Dies enrere els serveis meteorològics van advertir de la irrupció d’una onada de fred siberià sobre Catalunya, amb una davallada de les temperatures molt acusada. La fredorada sembla que senyorejarà sobre el país.
Aquest onada de fred siberià, que en opinió d’en Quim Monzó, l’escriptor que escriu una columna al diari La Vanguardia, també podria qualificar-se de polar o àrtic, coincideix amb la celebració de la festa de la Candelera, just a l’equador de l’hivern. Ja es coneix que el dia, poc a poc, va creixent lentament. Els dies de nits llargues i fredes, arraulits vora el foc, ja han passat avall.
La festa de la Candelera s'escau amb la celebració de la festa de l’ós a Prats de Molló, al Vallespir. Uns homes-óssos, feréstecs i temibles, davallen de les muntanyes on han passat l’hivern, cap al poble empesos per la gana. Aquesta festa, el record de la qual es perd en el temps, es celebra cap al 15 de febrer a Prats de Molló per donar la benvinguda a la primavera, que és ja a tocar. A Sant Llorenç de Cerdans, un altre poble del Vallespir, també la celebren aquesta festa.
En Joan Lluís Lluís, el gran escriptor de Perpinyà, ha publicat l’any 2004 un llibre intitulat “El dia de l'ós” sobre els mitjans desplegats pels francesos per dominar la Catalunya Nord, que inclou episodis històrics com la Guerra de la Sal, una revolta capitanejada per en Josep de Trinxeria i que acabaria el 1670 amb la seva derrota pel mariscal de Chamilly.
Catalunya és un país apassionat per les qüestions meteorològiques. És un tema que agrada i motiu de conversa popular arreu. La diversitat de climes i vents que hi bufen de segur que hi contribueix. En Rafael Patxot, procedent d’una important nissaga d’industrials surers, era un mecenes i bibliòfil apassionat per la meteorologia, ciència el coneixement i estudi de la qual va impulsar i va excel·lir-hi.
A més, aquesta onada de fred coincideix amb el fred extrem que va patir-se a principis del mes de febrer del 1956. La coincidència de dates reviu i lliga ambdós esdeveniments meteorològics. La gran fredorada del 1956 va ser un esdeveniment excepcional amb efectes dramàtics.
Després d’un gener càlid, a principis de febrer del 1956 es va viure una onada de fred que va matar les oliveres, va arruïnar totes les collites i va matar molt de bestiar estabulat i animals salvatges. El camp català no se’n recuperaria pas d’aquest colp. El masos i l’activitat agrícola van ser abandonats progressivament. A alguns països europeus, van ressorgir les cartilles de racionament.
Aquests dies de fred, a Barcelona, una ciutat que no està preparada per suportar esdeveniment d’aquesta mena, han aparegut altre cop els camions de repartiment de les bombones de butà. Hem tingut ocasió de fotografiar-ne uns quants d’aquests camions.
Un Nissan Atleon feinejant a la plaça de l'Estació de Sant Cugat del Vallès:
Un Nissan Ebro de repartiment de bombones de butà a Valldoreix:
Camions distribuint bombones de butà per Ripoll:
Un Iveco d'un distribuïdor de butà a Sant Joan de les Abadesses:
El mític Pegaso 1065 “Europa” de la ferreteria Corona de Tremp, distribuïdor oficial del butà a les comarques del Pallars Jussà, Sobirà, Alta Ribagorça i la Vall d’Aran:
Andorra, el petit país dels Pirineus, també té llurs distribuïdors de gas butà. Un Nissan Atleon repartint butà a Andorra la Vella:
Per escalfar les cases, també hi ha qui opta pel gasoil de calefacció. Un Pegaso Tecno de distribució de gasoil per calefacció a una finca del carrer Buenos Aires de Barcelona:
Un Nissan Atleon omplint un tanc de gasoil d’una casa, per ús domèstic, a Ripoll:
Un Nissan Atleon omplint un tanc de gasoil d’una casa, per ús domèstic, a Ripoll:
Un Iveco descarregant combustible a una casa de la Carretera de Ribes de Ripoll:
Un Iveco de repartiment de carburant d'ús domèstic retratat al polígon industrial de Ripoll:
Els camions de butà, amb els seu color taronja característic, i carregats de bombones, constitueixen un record agradós que perviu malgrat l'arraconament progressiu causat per l’extensió de la xarxa de gas natural a les ciutats i pobles de Catalunya. Aquests dies de fred, el martelleig del butaner avisant de la seva presència ha estat un soroll familiar i reconfortant als barris de Barcelona.
Un ofici sofert i ingrat el de butaner. Gràcies al seu esforç ens ha permès de fer més amables i passables els hiverns, amb les seves nits, llargues i fredes. Aquesta crònica és un merescut homenatge envers els repartidors de les bombones de butà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada