Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà, hi hagué històricament tres transportistes importants: TRANSPORTS LA MUNTANYESA, propietat de la família Nicolàs; TRANSPORTS LLORENS, propietat de la família Llorens; i A.T.A.M., acrònim d'Associació de Transport d'Alta Muntanya, propietat del senyor Josep Altisent, qui també fou batlle de Tremp.
A començaments de la dècada de 1970, TRANSPORTS LLORENS i l'ATAM va agrupar-se creant TRANSPORTS ATAM-LLORENS, amb el garatge a la carretera d'Isona. Recordo de vailet els mítics Pegasos 200, 1065 i Comet que constituïa la flota d'aquesta empresa, amb llurs caixes de fusta i les veles grises.
La gent de Tremp encara recorden que entre els anys 1965 al 1970 l'ATAM recollia la paqueteria del poble amb un imponent cavall que tirava d'un carro; aquest cavall fou substituït per un vell camió de morro. L'ATAM-LLORENS va tancar a mitjans dels anys 1980, per la davallada econòmica de Tremp i els pobles de l'entorn. El senyor Llorens Farré, un dels socis de l'empresa, va establir-se aleshores a Lleida creant l'empresa de transports TRANSRÀPID.
Entre les empreses importants de Tremp, hi destaca la FERRETERIA CORONA, amb la botiga principal a l'avinguda Pearson 13. Els orígens d'aquesta ferreteria es remunten a l'any 1886, quan l'Enric Corona i Garriga, fill de Puigmaça, antic poble avui dia abandonat i integrat dins del municipi de Castell de Mur, va instal·lar-se al poble de Sant Serni, un poble agrupat a Gavet de la Conca.
A Sant Serni, l'Enric Corona va aprendre l'ofici de ferrer, el qual era molt valorat aleshores perquè feien totes les eines que els hi calia als pagesos. L'any 1886 va traslladar-se fins a Tremp, capital del Pallars Jussà, creant un taller de ferreteria especialitzat en les eines de tall. Amb molts esforços, treball i dedicació va construir un edifici a l'avinguda Pearson 11, que constituïa alhora llur vivenda i la ferreteria de venda de les eines de tall: falses, volants, destrals, tisores de xollar, ganivets, punyals i tota mena de ferramentes de tall.
Amb els anys, FERRETERIA CORONA esdevingué una escola de ferrers de tall, on els nois de l'Alta Ribagorça en feien l'aprenentatge i l'ofici, per a després muntar llurs pròpies ferreteries als seus respectius pobles de procedència. Les eines de la FERRETERIA CORONA es venien a les fires d'Os de Balaguer, Vilanova de Meià i, fins i tot, la Vall d'Aran, atès el reconegut prestigi que tenien. El transport d'eines i ferramentes de tall a les fires de Vilaller, Tírvia o Vielha es realitzava mitjançant muls de càrrega, trigant uns dos dies per a completar el viatge. En aquells anys era costum que el material venut es cobrés a la fira de l'any següent.
L'Enric Corona i Garriga va succeir-lo en el negoci llur fill Enric Corona i Saurina, qui aprèn l'ofici de ferrer al taller de casa. El fill Corona decideix ampliar l'oferta de productes que venien com claus de ferrar, accessoris per a l'agricultura. Llurs clients principals eren els ferrers de l'Alta Ribagorça que havien après l'ofici a Can Corona.
L'any 1914 tota la comarca del Pallars Jussà experimenta una gran transformació motivada per la construcció dels embassaments al riu Noguera Pallaresa per iniciativa de l'empresa BARCELONA TRACTION, LIGHT AND POWER, COMPANY LIMITED, fundada per l'enginyer nordamericà Fred Stark Pearson (1861-1915), coneguda popularment com "La Canadenca". L'objectiu d'aquesta empresa era la producció i distribució d'energia elèctrica a l'àrea de Barcelona per a llur utilització en l'enllumenat públic, subministrament domèstic, tramvies i ferrocarrils. Amb aquesta finalitat es va iniciar un ambiciós projecte d'aprofitament hidroelèctric al Prepirineu mitjançant la construcció de dos grans embassaments: Camarasa i Sant Antoni.
La construcció dels embasaments de Camarasa i Sant Antoni va provocar que l'any 1914 arribi a Tremp un nombre molt important de treballadors i empreses contractades, els quals necessiten tota mena de material. Durant aquells anys, la FERRETERIA CORONA esdevé un dels principals proveïdors de material per a les empreses contractades per "La Canadenca".
Cap a l'any 1920, i a redós de l'expansió econòmica generada per la construcció dels embassaments de "La Canadenca", la FERRETERIA CORONA decideix vendre parament de la llar. Per a poder encabir tota l'oferta de productes és construeix un magatzem a l'avinguda Pearson 18.
A començaments dels anys 1930, FERRETERIA CORONA subministra material de tota mena tant per a "La Canadenca" com per a la construcció del ferrocarril de Lleida fins a La Pobla de Segur. En aquells anys el negoci continua creixent i s'importen dalles d'Àustria i ganivets francesos; es comença a vendre material de construcció com el fibrociment de la casa ROCALLA.
L'esclat de la Guerra Civil (1936-1939) paralitza completament el negoci. Conclosa la guerra civil, s'inicia la reconstrucció de Tremp i els pobles propers molt malmesos pels bombardejos. S'ha de tenir present que als voltants de Tremp hi hagué durs enfrontaments per l'interès dels sollevats de controlar aquest nus de carreteres i l'embassament de Sant Antoni. Tremp fou ocupada el 7 de març del 1938, un cop ensorrat el front d'Aragó.
A començaments de la dècada de 1970, TRANSPORTS LLORENS i l'ATAM va agrupar-se creant TRANSPORTS ATAM-LLORENS, amb el garatge a la carretera d'Isona. Recordo de vailet els mítics Pegasos 200, 1065 i Comet que constituïa la flota d'aquesta empresa, amb llurs caixes de fusta i les veles grises.
La gent de Tremp encara recorden que entre els anys 1965 al 1970 l'ATAM recollia la paqueteria del poble amb un imponent cavall que tirava d'un carro; aquest cavall fou substituït per un vell camió de morro. L'ATAM-LLORENS va tancar a mitjans dels anys 1980, per la davallada econòmica de Tremp i els pobles de l'entorn. El senyor Llorens Farré, un dels socis de l'empresa, va establir-se aleshores a Lleida creant l'empresa de transports TRANSRÀPID.
Entre les empreses importants de Tremp, hi destaca la FERRETERIA CORONA, amb la botiga principal a l'avinguda Pearson 13. Els orígens d'aquesta ferreteria es remunten a l'any 1886, quan l'Enric Corona i Garriga, fill de Puigmaça, antic poble avui dia abandonat i integrat dins del municipi de Castell de Mur, va instal·lar-se al poble de Sant Serni, un poble agrupat a Gavet de la Conca.
A Sant Serni, l'Enric Corona va aprendre l'ofici de ferrer, el qual era molt valorat aleshores perquè feien totes les eines que els hi calia als pagesos. L'any 1886 va traslladar-se fins a Tremp, capital del Pallars Jussà, creant un taller de ferreteria especialitzat en les eines de tall. Amb molts esforços, treball i dedicació va construir un edifici a l'avinguda Pearson 11, que constituïa alhora llur vivenda i la ferreteria de venda de les eines de tall: falses, volants, destrals, tisores de xollar, ganivets, punyals i tota mena de ferramentes de tall.
Amb els anys, FERRETERIA CORONA esdevingué una escola de ferrers de tall, on els nois de l'Alta Ribagorça en feien l'aprenentatge i l'ofici, per a després muntar llurs pròpies ferreteries als seus respectius pobles de procedència. Les eines de la FERRETERIA CORONA es venien a les fires d'Os de Balaguer, Vilanova de Meià i, fins i tot, la Vall d'Aran, atès el reconegut prestigi que tenien. El transport d'eines i ferramentes de tall a les fires de Vilaller, Tírvia o Vielha es realitzava mitjançant muls de càrrega, trigant uns dos dies per a completar el viatge. En aquells anys era costum que el material venut es cobrés a la fira de l'any següent.
L'Enric Corona i Garriga va succeir-lo en el negoci llur fill Enric Corona i Saurina, qui aprèn l'ofici de ferrer al taller de casa. El fill Corona decideix ampliar l'oferta de productes que venien com claus de ferrar, accessoris per a l'agricultura. Llurs clients principals eren els ferrers de l'Alta Ribagorça que havien après l'ofici a Can Corona.
L'any 1914 tota la comarca del Pallars Jussà experimenta una gran transformació motivada per la construcció dels embassaments al riu Noguera Pallaresa per iniciativa de l'empresa BARCELONA TRACTION, LIGHT AND POWER, COMPANY LIMITED, fundada per l'enginyer nordamericà Fred Stark Pearson (1861-1915), coneguda popularment com "La Canadenca". L'objectiu d'aquesta empresa era la producció i distribució d'energia elèctrica a l'àrea de Barcelona per a llur utilització en l'enllumenat públic, subministrament domèstic, tramvies i ferrocarrils. Amb aquesta finalitat es va iniciar un ambiciós projecte d'aprofitament hidroelèctric al Prepirineu mitjançant la construcció de dos grans embassaments: Camarasa i Sant Antoni.
La construcció dels embasaments de Camarasa i Sant Antoni va provocar que l'any 1914 arribi a Tremp un nombre molt important de treballadors i empreses contractades, els quals necessiten tota mena de material. Durant aquells anys, la FERRETERIA CORONA esdevé un dels principals proveïdors de material per a les empreses contractades per "La Canadenca".
Cap a l'any 1920, i a redós de l'expansió econòmica generada per la construcció dels embassaments de "La Canadenca", la FERRETERIA CORONA decideix vendre parament de la llar. Per a poder encabir tota l'oferta de productes és construeix un magatzem a l'avinguda Pearson 18.
A començaments dels anys 1930, FERRETERIA CORONA subministra material de tota mena tant per a "La Canadenca" com per a la construcció del ferrocarril de Lleida fins a La Pobla de Segur. En aquells anys el negoci continua creixent i s'importen dalles d'Àustria i ganivets francesos; es comença a vendre material de construcció com el fibrociment de la casa ROCALLA.
L'esclat de la Guerra Civil (1936-1939) paralitza completament el negoci. Conclosa la guerra civil, s'inicia la reconstrucció de Tremp i els pobles propers molt malmesos pels bombardejos. S'ha de tenir present que als voltants de Tremp hi hagué durs enfrontaments per l'interès dels sollevats de controlar aquest nus de carreteres i l'embassament de Sant Antoni. Tremp fou ocupada el 7 de març del 1938, un cop ensorrat el front d'Aragó.
L'any 1945 el senyor Corona compra la casa Aytes a l'avinguda Pearson, per engrandir la botiga i satisfer la demanda que hi havia en la difícil postguerra. L'any 1948 l'EMPRESA NACIONAL HIDROELÈCTRICA DEL RIBAGORÇANA (E.N.H.E.R) inicia els treballs de construcción dels embassaments a la capçalera del riu Noguera Ribagorçana, seguint els projectes del gran enginyer català Victoriano Muñoz i Homs. Aquests treballs es feien a pic i pala ocupant més de 5000 treballadors. Les oficines centrals, magatzems, residència dels treballadors i garatges dels vehicles va establir-se a El Pont del Suert.
Durant els anys 1950, la FERRETERIA CORONA proveïa a ENHER material de construcció i ferreteria, i també menjar per a treballadors que construïen els embassament, adquirint els productes als pagesos de la comarca i transportant-los amb camions fins a El Pont de Suert.
Cap a l'any 1950, entra en el negoci el senyor Enric Corona i Pol, representant de la tercera generació al capdavant de la FERRETERIA CORONA. Aquell any, l'empresa ENHER qualifica a la FERRETERIA CORONA com a proveïdor preferent, reconeixent el bon servei i rapidesa en el subministrament de material i menjar a aquesta companyia hidroelèctrica.
L'any 1957, FERRETERIA CORONA inicia la venda d'electrodomèstics de línia blanca. L'any 1959 s'assoleix la distribució del gas butà a les comarques del Pallars Jussà i Sobirà, Alta Ribagorça i la Vall d'Aran. La prestació d'aquest servei permetia un contacte directe amb els clients, facilitant la venda d'altres articles. En aquests anys també hi ha una important augment de la venda d'electrodomèstics de cuina, resultat de l'expansió econòmica experimentada pel pla d'estabilització econòmica de l'any 1959.
A la dècada de 1960 i 1970, FERRETERIA CORONA disposava de dos camions Pegasos 1065 "Europa", un camió Avia i un motocarro Trimak per a la distribució i repartiment del butà. Els Pegasos realitzaven els trajectes més llargs per a proveir-se de bombones; l'Avia repartia el butà per les comarques del Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça; i el Trimak lliurava les bombones de butà pel centre urbà de Tremp.
L'any 1965, la FERRETERIA CORONA SA va comprar aquest camió Pegaso 1065 "Europa" al senyor Tosquella, representant de Pegaso al Pallars Jussà, amb oficina i taller a l'avinguda Pearson de Tremp:
Durant la segona meitat dels anys 1960, aquest Pegaso 1065 anava diàriament fins a Saragossa per a proveir-se de bombones de butà. L'altre Pegaso 1065 transportava el butà fins a La Vall d'Aran, un viatge feixuc i perillós a l'hivern per aquelles carreteres estretes, glaçades i recargolades. No hi ha cap dubte que aquells conductors eren uns xòfers de debò que es coneixien les carreteres i els revolts pam a pam. Cap als anys 1970, FERRETERIA CORONA SA recollia diàriament el butà a Tarragona. En els anys 1980, es va escurçar el viatge diari, atès que es proveïen de bombones de butà a la planta a El Torricó (La Llitera).
El manteniment dels camions Pegaso se n'encarregava el senyor Tosquella. Un cop jubilat en Tosquella, va fer-se'n càrrec en Dionisio Ibáñez, "En Nisio", qui tenia el taller a la carretera de La Pobla de Segur.
En aquesta altra fotografia, presa al magatzem de butà de la FERRETERIA CORONA de la carretera de Pont de Montanyana, hi ha el Pegaso de front i el camió Avia a la seva dreta:
A la dècada de 1960 i 1970, FERRETERIA CORONA disposava de dos camions Pegasos 1065 "Europa", un camió Avia i un motocarro Trimak per a la distribució i repartiment del butà. Els Pegasos realitzaven els trajectes més llargs per a proveir-se de bombones; l'Avia repartia el butà per les comarques del Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça; i el Trimak lliurava les bombones de butà pel centre urbà de Tremp.
L'any 1965, la FERRETERIA CORONA SA va comprar aquest camió Pegaso 1065 "Europa" al senyor Tosquella, representant de Pegaso al Pallars Jussà, amb oficina i taller a l'avinguda Pearson de Tremp:
Durant la segona meitat dels anys 1960, aquest Pegaso 1065 anava diàriament fins a Saragossa per a proveir-se de bombones de butà. L'altre Pegaso 1065 transportava el butà fins a La Vall d'Aran, un viatge feixuc i perillós a l'hivern per aquelles carreteres estretes, glaçades i recargolades. No hi ha cap dubte que aquells conductors eren uns xòfers de debò que es coneixien les carreteres i els revolts pam a pam. Cap als anys 1970, FERRETERIA CORONA SA recollia diàriament el butà a Tarragona. En els anys 1980, es va escurçar el viatge diari, atès que es proveïen de bombones de butà a la planta a El Torricó (La Llitera).
El manteniment dels camions Pegaso se n'encarregava el senyor Tosquella. Un cop jubilat en Tosquella, va fer-se'n càrrec en Dionisio Ibáñez, "En Nisio", qui tenia el taller a la carretera de La Pobla de Segur.
En aquesta altra fotografia, presa al magatzem de butà de la FERRETERIA CORONA de la carretera de Pont de Montanyana, hi ha el Pegaso de front i el camió Avia a la seva dreta:
La construcció durant els anys 1960 del campament militar de Talarn va provocar un impuls econòmic a tota la comarca que va afavorir la majoria de comerços. Tanmateix, Tremp i els pobles del Pallars Jussà van patir especialment la greu crisi econòmica de l'any 1973.
Aquest Pegaso 1065 va donar un resultat excel·lent. Fou desballestat l'any 1993 amb més de 3 milions de quilòmetres. Era un camió molt bo, possiblement el millor vehicle fabricat per la Pegaso, el conduïen bons professionals i se li feia un manteniment acurat.
L'any 1980 la FERRETERIA CORONA acusa la greu crisi econòmica general que pateix el país. És l'any que s'incorpora al negoci l'Enric Corona i Calvet, representant de la quarta generació. Gràcies al subministrament de material per a les dues centrals de bombeig a Sallent-Capdella i Moralets, es va poder redreçar la situació. Per iniciativa de l'Enric Corona i Calvet, ja a l'any 1985 es van introduir els ordinadors amb programes específics per a la comptabilitat, control d'estocs i vendes.
L'any 1986 es constitueixen dues societats especialitzades en línies de negoci: FERRETERIA CORONA SA dedicada a la venda d'articles de ferreteria i materials de construcció; i FERROS I MANUFACTURES CORONA SA, especialitzada en la venda de ferro i taller de ferralla.
L'any 1993 FERRETERIA CORONA va inaugurar un local a l'avinguda Pearson 18 destinat a botiga-exposició de sanitaris, rajoles, electrodomèstics i objectes de regals. Aquesta empresa també disposa d'una sucursal a Vielha per a atendre els nombrosos clients aranesos. Avui dia el repartiment del butà es realitza amb moderns camions Man.
FERRETERIA CORONA és una de les empreses més antigues i reconegudes de les comarques dels dos Pallars, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran, amb un prestigi forjat durant gairebé cent vint-i-cinc anys d'activitat interrompuda amb un servei de gran qualitat, sent garantia llur continuïtat per les noves generacions.
Aquest Pegaso 1065 va donar un resultat excel·lent. Fou desballestat l'any 1993 amb més de 3 milions de quilòmetres. Era un camió molt bo, possiblement el millor vehicle fabricat per la Pegaso, el conduïen bons professionals i se li feia un manteniment acurat.
L'any 1980 la FERRETERIA CORONA acusa la greu crisi econòmica general que pateix el país. És l'any que s'incorpora al negoci l'Enric Corona i Calvet, representant de la quarta generació. Gràcies al subministrament de material per a les dues centrals de bombeig a Sallent-Capdella i Moralets, es va poder redreçar la situació. Per iniciativa de l'Enric Corona i Calvet, ja a l'any 1985 es van introduir els ordinadors amb programes específics per a la comptabilitat, control d'estocs i vendes.
L'any 1986 es constitueixen dues societats especialitzades en línies de negoci: FERRETERIA CORONA SA dedicada a la venda d'articles de ferreteria i materials de construcció; i FERROS I MANUFACTURES CORONA SA, especialitzada en la venda de ferro i taller de ferralla.
L'any 1993 FERRETERIA CORONA va inaugurar un local a l'avinguda Pearson 18 destinat a botiga-exposició de sanitaris, rajoles, electrodomèstics i objectes de regals. Aquesta empresa també disposa d'una sucursal a Vielha per a atendre els nombrosos clients aranesos. Avui dia el repartiment del butà es realitza amb moderns camions Man.
FERRETERIA CORONA és una de les empreses més antigues i reconegudes de les comarques dels dos Pallars, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran, amb un prestigi forjat durant gairebé cent vint-i-cinc anys d'activitat interrompuda amb un servei de gran qualitat, sent garantia llur continuïtat per les noves generacions.
Ja em perdonaràs, però les teves dades no son correctes. Jo vaig treballar a l’ATAM-Llorens fins al maig del 1993 que vaig marxar a la mili. Al febrer del 94 vaig trobar que ja havia tancat.
ResponEliminaJa em perdonaràs, però les teves dades no son correctes. Jo vaig treballar a l’ATAM-Llorens fins al maig del 1993 que vaig marxar a la mili. Al febrer del 94 vaig trobar que ja havia tancat.
ResponEliminaJa em perdonaràs, però les teves dades no son correctes. Jo vaig treballar a l’ATAM-Llorens fins al maig del 1993 que vaig marxar a la mili. Al febrer del 94 vaig trobar que ja havia tancat.
ResponElimina