Imatges de la revista Serra d'Or (i IV).

Els anys 1960 es produeix la represa de la cultura catalana malgrat la repressió que exercia el règim. L'ensenyament de la llengua catalana era prohibit a les escoles i la censura impedia la publicació d'obres escrites en català adduint sovint motius morals i religiosos. Tanmateix hi va haver unes quantes iniciatives per estendre la cultura del país. Ediga, companyia discogràfica fundada a Barcelona l'any 1961 per en Josep Espar Tico conjuntament amb d'altres promotors culturals amb l'objectiu de difondre els principals cantants catalans d'aleshores -Raimon, Ovidi Montllor, Pere Tàpias, Marina Rossell, Francesc Pi de la Serra, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet- anunciava el llançament d'un nou disc d'en Joan Manuel Serrat:

Lacpur, una empresa lletera de Riells i Viabrea que comercialitzava llet fresca procedent de granges del Vallès Oriental i la Selva, a Barcelona i les ciutats del voltant, també s'anunciava a Serra d'Or:

 

Lacpur va ser un projecte fallit. La competència d'empreses lleteres aleshores era molt forta. Per al repartiment diari de llet fresca Lacpur disposava d'una gran flota de camions i furgonetes que encaria el cost final del producte que havia de satisfer el consumidor.

Dos forns de molta anomenada en els anys 1960 i 1970, el Forn del Cigne del carrer Pelai i la Pastisseria Baixas del carrer Calaf, oferien les seves elaboracions als lectors de Serra d'Or:

Escorpion, la marca de jerseis i vestits de gènere de punt de la firma igualadina Biosca Riera SA, fundada l'any 1929, i coneguda per la qualitat i el disseny de les seves col·leccions, també feia una publicitat moderna i atractiva:

Sello, un dels principals establiment de roba per homes i dones, de la família Rigol, amb sengles botigues al centre de Barcelona, també s'anunciava en aquesta revista:

Floïd, la marca de l'empresa Haugron Cientifical SA propietat d'en Joan Baptista Cendrós, home d'un catalanisme de pedra picada i impulsor de diverses iniciatives culturals (Òmnium Cultural, Editorial Ayma, Gran Enciclopèdia Catalana), també s'hi anunciava:

Ignis, una de les marques de referència de línia blanca, anunciava els seus frigorífics:

Construccions Ribas i Pradell SA feia publicitat d'una promoció de 300 habitatges de renda limitada; eren uns edificis d'una arquitectura moderna, sòbria i funcional; de molta alçada i densitat l'organització dels quals es regia pel règim de propietat horitzontal:

Els anys 1950 s'empren la urbanització del tram de l'avinguda Diagonal comprès entre la plaça de Francesc Macià, que aleshores se'n deia de Calvo Sotelo, i el Palau Reial de Pedralbes. Es construeixen les facultats de Farmàcia i de Dret de la Universitat de Barcelona. La facultat de Dret, un edifici racionalista projectat pels arquitectes Guillermo Giráldez, Pedro López Íñigo i Xavier Subías, construït l'any 1958, va merèixer un guardó dels reconeguts premis que atorgava el Foment de les Arts Decoratives (FAD) i que reconeixia una proposta innovadora front l'arquitectura desenvolupada d'ençà dels anys 1940.

En aquest sector van implantar-se edificis residencials destinats a famílies acomodades, com l'edifici Atalaya dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà, i també d'oficines representatives com els grans magatzems de El Corte Inglés, l'edifici emblemàtic de Banca Catalana i les oficines centrals de La Caixa. A l'avinguda de Carles III, a tocar de l'avinguda Diagonal, la promotora Habitat SA va construir els edificis Trade, dissenyats pels arquitectes José Antonio Coderch de Sentmenat i en Manuel Valls i Vergés, constituït per quatre torres de formes arrodonides perfectament integrades en el seu entorn. Publicitat dels edificis Trade:

L'automòbil tenia un protagonisme creixent en les activitats quotidianes i Banca Catalana oferia en les seves oficines del passeig de Gràcia el servei d'auto-banc més gran de Barcelona:

Acabem aquest article amb una fotografia de la construcció massiva d'edificis que experimentaven aquells anys Barcelona i les ciutats que l'envoltaven. A l'esquerra, cases de planta baixa i una planta superior de la primera meitat del segle XX. A l'altre cantó del carrer, deficientment urbanitzat, els nous edificis aixecats en els anys 1960 d'habitatges amb balcons i locals a cota de carrer. Uns camions aparcats de qualsevol manera i un Ebro B45, amb el seu capó, dedicat a la distribució de begudes, que avançava cap al fotògraf. Aquells anys es construïa a corre cuita amb materials d'una baixa qualitat: 

Més endavant exposarem més publicitat de la revista Serra d'Or que ens acosta a finals dels anys 1960 i principis del 1970, amb les profundes transformacions que es van produir.