dimarts, 31 de gener del 2012

Exposició dels camions Hispano Suiza i Pegaso amb cabina avançada organitzada per l'AEHA al centre cívic de la Sagrera de Barcelona (II).

Continuem amb les fotografies de l'exposició sobre les cabines avançades dels camions Hispano Suiza 66G i Pegaso, organitzada per l'Associació d'Estudis Històrics d'Automoció (AEHA), al centre cívic de la Sagrera de Barcelona.

Any 1942. Motor de benzina HS 66G, especialment dissenyat i construït per aquest nou model:

IMG_1843

Any 1944. Fotografia de les proves per carretera del camió Hispano Suiza 66G, amb la nova cabina avançada, a l'Alto del León, a Guadarrama. Davant de la cabina, d'esquerra a dreta, els senyors Melchor Comella, provador de Barcelona, San José, provador de Madrid, Caneparo, cap de projectes de Barcelona, i Pujol, encarregat de proves de Barcelona:

IMG_1814

A les proves per carretera del camió HS 66G, concretament als pendents del Alto del León, el provador Sr. Comella, al costat de la porta, comenta les impressions amb els senyors Falletti, San José i Caneparo:

IMG_1836

Any 1944. Fira de València. Presentació del camió HS 66G. També es mostrava el sistema d'extracció del motor, senzill i pràctic, i una informació completa sobre els materials usats en llur construcció, de procedència i fabricació espanyola:

IMG_1845

Any 1944. Un dels primers camions HS 66G, ben carregat, conduït per un dels clients de confiança de la casa, fotografiat quan informava del seu rendiment i comportament als responsables de la Hispano Suiza:

IMG_1832

Any 1945. Estand de la Hispano Suiza a la Fira de mostres de Barcelona. Entre els productes exposats, hi havia un camió HS 66G, retratat de front, amb la cabina avançada:

IMG_1834

Any 1946. Un dels últims estands de l'empresa HISPANO SUIZA amb els productes que fabricava i exposava: la presentació del nou camió HS 66D, equipat amb motor dièsel, i de l'autocar 66G:

IMG_1849

Any 1946. Nou camió HS 66D, amb cabina avançada més grossa que el seu antecessor, el camió HS66G. També disposava de nombroses millores i reforçaments. Havien transcorregut 10 anys d'ençà que la HISPANO SUIZA havia construït el darrer motor dièsel amb llicència Ganz.

Després de nombrosos assajos i proves, a finals del 1944, la HISPANO SUIZA disposava d'un nou motor dièsel de gran rendiment, conegut com HS66D. Era un motor de sis cilindres en línia, de 8.550 cm3 que rendia 128 CV a 2.000 rpm:

IMG_1847

Any 1946. Per causa de la venda forçosa -expropiació encoberta- de la HISPANO SUIZA al INSTITUT NACIONAL D'INDÚSTRIA (INI), tots els actius de la HISPANO SUIZA -la fàbrica de la Sagrera, personal, maquinària i utillatges, patents i llicències, peces i material, vehicles acabats i a mig construir- van ser traspassats a l'EMPRESA NACIONAL D'AUTOCAMIONS SA (ENASA).

Els primers temps, ENASA va continuar la fabricació del camió 66G, que havia dissenyat i fabricat la HISPANO SUIZA, com aquest camió del retrat. Després comercialitzaria llurs camions amb la marca Pegaso:

IMG_1851

Continuarà.

diumenge, 29 de gener del 2012

Exposició dels camions Hispano Suiza i Pegaso amb cabina avançada organitzada per l'AEHA al centre cívic de la Sagrera de Barcelona (I).

Del 19 d’octubre al 3 de novembre de 2011 va celebrar-se una exposició fotogràfica al Centre Cívic de La Sagrera, de Barcelona, organitzada per l’Associació d’Estudis Històrics de l’Automoció (AEHA) que rememorava la importància tecnològica que va tenir, des de l'any 1942 fins el 1955, l’aplicació de cabines avançades als camions Pegaso 125, coneguts popularment com a “Mofletes”.

Aquests camions, amb volant a la dreta i una mecànica basada en l’antic Hispano-Suiza 66, van fabricar-se amb motors de benzina i dièsel de 125 CV i 140 CV, respectivament. La construcció dels camions Hispano Suiza i Pegaso, a la fàbrica del barri de la Sagrera de Barcelona, va constituir un exemple de superació i d’enginy de la tradició industrial catalana en uns anys molt difícils, amb escassetat de mitjans, eines, màquines i matèries primeres.

Aquesta exposició va ser organitzada per l'Associació d'Estudis Històrics de l'Automoció (AEHA) al centre cívic de la Sagrera, el barri que va acollir durant molts anys la fàbrica de la Hispano Suiza on es fabricaven els autos, camions i autocars. Després de la guerra, amb la nacionalització de l'empresa, van sortir-ne els primers camions Pegaso projectats per l'enginyer Wifredo Ricart.

Logotip de l'ASSOCIACIÓ D'ESTUDIS HISTÒRICS DE L'AUTOMOCIÓ, amb les identificacions de la cigonya, que representa la Hispano Suiza, i el cavall encerclat, que identifica els vehicles Pegaso:

IMG_1816

IMG_1817

L'ASSOCIACIÓ D'ESTUDIS HISTÒRICS DE L'AUTOMOCIÓ és una entitat sense ànim de lucre, fundada l'any 2002, per antics treballadors de la Hispano Suiza i Pegaso, l'objectiu de la qual és conservar la cultura industrial d'ambdues empreses, incloent-hi material i documentació de tota mena.

Organitzen trobades, conferències i exposicions per fer conèixer el que han representat aquestes dues empreses, els vehicles que han fabricat, llur història i les vicissituds que han patit des de la seva fundació fins a llur desaparició. Aquesta associació col·labora amb la Generalitat de Catalunya per assolir els seus objectius.

IMG_1818

Setmanalment, els integrants de l'ASSOCIACIÓ D'ESTUDIS HISTÒRICS DE L'AUTOMOCIÓ es reuneixen els dilluns, exclosos els festius, al centre cívic de la Sagrera, ubicat al carrer Martí i Molins núm. 29, 2n pis.

IMG_1819

L'exposició organitzada per l'ASSOCIACIÓ D'ESTUDIS HISTÒRICS DE L'AUTOMOCIÓ contenia nombroses fotografies dels camions i autocars fabricats primer per la Hispano Suiza i posteriorment per Pegaso, tot just acabada la guerra civil, el 1 d'abril del 1939. Aquestes fotografies recuperen una part important de la història de l'automoció de Catalunya.

Any 1939. Tot just acabada la Guerra civil, els pocs camions de mercaderies pendents de construir a la fàbrica de la Hispano Suiza, de Barcelona, empresa que havia estat col·lectivitzada, era l'Hispano Suiza 65 4T 4G, conegut amb el motiu de "guerra". Era un model de cabina atraçada amb el motor cobert per un capó davanter. Havia de destinar-se a l'exèrcit de l'aire per a la reconstrucció dels aeroports malmesos:

IMG_1823

Any 1941. Camió Hispano Suiza 69, l'antecedent del qual era un model de l'any 1932, amb una capacitat de càrrega útil de de 6.500 quilos. Aquest vehicle fotografiat a la fàbrica de La Sagrera de Barcelona, equipava un gasogen i se li havia instal·lat un canó HS 404. Estava destinat al servei de l'empresa:

IMG_1820

L'any 1940 el govern espanyol va dictar un Decret per a la regulació de la indústria de l'automoció a Espanya. Aquest Decret va convocar un concurs per la fabricació de 1.000 vehicles pesants amb una capacitat de càrrega útil de 7.000 quilos.

La direcció tècnica de la Hispano Suiza va presentar-se al concurs amb un projecte de camió de nou disseny i concepció, amb noves característiques tècniques: la cabina avançada. Els avantatges de la cabina avançada eren notables i evidents: la millora de la visió del conductor i un millor aprofitament del bastidor amb major capacitat de càrrega.

Les aplicacions i millores del projecte presentat per la Hispano Suiza, basat en un camió amb cabina avançada, van permetre-li de guanyar el concurs convocat pel govern espanyol davant d'altres fabricants estrangers. Cal dir que fins a principis dels anys 1950 no apareixeran a Europa els primers camions amb cabina avançada, com el Bussing i el Daf 50.

Any 1942. Disseny del primer prototip de camió Hispano Suiza amb cabina avançada, HS tipus 66G. D'immediat van començar les proves per carretera. Llur disseny molt modern aviat va resultar familiar, agradable i ben acollit per als transportistes, ens uns anys de greus dificultats per disposar de camions, nous o usats.

IMG_1838

Característiques tècniques del camió Hispano Suiza 66G:
- motor: 6 cilindres en línia de benzina.
- potència màxima: 110 cv.
- consum màxim: 45l/100 km.
- càrrega útil: 7.000 quilos.
- Pes del camió: 5.300 quilos.
- Velocitat màxima: 60 km/h.

Any 1942. Projecte del camió Hispano Suiza 66G equipat amb un dipòsit de 8.000 litres destinat al transport de benzina:

IMG_1829

Projecte de la versió del camió HS 66G amb una cisterna de 6.000 litres de capacitat per al transport d'aigua:

IMG_1830

Versió furgó del camió HS 66G amb un volum de 17 metres cúbics:

IMG_1831

Any 1945. Dues imatges del catàleg editat per la HISPANO SUIZA del camió 66G i de llur versió autobús, el 66GA, totes dues amb cabina avançada:

IMG_1840

IMG_1841

Any 1947. Publicitat d'ENASA del camió HS66G, durant el període de transició d'Hispano Suiza a Pegaso, sent conegut simplement com a Hispano 66G:

IMG_1855

Continuarà.

dissabte, 28 de gener del 2012

Els camions preservats per la Fundació ENDESA.

La Fundació ENDESA impulsa un meritori treball de recerca, recuperació, catalogació i restauració del fons de les grans companyies hidroelèctriques catalanes: FECSA, ENHER i HIDROELÈCTRICA DE CATALUNYA SA.

Aquest fons de la FUNDACIÓ ENDESA està integrat per maquinària de tota mena, incloent-hi vehicles, i un importantíssim fons documental -estudis d'emplaçament de preses, projectes de construcció de centrals, autoritzacions administratives, documents mercantils i balanços comptables, llibres tècnics- imprescindible per conèixer el procés d'electrificació de Catalunya.

Malgrat la greu crisi econòmica que tothom pateix, la FUNDACIÓ ENDESA continua aquest importantíssim projecte, conscient de llur valor històric. No s'han pas escudat en la crisi per bandejar els projectes i objectius d'aquesta fundació. Una bona notícia enmig d'aquests temps de crisi i incertesa.

Un d'aquests projectes és la digitalització de totes les fotografies que s'han conservat de les tres empreses hidroelèctriques catalanes per a ser consultades via internet. Aproximadament, hi ha unes cinquanta mil fotografies. N'hem ofert una petita mostra, gairebé testimonial, en unes cròniques publicades en aquest bloc sobre alguns dels vehicles d'ENHER.

La FUNDACIÓ ENDESA també conserva tres camions en procés de restauració. N'és el responsable en Sergi Treviño. El primer camió és un GMC equipat amb un motor original de benzina, de sis cilindres en línia. Aquest camió va comprar-lo FECSA a un particular i va estar destinat a la base de La Vall d'Aran. Donava servei a totes les centrals del Garona:

GMC de la Fundació Endesa.

GMC de la Fundació Endesa.

Un cop retirat el GMC del servei de generació de les centrals del riu Garona, a la Vall d'Aran, va formar part del museu de FECSA. Ara pertany al fons històric d'ENDESA. Els treballadors jubilats de l'empresa en conserven un bon record d'aquest camió, amb una gran capacitat per transitar per pistes i enfilar-se pels pendents ben carregat de material.

Aquest GMC fou substituït a la dècada del 1970 per un Ebro D. Els camions Ebro D foren concebuts per MOTOR IBÉRICA SA per al repartiment urbà i trajectes curts per carretera. Resultava molt dificultós de circular per pistes forestals amb aquell Ebro D transportant canonades i maquinària. No podia pas oferir les prestacions de l'enyorat GMC.

El segon camió conservat per la FUNDACIÓ ENDESA és un Ebro D de cabina doble. Pertanyia a FECSA i estava adscrit al servei de línies d'alta tensió. La cabina doble permetia de dur-hi tota la colla de treballadors i tècnics del departament d'alta tensió que executaven les feines encomanades. Aquest vehicle va ser recuperat a Barcelona.

Ebro D de la Fundació ENDESA.

Ebro D de la Fundació ENDESA.

Tablier i interior d'aquest vehicle, senzill i pràctic, un autèntic èxit comercial de MOTOR IBÉRICA SA:

Ebro D de la Fundació ENDESA.

El darrer camió preservat per la FUNDACIÓ ENDESA és un Pegaso 3046, adquirit l'any 1984 per ENHER. Equipa un motor dièsel de sis cilindres, de dos-cents cavalls de potència. Aquest camió havia de ser exportat a Egipte en virtut de l'adjudicació per ENASA d'un concurs internacional convocat pel govern egipci per renovar la flota dels camions de l'exèrcit. Se'n van exportar uns deu mil vehicles.

Tanmateix, l'impagament de part del preu convingut va determinar que uns dos mil cinc-cents camions no s'exportessin, sent encolomats a Administracions públiques i organismes de tota mena i condició. ENHER, empresa de capital públic, també va adquirir un Pegaso "Egipci", motiu amb que és conegut. Fins i tot, la placa d'instruccions del vehicle, enganxada a la porta, és escrita en àrab.

Pegaso de la Fundació ENDESA.

IMG_0771

Aquest Pegaso 3046 fou destinat a la base d'ENHER del Pont de Suert i cobria els serveis de les centrals hidroelèctriques del riu Noguera Ribagorçana. Un cop donat de baixa del servei, va estar un temps a la base de la central tèrmica de Les Tres Xemeneies de Sant Andrià de Besòs, formant part del fons històric de la FUNDACIÓ ENDESA. Aquest Pegaso fotografiat a "Les Tres Xemeneies" l'any 2007:

Pegaso a les "tres xemeneies" del Besòs

En aquests temps tan difícils que ens ha tocat de viure, constitueix un motiu d'alegria veure que els projectes i objectius de la FUNDACIÓ ENDESA van cristal·litzant gràcies a la fermesa del patronat i la determinació dels responsables escollits per a dur-la a terme.

divendres, 27 de gener del 2012

Furgons carrossats per en Josep Vert i Planas (i III).

Darrera crònica sobre les carrosseries metàl·liques de tota mena construïdes per VERTMETAL SA, als anys 1960, a la nau de Girona, per a camionets i furgons. La primera carrosseria muntada sobre un Sava Austin, de gran bellesa, era una caixa amb lleixes de repartiment de la llet RAM, per encàrrec de l'empresa Suministros Lacteos Font, de Girona:

IMG_1028

IMG_0930

IMG_0934

IMG_0931

IMG_0973

Un aparador ambulant de les assecadores i rentadores ESTELAR, de la Via Laietana de Barcelona, sobre un xassís Sava-Austin. Vertmetal SA va carrossar molts de vehicles Sava-Austin, esdevenint-ne un gran especialista:

IMG_0989

IMG_1038

Una altre carrosseria semblant a l'anterior construïda sobre un Sava Austin per a taller móbil dels motors Solo, maquinària agrícola i forestal:

IMG_1044

El Sava Austin amb la retolació de l'empresa que anunciava llurs productes, fotografiat a Barcelona:

IMG_1012

IMG_0990

Aquests són alguns dels camions i furgons que la família Vert, primer al taller de Torroella de Montgrí, i més endavant a Girona sota el nom comercial de Vertmetal SA, va carrossar des dels anys 1920 fins als anys 1960.

Aquestes tres cròniques també constitueixen un repàs de l'evolució dels vehicles i les carrosseries en aquest període de quaranta anys, i d'uns quants clients del senyor Vert, alguns dels quals també desapareguts, se'n conserva el record gràcies a aquestes fotografies. Per tot plegat, moltes gràcies a la família Vert i als senyors Graells i Planas.

dijous, 26 de gener del 2012

Camions i furgons carrossats per en Josep Vert i Planas (II).

La segona crònica de les carrosseries de camions i furgons fabricades per en Josep Vert compren els anys 1950 i 1960. Tanmateix, l'augment de producció de carrosseries s'assoliria a la dècada del 1960, arran del gran impuls i creixement econòmic d'aquella dècada.

A començaments de la dècada del 1960 en Josep Vert va traslladar-se a Girona. Disposava d'una nau moderna que permetia una racionalització de la producció i un abaratiment dels costos de fabricació. El canvi de nom de l'empresa -Carrosseries Vert a Vertmetal SA- simbolitzava aquesta nova etapa que va consagrar-lo com un dels més importants carrossers catalans del segle XX.

Un camió Leyland Comet amb caixa tancada fabricada per en Josep Vert. Pocs transportistes podien disposar d'un Leyland, el camió més apreciat als anys 1950:

IMG_0991

IMG_0994

Una altre caixa tancada metàl·lica construïda per Vertmetal SA i muntada sobre un Pegaso Comet. Aquesta mena de caixes van proliferar força aquells anys per la demanda de la indústria tèxtil:

IMG_0966

Un camionet Avia, amb el seu radiador característic i l'escut del motor Perkins Hispania enmig, amb una altre caixa metàl·lica tancada, semblant a les anteriors, construïda per encàrrec d'un transportista de Sant Feliu de Guíxols:

IMG_0947

IMG_1042

Val a dir que en Josep Vert va ser dels primers carrossers que va adonar-se, ben aviat, que la fusta era cosa del passat i que el futur passava per les carrosseries metàl·liques. Va esmerçar-hi molts esforços i inversions en adquirir els coneixements i maquinària per a construir carrosseries metàl·liques per a camions, autocars, i furgons.

La carrosseria d'aquest furgó, construïda sobre un xassís Avia, palesa la capacitat de Vertmetal SA per a fabricar qualsevol carrosseria metàl·lica, amb el conseqüent prestigi que va guanyar-se, completament merescut i justificat:

IMG_0968

IMG_1018

IMG_0992

Dues caixes metàl·liques tancades muntades sobre dos camions Sava-Austin; la primera caixa, per a un transportista de Maçanet de la Selva, el senyor Pagés:

IMG_0937

IMG_1017

Una altre caixa metàl·lica sobre un camió Ebro C pintada amb dos colors per trencar la uniformitat:

IMG_1009

I una caixa de repartiment d'ampolles construïda per Vertmetal SA i muntada sobre una camioneta Ebro C150, per encàrrec de DIGESA de Girona, distribuïdor de les cerveses Pripps:

IMG_1051

Continuarà.