes d'aquelles comarques i contribuir a arruïnar el poc crèdit que els camions Karpetan i Henschel Hispania, per la seva presència irrisòria en les carreteres, pogués tenir entre els potencials clients.

D'autocars produïts per Lerma Autobastidores Industriales sota distintes marques seves registrades, a les comarques gironines, se'n van vendre uns pocs més que de camions. D'autocars Albatros amb motor Henschel Sura, a la comarca de l'Alt Empordà, n'hi ha dos de confirmats. I d'autocars Henschel, en Pere Giralt, titular de la línia regular de Girona a Sarrià de Ter, que va traspassar a TEISA en ocasió de llur jubilació, i que tenia el garatge a La Devesa, en tingué un amb matrícula GI-39440, amb el qual feia serveis discrecionals i excursions.

escanear0001 (1)

Un comentari casual emès pel senyor Salvador Ferrer sobre un camió del seu pare ens posà sobre la pista del representant d'aquestes dues marques de camions espanyoles, actives en la dècada de 1960, i ben desconegudes per la major part dels interessats en els vehicles industrials.

divendres, 14 de juliol del 2017

El Nazar B de l'any 1963 d'en Benito Gil Molas.


El senyor Xavier Castells i Quintana i la senyora Maria Jesús Freixa Palau, promotors principals de la trobada l’Esperit de la Panadella, es desplaçaren fins a Reus per contactar amb el senyor Antoni Aragonès Gil i proposar-li que el camió Leyland Comet de l'empresa Aragonès Transports SA participés en l'encontre.

En el curs de la conversa, el senyor Antoni Aragonès els hi informà al senyor Castells i a la senyora Freixa que un seu oncle, en Benito Gil Molas, peixater jubilat de Cambrils, havia tingut un petit camió Nazar. I que el vehicle encara es conservava. En aquest punt arrenca la història del Nazar del senyor Benito Gil Molas, comprat l'any 1963.

En Benito Gil Fons va néixer al poble de Salou l'any 1900. Després d'haver fet el servei militar tres anys, retornat a casa,  cap el 1925, va establir-se com a peixater. Fou capdavanter en l'ús de vehicles amb motor d'explosió. En la segona meitat de la dècada de 1920 la major part de peixaters traginaven el peix en carros. En canvi, el senyor Gil proveït d'un camió Ford T amb una caixa de fusta minúscula traginava el peix fresc comprat al port de Cambril que venia a les peixateries del mercat central de Reus. Amb el Ford T també féu compravenda d'avellanes i, fins i tot, algun cop féu algun viatge a Barcelona. L'avi Gil sempre tingué un extraordinari bon record del Ford T. Un vehicle senzill i pràctic que no patí cap pana. El següent camió que comprà, un Chevrolet, li causà força més problemes mecànics. La feina de peixater la compaginava amb la de pagès en un mas que posseïa a la carretera de Cambrils a Reus. L'any 1933 comprà un camió Bedford que muntava un motor de sis cilindres de benzina.

El seu fill, en Benito Gil Molas, va néixer a Reus l'any 1927. Succeí, cap a l'any 1948, a son pare en el negoci del peix. Amb el camió Bedford del pare, que fou matriculat l'any 1933 i pogueren conservar en el curs de la guerra civil de 1936-1939, comprava el peix al port de Cambrils i el venia al mercat central de Reus i en d'altres pobles de la comarca del Baix Camp. Cap a l'any 1959, el motor original de benzina que equipava el Bedford li fou substituït per un motor dièsel de la casa Matacas de Barcelona. El nou motor anava prou bé però era curt de potència.

El senyor Benito Gil Fons i llur consogre Jaume Tost, assegut al balancí, al costat del Bedford:

IMG-20170811-WA0000

En el mercat central de Reus, d'una gran activitat comercial per la importància que la capital del Baix Camp ha tingut en l'aspecte comercial i industrial, el senyor Gil tenia una parada pròpia que regentava la senyora Maria, la seva mare. La presència de paradistes, marxants i pagesos que oferien llurs productes afavoria que els representants de vehicles industrials hi acudissin per informar-los dels nous models que venien. La renovació del parc automobilístic espanyol, molt envellit i desgavellat, constituïa a partir de l'any 1960, amb la millora econòmica general i l'increment del poder adquisitiu, una necessitat urgent. El representant de la casa Nazar de Tarragona cada setmana acudia al mercat de Reus lliurant als potencials clients els catàlegs dels vehicles que produïen.

Catàleg del camió Nazar de tres tones amb roda posterior doble que conserva la família Gil:

img118

img119

L'any 1963, el Bedford que la família Gil posseïa, ben conservat, des de feia trenta anys no tirava prou. El motor dièsel Matacàs, poc potent, no li proporcionava la capacitat de càrrega i velocitat que el servei del transport del peix requeria. Per aquest motiu, el senyor Gil estrenà un petit camió Nazar de tres-mil cinc-cents quilos de pes total. El camió, lliurat l'estiu de l'any 1963, després d'haver formalitzat la pertinent paga i senyal mesos abans, tenia la cabina pintada de color verd. Equipava un motor Perkins Hispania i un canvi de marxes Ribas. El Bedford fou venut a Transports Lider de Reus. Al cap d'un any fou desballestat per les carregues excessives que traginava el vell Bedford de l'any 1933. 

Com era usual aquells anys, el propietari del camió l'havia d'acabar quant a interiors i carrossar-lo. De nou en nou, en el mesos de setembre i octubre de l’any 1963, diversos tallers de Reus dotaren el Nazar de les condicions bàsiques per poder treballar. La planxisteria Roal li allargà i engrandí la cabina que muntava de fàbrica per portar les peixateres a les places on la família Gil hi tenia parada de peix fresc. També foren legalitzades tres places addicionals a les dues pròpies per poder transportar els treballadors de la casa. El tapisser Ruano, també de Reus, entapissà la cabina i els seients. En Lluís Valls, que era fuster, construí la caixa de fusta per transportar el peix fresc. I Roisar, pintor de vehicles, pintà la cabina i la caixa. Un treball complert. El senyor Gil, metòdic i ordenat, conserva les factures d'aquests treballs.

 img120 (2)

img121

 img122

img123


img124

El Nazar B, en els primers anys, quan encara era pintat amb el color verd original, fotografiat en ocasió d'una sortida de la família Gil, al camp: 

IMG-20170812-WA0015

Dues fotos més del Nazar, amb la pintura que presenta ara per ara:

IMG-20170812-WA0017

IMG-20170812-WA0016

El Nazar B del Sr. Gil, que fou una de les primeres unitats d’aquest model, té la peculiaritat que les portes, avançades en comparació de la versió posterior, s’obren a contramarxa o a la suïcida, com les unitats dels models A d’aquest fabricant. Per aquest motiu, l’estrep d’accés al vehicle és posat a la part davantera del pas de roda. És la única unitat d’aquest model, que sabem que s'ha conservat fins els nostres dies, que l’obertura de les portes és a la suïcida i l’estrep és muntat en la part davantera del pas de roda. La visera d'aquesta cabina, element present en les dues versions d'aquest model, fou llevada per iniciativa del Sr. Gil aprofitant el treball d'engrandiment de la cabina. També s'aprecia, en el punt on ha saltat la pintura, el color verd original de la cabina:

IMG-20170604-WA0007

Fotografies d'un camió petit, un furgó tancat i dos microbusos de la primera versió del model B, llançat l'any 1963, amb les portes avançades i l'estrep davanter: 

nazar15tn1963ml9

Furgó Nazar 1963

nazar-1-17-zpl

nazar microbus luxe fira

Al cap de poc temps, aquest mateix model, tal com figura en la foto del catàleg del vehicle que conserva la família Gil i en aquestes fotografies de distintes unitats, les portes eren reculades i els estreps posats en la part posterior del pas de roda: 

nazarfurgozv8-1

Furgó Nazar a Castelló de la Plana

Camió Nazar model B grua de Figueres (Alt Empordà)

camionetanazar15tn1963


El Nazar fou durant molts anys el automòbil de la família Gil. Les cinc places legalitzades que disposava el camió eren ideals per anar a l'estiu a la platja: s’hi encabien còmodament el senyor Gil acompanyat de la seva senyora, llurs dos fills, en Xavier i en Benet, i l’àvia Maria; i la caixa tenia prou capacitat per a transportar-hi els estris habituals d'un dia de platja. A més, l’obertura de les portes, a contramarxa, permetia refrigerar l’habitacle amb rapidesa deixant que l’aire s’escolés per la porta entreoberta quan el Nazar circulava per la carretera. En els dies plujosos de tardor, amb la riera d'Alforja que travessa el nucli urbà de Cambrils convertida en un riu, el senyor Gil la creuava amb el seu Nazar carregat amb els seus dos fills i amb la canalla del barri que anaven a estudi al col·legi de la Salle. Un microbús improvisat per travessar la riera d'Alforja sense inconvenients, riscs ni molèsties.

Amb el Nazar B, el senyor Gil carregava el peix comprat al port de Cambrils i el venia al mercat central de Reus, on hi tenia una parada en propietat; subministraven peix fresc a una peixateria que hi havia en un local de propietat municipal situat a la plaça de l'ajuntament d'Alforja; i portaven peix a una peixateria era Les Borges del Camp.

El senyor Gil recorda que un tal Serra, de Reus, tingué un altre unitat d'aquest model de Nazar amb el qual feia transports generals. També té present un camió Nazar més gros, amb quatre llums davanteres, circulant per les carreteres del Baix Camp. Pocs Nazars més hi hagué en aquella contrada. I d’un camió Nazar com el seu dipositat en un desballestament del Baix Camp, en comprà el parabrises davanter i alguns recanvis per al seu Nazar. Una mesura molt prudent i entenimentada ateses les dificultats en disposar de peces d’aquesta marca engolida per Barreiros i desapareguda l’any 1966.

El Nazar amb el terra moll manifestava problemes d’estabilitat. Els bombins dels frens s’humitejaven i la capacitat de frenada i estabilitat del vehicle minvava considerablement. Un cop, circulant per una carretera, patí un ensurt. La solució fou canviar-li el tren davanter per el d’un camió Avia, treball que executà amb gran precisió, professionalitat, diligència i eficàcia el taller Llumasa de Reus, propietat de tres socis, els senyors Llussà, Martínez i Salvat. Mai la inspecció tècnica de vehicles els hi manifestà cap objecció per la transformació operada. I aquest taller també li canvià, l’any 1988, el motor Perkins original per un de nou, operació que fou acompanyada del canvi del radiador d’origen per un de nou. En aquells anys, el Taller Elèctric Salvat, de Reus, per l’absència de recanvis Nazar, li canvià els llums davanters originals per els del model que muntava el Jeep Ebro.

Cap a l’any 1990, els responsable de la Inspecció Tècnica de Vehicles de Reus arrufaven el nas cada cop que el Nazar s’hi feia present per passar la revisió preceptiva. La nova normativa sectorial obligava a transportar el peix en caixes frigorífiques. El Nazar l'any 1993:

IMG-20170603-WA0065

IMG-20170514-WA0011

L’any 1994, transcorreguts dos anys de la jubilació del Sr. Gil, a seixanta cinc anys d'edat, el camió fou venut a un transportista del Baix Camp que tenia la voluntat de restaurar-lo i usar-lo per a petits transports de proximitat. El Nazar l'any 2017:

IMG-20170603-WA0066



IMG-20170604-WA0004

IMG-20170604-WA0005

IMG-20170604-WA0006

IMG-20170604-WA0003


Fa uns pocs mesos, un nebot del senyor Gil, en Toni Aragonès, afeccionat a l’automoció i als ral·lis, l’ha recuperat amb la intenció de culminar la restauració. El valor intrínsec d’aquest vehicle justifica aquest projecte. Recuperació del Nazar per la família Aragonès i transports fins a la nau de l'empresa familiar, operació en què hi participaren el senyor Aragonès i llur fill Toni, i en Xavier i en Benet Gil Tost:

IMG-20170802-WA0001


IMG-20170802-WA0008

IMG-20170509-WA0018

IMG-20170802-WA0007

IMG-20170609-WA0009

IMG-20170609-WA0013

IMG-20170802-WA0006

IMG-20170802-WA0002

IMG-20170801-WA0005


Agraïm al senyor Antoni Aragonès Gil i a la família Gil Tost l’exposició de la història d’aquest vehicle i documentació facilitada que hem recollit en aquesta crònica. Igualment la impagable labor del senyor Xavier Castells Quintana a la recerca infatigable de vehicles Nazar i de documents de tota mena relacionats amb aquesta marca prematurament i tristament desapareguda.