Alguns dels projectes executats per ENHER.

Aquest és el darrer article sobre les activitats executades per ENHER publicats els darrers dos anys en aquest espai. La petita selecció del material fotogràfic que es conserva de l'empresa, d'un gran valor per als historiadors i afeccionats, està sent objecte d'una acurada digitalització per part dels responsables de la Fundació Endesa, la seva titular, per a facilitar-ne la consulta als interessats. 

La troballa d'aquestes fotografies va ser casual. En un article del diari La Vanguardia s'informava de la història d'un expedicionari estranger pel Pirineu de Lleida i citava el nom d'en Sergi Treviño, que tenia cura de la documentació sobre aquest episodi. Contactar amb en Sergi Treviño i descobrir un món meravellós de fotografies d'antany va ser una revelació.

Gràcies als bons oficis i l'amabilitat d'en Sergi hem posat a l'abast dels afeccionats el record dels primers Pegasos de la ENHER i d'altres camions estrangers que va tenir l'empresa. Més endavant, totes les fotografies de ENHER i documentació d'altre mena seran consultables on line. Nosaltres n'hem ofert un petit tast centrat principalment en els vehicles. 

Per acabar la sèrie d'articles sobre els projectes executats per ENHER a la conca del riu Noguera Ribagorçana, ens hem centrat en les primeres actuacions consistents en la construcció de centrals hidroelèctriques a la capçalera d'aquest riu, dins de la comarca catalana de la Ribagorça, amb El Pont de Suert com a capital. Allà s'hi van aixecar els edificis que acollien els habitatges dels treballadors, els garatges i tallers dels vehicles, la infermeria, l'economat i els espais de lleure per als treballadors: cinema i sala de ball.

Hem negligit algunes de les actuacions més notables de ENHER com la construcció de la fàbrica de ciment de Xerallo, tancada l'any 1973, l'explotació de les mines de carbó a Malpàs i de plom a Cierco, o la construcció de l'embassamant de Mequinensa, ja exposades en aquest bloc.

La primera fotografia és de l'estació de Cellers-Llimiana de la línia del tren de Lleida a La Pobla de Segur, el tren dels llacs com se'n diu ara. Aquesta estació, que registra molt poca activitat, és propera a l'embassament de Terradets i dins del municipi del Castell de Mur:      

Abandonat el projecte de construcció d'una línia transfronterera, la construcció de la línia es va acabar a La Pobla de Segur. En la dècada dels anys 1950, la finalitat d'aquest tren era doble: atendre les necessitats del campament militar de Talarn i de les dues companyies hidroelèctriques que operaven a les capçaleres dels rius Noguera Pallaresa i Ribagorçana, respectivament FECSA i ENHER.

La visita al riu Noguera Ribagorçana permet copsar la gran labor que va dur a terme ENHER aleshores amb la construcció de centrals hidroelèctriques al llarg del seu curs i l'intens aprofitament del riu que se'n va derivar. Sobta la qualitat d'aquestes construccions, en uns anys que els materials d'obres eren d'una qualitat ínfima, i d'un gust arquitectònic exquisit aleshores per l'aplicació de criteris d'harmonització amb el paisatge. El senyor Victoriano Muñoz s'estimava el país i la feina ben feta.

Hem seleccionat la construcció d'algunes de les centrals hidroelèctriques amb els camions que hi treballaven en aquestes obres, alguns dels quals, els primers camions Pegaso produïts per ENASA, una altre empresa de l'Institut Nacional de Indústria, a la fàbrica que tenia al barri de Sant Andreu de Barcelona: 

Altres construccions executades per ENHER al Pirineu de Lleida:

La mecanització del treball en aquells anys era molt limitada talment es visualitza en aquesta fotografia que retrata el transport d'un transformador dins d'un edifici, arrossegat per treballadors proveïts de cordes: 

Construcció d'una presa que regula el cabal del riu:



Dues obres executades per ENHER a principis dels anys 1950:

Malgrat les poques divises disponibles i les restriccions a la importació de matèries primeres, maquinària i béns d'equip imposades pel govern espanyol, ENHER va dotar-se de la maquinària més moderna aleshores per a la producció d'electricitat. Fotografies d'alternadors instal·lats a les centrals hidroelèctriques: 

Aquest fet porta causa dels greus problemes que les apagades i talls del subministrament d'energia elèctrica patia Catalunya, molt impopular i que provoca grans pèrdues econòmiques a la indústria catalana, una situació insostenible per a la dictadura franquista.

Aquest descontentament va determinar el nomenament al capdavant de ENHER d'una persona molt competent i qualificada dotada d'un profund coneixement del país, el senyor Muñoz. El nomenament del senyor Muñoz contrastava vivament amb els criteris adoptats per la designació dels grans funcionaris de l'estat, gent incompetent l'únic mèrit dels quals era la seva fidelitat a la dictadura franquista i els mèrits de guerra.

Edifici administratiu de l'empresa al carrer de Còrsega de Barcelona, a prop del passeig de Gràcia, avui dia reconvertit en un hotel: 

ENHER va ocupar també durant molts anys la casa Fuster, al capdamunt del passeig de Gràcia, indret conegut popularment com Els Jardinets, on hi havia residit el poeta Salvador Espriu, un notable edifici modernista projectat que l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner que avui dia acull l'hotel de luxe Casa Fuster. 

Acabem aquest darrer article dedicat a l'empresa ENHER amb una fotografia del senyor Victoriano Muñoz i Oms, màxim responsable de l'empresa i autèntic seny ordenador de les obres d'aprofitament del riu Noguera Ribagorçana:

Desitgem que ben aviat podem gaudir de l'arxiu fotogràfic complet de l'empresa ENHER, el qual permet comprendre la importància que l'electrificació va suposar per a Catalunya, un país eminentment industrial, en uns anys que les energies alternatives -com la nuclear tan qüestionada- no s'havien desenvolupat. 

Igualment agraïm al senyor Sergi Treviño i als responsables de la Fundació Endesa les facilitats per a difondre una part de l'arxiu fotogràfic de ENHER.