L'autocar NAZAR de l'empresa ATLAS EXPRESO SA de Barcelona.

Una de les conseqüències del Pla d'estabilització econòmic de l'any 1959 fou una certa liberalització econòmica, amb el començament del turisme a l'Estat espanyol. Aleshores els turistes cercaven sol, platja i un país assequible amb uns costums i forma de vida molt diferent i endarrerit front als països que integraven la Comunitat Econòmica Europea. I Espanya necessitava les divises que aportaven els turistes així com l'ocupació que aquesta activitat econòmica generava.

Els primeres onades de turistes que arribaren a començaments de la dècada de 1960 i que forjarien el turisme de masses a l'Estat espanyol, va atreure l'atenció d'algunes agències de viatges que van ampliar llurs serveis al desplaçament de turistes i excursions a indrets concrets.

Una d'aquestes agències turístiques fou ATLAS EXPRESO SA, amb una oficina al cèntric Passeig de Gràcia de Barcelona. La directora d'aquesta empresa era la senyora Consuelo Ortega, "donya Consuelo", com era coneguda: una dóna amb molta empenta i professional.

ATLAS EXPRESO tenia un autocar Nazar i dos autocars Avia amb matrícules successives: B-319382 i B-319383. Amb aquests dos autocars AVIA es va crear un servei dit "Road Service" consistent en una línia regular des de Platja d'Aro fins a l'aeroport del Prat i viceversa. També disposaven d'aquest joliu Autocar NAZAR, equipat amb motor Perkins Hispania, per a la realització d'aquestes excursions i desplaçaments de turistes:

Aquesta agència de viatges també va col·labor amb l'empresa OLIVETRANS SA de Caldes de Malavella (La Selva), cobrint serveis i excursions. Ha estat una sort que el senyor Joan Brugués conservi no solament un arxiu complert dels autocars de llur empresa, sinó també les fotografies dels autocars d'altres empreses que van treballar per OLIVETRANS SA. Aquesta circumstància permet gaudir al cap de gairebé cinquanta anys, d'una fotografia d'un dels autocars Nazar que hi va haver a Catalunya.

L'autocar ALBATROS del senyor Pere Estarriol i Bramon de Figueres (Alt Empordà)

Pouant en l'extraordinari arxiu fotogràfic del senyor Joan Brugués, avui podem il·lustrar aquesta crònica amb un document que pot qualificar-se d'excepcional. És un autocar ALBATROS fabricat per l'empresa LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES SA (LAI) a Saragossa, equipat amb un motor Henschel, i que va pertànyer al senyor Pere Estarriol i Bramon, de Figueres, capital de l'Alt Empordà.

A començaments dels anys 1960 hi havia una gran il·lusió col·lectiva i un reviscolament per a superar els difícils anys de la postguerra. En aquest context van aparèixer diversos fabricants de vehicles malgrat les mancances de peces i material per a llur fabricació.

Un d'aquests fabricants fou LAI, acrònim de LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES SA, fabricant d'autobusos, autocars i camions, el qual va tancar a començaments dels anys 1970. LAI va comercialitzar llurs vehicles sota diferents marques: ALBATROS, KARPETAN, ORETAN i LAYETAN. Gairebé hi havia tantes marques com models comercialitzats.

Aquest ALBATROS amb matrícula GI-38835 correspon a un dels primers models fabricants per LAI i llur disseny encara acusa trets estètics dels anys cinquanta. En destaquen les formes arrodonides, l'abundor de cromats i els colors de la carrosseria; també és remarcable la baca a la part superior i el frontal amb elements del Seat 1500.

L'any 1991 el senyor Pere Estarriol i Bramon va traspassar a SARFA la línia regular entre El Port de Selva i Llançà fins a Figueres (Alt Empordà), conservant la línia entre Ordis i Figueres. El primer titular d'aquesta línia entre El Port de la Selva i Llançà fou en Gaspar Cervià i, posteriorment, en Joan Vera i Armada, qui va traspassar-la a en Pere Estarriol.

Cal emfatitzar que la troballa d'aquesta fotografia és certament d'una gran importància atès que LAI-ALBATROS-KARPETAN va vendre molts pocs camions i autocars per les comarques gironines.

AUTOCARS ALMENARA del municipi de Salt (Gironès)

Gràcies a l'extraordinari arxiu fotogràfic que conserva el senyor Joan Brugués i Prat, mercès a llur dedicació i esforç continuat durant molts anys, avui us oferim una crònica dels autocars que tingué la senyora Maria Siguan i Almenara durant els any seixanta amb el nom comercial d'AUTOCARS ALMENARA.

Aquesta empresa d'autocars tenia el garatge al municipi de Salt, limítrof a la ciutat de Girona, i una oficina a Platja d'Aro. Llur creació tenia per objectiu cobrir la demanda d'autocars que hi havia a començaments dels anys seixanta per l'incipient turisme que arribava a la Costa Brava i pel desvetllament econòmic resultant del Pla d'Estabilització Econòmic de l'any 1959 que va redreçar la malmesa economia espanyola de la postguerra. Llur flota era constituïda per tres autocars i un microbus.

Fotografia del garatge de l'empresa AUTOCARS ALMENARA a Salt: un Pegaso Monotral i un microbus Romeo A:

Una altra fotografia del garatge d'aquesta empresa: un Pegaso Monotral i un autocar Nazar equipat amb motor Perkins Hispania:

Dues fotografies més de l'autocar Nazar d'aquesta empresa:

AUTOCARS ALMENARA també treballava per OLIVETRANS SA quan hi ha havia força demanda de feina que no es podia pas cobrir amb els vehicles propis d'aquesta empresa de Caldes de Malavella (La Selva).

Per als entusiastes als autocars, aquestes fotografies tenen un gran valor no tant sols pels vehicles sinó perquè permet recordar una de les empreses de transport de persones que hi hagué a durant la dècada dels anys seixanta. Des d'ací solament podem tornar a agrair al senyor Brugués llur generositat per difondre i compartir aquestes fotografies amb els interessats en aquesta temàtica.

Les obres de millora de la carretera Nacional 340 dins del nucli urbà de l'Arboç executades l'any 1966.

La Nacional 340 és la carretera d'aquesta categoria més llarga de tot l'Estat espanyol. S'inicia a Cadis i acaba a Barcelona travessant 4 províncies andaluses, la regió de Múrcia, el País Valencià i Tarragona fins a arribar a la ciutat de Barcelona. Malgrat que és la carretera que connecta l'eix mediterrani, en nombrosos trams encara discorre per dins del nucli urbà de viles i pobles, circumstància que provoca col·lapses circulatoris i una alta accidentalitat.

Gràcies a l'amic Jordi Núñez, de la vila de l'Arboç, disposem d'unes fotografies de les obres de millora de la carretera nacional 340 en el tram del nucli urbà d'aquesta vila, datades l'any 1966. Aquestes fotografies foren preses pel senyor Julià Suau, fotògraf professional ja jubilat que va enregistrar amb llur càmera des dels anys quaranta fins avui dia, tant la vida social d'aquest poble -festes, aplecs, balls de sardanes o el mercat setmanal- com altres esdeveniments ja fos la nevada del Nadal de l'any 1962 o inauguracions diverses.

Fotografia de la carretera Nacional 340 just abans de l'inici de les obres de millora executades. A la dreta hi ha el bar Topolino, tancat ja fa molts anys, molt concorregut per la gent de l'Arboç atès el seu excel·lent emplaçament, ideal per a distreure's amb la circulació de vehicles per aquesta carretera:




En aquesta fotografia hi ha un excavadora carregant terra a un Pegaso Z-207 i a un Barreiros Saeta, mentre els vilatans baden:



Aquesta fotografia es veu el tram de la Nacional 340 dins del nucli urbà de l'Arboç, des de l'entrada oest del poble:

Aquesta altra fotografia es veuen les activitats quotidianes dels vilatans enmig de l'execució de les obres:



En aquesta darrera fotografia hi ha diverses màquines i camions treballant en les obres de millora de la Nacional 340 dins del tram urbà de l'Arboç; al fons hi ha una furgoneta DKW.





Excavadora carregant la terra del rebaixament de la calçada de la Nacional 340 al bolquet d'un camió Sava-Austin. Al fons hi ha dos camions Ebro B i C:



Si avui dia es circula per aquest tram de la Nacional 340, solament ha canviat les façanes de les cases; les antigues cases del poble han estat enderrocades donant lloc a edificis moderns amb més plantes edificades. També es va executar dues rotondes a l'entrada est i oest d'aquesta carretera.

Transcorregut gairebé quaranta anys de l'execució d'aquestes obres, una de les carreteres més importants de l'Estat espanyol i que connecta tot l'eix mediterrani, encara té trams que discorre per dins dels pobles talment com ja succeïa a començaments del segle XX.

Indubtablement, les inversions en infraestructures a l'Estat espanyol mai ha atès criteris econòmics -vertebrant les zones amb més dinamisme industrial i creixement- sinó estrictament polítics. Durant aquests anys que Espanya ha estat receptora dels fons de cohesió procedents de la Unió Europa, s'hauria d'haver executat com una prioritat absoluta la transformació de la Nacional 340 en una autovia des de Cadis fins a Barcelona.