Una grua per remolcar autos espatllats fabricada per en Pere Caba i Bedós de Sabadell (Vallès Occidental).

Fins a mitjans de la dècada dels anys 1950, quan un vehicle s'espatllava a la carretera no era pas arrossegat amb una grua fins al taller. Es reparava la pana a la carretera, fos un auto, un camió o un autocar. No en circulaven pas de vehicles aquells anys i els conductors tenien coneixements mecànics, especialment els camioners i els conductors d'òmnibus. 

En Josep Llenas recorda unes quantes panes que van patir els camions Pegasos dels seu pare. Enmig de la carretera, amb les peces mecàniques que sempre duien a sobre, per si de cas, reparaven ells mateixos el camió. Eren els anys que hi havia una gran ajuda, assistència i companyonia entre els camioners. Les panes també eren molt freqüents.

Quan hom es trobava un camió o autocar espatllar a la carretera, s'aturava per poder ajudar a solucionar la pana. Si la pana era molt greu i no hi havia les peces i ferramentes per reparar-la, hi acudia aleshores un mecànic del poble més proper. Aquest era l'estat de les coses als anys 1940 i 1950. 

A finals dels anys 1950 les coses però van començar a canviar per unes quantes circumstàncies. Es va reglamentar l'activitat del trànsit amb la promulgació d'un codi de circulació que imposava obligacions i contemplava un règim sancionador; també un vehicle amb pana aturat a la carretera, amb el creixement del parc automobilístic i més vehicles a les carreteres, provocava dificultats en la circulació i un major risc d'accident. 

Aquesta va ser la causa que apareguessin les primeres grues a les carreteres per arrossegar els vehicles espatllats fins als tallers. Aquestes grues eren de fabricació artesanal, produïdes per l'enginy i la traça de ferrers, manyans, mecànics i carrossers. En Francesc Pallí i Mareñà, fundador d'una de les empreses de grues i serveis especials més importants de les comarques gironines, GRUES PALLÍ SA, va començar l'ofici amb una grua per remolcar vehicles avariats a les carreteres que ell mateix va fabricar-se. Hi havia feina retirant vehicles espatllats a la carretera nacional II. 

En Pere Caba i Bedós, un important carrosser de Sabadell, també va adonar-se de la necessitat de les grues per remolcar vehicles amb pana a les carreteres i va construir-se una grua que va muntar sobre un camió Ebro B45. Malauradament no se n'han conservat pas fotografies de la grua construïda pel senyor Caba. Tanmateix, el seu fill Pere sí que disposa d'una fotografia del camió Ebro B45 que el seu pare va comprar per muntar-li la grua i prestar aquest servei:

Aquest camió Ebro B45, amb matrícula B-227528, pertanyia a l'empresa Colomer, fabricant de productes químics. Carregava bombones de vidre de 100 quilos plenes d'àcid sulfúric. El camió el conduïa el senyor Antoni Pons i Llobet.

Al cap d'un anys, en Pere Caba i Bedós va comprar un altre camió Ebro C, equipant-lo amb una grua que oferia servei d'assistència les vint-i-quatre hores del dia. El creixement del parc automobilístics a la segona meitat dels anys 1960 i 1970 demandava aquesta mena de serveis. Aquest camió Ebro retratat a Sabadell: 

Volem agrair a la família Caba i a en Miquel Patinyo les dades i fotografies que il·lustren aquest article sobre l'origen d'una de les activitats d'assistència als conductors dels vehicles, els serveis de grua.