La tractora Pegaso 2011 de Transports Algar de Vila-real que conduïa en Tomàs Balaguer.

Gràcies a en Jordi Trayter, un bon amic del bloc de La Bisbal d'Empordà, hem conegut a en Tomàs Balaguer, de Borriol, un poble de la comarca de la Plana Alta, conductor professional. El senyor Balaguer ens ha facilitat una fotografia del primer camió que conduí, una tractora Pegaso 2011 de l'empresa Transports Algar, de Vila-real, equipat amb un motor de dos-cents cavalls de potència.

En la malmesa economia espanyola dels anys 1950 l'exportació de taronges del País Valencià cap a la resta de països europeus va jugar un gran paper per redreçar aquell estat de coses. Va ser una de les principals fonts d'obtenció de divises. L'exportació de cítrics permeté als transportistes valencians de disposar dels millors camions que hi havia aleshores al mercat, els Leyland i els Dodge. 

Transports Algar fou una de les empreses castellonenques sorgides en la dècada dels anys 1960 i 1970 per l'exportació de taronges als principals mercats europeus, on era un producte molt considerat. Disposava d'uns quants camions Pegaso amb la targeta TIR per traginar les taronges que arrossegaven uns semiremolcs carrossats amb unes caixes frigorífiques que produïen el carrosser Gozalbo, també de Vila-real.

La tractora Pegaso 2011 amb llur caixa frigorífica i el motor del fred Thermo King fotografiat a l'antiga carretera nacional 340, en el tram que discorria dins del casc urbà de Vila-real: 

Aquesta tractora fou comprada al concessionari oficial Pegaso del senyor Agustín Michavila i Monfort, que també en feia el manteniment del camió, limitat al canvi d'olis i filtres. El senyor Michavila, un conegut empresari del sector de l'automoció de Castelló de la Plana, també tenia el concessionari oficial dels automòbils Seat. Finanzauto y Servicios SA era l'altre concessionari oficial Pegaso a Castelló. 

Amb aquest Pegaso 2011 en Tomàs Balaguer va recórrer tot França on descarregava les caixes de taronges als mercats de les principals ciutats: París, Lió i també el mercat de Sant Carles de Perpinyà. En conserva un bon record d'aquell Pegaso i enyora aquells anys, la segona meitat dels anys setanta, que recorria arreu d'Europa amb el camió amb el seu motor de dos-cents cavalls. Ja n'hi havia prou.

En Tomàs Balaguer no disposava pas d'ajudant. Si el motor patia una pana, atès que no hi havia electrònica com els camions actuals, amb una mica d'aram el reparava i a córrer. La cabina era prou ample i espaiosa malgrat que el capó del motor era gros i alt. Una bona cabina aleshores. I era una feina molt més tranquil·la i agradable que no pas avui dia. No hi havia la pressa i frisança que tothom té ara per la descàrrega de les mercaderies confiades; tampoc hi havia tacòmetres ni les aturades forçoses per descansar, estiguessis fatigat o no. Una altre època.

Aquest article del Pegaso 200 que conduïa en Tomàs Balaguer és el darrer que publiquem l'any 2013.