La història de l'automoció espanyola de la segona meitat del segle XX presenta buits notoris. Part d'aquests buits, d'una manera fragmentària o sumària, es poden omplir amb la consulta a la premsa de l'època. Les poques revistes d'automoció que aleshores es publicaven també donen alguna informació de certa utilitat.
L'amic Antoni Vendrell, apassionat a l'automoció des de jove, fou subscriptor de la revista Velocidad. Tingué l'encert i tenacitat de guardar tots els exemplars apareguts des del primer dia. Acumula, en un armari de casa seva, un gran volum de revistes, la major part de les quals, desaparegudes. La seva consulta permet extreure algunes impressions que tenen interès de ser compartides en aquest espai.
L'any 1963, pel que fa als productors de camions espanyols, hi hagué novetats remarcables. L'any anterior hi havia hagut una novetat considerable: la presentació del nou camió Karpetan de set tones equipat amb motor Perkins que produïa Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI). Era el precedent del que s'esdevindria l'any següent amb major amplitud.
Les dues novetats de l'any 1963 afectaren principalment dos fabricants petits que volien agafar una posició en el sector comprès entre les sis i vuit tones, una franja de mercat coberta per Barreiros amb el model Saeta i per Sava-BMC, que experimentava aquells anys un gran creixement. Motor Ibèrica SA, fabricant dels vehicles Ebro, s'havia posicionat en el nínxol dels camions petits i lleugers -en dura pugna amb els vehicles Avia que Aeronàutica Industrial SA produïa a Madrid-, i ENASA, fabricant dels vehicles Pegaso, en el segment de major tonatge. Era el segment que també volia assentar-se i ocupar Lerma Autobastidores Industriales SA amb el llançament l'estiu de 1962 del camió Karpetan de set tones.
Les dues novetats de l'any 1963 afectaren principalment dos fabricants petits que volien agafar una posició en el sector comprès entre les sis i vuit tones, una franja de mercat coberta per Barreiros amb el model Saeta i per Sava-BMC, que experimentava aquells anys un gran creixement. Motor Ibèrica SA, fabricant dels vehicles Ebro, s'havia posicionat en el nínxol dels camions petits i lleugers -en dura pugna amb els vehicles Avia que Aeronàutica Industrial SA produïa a Madrid-, i ENASA, fabricant dels vehicles Pegaso, en el segment de major tonatge. Era el segment que també volia assentar-se i ocupar Lerma Autobastidores Industriales SA amb el llançament l'estiu de 1962 del camió Karpetan de set tones.
La primera novetat fou la presentació pel constructor aragonès Factorías Nápoles SA, en el Saló de l'Automòbil de Barcelona, de la nova gamma B: camions i furgonetes que mutaven una nova cabina, moderna i funcional, presidida per línies rectes. Llur llançament pretenia de superar la situació de suspensió de pagaments que hagué de presentar l'empresa a finals de l'any anterior. Era una renovació completa de vehicles per millorar la seva imatge i incrementar les vendes.
Tots els models de la gamma B eren impulsats amb motors dièsel de la casa Perkins Hispània, de Madrid. Aquest fet obeïa en ser Perkins Hispania un dels creditors principals de Factorias Nápoles SA. Si el constructor aragonès se n'anava a l'aigua, Perkins Hispania tindria molta dificultat en recuperar el deute derivat del proveïment de motors. El seu interès en la bona marxa de Nazar era manifesta. El proveïment de motors es mantingué fins que Factorías Nápoles SA cessà la producció a conseqüència de la seva venda a Barreiros.
Factorías Nápoles SA simultaniejà la producció dels camions de la gamma A i B els anys 1963 i 1964. Secció d'acabats de vehicles de la fàbrica de Saragossa, on es visualitza la producció de les dues gammes:
Tots els models de la gamma B eren impulsats amb motors dièsel de la casa Perkins Hispània, de Madrid. Aquest fet obeïa en ser Perkins Hispania un dels creditors principals de Factorias Nápoles SA. Si el constructor aragonès se n'anava a l'aigua, Perkins Hispania tindria molta dificultat en recuperar el deute derivat del proveïment de motors. El seu interès en la bona marxa de Nazar era manifesta. El proveïment de motors es mantingué fins que Factorías Nápoles SA cessà la producció a conseqüència de la seva venda a Barreiros.
Factorías Nápoles SA simultaniejà la producció dels camions de la gamma A i B els anys 1963 i 1964. Secció d'acabats de vehicles de la fàbrica de Saragossa, on es visualitza la producció de les dues gammes:
Camió Nazar B de vuit tones presentat a Saragossa l'abril de 1963:
Publicitat, a càrrec del concessionari oficial del País Valencià, dels camions Nazar l'any 1963 amb els models que produïa, que eren de les dues gammes, A i B (arxiu Pegasoesmicamion):
Publicitat del camió Nazar B de set tones:
Postal acolorida del camió Nazar B de vuit tones:
Exposició dels vehicles Nazar en la fira de Barcelona que tingué lloc l'any 1963. El concessionari oficial a Catalunya era Motorsol SA. Hi havia dos camions de la gamma B:
La segona novetat consistí en el llançament per l'empresa catalana, amb seu social a Barcelona, Motores Sura SA, del camió Hispania Hispania HS11. Aquest camió muntava un motor Henschel fabricat sota llicència del cèlebre constructor alemany en la fàbrica que Motores Sura SA tenia a l'Hospitalet del Llobregat.
Motores Sura SA encarregava a diferents tallers la producció de les peces dels seus vehicles. Els xassissos, produïts en un taller, i els motors, produïts en la fàbrica que l'empresa tenia a l'Hospitalet del Llobregat, eren acoblats pel senyor Ramon Pujol Figueras en llur taller d'Òdena. La cabina era produïda per un carrosser de la comarca del Baix Llobregat.
Motores Sura SA encarregava a diferents tallers la producció de les peces dels seus vehicles. Els xassissos, produïts en un taller, i els motors, produïts en la fàbrica que l'empresa tenia a l'Hospitalet del Llobregat, eren acoblats pel senyor Ramon Pujol Figueras en llur taller d'Òdena. La cabina era produïda per un carrosser de la comarca del Baix Llobregat.
Presentació del camió Henschel Hispania HS11 a Montjuïc la primavera de l'any 1963:
Filera de camions Henschel Hispania a Barcelona:
Exposició, en l'estand de Motores Sura SA, del camió Henschel Hispania equipat amb un motor de cent trenta-dos cavalls de potència en versió xassís cabina i versió xassís:
El preu d'aquest motor Henschel era de dues-centes deu mil pessetes, un capital aquells anys. La cabina presentava una gran semblança amb la seva homònima alemanya. Era moderna i agradable, d'accés satisfactori i amb bona visibilitat. Un vehicle que suscitava gran interès i possibilitats, aparegut en un mercat que tenia unes vendes ingents.
En el proper article abordarem la novetat que s'havia produït l'any 1962: la fabricació i comercialització dels camions Karpetan que Lerma Autobastidores Industriales SA produí a Saragossa.
En el proper article abordarem la novetat que s'havia produït l'any 1962: la fabricació i comercialització dels camions Karpetan que Lerma Autobastidores Industriales SA produí a Saragossa.