La dècada dels anys cinquanta a Catalunya era trista, grisa i pobra, com correspon a un país ensorrat per la dissort de la guerra civil de 1936-1939, i que encara no havia experimentat la revifalla de començaments de la dècada de 1960 gràcies al canvi d'orientació econòmica i l'abandonament de la política d'aïllament i ferotge intervencionisme i planificació de l'Estat.
El parc mòbil de l'època hi predominava camions procedents de la guerra civil, refets completament, de les subhastes de l'exèrcit i alguns Pegaso i Ebro de fabricació nacional, la qualitat dels quals era força justa ja que totes les peces era de procedència nacional, i ni la tècnica productiva ni la matèria prima era la més adient.
Un problema afegit a l'Estat espanyol era el de les quotes d'importació de vehicles estrangers, atès que la preocupació bàsica i única de l'Estat espanyol era garantir la continuïtat de les empreses espanyoles fabricants de camions, malgrat que el preu de venda, la qualitat del vehicle i el cost de manteniment esdevingués un autèntic neguit per al seu propietari. Endemés, aquests camions estrangers eren gravats amb uns alts aranzels d'importació que en desincentivava la seva adquisició pels transportistes petits i empreses familiars. Finalment, cal tenir en compte l'absència de divises de l'Estat espanyol per a adquirir matèries primes com petroli i productes estrangers, entre els quals, els camions.
Tanmateix, al llarg dels anys cinquanta es van important alguns vehicles estrangers, bàsicament europeus, i fins i tot alguns camions de la marca nipona HINO. Entre els camions més valorats pels transportistes als anys 1950 hi havia els Leyland, la gran marca europea de camions que va desaparèixer a començaments dels anys 1980, després d'una llarga decadència.
El parc mòbil de l'època hi predominava camions procedents de la guerra civil, refets completament, de les subhastes de l'exèrcit i alguns Pegaso i Ebro de fabricació nacional, la qualitat dels quals era força justa ja que totes les peces era de procedència nacional, i ni la tècnica productiva ni la matèria prima era la més adient.
Un problema afegit a l'Estat espanyol era el de les quotes d'importació de vehicles estrangers, atès que la preocupació bàsica i única de l'Estat espanyol era garantir la continuïtat de les empreses espanyoles fabricants de camions, malgrat que el preu de venda, la qualitat del vehicle i el cost de manteniment esdevingués un autèntic neguit per al seu propietari. Endemés, aquests camions estrangers eren gravats amb uns alts aranzels d'importació que en desincentivava la seva adquisició pels transportistes petits i empreses familiars. Finalment, cal tenir en compte l'absència de divises de l'Estat espanyol per a adquirir matèries primes com petroli i productes estrangers, entre els quals, els camions.
Tanmateix, al llarg dels anys cinquanta es van important alguns vehicles estrangers, bàsicament europeus, i fins i tot alguns camions de la marca nipona HINO. Entre els camions més valorats pels transportistes als anys 1950 hi havia els Leyland, la gran marca europea de camions que va desaparèixer a començaments dels anys 1980, després d'una llarga decadència.
Els Leylands que foren importats durant els anys 1950, van ser adquirits principalment per productors de taronges del País Valencià, els quals eren usats per a exportar aquest preuat cítric als mercats europeus. Per la informació recollida, sembla que aquests Leylands eren importats a canvi de taronges, motiu pel qual foren majorment adquirits per valencians. Aquesta explicació que pot sobtar avui dia, es força factible si es té en compte la manca de divises de l'Estat espanyol per a adquirir productes bàsics de l'exterior, fet que obligava a solucions imaginatives.
El Leyland que il·lustra aquesta crònica, pertany a la família Capdevila, de Ripoll, els quals tingueren als anys 1950 un altre Leyland Comet amb el qual transportaven diàriament fruita i verdura fresca des de Barcelona fins a Ripoll, per a distribuïr-la entre els comerciants minoristes d'aquesta vila. Aquest Leyland té dos dels trets que hem esmentat: és matriculat a Madrid, matriculació forçosa dels vehicles importats, i pertanyia a un transportista de Castelló.
El Leyland Comet estava equipat amb un motor de 90 cv, potència que era una mica justa per a les necessitats dels transportistes del país, els quals sobrecarregaven els vehicles i havien de circular sovint per carreteres muntanyoses amb pendents acusades.
El Pegaso Comet també seria equipat inicialment amb aquest motor, si bé la seva potència s'augmentaria fins a arribar als 125 cavalls. Cal emfatitzar que a la dècada de 1950 Leyland era sinònim de qualitat, elegància i prestigi entre els transportistes.
Aquest Leyland manté llur bellesa i encertat disseny després de més de cinquanta anys d'haver-se comercialitzat. Resulta curiós que encara conservi una mica de morro quan les cabines europees més modernes eren planes per davant. En aquest sentit, els anglesos sempre van tenir uns dissenys clàssics i particulars front a les concepcions estètiques més modernes de la resta de camions continentals.
L'interior d'aquest vehicle també és remarcable. Els acabats són d'una gran bellesa i qualitat, en consonància amb el gust anglès pel refinament, el detallisme, la comoditat i el luxe.
Fotografia del tablier d'aquest Leyland Comet que constitueix tot un exemple de bon gust i sofisticació per a l'època. Cal recalcar que era costum a l'època que alguns vehicles tinguessin el tablier al mig per facilitar la instal·lació del volant segons el mercat al qual anaven destinats. Els Land Rover també el tenien al mig, i fins i tot els primers Pegaso Comet heretaren aquest tret de procedència anglesa.
El Leyland Comet estava equipat amb un motor de 90 cv, potència que era una mica justa per a les necessitats dels transportistes del país, els quals sobrecarregaven els vehicles i havien de circular sovint per carreteres muntanyoses amb pendents acusades.
El Pegaso Comet també seria equipat inicialment amb aquest motor, si bé la seva potència s'augmentaria fins a arribar als 125 cavalls. Cal emfatitzar que a la dècada de 1950 Leyland era sinònim de qualitat, elegància i prestigi entre els transportistes.
Aquest Leyland manté llur bellesa i encertat disseny després de més de cinquanta anys d'haver-se comercialitzat. Resulta curiós que encara conservi una mica de morro quan les cabines europees més modernes eren planes per davant. En aquest sentit, els anglesos sempre van tenir uns dissenys clàssics i particulars front a les concepcions estètiques més modernes de la resta de camions continentals.
L'interior d'aquest vehicle també és remarcable. Els acabats són d'una gran bellesa i qualitat, en consonància amb el gust anglès pel refinament, el detallisme, la comoditat i el luxe.
Fotografia del tablier d'aquest Leyland Comet que constitueix tot un exemple de bon gust i sofisticació per a l'època. Cal recalcar que era costum a l'època que alguns vehicles tinguessin el tablier al mig per facilitar la instal·lació del volant segons el mercat al qual anaven destinats. Els Land Rover també el tenien al mig, i fins i tot els primers Pegaso Comet heretaren aquest tret de procedència anglesa.
El creixent interès pels camions clàssics està permeten de trobar Leyland Comet conservats per llurs propietaris, conscient que tenien un gran camió. Esperem que aquest Leyland sigui acuradament restaurat atès que el seu bon estat de conservació ho justifica amb escreix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada