Encetem uns articles dedicats a una
empresa de transports i recaderia molt popular del Baix Empordà,
Transports Josep Hereu de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta empresa, que va
començar amb el servei de recaderia a Barcelona, ampliaria amb els anys
la seva activitat als serveis de transports per empreses. Els seus
camions amb les cabines de color verd anglès, elegants i distingides, i
les caixes de fusta amb la vela, pulcrament mantinguts, són encara
recordats amb nostàlgia pels antics transportistes que se'ls trobaven
principalment a les carreteres que enllaçaven el Baix Empordà i
Barcelona.
El
senyor Josep Hereu, darrer transportista d'aquesta nissaga, actualment
jubilat, amb qui varem contactar gràcies a l'amistat que l'uneix amb en
Josep Taberner i Chavarria, conserva un fabulós arxiu fotogràfic de tots
els camions i furgonetes de l'empresa, des del més antic, un camionet
Dodge comprat l'any 1928, fins el darrer camió Volvo.
Per
a un bloc l'objectiu bàsic del qual és de recuperar protagonistes de la
història del transport del nostre país, descobrir un arxiu fotogràfic
com el que conserva curosament el senyor Hereu és una troballa
extraordinària. Desgraciadament és l'excepció d'un panorama ombrívol on
grans empreses de transport vinculades a l'esponerosa indústria del país
han desaparegut sense deixar rastre. Ni testimoni gràfic dels vehicles
ni de llurs instal·lacions i garatges. Creiem convenient que el fil
d'aquestes cròniques sigui el cronològic, que és el mateix criteri usat
pel senyor Hereu per ordenar les fotografies dels vehicles de l'empresa
de transports familiar.
En
quant a l'origen i fundació d'aquesta empresa de transports, ens sembla
adient de reproduir l'article que el senyor Gerard Bussot i Liñón va
incloure en el llibre Gent d'un Segle. Sant Feliu de Guíxols 1900-2000. [401 apunts biogràfics], publicat per l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Diputació de Girona.
En l'apunt biogràfic dedicat a la Josepa Vidal Bou, amb un prosa esplèndida, en Gerard Bussot i Liñón hi exposa admirablament la biografia de la protagonista i llur caràcter amb el context del Sant Feliu de d'aquells anys i la història de l'empresa de transports que va fundar. Sobre la Josepa Vidal, en Gerard Bussot i Liñón ens n'ofereix les següents notes:
En l'apunt biogràfic dedicat a la Josepa Vidal Bou, amb un prosa esplèndida, en Gerard Bussot i Liñón hi exposa admirablament la biografia de la protagonista i llur caràcter amb el context del Sant Feliu de d'aquells anys i la història de l'empresa de transports que va fundar. Sobre la Josepa Vidal, en Gerard Bussot i Liñón ens n'ofereix les següents notes:
"Josepa Vidal i Bou (Cassà de la Selva 1881 - Sant Feliu de Guíxols 1931). Proveïda de diversos mocadors de farcell, la Pepeta recollia tot tipus d'encàrrecs de la població cap a Barcelona, on s'havien de gestionar.
Recadera.
Filla de Martirià Vidal i Buscà, natural de Llambilles, i de Josepa Bou
i Oliver, de Blanes, domiciliats a Sant Feliu d'ençà de l'any 1898, la Pepeta Vidal
-tal i com se la coneixia- es va esposar l'any 1900 amb el comercial
guixolenc Josep Hereu i Maruny, amb arrels paternes a Montfullà i
Regencós, que disposava d'una botiga de comestibles anomenada La Palma, i
també d'un expenedor de benzina davant mateix de l'església de Sant
Joan. La poca activitat comercial d'aquest establiment de queviures
-precisament en uns anys en què les cases Bonet, de Fermí Calzada i de
Can Plàcido dominaven comercialment el mercat d'alimentació local- va
fer decidir la Pepeta -una dona de forta empenta i caràcter- a engegar
el negoci de missatgeria el 1918.
D'aquesta
manera, i proveïda de diversos mocadors de farcell, la Pepeta recollia
tot tipus d'encàrrecs de la població i se'ls enduia cap a Barcelona on
s'havien de gestionar. Bàsicament es tractava de comandes relacionades
amb comerços de Sant Feliu, com les merceries que sol·licitaven vetes i
fils, o roba i patronatges per a les modistes; però també comptava amb
gestions per tal de recollir productes farmacèutics o d'àmbit
estrictament comercial, com la tramitació d'afers oficials o
administratius.
Inicialment,
portava els seus embolcalls tot carregant-los en els òmnibus d'Artigas y
Cia -gestionada pels empresaris Ribot, Font i Artigas, que més tard
esdevindrà la companyia SARFA- que cobrien el trajecte de Palafrugell a
Sant Feliu de Guíxols i Caldes de Malavella. A l'estació de Caldes, i un
cop els mossos havien pujat els paquets al tren, la Pepeta se n'anava
fins a l'estació de França de Barcelona, davant mateix de la qual, al
carrer del Rec, hi havia la central de recaders. Des d'allí, es
repartien i es gestionaven per mitjà de dependents els encàrrecs per la
ciutat, mentre ella mateixa es responsabolitzava dels assumptes oficials
i cartes personals.
Això
ho va fer durant mols anys, de dos a tres dies per setmana, fins que el
1928 l'empresa de transports J. Vidal Recadera va comprar el primer
camió marca Chevrolet per fer els encàrrecs directament des de Sant
Feliu de Guíxols fins a Barcelona.
Aquest
fet va provocar que Josepa Vidal deixés de realitzar el trajecte
setmanal amb tren fins a la Ciutat Comtal, i des d'aleshores se
n'encarregà el seu fill gran, Josep Hereu Vidal. Des d'aleshores, doncs,
tant ella com el seu marit varen gestionar l'administració de l'empresa
fins que, dissortadament, la Pepeta va morir a l'edat de cinquanta
anys.
La seva
empenta comercial va servir perquè l'empresa -amb els seus fills Josep,
al capdavant, i el petit Alfons, i, en menys mesura, en Pere, que per
qüestions de salut no va poder integrar-se plenament a la companyia
familiar- continués amb la seva activitat de missatgeria, aleshores
diària cap a Barcelona, ampliant el seu parc automobilístic amb els
camions Dodge (1930), Mercedes Benz (1934) i un nou Chevrolet i un GMC
(1936).
Aquesta
empresa guixolenca, els vehicles de la qual van ser col·lectivitzats
durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) tornaria a estar en
funcionament amb la reconversió i rectificació de l'antic Chevrolet del
1936. A la dècada dels anys 1940, ampliaria les seves tasques de
transport amb el lliurament de paques de suro o de peix provinent de
Barcelona, aquest últim carregat enmig del gel, a les banquetes laterals
inferiors del camió anglès marca Bedford (1950)."
Als anys 1920, la sucursal de Barcelona era al carrer de Tantarantana, al cor del barri de la Ribera, on hi havia molts recaders. Era un local compartit per molts recaders, cadascun amb la seva gàbia per a dipositar-hi la paqueteria. El primer camió de l'empresa, de l'any 1928, un Chevrolet, van comprar-lo al concessionari oficial de la General Motors de la ciutat de Girona. En aquells primers anys, el Chevrolet únicament duia la paqueteria des de Sant Feliu de Guíxols fins a l'estació de tren de Caldes de Malavella.
L'any 1936, un mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, Transports Josep Hereu va llogar un local al carrer del Rec 51, on hi havia d'altres recaders, com l'empresa el Rayo, de la família Llauradó, els recaders de Figueres.
Publicitat de l'empresa de transports Josep Hereu, amb les adreces de Sant Feliu de Guíxols i de Barcelona, al carrer Rec 51, un carrer del barri de la Ribera de Barcelona, poblat de recaders:
Als anys 1920, la sucursal de Barcelona era al carrer de Tantarantana, al cor del barri de la Ribera, on hi havia molts recaders. Era un local compartit per molts recaders, cadascun amb la seva gàbia per a dipositar-hi la paqueteria. El primer camió de l'empresa, de l'any 1928, un Chevrolet, van comprar-lo al concessionari oficial de la General Motors de la ciutat de Girona. En aquells primers anys, el Chevrolet únicament duia la paqueteria des de Sant Feliu de Guíxols fins a l'estació de tren de Caldes de Malavella.
L'any 1936, un mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, Transports Josep Hereu va llogar un local al carrer del Rec 51, on hi havia d'altres recaders, com l'empresa el Rayo, de la família Llauradó, els recaders de Figueres.
Publicitat de l'empresa de transports Josep Hereu, amb les adreces de Sant Feliu de Guíxols i de Barcelona, al carrer Rec 51, un carrer del barri de la Ribera de Barcelona, poblat de recaders:
Després
del daltabaix provocat per la Guerra Civil, amb la pèrdua de gairebé
tots els camions, la primavera del 1939, un cop acabat el conflicte bèl·lic, la família Hereu va haver de començar altre cop. Aquesta etapa
serà objecte del proper article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada