El camió Nazar B de 7 tones del senyor Àngel Vilar de La Bisbal d'Empordà.

En Lluís Costa, representant dels vehicles Nazar a les comarques gironines, va vendre en poc temps dos camions Nazar B de set tones. L’un l’hi va vendre al senyor Joan Prats, àlies en Clotes, de l’Estartit, carrossat amb un bolquet fabricat per TALLERES BOSQUED SL, de Saragossa. L’altre Nazar el va vendre a l’empresa bisbalenca TRANSPORTS PUIG-VILAR, propietat del senyor Àngel Vilar.

Aquests camions es van matricular l’any 1965 quan el principal accionista de FACTORIAS NAPOLES SA, la Caixa d’Estalvis d’Aragó, cercava una sortida a l'empresa. La solució plantejada era llur venda a un altre fabricant de camions. Durant l'any 1964 s'havien celebrat converses i negociacions amb diferents empreses d'automoció que hi aportessin tecnologia i una forta inversió per augmentar la producció de la fàbrica de Saragossa.

Les negociacions i converses també van celebrar-se amb el fabricant nord-americà Mack, delerós de disposar d’una fàbrica a Europa. Aquesta col·laboració va visualitzar-se en la Fira Internacional de Mostres de Barcelona celebrada l'any 1964: unes imponents tractores Mack compartin l'estand de Nazar al costats d'uns vehicles d'aquesta empresa aragonesa.

Tanmateix, aquest acord mai va poder-se tancar malgrat l'interès de MACK per la pressió exercida pels altres dos fabricants espanyols de camions pesats, Pegaso i Barreiros. La perspectiva d’haver de competir amb Mack els espantava, espaordia i anguniejava de valent. El senyor José Ramon Lasuen Sancho era el director general de FACTORIAS NAPOLES SA per nomenament del màxim accionista, La Caixa d’Estalvis d’Aragó.

L’any 1965, fracassades les negociacions amb Mack, solament es plantejaven dues alternatives possibles per la venda de FACTORIAS NAPOLES SA: llur adquisició per ENASA, fabricant dels camions Pegaso, o la seva adquisició per Barreiros. L'Administració espanyola únicament admetia llur venda a un altre fabricant espanyol. L’Institut Nacional d’Indústria (INI), accionista d’ENASA, va manifestar la seva manca d’interès per comprar Nazar. L’INI també participava en l’accionariat d’un altre constructor de camions lleugers, AERONÁUTICA INDUSTRIAL SA (AISA), fabricant madrileny dels populars camions Avia equipats amb motors Perkins Hispania.

I aleshores hi apareix l’industrial Eduardo Barreiros, en uns anys, la segona meitat dels anys 1960, que l’emprenedor, valent i agosarat Barreiros maldava per esdevenir el primer productor de camions bo i superant a Pegaso. Aquesta frisança va dur-lo a un ràpid creixement de vendes mitjançant una àmplia oferta dels vehicles que fabricava, recorrent sovint a la signatura d’acords comercials per a la transferència de tecnologia –Tempo, Hanomag-, les facilitats de pagament i finançament als compradors dels vehicles, uns preus molt ajustats i un fort endeutament per ampliar les instal·lacions i comprar maquinària.

Segurament que l’Eduardo Barreiros cobejava d’adquirir ENASA i constituir un gran fabricant espanyol de camions. Aquesta dèria estava fonamentada. Durant els anys 1960, s’havia produït a l'Europa Occidental una concentració d’empreses d’automoció derivada de la progressiva lliure circulació de mercaderies entre els països que havien creat la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer.

La gradual lliure circulació de mercaderies havia provocat una major competència entre els fabricants. Havien d’atendre cada cop inversions més importats per llançar nous productes amb menys durada al mercat. Per aquesta causa hi havia concentracions d’empreses i col·laboracions de tota mena. Aquesta tendència s’ha accentuat amb la globalització econòmica que el món està experimentant.

L’Eduardo Barreiros, un home intel·ligentíssim, s’havia adonat ràpidament del que succeïa a la resta de països europeus. Per desgràcia, els responsables d’ENASA no van voler-ho veure. Segurament que els interessos creats de tota mena va influir-hi en aquesta decisió adoptada pels responsables d’ENASA, confiats de la protecció i seguretat que els hi conferia de pertànyer a un organisme estatal. La seva qualificació com l’Henry Ford espanyol no creiem pas que sigui cap exageració si hom té en compte l’empresa que va crear malgrat tots els entrebancs del govern espanyol.

FACTORIAS NAPOLES SA, fabricant dels vehicles Nazar, continuava el desenvolupament i fabricació de nous camions. Havia comercialitzat un nou camió petit amb una moderna cabina, molt pràctica i funcional, equipat amb motors Perkins Hispania. S'oferia en versions de 1,5 i 3,5 tones.

Els enginyers de Nazar també estaven provant un nou camió gros, amb una moderna cabina, que equipava uns motors Perkins anglesos de 8 cilindres en V. Es volia competir amb el Pegaso 1065 "Europa" de 170 cavalls i 18 tones, comercialitzat feia poc temps. Barreiros també hi havia reaccionat amb el llançament del Barreiros Azor Gran Ruta. En Pere Liu n'és un testimoni de les proves d'aquest nou camió Nazar que ell va conduir a Saragossa carregat de blocs de ciment, mai fabricat, i que serà objecte d'una propera crònica.

D’aquesta manera, l’agència de transports Puig-Vilar adquiria el 1965 un camió Nazar de 7 tones, amb una cabina B que aviat seria substituïda pel nou model en proves. Equipava un motor Perkins Hispania. Muntava una caixa de fusta construïda per l’empresa CARROCERIAS BERTRAN, de Banyoles. El manteniment del camió se n’encarregava el taller GARATGE ESTACIÓ de la Bisbal d’Empordà, agents igualment de Nazar i especialistes en motors dièsel, particularment del Perkins.

Aquest Nazar sempre va treballar en transports generals per carretera. Primerament, duia rajols i altres materials de construcció i ceràmics produïts a les bòbiles de La Bisbal d’Empordà arreu de l’Estat Espanyol:

Després va treballar per l’empresa de pinsos compostos TAISA. Transportava i repartia el pinso compost fabricat i ensacat per TAISA als seus distribuïdors, principalment de Girona i d'altres províncies. En alguna ocasió havia transportat pinso a Lisboa i d'altres ciutats de Portugal. Tres retrats del Nazar aparcat al costat de la fàbrica TAISA, pintat amb els colors identificatius de l’empresa:







El senyor Àngel Vilar obrint la porta de l'acompanyant del camió Nazar:

El Nazar B del senyor Àngel Vilar al costat d’un Ebro B45, retratats al moll de càrrega de la fàbrica de TAISA. La modernitat de la cabina del Nazar destaca vivament per oposició amb l’antigor de la cabina amb capó davanter de l’Ebro B. No s’acaba pas de comprendre que a començaments del 1960, MOTOR IBÉRICA SA fabriqués una cabina tan antiga:

I més tard, encara, va tornar a transportar material de construcció produït a La Bisbal cap a la Costa Brava, on hi havia molta demanda per la construcció intensiva de cases i edificis en aquell espai d’una bellesa privilegiada i única.

L'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SL també va tenir un Seat 600, furgoneta, pel repartiment de paqueteria:

Aquest camió Nazar va ser retirat del servei l'any 1983. Avui dia jeu desballestat al pati exterior de l’empresa TRANSPORTS ÀNGEL VILAR SA. Conserva peces que poden servir pels pocs Nazar B que han pervingut fins als nostres dies. Volem agrair l’amabilitat del senyor Vilar i llur filla Anna en el lliurament dels retrats que il·lustren aquesta crònica i la història d’aquest Nazar.