Un Henschel Hispania que treballava en una pedrera de guix a El Saió (Anoia).

Pel que fa als camions produïts a Espanya en la dècada de 1960, període en què hi hagué una florida considerable de constructors de poca durada, els quals, gairebé no se’n conserven ni es coneixen fotografies, foren els Henschel Hispania produït de l’any 1963 a 1966. Aquests camions es produïren amb el nom comercial Henschel Hispania (1963 i 1964) i Rubel (1965 i 1966). Dos camions Henschel Hispania 11: 

Dos camions Rubel produïts per Motores Sura SA:

Dos autocars Henschel Hispania, el segon, de l'empresa Anònima Alsina Graells, amb una carrosseria produïda per Lerma Autobastidores Industriales:





Tot el què fa referència a la història de Motores Sura SA, constructor dels motors dièsel Henschel amb llicència i dels camions i autocars Henschel Hispania i Rubel, és un pur misteri. La ignorància és absoluta. No hi ha dades fiables i precises dels motors i models de vehicles produïts. Tampoc hi ha cap catàleg d’un camió o d’un xassís d’autocar Henschel Hispania. Sobre la història d’aquesta empresa qualsevol persona que hi tingui interès es belluga en la pura especulació, en la inseguretat permanent i sistemàtica.

Motores Sura SA sempre tingué vocació d’ocupar un lloc en el nínxol de mercat de camions de vuit a catorze tones i en el dels autocars grans. El seu projecte industrial no fou concebut per guanyar una posició en la categoria dels vehicles especials, com fou l’objectiu dels constructors de camions forestals i tot terreny que proliferaren a partir dels anys 1950 a Galícia, com Mafsa-IPV i Uro, vehicles que derivaven dels minúsculs camions italians OM tot terreny, i també el propòsit dels camions bascs TMU. Els constructors IPV i TMU han desaparegut. Urovesa manté la seva activitat amb l’especialització en els vehicles militars; un gruix important de llur producció és exportada. Publicitat i camions Mafsa-IPV:

























Publicitat i camions Uro:














Portada d'un catàleg d'un camió TMU forestal:



En comparació dels camions Babcock & Wilcox, que tingueren en la segona meitat dels anys 1950 una producció regular i foren escombrats pels Ford Thames, model que fou comercialitzat al cap de poc temps com Ebro B45, ara per ara hi ha menys fotografies dels camions Henschel Hispania i Rubel. Aquest fet sembla una anomalia. Només tenim constància de la fotografia d’aquest Henschel Hispania que fou d’un transportista, un tal Cantó, trobada casualment en una parada de venda de llibres i fotografies que hi havia en una fira de vehicles clàssics de Mollerussa:



Hi ha molta més documentació disponible dels camions Karpetan, Albatros i Layetan que Lerma Autobastidores Industriales (LAI) produïa a Saragossa que no pas dels Henschel Hispania, malgrat que ambdues empreses tenien una forta vinculació industrial amb el proveïment mutu d’elements: Motores Sura SA proveïa a LAI de motors dièsel i LAI produïa les carrosseries dels autocars Henschel Hispania. A diferència de Motores Sura SA, LAI tingué molta major presència en la premsa de l’època a causa d’una continuada i eficaç campanya publicitària. Presentació a Saragossa d'un camió Karpetan:



Presentació a Barcelona d'autocars i camions construïts per LAI, equipats amb motors Henschel Sura:






Per mediació dels senyor Antoni Vendrell, transportista jubilat d’Igualada, hem seguit la pista d’uns camions Henschels que es van vendre a la comarca d’Anoia en els anys 1960. En l’article anterior hem consignat els dos Henschels importats d’Alemanya que el senyor Jaume Pujol amb uns socis tingué en la dècada de 1960.

El senyor Ramon Pujol Figueras fou un mecànic molt apreciat a Igualada i els pobles propers que tenia un taller a Òdena on muntaven els camions i autocars Henschel Hispania i Rubel. La confiança que els transportistes dipositaven en el servei de reparació de vehicles del senyor Pujol afavorí la venda a la conca d’Òdena d’uns pocs camions i autocars Henschel Hispania, dels quals, n’era representant oficial.

La recerca sobre els Henschels Hispania que el senyor Pujol va vendre a la comarca d’Anoia del 1963 al 1966 només ha confirmat la venda d’un camió que fou de dos socis que explotaren una pedrera de guix a El Saió uns pocs anys.

A partir de l’any 1961 la construcció va arrencà amb una gran força. Hi hagué una febre constructora arreu de Catalunya. Barcelona i les ciutats industrials del seu voltant com Badalona, l’Hospitalet del Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans, Gavà; també capitals de comarca com Sabadell, Terrassa, Granollers, Mataró, Vic, Manresa; ciutats industrials com Rubí, Molins de Rei, Martorell, Igualada; i tota la costa catalana, encapçalada per Tarragona, des del nord fins a Salou, es disparà la construcció d’edificis de tota mena i de segones residencies.

La conca d’Òdena és una zona rica en guix de gran qualitat, apreciat pels enguixadors. Hi havia una dotzena d’empreses que produïen guix per la construcció, considerat i reconegut per la seva qualitat. Era un guix d’un color blanc molt intens i net. L’empresa Germans Casanovas d’Igualada, que tenia un forn a Òdena, per donar valor afegit al producte, produïa plaques de guix per sostres. Avui dia aquesta activitat s’ha gairebé extingit a la conca d’Òdena.

Dos amics s’associaren per explotar una pedrera de guix que hi havia a El Saió, a la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, abans d’arribar a Tous. El forn era a Les Casetes d’Òdena. Hi havia una forta demanda de guix i el negoci tenia unes bones perspectives.

A causa de la confiança i amistat amb el senyor Ramon Pujol i la garantia d’un bon servei post venda, fou comprat un camió Henschel Hispania amb un bolquet. Totes les gestions, inclosa la compra i acoblament del bolquet, se n’encarregà el senyor Pujol.

El Henschel Hispania feia molta patxoca. Una cabina ampla i còmoda, amb una bona visibilitat. A l’interior, ben acabat, hi destacava un volant blanc elegant. A Igualada, aleshores, era l'únic Henschel Hispania que hi havia. El prestigi de la marca Henschel fou també un al·licient per comprar-lo.

A la tarda, el Henschel Hispania transportava des de la pedrera, pedra de guix al forn morú que cremava a la nit. Al matí següent, a primera hora, la pedra cuita en el forn morú es trinxava en un molí i el guix molt s’ensacava. El Henschel, carregat amb quatre-cents sacs de guix, que pesaven deu tones, marxava a Barcelona a través del coll del Bruc. Els sacs de guix eren descarregats a l’estació de la Magòria, al barri de la Bordeta de Barcelona.

El Henschel Hispania va durar de Nadal a sant Esteve: va treballar només uns cinc anys. Mai va funcionar bé. Estava més temps al taller que no pas treballant. Treballava en una pedrera transportant deu tones de guix per camins de mal pas, un treball ardu que danyava els elements mecànics. Trencava molts paliers. Un cop, carregat el camió de sacs de guix, va sortir un pistó per la culata. Farts de panes, el camió fou donat de baixa i desballestat. Fou substituït per un Ebro de 4 tones.

Sembla ser que Transports Pericales, que transportava fruita i verdura, també tingué un Henschel Hispania, extrem que no hem pogut confirmar. Ara per ara, no sabem que a l’Anoia es matriculessin més camions d’aquesta marca ben desconeguda. Tampoc tenim cap notícia de més Henschels Hispania arreu del país.

Transports Jaume Pujol Figueras d'Igualada (Anoia).

En Jaume Pujol Figueras va néixer a Igualada l’any 1922. Era un home fort i valent. La família Pujol, que venia de pagès, tenia una vaqueria al carrer de la Soledat d’Igualada. El senyor Pujol no tenia ni tan sols permís de conduir motocicletes, circumstància però que no fou cap impediment per associar-se amb el senyor Josep Talavera Caralt, en Ros de motiu, per treballar en el transport. L'antic hotel i restaurant Amèrica d'Igualada, arran de l'antiga carretera nacional II: 

El senyor Pujol, l’activitat principal del qual era la venda de llet munyida de les seves vaques, comprà, amb el senyor Talavera, cap a l’any 1950, un petit camió per fer transports generals de proximitat. Era un Panhard francès. Aquest Panhard, la porta del qual s’obria a contramarxa, i tenia panes sovint, fou reconstruït sencer l’any 1960. En Ramon Pujol Figueras, amb el qual no hi tenia cap parentiu malgrat la coincidència dels cognoms, un mecànic excel·lent, meticulós i fi, li muntà un motor dièsel Henschel fabricat a l’Hospitalet de Llobregat per Motores Sura SA amb llicència alemanya. Aquest nou motor dièsel donà un bon rendiment. També se li muntà una nova caixa de fusta que construí un carrosser del poble d’Ardèvol, a la comarca del Solsonès, Carrosseries Palou. Feia transports generals, principalment, per les empreses tèxtils d’Igualada i dels pobles del voltant. Al cap d’uns anys fou desballestat.

El segon camió que compraren els senyor Pujol i Talavera fou, d’ocasió, un GMC equipat amb un motor dièsel Barreiros. Després de treballar-hi uns quants anys, fou desballestat. Eren camions molt fatigats mecànicament.

El tercer camió fou un Studebaker, al qual, el Garatge Central d’Igualada li acoblà un motor dièsel Perkins. El fet és que es treballava molt però s’arreplegaven pocs diners. Els guanys eren minsos. Una part dels beneficis de l’activitat del transport eren per fer front a les factures de les reparacions mecàniques dels camions. Un dels inconvenients de treballar amb camions vells.

A finals dels anys 1950, principis del 1960, els dos socis, els senyors Pujol i Talavera, van fer companyia amb dos germans, l’Aniceto i en Francisco Enrich Aribau. El primer camió que comprà la nova societat fou un Pegaso 140 dièsel d’ocasió que era d’un transportista d’Igualada que feia la ruta de Barcelona a Madrid, en Blas Asensio. Li van haver de canviar la caixa, comprada d’ocasió, atès que la que muntava era poc pràctica pel transport que feien. Aquest Pegaso, al cap d’uns anys, també fou desballestat. Els dos germans aviat van abandonar la societat.

L’any 1962 va irrompre en el mercat el Pegaso Comet. Fou una gran novetat estètica i mecànica. Era, a més a més, un camió que a penes tenia panes. Les coses, en el món del transport, començaven a canviar. El senyor Pujol i els seus socis s’adonaren ben aviat que amb els camions vells amb què treballaven no anaven enlloc. Gastaven molt diners en la reparació de les panes que els camions sovint tenien. Inconvenients de treballar amb camions vells.

El garatge on tancaven els camions era en el carrer Soledat 71 d’Igualada. Era l’antiga vaqueria de la família Pujol, reformada. L’antiga porta principal d'entrada, apte per un carro, i la porta d'accés a la botiga de venda de la llet van desaparèixer per donar pas a un gran porta que permetia l’accés i la sortida dels camions.

Aleshores el senyor Pujol prengué una decisió de risc a causa del cost econòmic que comportava. Per recomanació d’en Ramon Pujol, que era un bon amic seu i hi tenia una gran confiança, i n’era el representant a Igualada, comprà un camió Henschel de catorze tones importat d’Alemanya. Tenia el tracte fet amb el Garatge Martí de Vilafranca del Penedès, que era concessionari oficial, de comprar un Pegaso 165. El comercial de Pegaso no se’n sabia pas avenir que comprés un Henschel.

Un camió Henschel importat d'Alemanya, al costat d'un Albatros, exposats en l'estand que Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI), constructor del segon, tenia en la fira de mostres de Barcelona:



El Henschel muntava un motor de dos-cents cavalls de potència. Corria que se les pelava. No hi havia pas cap camió de fabricació espanyola que li pogués plantar cara. Era un gran camió. Fou carrossat a Auto Remolque Ponts, propietat del carrosser Sorribes. Com tots els camions Henschel, també els Henschel Hispania que en Ramon Pujol muntava en el seu taller d’Òdena, tenien un distingit volant blanc.
 

 

Al cap d’uns anys se li acoblà un tercer eix acerbi posterior perquè tenia un motor amb prou potència per portar més càrrega. També fou pintat de color vermell amb la publicitat de l’aigua mineral Vichy Catalan de Caldes de Malavella, per la qual hi treballaven, compaginant-ho amb altres transports, per compte d’un magatzem de begudes d’Igualada. Vichy Catalan pagava la feina de pintar els camions per la propaganda que li proporcionava en circular els vehicles per les carreteres.

En Josep Talavera va vendre la seva participació en la societat als senyors Julio Navarro i Antonio Estruch. Aquest darrer conduí un temps el Henschel de catorze tones. Portaven cereal del moll de Barcelona a Igualada.

Aquest Henschel trencà el cigonyal del motor. En Ramon Pujol Figueras desmuntà el motor i va soldar el cigonyal. El motor va funcionar mig any fins que tornà a petar definitivament. No hi havia res a fer. El motor havia fet més d’un milió de quilòmetres, fet, en aquells anys, extraordinari, inusual. Li fou muntat un motor i un canvi de marxes de bola Pegaso. Era un bon motor però no tirava pas tant com el motor alemany original. Tampoc el diferencial estava compassat amb el motor i el canvi de marxes. No passava més de setanta quilòmetres per hora però tenia prou força per superar qualsevol costa, pendent.

Aquest camió, que donà un gran rendiment, un cop venut el motor Pegaso a la Hispano Igualadina, la família Pujol el tingué tancat una colla d’anys en un garatge. Un bon dia, un ferroveller se l’endugué i desaparegué.

El sisè camió que compraren, per mediació d’en Ramon Pujol, fou un altre Henschel, de deu tones, també importat d’Alemanya, amb menor capacitat de càrrega. El carrosser Sorribes de Ponts li construí i muntà una caixa de fusta per transports generals. Amb aquest Henschel portaven de l’escorxador Fribin de Binèfar, pells i cuirs per les adoberies d’Igualada. També portaven pells dels escorxadors de Madrid. 

 

Aquest Henschel, al cap d’uns anys, el comprà en Ramon Pujol Figueras, que tenia una empresa de camions amb grues per remolcar camions avariats i accidentats, Grues Igualada. Li muntà una grua al Henschel.

En Josep Pujol, el fill d’en Jaume, recorda dos camions Henschel Hispania produïts per Motores Sura SA amb llicència alemanya. El primer, fou de Transports Pericales d’Igualada. I el segon, carrossat amb un bolquet, fou d’una guixera propera a Tous. Aquests dos camions van desaparèixer aviat. Els tingueren pocs anys llurs amos. I per la confiança que suscitava el senyor Ramon Pujol, el servei mecànic del qual era molt valorat, va muntar diversos motors Henschel Sura a camions de la comarca de l’Anoia, un dels quals, el Nazar B que tingué el senyor Puig. Biguetes Ravell SL de Vilanova del Camí i Transports Costa de Lleida van tenir dos camions Henschel de deu tones importats d’Alemanya. Biguetes Ravell SL, el Henschel, el tingué pocs anys. Camió Henschel Hispania exposat a la Fira de mostres de Barcelona:



Els Henschels que tingué el senyor Pujol foren uns camions magnífics. El primer Henschel, de catorze tones, basculant el bolquet, bolcà dos cops. Els materials amb què era construït el xassís eren d’una tal qualitat que s’adreçava amb una grua. En canvi, els Barreiros i Dodge que van tenir uns anys més tard, si el xassís es torcia o doblegava a causa d’una bolcada, per adreçar-lo calia desmuntar la caixa i portar-lo a Castelló, on hi havia un especialista en aquesta matèria, la reparació del qual era una proesa.

Després compraren successivament camions Barreiros i Dodge. El primer, fou un Barreiros 2626 comprat a Motor Tàrrega, coneguts del senyor Jaume Pujol. Proporcionà un bon rendiment. Fou un camió molt satisfactori. El següent camió fou un altre Barreiros 2626 amb un bolquet que construí Auto Remolque Ponts SL. El tercer fou un Dodge de tres eixos de fàbrica, el qual, a Pamplona, abans de ser carrossat, li fou acoblat un quart eix de la casa Axemad. L’ultim Dodge, carrossat per Auto Remolque Ponts SL, tenia quatre eixos de fàbrica.

Va arribar un moment que els senyor Julio Navarro i Antoni Estruch volien establir-se pel seu compte. Aleshores, de comú acord amb el senyor Pujol, van dissoldre la societat i repartir els camions. El primer Barreiros 2626 fou venut. El senyor Estruch s’adjudicà el segon Barreiros 2626 que equipava un bolquet. El senyor Navarro es quedà el Dodge de quatre eixos de fàbrica. I el senyor Pujol li correspongué el Dodge de tres eixos amb un quart eix Axemad i el segon Henschel, que al cap de poc temps va vendre al senyor Ramon Pujol, per l’ús de camió grua. Per substituir el Henschel comprà d’ocasió, a Girona, un Barreiros de quatre eixos. El segon Barreiros 2626:
 

El Dodge 300 amb quatre eixos de fàbrica:
 

En Josep Pujol Gubern, fill d’en Jaume, havia estudiat electricitat aplicada als vehicles. Va provar un any el treball de conduir camions, l’ofici de transportista. Estigué un any conduint camions. Era casat de poc. Amb els Barreiros del pare treballava per Gràfiques Jorba. Feien la ruta de A Corunya. Tornaven amb terra per fer adob. Marxava els diumenges a la tarda. També transportaven cava, que pesava molt, a A Corunya ja que tenien el retorn garantit amb la càrrega d’adob.

Al cap d’un any va decidir de muntat un taller d’electricitat per l’automòbil, Autoelèctric Pujol SL. La va encertar plenament. El taller, que ara porta el seu fill Josep, té un gran prestigi i reconeixement a Igualada per la qualitat del servei. Tenen sempre una gran càrrega de feina.

L’any 1985, als seixanta-tres anys, el senyor Jaume Pujol es va jubilar. Va vendre’s els dos camions que tenia. Agraïm al senyor Josep Pujol l’exposició de la història de l’empresa de transports del seu pare que hem recollit en aquest article, una empresa singular per haver tingut dos camions Henschel alemanys, un fet insòlit aleshores que deriva de la confiança que en Ramon Pujol, mecànic molt apreciat, tenia entre els transportistes de la comarca de l’Anoia.

Un bon llibre del senyor Alberto F. Puerta: Viejas máquinas en viejas manos.

Hem rebut, en el lloc de feina, on fou sol·licitat, per comoditat, avui, vint-i-tres d’abril, dia de Sant Jordi -detall admirable, extraordinari, impagable-, el llibre que el senyor Alberto F. Puerta ha publicat amb el títol Viejas Máquinas en viejas manos. El títol, ben pensat, remet a l’antiguitat dels vehicles provats i alhora al llegat professional que deixa el senyor Puerta en el moment del canvi de rasant vital produït per la finalització de la seva vida professional dedicada al sector del transport - com a empresari i en qualitat de provador de vehicles- i l’entrada en la jubilació, amb les noves activitats que aquesta etapa comporta. Portada i contraportada del referit llibre:





Full explicatiu inserit en el llibre:



El llibre ha estat publicat per encàrrec. Només s’han editat els exemplars sol·licitats prèviament pels interessats. Una edició privada feta per encàrrec, limitada i numerada, signada per l’autor. Només quatre-cents cinquanta exemplars han passat per la impremta. Quatre-cents cinquanta afortunats. S’ha d’agrair la feina d’escarràs portada a cap admirablement, amb gran diligència, i complint el terminis convinguts a pesar de totes les afectacions causades per les mesures adoptades en la lluita contra l’expansió del coronavirus, per en Luís Alberto Garrido Sanz. Ha tramitat tots els encàrrecs i n’ha seguit el lliurament als receptors. En Luis Alberto Garrido amb uns seus parents que han treballat en el transport de gra produït a la província de Valladolid amb camions Barreiros, Renault i algun Pegaso:




Relació de tots els propietaris i curadors dels vehicles provats:



És un llibre magnífic. Es percep la il·lusió que el seu autor hi ha posat. Tapa dura, un paper de qualitat, un tipus i mida de lletra que en facilita la lectura. La prosa, elaborada, treballada, és eficaç. Incorpora tres pròlegs: recomanable la lectura dels de Víctor Otero, el gran maquetista, i el del propi Alberto F. Puerta. La sistemàtica del llibre, ben trobada i resolta: cadascun dels articles conté tres apartats relatius a la impressió i valoració que el vehicle li ha produït a l’autor precedit d'un resum de la història de l’empresa, una nota breu del vehicle i una fitxa tècnica. S’ha d’agrair al senyor Puerta la iniciativa en haver publicat aquest llibre. Una regal per als afeccionats i col·leccionistes de camions que reflecteix llur generositat. Dos dels vehicles que més ens han agradat, un Barreiros Super Azor d'en Sergio Múñiz i el Sava Berliet d´'en Claudi i de l'Eduard Herguido:







L’apartat relatiu a la valoració que el senyor Puerta fa de cadascun dels vehicles provats és, en la nostra opinió, la que presenta un major interès. És percep, d'una hora lluny, el seu ull, el bon criteri, la mà trencada i pràctica esmerçada en l’exercici de provar vehicles en el curs de més de trenta anys. Aquesta és l’activitat principal que ha desenvolupat professionalment des de l'any 1988. En té molta traça i experiència acumulada. La seva opinió, molt qualificada, fonamentada, argumentada i motivada, aborda tots els extrems del vehicle. Tot ho valora. Fureteja el vehicle totalment. No se li escapa pas cap detall. A més a més, frueix provant els vehicles. Aquesta titil·lació sap traslladar-la al llibre.

Els vehicles provats són vint. Divuit camions i dos autocars. Aquest punt és potser, en la nostra opinió, millorable. Aquesta impressió és a causa de la qualitat de les proves i l'interès que susciten. La passió que l'autor hi posa, i sap transmetre als lectors, estimula l'avidesa de tenir notícia de proves i més proves de vehicles. El llibre resta curt. Gran novetat la prova d’un camió Nazar B, restaurat brillantment, que pertany a Cochera Singular. Primera notícia que tenim d'un fet d'aquesta naturalesa:






Hi ha la sensació que el llibre era susceptible de ser enriquit amb més models emblemàtics dels que han estat incorporats. Pel que fa a Pegaso, el Comet, el 1065, el 1121 i 1127, qualsevol model de la gamma bocanegra i Tecno; quant a Barreiros, es podria haver provat qualssevol dels models Saeta i de la gamma del 4220, un gran camió que tingué una extraordinària bona acollida. El cas de Motor Ibèrica SA, fabricant dels camions Ebro, és potser on hi ha una omissió més visible: un model tan popular com l’Ebro B-45 no hi és, tampoc cap dels models de les gammes D, E, L, M i P. Els vehicles Avia, se’n podria haver incorporat un altre model. Només hi ha dos models del fabricant Sava, malgrat l’enorme quantitat de models que produí, un BMC i un Berliet: algun model de la gamma SH, o del Sava 217, 415, 515, produïts sota el control d'ENASA? Alguns dels camions les proves dels quals podrien haver estat incorporades al llibre. Quatre camions Pegaso: Comet, 1065, 1217 i 1234: 









Portada del catàleg gamma SH produïda per Sava i publicitat del model 515:



 

Camió Avia de la primera sèrie:



Barreiros 4220, un gran camió amb poc reconeixement a causa de l'ombra allargada que el Pegaso 1065 li ha projectat: 



Ebros D700 i P200:





Aquesta omissió justifica, creiem, la publicació d’un segon volum, ara que el seu autor podrà gaudir del temps de la jubilació, que incorpori camions populars que han circulat per les carreteres peninsulars. La traça i amenitat del senyor Puerta exposant les impressions que un vehicle provat li ha causat és un luxe per algú que té interès en aquesta matèria. Ho esperem amb candeletes.