"Pel juny la falç al puny", "El juliol, l'amo del sol", "L'aigua d'agost fa espès el bosc", "Per Sant Miquel la calor torna a baixar del cel", són quatre refranys populars que fan referència als mesos de juny, juliol, agost i setembre, els més calorosos de l'any, quan es produeix al nostre país les collites. El juny i juliol hi ha la sega dels cereals; quant a la fruita, que es produeix principalment al pla de Lleida, al maig hi ha la collita de la cirera i de l'albercoc primerenc; al juny, juliol i agost es cull l'albercoc, el paraguaià, el préssec, la nectarina i les peres. Al setembre. A les terres de l'Ebre, la collita de l'arròs. I per Sant Miquel, a finals de setembre, hi ha la verema. A principis de tardor es cull el codony i la magrana.
El juny i juliol les carreteres que creuen les zones agrícoles del país s'omplen de recol·lectores enormes que cullen el blat i l'ordi amb una eficàcia i rapidesa positives. L'aparició de les recol·lectores va acompanyada dels camions que traginen els cereals des dels camps i dels graners dels masos a les farineres. Al Segrià, la collita de la fruita en els mesos més xafogosos de l'any omple les carreteres de tractors que arrosseguen remolcs carregats de fruita cap a les cooperatives. El mateix fenomen es produeix amb la verema i la collita de l'arròs. Tractors i camions transporten les collites cap als graners, les cooperatives locals i cellers.
A la comarca del Penedès, per Sant Miquel, les carreteres s'omplen de remolcs arrossegats per tractors, i camions vells que transiten per la carretera nacional 340, carregats de raïm cap a les cooperatives i empreses productores de cava. Acabada la verema, els tractors i camions vells desapareixen fins l'any vinent.
A la comarca del Penedès, per Sant Miquel, les carreteres s'omplen de remolcs arrossegats per tractors, i camions vells que transiten per la carretera nacional 340, carregats de raïm cap a les cooperatives i empreses productores de cava. Acabada la verema, els tractors i camions vells desapareixen fins l'any vinent.
Al Segrià el mesos de juliol i agost apareixen camions petits i furgons, matriculats en els anys 1960 i 1970, que generalment es desplacen des dels pobles als camps d'arbres fruiters. L'amic Jordi Ibars fotografià en el poble d'Aitona un petit camió Avia mixt, amb la cabina engrandida per portar-hi una colla de persones i la caixa de fusta escurçada. Aquest vehicle, que pertany a un veí del poble, carreteja a l'estiu caixes de fruita:
Un altre vehicle popular a la comarca de Segrià fou el Jeep SV produït a Saragossa. Encara, de tant en tant, és possible de veure'n alguna unitat treballant en la campanya de la fruita, com aquesta d'un veí del poble de Torrebesses:
També hi ha els vehicles que, esgotats
mecànicament, llurs propietaris, pagesos d'una accentuada mentalitat
conservadora, han arraconat en qualsevol racó de qualsevol finca de la
seva
propietat. És el cas d'aquest Pegaso 1100 que fou d'un distribuïdor de
la casa Damm a Falset, capital de la comarca del Priorat. El Pegaso, que
fou matriculat a Tarragona, feia la ruta entre Reus, on es proveïa de
caixes de cerveses, fins a Falset per la carretera nacional 420 creuant
els pobles de Pradell de la Teixeta i Riudecols. Fa anys fou comprat pel
veí d'un poble de la comarca de les Garrigues que l'usava en les feines
del camp. Des de fa un temps, jeu arraconat als afores del poble, al
ras, oxidant-se inexorablement. Per poc curós que hagués estat el seu
propietari actual, l'hauria d'haver tancat dins d'un cobert. No hauria pas assolit un
tal estat de degradació, cremat pel sol.
Els senyors Claudi Herguido i Josep Maria Sisó, al costat del Pegaso 1100, amb una cabina i rodes esquifides en comparació amb les del Comet, i la grua que munta, arcaica i rústega:
Un altre vehicle usat per la pagesia del Segrià, abandonat en un racó d'una finca del municipi de Serós, fou aquest Jeep SV. Una gran part d'aquests vehicles, usats en labors agrícoles, rematades amb les collites, foren comprats d'ocasió a Barcelona i els municipis propers. En els pobles del Segrià i demés comarques agrícoles del país tenien una segona vida, més tranquil·la i distesa. Llur simplicitat mecànica i l'abundància de recanvis n'ha afavorit que s'hagin conservat fins els nostres dies.
L'afició als vehicles industrials clàssics, creixent en el país, i també a Espanya, ha propiciat que les unitats millor conservades siguin peces cobejades per col·leccionistes i compravendes especialitzats en aquest mercat. Aquest fenomen es produí fa uns quants anys en la recerca, per afeccionats, de motocicletes i automòbils. En algun casos puntuals s'han trobat tancats en coberts i graners vehicles d'un valor singular i considerable com un automòbil Siata Ampurias 750, restaurat per un conegut col·leccionista.
La falta d'interès del jovent en continuar les activitats agrícoles dels pares ha provocat que la pagesia del país s'hagi envellit inexorablement. Aquest fet amenaça l'activitat de nombroses finques agrícoles familiars i palesa que el fenomen de vehicles vells que afloren en produir-se les collites, reportat en aquest article, tingui els dies comptats. La seva desaparició, per desgràcia, és imminent.
La falta d'interès del jovent en continuar les activitats agrícoles dels pares ha provocat que la pagesia del país s'hagi envellit inexorablement. Aquest fet amenaça l'activitat de nombroses finques agrícoles familiars i palesa que el fenomen de vehicles vells que afloren en produir-se les collites, reportat en aquest article, tingui els dies comptats. La seva desaparició, per desgràcia, és imminent.
