Els serveis de transports especials solament podien cobrir-ho empreses que tenien vehicles aptes per aquesta labor i disposaven de les autoritzacions oportunes i del personal qualificat per atendre el transport requerit. En aquells anys, un servei especialitzat d'aquesta mena solament els podien realitzar empreses concretes. I no n'hi havia pas gaires.
El transport d'un servei especial suposava un gran treball previ: traçar la ruta adient i comprovar els obstacles que presentava i la manera de superar-los. Un cop fixada la ruta d'una manera definitiva, es sol·licitava els oportuns permisos administratius per l'adopció de les mesures de control i restricció de trànsit necessaris en un transport especial.
Les empreses especialitzades en transports especials disposaven de personal que coneixia les administracions competents per l'atorgament de les autoritzacions. Sabien on calia adreçar-se per disposar d'aquestes resolucions. També sabien la documentació que s'havia d'aportar i els tràmits administratius que s'havien de complir. Coneixien els funcionaris que els havia d'atorgar els permisos per poder realitzar el transport especial.
A l'arxiu fotogràfic del transport especial que va realitzar l'empresa Transportes Izquierdo hem trobat tres fotografies de tres elements que suposaven un obstacle per al transport especial. Un treballador de la casa fotografiava les infraestructures que hi havia a la ruta, que impedien o dificultaven el pas del transport especial. La fotografia conté el pas d'un camió per fer-se una idea més precisa de l'alçada dels ponts o de l'amplada de la carretera.
La primera fotografia correspon a la circulació d'un Pegaso Comet de la companyia CAMPSA, un monopoli, sota d'un pont, amb la seva caixa de fusta i la coloració de l'època:
Un pas elevat metàl·lic per a vianants fotografiat en l'instant que hi passava un Pegaso 1065 Europa equipat amb una caixa de fusta per transports generals:
Els qui van projectar aquest pont metàl·lic, d'una alçada superior al del pont de la fotografia anterior, de formigó, sí van tenir en compte el trànsit de camions pesants i el volum i mides de les gran càrregues. Aquest fet no s'ha tingut gaire en compte en grans infraestructures executades els darrers anys. A la Ronda Litoral de Barcelona construïda en motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de 1992, un camió va quedar encallat dins d'un dels túnels perquè la caixa fregava amb el sostre. La solució va passar per desinflar-li els pneumàtics.
Un altre dels inconvenients d'aquest país quan es projecta una gran infraestructura és la suposició que no hi plou mai. El drenatge d'algunes de les carreteres és irrisori, malgrat que el país amb un clima típicament mediterrani registra poques pluges però generalment de molta intensitat i curta durada amb les conseqüents inundacions que se'n deriven.
I la tercera fotografia és d'un Pegaso 200 que circulava per dins del casc urbà d'un poble, l'amplada del qual solament permetia el pas d'un camió; abans de construir-se les variants dels pobles, que bandejaren part de la clientela representada pels passavolants i ha agreujat la crisi del petit comerç d'aquests pobles, es van eixamplar els carrers principals que eren els trams urbans de les carreteres amb l'expropiació i demolició d'edificis per guanyar l'amplada suficient:
Deliciós el cartell publicitari de Mobles La Fàbrica, molt popular durant la dècada dels anys 1970 en què la classe mitjans albirava el futur amb il·lusió i esperança. El precedent d'aquest cartell eren les rajoles que anunciaven bellament Nitrato de Chile i Chocolates Torras. Petits i amables detalls que feien més agradable els llargs viatges d'aleshores.
Resolt l'expedient administratiu i en disposició de tots els permisos, les tractores Mack acompanyades de la tractora de ENDESA emprenien el transport especial:
El trànsit del transport especial per les carreteres obligava a llur tancament a la circulació d'altres vehicles:
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada