divendres, 7 d’octubre del 2011

Joguines: record d'infantesa.


L'home sempre ha fruït amb jocs de tota mena. Des de l'antiguitat, les descobertes d'estris als jaciments arqueològics testimonien el gaudi i plaer pel joc. Una de les manifestacions del joc practicat pels infants és de reproduir el món dels adults amb joguines que el representen. D'aquestes joguines, al segle XX, és remarcable els vehicles que circulen per les ciutats i carreteres.

Avui us presentem tres menes de joguines de vehicles, fabricades amb materials diferents, i que reflecteixen tres èpoques clarament diferenciades. Aquestes joguines han estat fabricades majorment a Ibi, municipi de la Foia de Castalla, a la comarca de l'Alcoià, conegut arreu per concentrar una important indústria de joguines.

Durant els anys 1940 i començaments de la dècada del 1950, les joguines eren principalment de fusta, una matèria primera que era a l'abast dels fabricants. La primera joguina és un camió de fusta de bombers, procedent de la col·lecció d'en Lluís Cona i Bertran, de Cubelles (Garraf). Sens dubte, el seu valor en justifica una restauració acurada:

IMG_1273

IMG_1272

Crec que és remarcable la imaginació i capacitat del fabricant d'aquesta joguina. Amb els magres mitjans disponibles, assoleix un camió d'un gran detallisme i atractiu:

IMG_1277

Una altre joguina d'aquests anys, igualment procedent d'en Lluís Cona, és aquest camió de morro construït de fusta, de grans dimensions, i amb un estat de conservació excel·lent. Crida l'atenció la combinació de colors:

IMG_1266

Detall de la porta de la caixa, que s'obre i tanca:

IMG_1271

IMG_1270

A la segona meitat dels anys 1950, i especialment durant la dècada dels anys 1960, s'imposen les joguines de llauna. Són els anys daurats de la indústria d'Ibi amb marques molt estimades com Paya i Rico, per esmentar-ne les principals i més conegudes. Les joguines d'Ibi van omplir d'alegria els infants nascuts en els anys 1960 i 1970, uns anys d'una gran natalitat.

La primera joguina de llauna és aquest autocar que fabricava la casa Rico. També procedeix de la col·lecció d'en Lluís Cona. La seva estètica és pròpia i característica de començaments dels anys 1960, amb les formes arrodonides, grans superfícies exteriors i embellidors recarregats:

IMG_1255

IMG_1257

IMG_1259

Una altre joguina d'aquells anys és aquest Pegaso Z-207 "Barajas" amb un bolquet que bascula. La reproducció d'aquest camió, com era habitual aleshores, és una mica matussera i tosca:

IMG_1250

IMG_1252

IMG_1253

Aquest Seat 600 A, amb els intermitents superiors, també va ser una joguina molt popular aquells anys:

IMG_1261

IMG_1262

IMG_1263

Una joguina prou curiosa. Un Porsche adscrit al servei urgent. Molta imaginació del fabricant i un profund sentit pel negoci:

IMG_1264

IMG_1265

Un autocar de ferro, reproducció d'una joguina antiga:

IMG_1249

A la dècada del 1970, marcats per la transició democràtica, hem seleccionat dos Pegasos, el camió més popular d'aquells anys a les carreteres espanyoles. El primer és un Pegaso del fabricant Mira, una marca molt estimada pel meu bon amic Jordi Núñez, de l'Arboç:

IMG_1254

Aquest altre, és un Pegaso de Rico. Conservo el record del 6 de gener del 1977 quan els Reis Mags van portar-me aquest camió a casa de la meva àvia. No m'ho creia pas. El soroll, els llums, circulant amunt i avall per la casa encatifada. Aquell camió es va perdre. Al cap d'uns anys, me'n van regalar un altre per iniciativa del meu germà Marc:

IMG_1246

IMG_1244

Crec tanmateix que en matèria de joguines i, més concretament, en la reproducció de vehicles a escala, els anglesos hi reïxen. Tal vegada és pel delit que professen per les coses antigues. Aquests camions anglesos, reproduccions de joguines antigues, els he comprat a Hamleys, a Londres:

IMG_1281

IMG_1284

IMG_1285

IMG_1282

I aquests camions els vaig comprar a una parada del mercat de Portobello, també a Londres:

IMG_1287

IMG_1286

IMG_1288

Aquesta petita selecció de les joguines que il·lustra aquesta crònica, de ben segur que ha omplert de felicitat molts infants arreu del món, aquells que hem tingut la immensa sort de poder gaudir-ne. I per això, crec que n'hem d'estar profundament agraïts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada