El primer autobús interurbà Nazar Ocell Blau que tingué en Joaquim Puig Casadellà del poble de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà).

En Joaquim Puig i Casadellà va néixer l'any 1920 a Valldevià, un petit poble que forma part del municipi de Vilopriu, a la comarca del Baix Empordà. Treballador i amb empenta va comprar a en Pere Badosa, del poble d'Albons, la línia regular de servei de passatgers entre Bellcaire d'Empordà i Girona, la qual es prestava tots els dies de la setmana, llevat dels diumenges, i també els cotxes. Li adquirí igualment els serveis de mercats. El garatge era al carrer Nord 14 de Bellcaire d'Empordà, en la part posterior de la casa que la família Puig tenia en la localitat.

El senyor Puig, amb un cotxe marxava de Bellcaire d'Empordà a un quart de vuit del matí i arribava, generalment, a les nou del matí a la parada que tenia a la plaça de Sant Agustí de Girona, davant del restaurant La Marina. Els primers anys, sortia de Girona a les cinc de la tarda i solia arribar a Bellcaire d'Empordà cap a les set del vespre. Al cap d'uns anys, d'acord amb els peticions dels usuaris de la línia que volien dinar a casa, marxava de Girona a les dotze del migdia en lloc de les cinc de la tarda.

La línia regular de viatgers de Bellcaire d'Empordà a Girona, titularitat d'en Joaquim Puig, parava en els següents pobles: Bellcaire d'Empordà, Albons, Viladamat, l'Arbre Sec, Ventalló, l'encreuament de Valldavià, Saus, Camallera, Llampaies, Orriols, Viladasens, Cervià de Ter, Medinyà, Sant Julià de Ramis i Girona.

Els serveis de mercats que realitzava el senyor Puig eren els següents: els dilluns, la línia de Bellcaire d'Empordà i Albons fins a Torroella de Montgrí. Els dimarts no hi havia servei de mercats. Els dimecres, malgrat tenir la concessió per desplaçar-se al mercat de Banyoles, de gran importància i anomenada aquells anys, desistí de fer tal servei. Els dijous anaven al mercat de Figueres des de Bellcaire d'Empordà passant per Albons, Viladamat, l'Arbre Sec, Torroella de Fluvià, Vilacolum i La Bomba. Els divendres anava a La Bisbal d'Empordà mitjançant dues línies diferents: una sortia de Bellcaire d'Empordà a través d'Albons, Tor, La Tallada, Verges, Ultramort, Parlavà, Casavells i Corçà; l'altre partia de Foixà i seguia per Rupià i Parlavà. L'autocar de retorn a Foixà sortia a les onze del matí de La Bisbal d'Empordà, i l'autobús de Bellcaire d'Empordà partia a les dotze del migdia de La Bisbal d'Empordà. Els diumenges feia serveis discrecionals de tota mena.

El manteniment i reparacions mecàniques dels cotxes del senyor Puig eren confiats al mecànic Josep Bellapart del poble de Verges. I els bonys i colps de les carrosseries eren reparats per en Josep Plaja i Font, de Torroella de Montgrí, cunyat d'en Joaquim Puig, planxista i carrosser.

El senyor Puig tingué tres autobusos interurbans Nazar. El primer Nazar, un Ocell Blau, fou comprat nou al concessionari oficial de Girona. Disposava de trenta-cinc places i llur matrícula era GI-54350. Un bon amic de Segovia, l'Ángel Martin Duque, posseïdor d'uns quants camions clàssics admirablement ben restaurats i que participa de la difusió d'aquest constructor saragossà, ens ha enviat una fotografia trobada a internet del primer Nazar del senyor Puig retratat a la parada que tenia davant del restaurant La Marina de la plaça de Sant Agustí de Girona:

Amb aquest Nazar prestava en règim d'exclusivitat el servei discrecional dels viatges de la "Orquestra Caravana" de Torroella de Montgrí. També havia transportat la cobla "Els Montgrins" de Torroella de Montgrí. I ocasionalment, de tant en tant, també havia fet algun viatge per la cobla "La Principal de la Bisbal". Aquest autocar Nazar patí un accident que causà llur desballestament i la transmissió de la targeta de transport.

El segon Nazar que tingué el senyor Puig, amb una capacitat de vint-i-cinc places, fou comprat d'ocasió al senyor Joan Presas de Torroella de Montgrí. Cobria el servei de línies regulars i serveis  discrecionals. Aquest cotxe, que conduïa en Joaquim Puig, tingué un accident a Serra de Daró. Estigué una colla d'anys abandonat a l'era d'una masia de l'Escala fins que fou desballestat. La documentació del vehicle fou transmesa a un tercer.

El tercer autocar Nazar, un altre Ocell Blau, el comprà el senyor Puig d'ocasió. Tenia la matrícula GI-63313. Aquest cotxe era d'un transportista de Palafrugell que no va abonar les lletres de canvi girades. Davant tal impagament, en Lluís Costa, que era el representant oficial a Girona, li va fer una oferta de venda al senyor Puig que acceptà. 

El Nazar fou comprat per a cobrir tots els serveis que prestava en Joaquim Puig: el transport de soldats del campament militar de Sant Climent Sescebes fins a Manresa passant per la carretera de Cantonigrós, recargolada i de gran bellesa; els serveis discrecionals que sortien, incloent-hi el transport de turistes; les línies regulars i els serveis de mercats que n'era titular i també el transport de les Orquestres Caravana i La Principal de Llagostera.

Aquest cotxe patí un aparatós accident a Sant Hilari Sacalm. El dimecres 26 de juliol de 1974 transportà la cobla La Principal de Llagostera per participar a un aplec sardanista a Sant Hilari Sacalm. El senyor Eleuteri Viñas, veí d'Albons, conduïa el vehicle. S'adonà que els frens fallaven. En l'intent de trobar un taller per reparar-los, quan circulava pel carrer Tres Creus, els frens van deixar de funcionar. El Nazar accelerà sense control i xocà violentament contra un arbre. El conductor havia encastat el vehicle contra l'arbre per aturar-lo. El resultat de la cursa desbocada fou arbres arrencats, tres cotxes destrossats i danys en el jardí de l'hotel Ripoll. El senyor Viñas resultà greument ferit. Les cames li van quedar enganxades entre els ferros de la carrosseria del vehicle. Mai més va tornar a conduir cap vehicle. L'acompanyant va patir ferides lleus.

Fotografia del Nazar accidentat que aparegué al diari Los Sitios:



El cotxe, accidentat, fou dipositat força anys al pati del garatge del carrer Nord 14 de Bellcaire d'Empordà. La targeta de transport fou venuda a un transportista i el motor a un barquer de l'estany de Banyoles.

Tant de bo que algun dia aparegui alguna fotografia del segon autocar Nazar que tingué el senyor Puig. En l'imprevisible món d'internet, com ha succeït ara amb el primer cotxe Nazar, és possible.

Fotografies dels furgons Nazar B produïts per Otero Scale Models.

Els responsables d'Otero Scale Models, el maquetista asturià que guanya en qualitat en les successives reproduccions que produeix, fet reconegut pels afeccionats i especialistes en aquesta matèria, ha difós i compartit les miniatures dels furgons Nazar B, en versió tancada i mixta, muntats i acabats. El resultat, apreciable en les fotografies facilitades de les dues maquetes, és sublim, d'un gran detallisme, precisió, realisme i perfecció. Un treball admirable. 

El furgó Nazar B amb carrosseria metàl·lica tancada:

La disposició dels llums posteriors de les dues versions d'aquest model, incorpora el llum verd aleshores obligatori:

Detall de la llanta, el pneumàtic, l'estrep i la calandra amb el tap de la boca del radiador:

La maqueta del furgó mixt, reproducció exacta d'una unitat recuperada a Canet lo Roig, poble de la comarca del Baix Maestrat, restaurada meticulosament per un col·leccionista asturià:

L'estrep en la part posterior del pas de roda identifica que la unitat reproduïda correspon a la segona versió d'aquest model. La primera versió tenia l'estrep en la part davantera del pas de roda:

Detall del parabrisa corbat, la calandra del radiador pintada en blanc i el lloc del conductor i l'acompanyant, amb el volant, els seients i el túnel del motor:

fotografia de la família dels vehicles Nazar produïts per Otero Scale Models que esperem que s'engrandeixi ben aviat amb més models: el camió Nazar A de sis tones, amb caixa de fusta i vela i en versió xassís, llençats l'any 2013, i les dues furgonetes B en producció:

Seria de la més gran utilitat per contribuir a la difusió dels vehicles industrials produïts a l'estat espanyol que Otero Scale Models prosseguís reproduint-los a escala. Particularment de les marques i models menys coneguts i difosos. I amb relació a Nazar la reproducció d'alguns dels models que produí compta amb les unitats que un destacat col·leccionista asturià ha aplegat i restaurat. Una col·lecció única i de gran valor històric que s'allunya de les modes i llocs comuns presents en d'altres col·leccions de camions. L'autocar Ocell Blau és un dels models susceptibles de ser reproduïts a escala. Llur bellesa ho justifica plenament.

Tant de bo que aquests maquetistes asturians afrontin el repte de reproduir camions i autocars poc coneguts. El camió Karpetan que Lerma Autobastidores Industriales SA produí a Saragossa és una proposta que formulem des d'aquest espai. També els camions Sava, singularment el SH, tindria un gran interès. 

Els interessats en comprar qualsevol de les dues maquetes del furgó Nazar B poden fer la comanda fins a final de mes. Atès que el termini es breu i venç aviat, cal afanyar-se.

La creu del port de l'Ordal a l'antic traçat de la carretera nacional 340.

Catalunya, país abrupte i muntanyós en què les vies de comunicació, magres i escarransides, han jugat un paper principal, hi havia uns quants punts que eren parada obligatòria per als qui hi transitaven amunt i avall. Alguns d’aquests indrets on s’hi aturaven camioners, usuaris d’autocars de línia i serveis discrecionals, viatjants i famílies que es desplaçaven en turismes particulars, han estat reportats en aquest espai.

El lloc de parada habitual més conegut del país segurament és la Panadella, sorgit sobre la carretera nacional II, a la confluència de les províncies de Barcelona, Tarragona i Lleida, que era la porta d’accés al pla de Lleida venint de Barcelona o, procedent de Lleida, l’entrada, per la comarca de l’Anoia, a la zona industrial i densament poblada de Barcelona.

Antic nucli de cases que constituïa el veïnat de La Panadella, en el municipi de Montmaneu: 

Tres imatges de l'hotel Bayona amb la benzinera i el primer garatge adossat a l'edifici principal. Deliciosa publicitat dels pneumàtics Pirelli instal·lada sobre la coberta de la benzinera:

Garatge exterior de l'hotel Bayona, a l'altra banda de la carretera nacional II, delimitat per un mur de pedra i unes arcades:







Façana de l'hotel Bayona:



Construcció del garatge gran de l'hotel Bayona:

Un altre espai de gran popularitat i renom, al centre del país, fou el de Les Quatre Carreteres, al municipi de Tona, on hi paraven els vehicles que circulaven per l’antiga nacional 152 que unia Barcelona amb Puigcerdà a través de Granollers, Vic, Manlleu, Ripoll i la collada de Toses. Una epopeia en els anys 1950 i 1960 amb els precaris vehicles que hi havia aleshores. A les Quatre Carreteres, com també a la Panadella, hi havia un bon hostal amb habitacions obert les vint-i-quatre hores del dia que despatxava menjars a qualsevol hora, un taller mecànic per atendre les panes corrents que els vehicles tenien i una benzinera per proveir-se de carburant i lubricants.

Distintes imatges de l'hostal 4 Carreteres de Tona, que recull les reformes i ampliacions de l'establiment. Primer edifici que acollia l'Hostal amb el restaurant a la planta baixa i les habitacions en les dues plantes superiors. Al fons, a l'esquerra, la benzinera:

L'hostal amb l'ampliació executada:



Part posterior de l'hostal 4 Carreteres:



La benzinera en les dècades de 1960 i 1970:






Explanada adossada a l'hostal destinada a l'aparcament de vehicles:

La carretera nacional 340 era un altre via de comunicació de gran importància que unia Barcelona i Tarragona per l’interior, travessant el Baix Llobregat i el Penedès, fins que l’entrada en funcionament de l’autopista AP-7, que desviava el trànsit per Martorell i Sant Sadurní d’Anoia, estalvià els usuaris de la carretera 340 el tràngol de creuar el port de l’Ordal amb les cues que es formaven per travessar el poble de Vallirana i els revolts semicirculars que, en direcció al Penedès, conduïen fins al capdamunt del coll, amb la seva creu al cim.

La creu de l'Ordal en dues imatges dels anys 1960:

Dues imatges de la creu del coll de l'Ordal extretes d'internet: 

L’estat espanyol, que és el titular d’aquesta carretera, en el curs dels anys ha fet poques millores. La variant de Vallirana, reclamada insistentment pels veïns, està aturada des de fa anys malgrat les promeses i compromisos dels distints governs espanyols. El tram que hi ha entre Vallirana i el poble de l’Ordal, conserva, llevat del cim de la muntanya on s’aixeca una creu, el mateix traçat que la carretera presentava en la dècada de 1950. Circular-hi evoca el traçat que les carreteres oferien en la immediata postguerra.

Les poques millores introduïdes en aquest tram de la carretera nacional 340 han eliminat els revolts tancats que hi havia al cim del port de l’Ordal. Els usuaris de la carretera no gaudeixen de la creu del coll de l’Ordal en circular-hi per un punt ample i recte situat sota el símbol religiós. Si hom vol accedir-hi ha de desviar-se del traçat actual i arribar fins a la creu. Els qui coneixen bé la carretera, en haver-hi passat en els seus anys de glòria i esplendor, tenen un coneixement precís i exacte del lloc on és troba la creu que corona el coll. Si l’ocasió és favorable, es disposa de temps i es vol remembrar els temps pretèrits, és del tot aconsellable arribar-se fins a la creu del coll de l’Ordal, present en dues fotografies de la dècada de 1960 i 1970 que retraten el punt més alt del port.

El senyor Xavier Castells, transportista jubilat de Barcelona, i el senyor Ramon Manonellas Cirera, mecànic jubilat de Mollet del Vallès, que avui marxen des de Barcelona per participar en la trobada de vehicles clàssics que tindrà lloc aquest cap de setmana a Alcanyís, a bord respectivament d’un petit camió Nazar B i un Ebro C, han enfilat, tal com feien els transportistes en la dècada de 1960, quan els dos camions que posseeixen foren matriculats, el port de l’Ordal. Coronat el cim s’han aturat a la creu del coll, des d’on han gaudir de les vistes panoràmiques que aquest indret privilegiat ofereix. Cal lamentar la poca conservació d’aquest espai per la manifesta falta d’interès de les administracions competents.

El Nazar B i l'Ebro C dels senyors Castells i Manonelles a Mollet del Vallès, abans de partir cap a Alcanyís per la carretera nacional 340 i trencar, a l'alçada de Reus, cap a la carretera nacional 420 que condueix a destí pel Pradell de la Teixeta, Falset, Gandesa, Mora la Nova i Calaceit:

El Nazar i el Ebro al costat de la creu del port de l'Ordal:

Els qui els hi agrada sortir els caps de setmana, ara que som a la tardor i s’acosta l’hivern amb els dies curts de llums solar, poden circular pel tram de la carretera nacional 340, comprès entre Vallirana i l’Ordal, i visitar la creu del Coll de l’Ordal. En acabat, tenen al seu abast els restaurants que hi ha oberts al poble de l’Ordal, que és la porta de la comarca de l’Alt Penedès, país de vinya, venint del Baix Llobregat. Aquests establiments fan la funció que La Panadella i l'Hostal Quatre Carreteres compleixen als qui circulen per la carretera nacional II i la C-17.