El camió Chevrolet de Cal Serni de Monistrol de Calders que muntava un equip de gasogen del Garatge Tachó de Manresa.

En un anterior article publicat el setembre de 2011 varem exposar els orígens de l'empresa AUSA, de Manresa. Els tres germans Tachó, l'Antoni, en Guillem i en Josep, el u d'abril de 1939, tot just acabada la Guerra Civil, van reobrir el Garatge Tachó al local de la Muralla de Sant Francesc 69 per reparar-hi cotxes i camions. 

D'immediat van veure que no hi havia recanvis, pneumàtics i carburant enlloc. Aleshores van resoldre de fabricar peces per als vehicles. Els equips de gasogen, produïts sota les marques Titan i Tachó entre els anys 1947 i el 1954, van ser instal·lats majorment en vehicles de la comarca del Bages. 

L'Antoni Tachó ens ha enviat un article del llibre "Monistrol de Calders - del calaix, una imatge, una història" sobre un camió Chevrolet de Cal Serni equipat amb un gasogen. Atès el seu interès, precisió i claredat hem resolt de transcriure'l íntegrament. La necessitat de disposar d'equips de gasogen i l'aprofitament de peces dels vehicles abandonats per l'exèrcit de la II República en llur retirada l'hivern del 1939, és una nota comuna de la història del transport d'aquest país. 

"Camió Chevrolet fotografiat a Manresa als anys 1940, dotat d'un equip de gasogen. Cal Serni de Monistrol de Calders tenia un negoci familiar de serveis de transport per carretera amb vehicles motoritzats, principalment, de mercaderies. Durant els anys en què els dos Àngel Comelles, pare i fill, es dedicaren al transport de mercaderies per carretera, disposaren de nombrosos camions. Els primers foren un Dodge Fargo i un Ford "de pedals". El tercer, fou aquest Chevrolet: 

 

Aquest camió fou dotat, durant els anys 40, d'un equip de gasogen que permetia generar combustible a partir de la crema de carbó d'alzina. Aquesta combustió es produïa en un cremador que podem veure en aquesta imatge instal·lat a la part posterior de la cabina, sota la caixa. Fou un dels primers camions de la comarca a disposar d'aquest sistema de combustible. El gas que es produïa a partir d'una combustió incompleta del carbó era depurat per uns filtres i enviat cap als cilindres del motor on, amb la guspira de les bugies, generava una explosió igual que ho feia la benzina, tot i que amb una potència menor. 

El notable desenvolupament que aquests sistemes de generació de combustible tingueren durant els anys 40 al nostre país és conseqüència del racionament de la benzina que hi hagué durant la postguerra i el preu elevat que tingué en el mercat negre mentre va durar. El carbó d'alzina que utilitzava aquest camió com a combustible es produïa al bosc de Mussarra. El pare Serni feia venir expressament un carboner de Sant Hilari Sacalm a fer-lo, ja que els carboners d'aquelles contrades eren reconeguts com a grans professionals de l'ofici.

El sistema de gasogen d'aquest camió fou instal·lat pels germans Tachó de Manresa. Els germans Guillem i Antoni Tachó regentaven un taller mecànic a la Muralla de Sant Francesc. A més de reparar cotxes i motos, es dedicaven a la millora de les mecàniques de sèrie de vehicles i al disseny i fabricació d'equips de gasogen que comercialitzaven amb les marques Tachó i Titan (també muntaren equips de gasogen d'altres marques).

La manca de recanvis els portà a dissenyar i fabricar ells mateixos moltes peces, especialitzant-se en tot allò relacionat amb carburadors (varen arribar a tenir una marca pròpia, els "Carburadores Tachó"). L'any 1956, juntament amb en Maurici Perramon i en Ramon Vila, fundaren l'empresa AUSA de Manresa, que durant els seus primers anys fabricà el conegut microcotxe anomenat PTV. 

La motorització per aquest camió Chevrolet fou obtinguda d'una forma força sorprenent. Durant la retirada de l'exèrcit republicà fou abandonat un camió blindat prop de Sant Pere Màrtir, al Coll de Portella. S'havia quedat sense benzina i els soldats que el conduïen optaren per estimbar-lo, evitant així que fos trobat en perfecte estat de funcionament per part de les forces franquistes i pogués ser utilitzat en  contra seu. El motor, el canvi i el diferencial foren muntats sobre el xassís d'un Chevrolet comprat de segona mà amb anterioritat.

La càrrega que veiem al camió són troncs de Monistrol de Calders destinats a una indústria de Manresa que fabricava caixes de fruita. Tal com els veiem, eren carregats a mà pels dos homes de la família. Aquesta imatge explica per ella mateixa tota una època en la qual, per poder tirar endavant, homes i màquines varen haver de carregar, molt sovint, força més pes del que podien".

Agraïm al senyor Antoni Tachó l'enviament d'aquest article i felicitem als responsables de la publicació del llibre ""Monistrol de Calders - del calaix, una imatge, una història" la iniciativa d'haver-lo publicat, en una mostra de la vivacitat de l'interès per la història local al nostre país.