Els constructors d'autos, carrossers i vehicles d'Artesa de Segre (La Noguera).

En Rafael Gomà i Fontanet, conegut arreu amb el sobrenom de Parco, fill d'Artesa de Segre i matalasser de professió, ofici que ja havia exercit el seu pare, és un important activista cultural català. De formació autodidacta, destaca principalment per llurs recerques i descobriments de jaciments arqueològics a la comarca de la Noguera. També va ser col·laborador d'en Joan Maluquer de Motes i Nicolau, deixeble d'en Pere Bosch i Gimpera i d'en Lluís Pericot, catedràtic de prehistòria a les universitats de Salamanca i Barcelona, i especialista en la cultura i escriptura ibera.

En Rafael Fontanet ha participat en treballs arqueològics i descobriments de coves, una de les quals duu el seu nom. És soci fundador de l'Associació Cultural La Roureda. La seva labor en el camp de l'arqueologia ha estat reconeguda amb la distinció del Premi d'Acció Cívica que atorga la Fundació Lluís Carulla. En Rafael Gomà i Fontanet: 

Llibre publicat pel Grup de Recerques de les Terres de Ponent a Artesa de Segre l'any 2010 sobre els rituals i simbolismes de la prehistòria a l'actualitat i que constitueix un merescut homenatge al senyor Rafael Gomà i Fontanet:

Entitats, organismes i administracions que han col·laborat en la publicació d'aquest llibre:

En Rafael Gomà ens ha fet a mans una publicació interessantíssima, una iniciativa del Club de Lectures d'Artesa de Segre, entitat divulgativa de la cultura d'Artesa de Segre i comarca. L'agost de 1999 i amb el número 3, el Club de Lectures va publicar un monogràfic amb el títol de "Autos d'Ahir-L'automòbil eina del segle XX", que inclou uns treballs específics d'en Ramon Pla i Clua, mestre carrosser i d'en Joan Clua Maluquer, constructor de motos i automòbils.

Els col·laboradors del Club de Lectures eren l'arxiu Sisquet, en Domènec Aldavó, en Josep Marsol, la Cecília Sirvan, en Pere Clua, l'Estanislau Soler, en Vicens Roca, Motos Pasquet, Josep Maria Espinal, Josep Castellana i en Jaume Ferrando. Llur interès justifica la seva reproducció en aquest bloc que versa sobre la història del transport del nostre país. 

Portada del monogràfic publicat pel Club de Lectures d'Artesa de Segre sobre els constructors d'autos, carrossers i vehicles d'aquell cantó de la comarca de la Noguera: 

Fotografia que presideix la revista d'aquesta publicació: la carrosseria d'un auto construïda pel carrosser d'Artesa de Segre, Ramon Pla i Clua, dempeus a la dreta, i uns quants treballadors de l'empresa: el Francès, amb elàstics, en Canes, assegut a la dreta, en Montonís i els altres treballadors: 

La primera notícia d'una patent d'automòbil és de l'any 1884, a les darreries del segle XIX, però va ser al passat segle XX quan l'automòbil va tenir un desenvolupament extraordinari. Va impulsar l'activitat econòmica i les guerres i, avui dia, ha esdevingut també una eina de prestigi i reconeixement social. Artesa de Segre, una cruïlla de camins, l'automòbil com a innovació tecnològica que arracona la tracció animal també va tenir la seva recepció amb el desenvolupament d'una activitat productiva al seu redós: tallers, carrossers, constructors de rodes i benzineres.

L'any 1908 hi ha constància de la matriculació de quatre òmnibus Hispano Suiza, amb l'assignació dels números L-6, L-9, L-13 i L-20, propietat del senyor Martí Bruno i Maluquer, per cobrir la línia regular de transports de viatgers d'Artesa de Segre a Tàrrega. Aquesta línia girava amb el nom comercial de La Hispano Montañesa. 

Òmnibus Hispano Suiza de l'empresa La Hispano Montañesa, propietat del senyor Martí Bruno i Maluquer, amb matrícula L-20, un dels primers vehicles de línia regular de les comarques de Lleida el conductor del qual era el senyor Josep Clua i Maluquer, en Pep Boig per motiu, fotografiat l'any 1910: 

 

En Josep Clua i Maluquer, nascut a  Artesa de Segre, era fill d'en Domingo Clua i l'Enriqueta Maluquer. Va ser un conductor llegendari d'òmnibus atès que tenia el costum de desviar-se de la carretera i agafar dreceres. El seu germà Joan va fundar l'empresa CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA SL a Barcelona, i un altre seu germà, en Pere, va dedicar-se a la política. Dirigent de la Unió Republicana l'any 1931 i nomenat regidor a Tàrrega pel Front Obrer Republicà l'any 1934, va instruir-se-li un expedient de depuració de responsabilitats polítiques per llur activitat política a l'Ajuntament de Tàrrega entre els anys 1931 i el 1938. 

Un òmnibus de l'empresa Nova Companyia d'Autobusos, carrossat per en Ramon Pla i Clua l'any 1926, fotografiat dempeus davant del vehicle, i que equipava unes rodes Feixes, també construïdes a Artesa de Segre:



Cap a l'any 1910, a Artesa de Segre hi ha constància de dos autos particulars, l'un del senyor Valentí i l'altre del doctor Planella. També apareixen comerços especialitzats al serveis dels automobilistes. Al carrer de la Pilota 6 hi havia un comerç de recanvis i peces d'automòbils. L'Armeria Castellana disposava de petroli, oli i benzina enllaunades.

Devers l'any 1920, obrí la primera benzinera, als afores del poble, a la carretera d'Agramunt. I davant del carrer de Balmes, el senyor Josep Feixes tenia un taller on fabricava rodes per autos i òmnibus. També hi havia en Ramon Pla i Clua, un carrosser conegut per la bellesa i qualitat de les carrosseries que produïa per autos, camions i òmnibus. Els senyors Blanchs i Plens fotografiats l'any 1927 dins d'un auto Citroen produït el 1922:



En Josep Aldavó acompanyat de llurs familiars damunt d'una motor amb sidecar (any 1925):



La benzinera i garatge Castellana, a la carretera d'Agramunt, davant del carrer Balmes l'any 1926:



Camió del senyor Saloé, d'Artesa de Segre, repenjat al vehicle, acompanyat de treballadors de l'empresa Telefonica (any 1927):



El doctor Ignasi Solé fotografiat el 1929 dins d'un auto marca Donnet: 

La família Cirera fotografiada amb el seu auto Hispano Suiza l'any 1932:

La circulació dels primers vehicles per les carreteres del país va comportar també accidents. Un auto accidentat al coll de Comiols l'any 1929: 

I un greu accident d'un òmnibus de l'empresa l'Alsina Graells que cobria la línia de Barcelona a La Vall d'Aran ocorregut l'any 1933:

La desfeta de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) amb les catastròfiques conseqüències polítiques, socials i econòmiques que va comportar i la implantació d'una dictadura feixista que va extendre una repressió implacable, va aturar l'expansió de l'automòbil. Molts vehicles es van perdre a la guerra i l'aïllament internacional del règim franquista en el context de la Segona Guerra Mundial no permetia l'importació de vehicles de l'estranger. A més, els primers anys de la dècada del 1940, la producció de vehicles per les indústries de l'estat espanyol era gairebé testimonial. 

Un camió de FECSA (Forces Elèctriques de Catalunya SA) fotografiat els any 1940 amb els senyors Aldavó, Huguet, Serra, Solé i demés treballadors de l'empresa que aplegava gent de Seró: 

 

A Artesa de Segre, acabada la guerra, van escarrassar-se de valent en la represa i assolir la normalitat. Aviat va haver-hi feina en la indústria de filats que ocupava a principis del 1940 més de dues centes persones. La producció agrària, malgrat l'endarreriment de les eines de treball disponibles, també va refer-se. A finals dels any 1940 van sorgir les primeres motos: Lube, Ossa, Montesa, MV. I durant la dècada del 1950, apareixen els primers autos: Citroen 2 cv, Renault 4/4 i posteriorment el Seat 600. Aleshores els automòbils es generalitzen altre cop.

Artesencs aficionats als motociclisme fotografiats l'any 1951 damunt de llurs motos Lube, Montesa i Ossa; els senyors Emili Rúbies, Domènec Escolà, Florenci Moles, Josep Castellana i Àngel Boher:



L'estació de servei del senyor Farré, a la carretera d'Agramunt, l'any 1964:

En les properes cròniques abordarem dos industrials artesencs que van reeixir en el món del motor, en Ramon Pla i Clua, mestre carrosser i en Joan Clua i Maluquer, productor de motos i microcotxes amb una fàbrica a Barcelona.