La benzinera de "quatre carreteres" a Tona (Plana de Vic)

A Catalunya hi ha algunes benzineres que eren de parada obligatòria quan es viatjava als anys seixanta i setanta. Qui no recorda aturar-se a La Panadella quan anava cap a les Terres de Ponent, fer un riuet, prendre un refresc i comprar uns carquinyolis. Per als camioners, era obligat deturar-se a La Panadella, just en els límits entre les províncies de Barcelona, Tarragona i Lleida, un cop superat el coll del mateix nom, per a refredar els motors després del dur esforç, omplir els dipòsits de carburant, descansar una mica i, si venia de gust, sopar i dormir.

Una altre de les benzineres mítiques era l'estació de servei de "Quatre carreteres", al municipi de Tona, just a les portes de la Plana de Vic venint de Barcelona. Aquesta benzinera tenia el seu hostal per a dormir, i uns tallers de camions per a engreixar els vehicles, repassar-los i atendre petites panes.

Crec que aquestes estacions de servei que esdevenien un petit poble per atendre les necessitats dels transportistes i dels viatgers per carretera, són el precedent immediat dels moderns "Truck center", sent llur origen els antics hostals de posta destinats als servei de cavalleries i ubicats convenienment en indrets específics per a renovar els cavalls del correu o el tir de les diligències.

En el cas de la benzinera de "Quatre Carreteres", llur emplaçament era molt ben escollit; probablement el seu origen era un antic hostal de posta degudament reconvertit, on antigament es canviaven els cavalls que arribaven esbufegant després d'haver superat la llarga i feixuga pujada de Sant Antoni, que enllaçava Centelles amb Els Hostalets de Balenyà; en tot cas, aquesta pujada de Sant Antoni era per als cavalls que venien des de Barcelona o des del Vallès, el tram final d'una ascensió que s'iniciava a La Garriga i ascendia des de les planures vallesanes fins a la Plana de Vic seguint la vall del riu Congost, i travessant els pobles de Figaró, Tagamanent i Aiguafreda.

Com ja s'ha expressat abastament en aquest bloc, les necessitats dels transportistes fins a la dècada dels vuitanta, era similar al que havien de menester els conductors de diligències: les precàries carreteres, la poca potència i qualitat dels camions juntament amb la consuetud de sobrecarregar-los, obligava a aturar-se per a refredar els vehicles, comprovar els nivells i evitar escalfades que podessin afectar fins i tot la junta de la culata.

Fotografia datada a finals dels anys cinquanta/començaments del seixanta de l'estació de servei de "Quatre Carreteres" amb l'estació de servei a primer terme i l'hostal darrera. Fixeu-vos en el plànol de carreteres pintat per a indicar i orientar als conductors. També es remarcable la publicitat de "Barreiros Diesel". A la dreta s'hi veuen els plataners a la cuneta de la carretera de Barcelona a Vic, els quals foren talats per a a eixamplar la carretera i reduir l'impacte dels xocs frontals contra aquests arbres:

Una altra foto d'aquesta benzinera amb un Citroen en primer pla:

Malauradament, aquesta benzinera fou malmesa per un camió bolquet el 17 d'agost de 1997, procedint-se a llur enderroc i sent substituïda per una moderna, funcional i impersonal estació BP.

Avui dia els viatges per carretera han canviat molt: els autos són veloços i potents, gairebé no pateixen panes, romandre-hi força estona assegut no esgota com abans, i els traçats moderns de les carreteres que evita els nuclis urbans mitjançant les variants, permeten escurçar molt el temps dels trajectes.

Que lluny que resta el record d'un parent de la família, l'Antonio Riera, que els divendres a la tarda d'estiu es desplaçava des de Barcelona fins a Viladrau, on hi tenia la família gaudint dels llargs i tranquils estius dels anys cinquanta i seixanta, a bord d'un modern Seat 1400 A. Aquest trajecte en aquells anys esdevenia una aventura propera a les 4 hores: sortir de Barcelona i travessar els nuclis urbans de tots els pobles del Vallès -Montcada i Reixac, la Llagosta, Mollet del Vallès, Granollers, les Franqueses del Vallès i La Garriga-, enfilar la vall del riu Congost i aturar-se obligatoriament a l'estació de servei de "Quatre carreteres", per a omplir el tanc de benzina en les poques benzineres que hi havia aleshores, prendre's una beguda per a refrescar-se i seguir el trajecte fins a Viladrau per a gaudir del cap de setmana acompanyat dels seus.

Ja podeu imaginar-vos que suposava que una carretera nacional travesses els nuclis urbans de pobles i ciutats curulles de gent firant, infants corrent i carros circulant. A la carretera era freqüent trobar-se amb carros carregats de productes agrícoles -els tractors i la mecanització del camp era tot just iniciada- o vells camions que circulaven lentament; l'amplada de les carreteres i els revolts feia ben difícil els avançaments.

Sens dubte, en aquella època allò veritablement important era arribar a destí. La durara del trajecte era una qüestió completament secundària. Tothom sabia dels imprevists del viatge com una punxada a la roda -la qualitat dels pneumàtics no era pas com avui dia- o una de les freqüents panes dels cotxes d'aleshores fabricats amb peces de procedència espanyola i de qualitat minsa.