La presentació dels camions Nazar B i dels Henschel Hispania a la Fira de Barcelona de l'any 1963.

La història de l'automoció espanyola de la segona meitat del segle XX presenta buits notoris. Part d'aquests buits, d'una manera fragmentària o sumària, es poden omplir amb la consulta a la premsa de l'època. Les poques revistes d'automoció que aleshores es publicaven també donen alguna informació de certa utilitat. 

L'amic Antoni Vendrell, apassionat a l'automoció des de jove, fou subscriptor de la revista Velocidad. Tingué l'encert i tenacitat de guardar tots els exemplars apareguts des del primer dia. Acumula, en un armari de casa seva, un gran volum de revistes, la major part de les quals, desaparegudes. La seva consulta permet extreure algunes impressions que tenen interès de ser compartides en aquest espai.

L'any 1963, pel que fa als productors de camions espanyols, hi hagué novetats remarcables. L'any anterior hi havia hagut una novetat considerable: la presentació del nou camió Karpetan de set tones equipat amb motor Perkins que produïa Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI). Era el precedent del que s'esdevindria l'any següent amb major amplitud.

Les dues novetats de l'any 1963 afectaren principalment dos fabricants petits que volien agafar una posició en el sector comprès entre les sis i vuit tones, una franja de mercat coberta per Barreiros amb el model Saeta i per Sava-BMC, que experimentava aquells anys un gran creixement. Motor Ibèrica SA, fabricant dels vehicles Ebro, s'havia posicionat en el nínxol dels camions petits i lleugers -en dura pugna amb els vehicles Avia que Aeronàutica Industrial SA produïa a Madrid-, i ENASA, fabricant dels vehicles Pegaso, en el segment de major tonatge. Era el segment que també volia assentar-se i ocupar Lerma Autobastidores Industriales SA amb el llançament l'estiu de 1962 del camió Karpetan de set tones.

La primera novetat fou la presentació pel constructor aragonès Factorías Nápoles SA, en el Saló de l'Automòbil de Barcelona, de la nova gamma B: camions i furgonetes que mutaven una nova cabina, moderna i funcional, presidida per línies rectes. Llur llançament pretenia de superar la situació de suspensió de pagaments que hagué de presentar l'empresa a finals de l'any anterior. Era una renovació completa de vehicles per millorar la seva imatge i incrementar les vendes.

Tots els models de la gamma B eren impulsats amb motors dièsel de la casa Perkins Hispània, de Madrid. Aquest fet obeïa en ser Perkins Hispania un dels creditors principals de Factorias Nápoles SA. Si el constructor aragonès se n'anava a l'aigua, Perkins Hispania tindria molta dificultat en recuperar el deute derivat del proveïment de motors. El seu interès en la bona marxa de Nazar era manifesta. El proveïment de motors es mantingué fins que Factorías Nápoles SA cessà la producció a conseqüència de la seva venda a Barreiros.

Factorías Nápoles SA simultaniejà la producció dels camions de la gamma A i B els anys 1963 i 1964. Secció d'acabats de vehicles de la fàbrica de Saragossa, on es visualitza la producció de les dues gammes:

Camió Nazar B de vuit tones presentat a Saragossa l'abril de 1963:

Publicitat, a càrrec del concessionari oficial del País Valencià, dels camions Nazar l'any 1963 amb els models que produïa, que eren de les dues gammes, A i B (arxiu Pegasoesmicamion):

Publicitat del camió Nazar B de set tones:



Postal acolorida del camió Nazar B de vuit tones:

Exposició dels vehicles Nazar en la fira de Barcelona que tingué lloc l'any 1963. El concessionari oficial a Catalunya era Motorsol SA. Hi havia dos camions de la gamma B:

La segona novetat consistí en el llançament per l'empresa catalana, amb seu social a Barcelona, Motores Sura SA, del camió Hispania Hispania HS11. Aquest camió muntava un motor Henschel fabricat sota llicència del cèlebre constructor alemany en la fàbrica que Motores Sura SA tenia a l'Hospitalet del Llobregat.

Motores Sura SA encarregava a diferents tallers la producció de les peces dels seus vehicles. Els xassissos, produïts en un taller, i els motors, produïts en la fàbrica que l'empresa tenia a l'Hospitalet del Llobregat, eren acoblats pel senyor Ramon Pujol Figueras en llur taller d'Òdena. La cabina era produïda per un carrosser de la comarca del Baix Llobregat.

Presentació del camió Henschel Hispania HS11 a Montjuïc la primavera de l'any 1963:

Filera de camions Henschel Hispania a Barcelona:

Exposició, en l'estand de Motores Sura SA, del camió Henschel Hispania equipat amb un motor de cent trenta-dos cavalls de potència en versió xassís cabina i versió xassís:

El preu d'aquest motor Henschel era de dues-centes deu mil pessetes, un capital aquells anys. La cabina presentava una gran semblança amb la seva homònima alemanya. Era moderna i agradable, d'accés satisfactori i amb bona visibilitat. Un vehicle que suscitava gran interès i possibilitats, aparegut en un mercat que tenia unes vendes ingents. 

En el proper article abordarem la novetat que s'havia produït l'any 1962: la fabricació i comercialització dels camions Karpetan que Lerma Autobastidores Industriales SA produí a Saragossa.

El Barreiros 300 equipat amb una cisterna Briab que tingué la fàbrica de farines La Verge del Portal de Els Prats de Rei (Anoia).

L’Antoni Tomàs havia carregat farina a la farinera La Verge del Portal de Els Prats de Rei, localitat a mig camí de Calaf i Igualada, adscrita administrativament a la comarca de l’Anoia, però, en trobar-se en els altiplans de la Segarra, sempre havia pertangut a l’Alta Segarra. El nucli antic té un santuari dedicat a la Mare de Déu del Portal. El sector econòmic principal és l’agrícola. Els grans camps de gra que tenen tanta presència a la Segarra. Aquest fet afavorí la implantació en el nucli urbà d’una farinera, amb el nom comercial La Verge del Portal. Imatges antigues del poble de Els Prats de Rei:

El poble de Els Prats de Rei a vol d'ocell:



La fàbrica de farines La Verge del Portal, ubicada al centre del poble, produeix la farina d’acord amb els mètodes tradicionals, assolint, amb aquest procediment, un producte d’alta qualitat i gust excel·lent. D’acord amb la demanda del mercat, també elaboren farines integrals. Imatge de la Mare de Déu del Portal:



La farinera La Verge del Portal comprà en la dècada de 1980 un camió Barreiros 300 que muntava una cisterna Briab. Fou comprada d’ocasió a Girona. Sembla ser que havia treballat en el transport de calç procedent de les mines d’Argelaguer.

Amb aquest Barreiros 300 la fàbrica de farines La Verge del Portal proveïa alguns dels clients que tenia. En aquesta fotografia, el Barreiros descarregant farina a la fàbrica Big Drum Ibèrica SA, de Reus, fabricant dels cucurutxos de gelats:

Cap a l’any 2000 aquest Barreiros trencà el canvi de marxes. Una reparació costosa i amb poques garanties per un camió vell. Davant d’aquest fet, el camió fou tancat en un nau de Els Prats de Rei. I dipositat en tal nau fou quan en Toni Tomàs tingué notícia del camió. Obtingut el consentiment dels propietaris, hi accedí i el fotografià:

 

El Barreiros 300 estigué tancat en la nau cap a deu anys. L’any 2010 fou recollit per en Sabaté, un desballestador de La Pobla de Claramunt. Allà desaparegué. Gràcies a les fotografies que disposa en Toni Tomàs, recuperem un camió que hi hagué en aquest petit poble agrícola de l’Alta Segarra. 

Joan Oliva Tristany, transportista d'Igualada - Transports TRO SL (Anoia) (i IV).

Transports TRO SL ha continuat la renovació dels camions amb què tragina sacs de farina i  farina a granel. El Pegaso 1083 comprat l’any 1984 fou lliurat al concessionari oficial Iveco de Manresa, Auto Distribució Nord SL, l'any 1996, en comprar un Iveco de tres eixos que li correspongué la matrícula B-9709-PZ i se li muntà una caixa construïda pel carrosser Consa de Lleida. El Pegaso 1083, que havia carretejat sacs de farina pels forners i carregava, de retorn a Igualada, extractes per la indústria adobera de l’Anoia, no féu pas gaires quilòmetres.

El Pegaso 1183 que muntava una cisterna de la casa Briab, no donà pas un gran rendiment. Havent fet uns vint mil quilòmetres, les camises del motor donaren problemes. Fou reparat en el taller Sobrepera de Barcelona. I el motor, amb sis-cents mils quilòmetres fets, fou canviat per un altre d’un Pegaso que havia set de Transports Pericales d’Igualada. També el canvi de marxes patí una pana considerable a Sant Andreu de la Barca. El primer xòfer que el conduí, sis anys, fins que es jubilà, fou el senyor Pol. El substituí en Toni Tomàs. Fou dipositat en el desballestament Sabaté de la Pobla de Claramunt el 29 de maig de 2001. Fou substituït per un Iveco amb matrícula B-0732-PP.

El Pegaso Mider, comprat el mes de gener de 1990, que treballava en el transport de sacs de farina i extractes per les industries de pells d’Igualada, a mitjan 2007 fou dipositat a Autorec SL, un gran desballestament que hi ha a Els Hostalets de Pierola. Abans de ser exportat a tercers països, la cabina, que estava molt ben conservada, fou llevada. Segurament que fou exportat amb una cabina d’un altre Pegaso més esgavellada.

La fidelitat que la família Oliva tingué envers els camions Pegaso l’ha mantinguda envers el constructor italià Iveco. És un vehicle d’un rendiment satisfactori per traginar farina entre Aragó i Catalunya. Trajectes que es poden completar en un dia, fet que permet als conductors de dormir a casa seva, amb la família. És un plantejament raonable, realista, de pur sentit comú. Treballar amb vehicles ajustats a les pròpies necessitats.

L’any 1996 fou comprat a Auto Distribució Nord SL, concessionari oficial, un Iveco de tres eixos, el qual, el carrosser Consa de Lleida, li construí i muntà una caixa. La matrícula assignada fou B-9709-PZ. Fa la mateixa feina que el Pegaso 1083, el transport de sacs de farina i d’extractes per les adoberies. El senyor Oliva recollint el Iveco en el carrosser Consa:

El Iveco i el Pegaso Troner marxant a la celebració de la festa de Sant Cristòfol:

En la carretera:

L’any 2001 fou comprat a un drapaire de Sant Andreu del Palomar, barri de Barcelona, un Iveco de tres eixos. La caixa que muntava fou reemplaçada per una cisterna Brialsa (anteriorment Briab), de transport d’aliments, construïda a Alacant. Només tenia setanta mil quilòmetres. No estava gens rodat per tenir sis anys. Estrenat l’any 1995, la matrícula és B-0732-PP.

El Iveco comprat al parracaire de Sant Andreu del Palomar, amb la caixa que muntava:

El camió, amb el xassís net i pelat després de la retirada de la caixa:

El camió amb la cisterna de transport de farina a granel:

Circulant en la carretera:







La flota fou ampliada amb dos camions comprats de segona mà. El primer, un Renault 340 amb matricula B-6403-TJ, fou comprat l'agost de 2006. Pertanyia a un transportista autònom de Santa Perpètua de Mogoda, el senyor Ruiz. Munta una cisterna quadrada de la casa SAFAC, de Terrassa, que descarrega basculant i impulsant la farina amb un caudal d’aire. És una caixa usada per les farineres. Transportava productes a granel i palets. Atès que no era ràpid ni pràctic en les descarregues, fou retirat el 2010: 

Després d’haver treballat quatre anys, el Renault 340 fou tancat, al costat del Troner, en un garatge d’Igualada. Encara hi és. El segon camió és un Man 464, de tres eixos, amb un remolc de la casa Leciñena. Era d’un senyor de Piera que comercialitzava complements alimentaris per granges de vedells, el transport del qual, al cantó de Girona, era fet per Transports TRO. Llur matrícula és 6829-CJD. El remolc, de la casa Leciñena, fets quatre viatges, es va vendre l'any 2014. El Man tal com fou comprat:

El remolc Leciñena:

Transports TRO SL comprà l’any 2004 al concessionari oficial de Manresa, Auto Distribució Nord SL, una tractora Iveco Stralis amb matrícula 0317-DCN. Aquesta tractora ha remolcat distints semiremolcs. El primer, un semiremolc que traginava sacs de farina i productes alimentaris per les granges. Fotografiat sota el castell de Cardona:

 

En una granja:

Al costat d'un Pegaso Mider que fou d'en Pere Vila, de can Guitarra, transportista de pinso, un dels últims Pegasos matriculats al país:

En una granja:

L'any 2004, en jubilar-se el senyor Casas, transportista autònom de Montgat, que tenia una tractora Scania, Transports TRO SL li comprà un semiremolc Leciñena carrossat amb una cisterna mixta de la casa Safac, construïda a Terrassa, estrenada l'any 1993. La tractora Scania amb la cisterna mixta del senyor Casas:

El Iveco amb la cisterna mixta construïda per Safac que fou del senyor Casas. Estacionat a la Panadella:



Descarregant farina en un forn:



Descarregant:






El Iveco Stralis amb la cisterna Feldbinder comprada l'any 2008:





Al costat del Pegaso d'en Clemente de Lleida: 



Operació de descàrrega:

En Toni Tomàs i en Juan Piedra davant del Iveco Stralis:



L'any 2008, en comprar Transports TRO SL la cisterna Feldbinder, la cisterna Safac fou venuda a un client de Vic. Una tractora Scania de l'empresa Serveis Mixtes SL de Vic amb la cisterna de la casa Safac venuda per Transports TRO SL el 2008:

El Pegaso Troner, comprat el maig de 1993, féu el seu últim viatge el 24 de gener de 2012. Transportà farina a un forner de Sant Adrià de Besòs. S’extingí la presència de Pegaso en aquesta empresa familiar, presència que es remuntava a la dècada de 1950. Més de seixanta anys treballant amb camions Pegaso. El Troner, aturat al cim del port de Montllobar, entre Tremp i El Pont de Montanyana:



I l’any 2016, la tractora Iveco Stralis amb matrícula 0317-DCN fou lliurada a Autodistribució Nord SL en comprar una nova tractora Stralis amb matrícula 1233-JRP. En principi, havia de ser desballestat però sembla ser que encara treballa. Era un vehicle ben tractat i conduït. Cap de les dues tractores munta retarder. La nova tractora Stralis és el vehicle més modern amb què treballa Transports TRO SL.





En Toni Tomàs i en Toni Rica amb els dos vehicles que conduïen:



Transports TRO SL, amb més de setanta anys d’història, està en mans dels fills del senyor Joan Oliva Tristany que va morir a Igualada el 4 d’abril de 2016 amb noranta-un anys. Continuen treballant en el transport de la farina i productes agroalimentaris, activitat iniciada pel senyor Oliva, fundador de l’empresa, en la postguerra.

En Toni Tomàs està molt agraït al seu mestre i amic, que va ensenyar-li l'ofici, el va formar per agafar el relleu, en Joan Pola Fitó, que va treballar a l'empresa més de trenta-cinc anys i va morir el primer divendres del mes de desembre de 2015 als vuitanta-nou anys d'edat.

Aquesta empresa, en el curs dels seus més de setanta anys d’història, les ha vist de tots colors. Les successives crisis econòmiques produïdes els anys 1956, 1973, 1993 i 2008 no han deturat pas la seva activitat. Hi juga a favor el fet de transportar un producte de primera necessitat, la farina. La qualitat del servei que presten és un factor que també cal considerar. Aquesta empresa familiar ha demostrat una capacitat tal de superar crisis econòmiques que és poc probable que la greu crisi econòmica i social que causarà la pandèmia mundial provocada pel virus aparegut a Wuhan sigui un entrebanc en la seva trajectòria empresarial.

Agraïm la informació i fotografies dels camions que tingué el senyor Oliva i l’empresa Transports TRO SL facilitades pel senyor Antoni Tomàs Luque, entusiasta dels camions Pegaso, que ha treballat en l’empresa més de quaranta anys.