Bon Nadal i Feliç 2015.

Com és costum en aquest espai, en la nit de Nadal, que s'escau avui, volem desitjar a tothom que tingui un bon Nadal i feliç any 2015. En aquesta ocasió transcrivim un poema sobre el pessebre, que és un dels elements principals del Nadal, escrit per mossèn Ramon Muntanyola i Llorach i que el bloc Algunsgoigs.blogspot.com, promogut per mossèn Josep Maria Viñolas i Esteva, del bisbat de Girona, ha tingut l'encert de recuperar i publicar.

En Ramon Muntanyola i Llorach nasqué a l'Espluga de Francolí, comarca de la Conca de Barberà, l'any 1917 i morí a  Barcelona el setembre de 1973. Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, i per  la seva condició de seminarista, hagué d'exiliar-se a França. Després passà a Mallorca fins al final de la guerra civil. Defensor de la llengua i la cultura catalana publicà diversos reculls de poesia marcada per la influència de mossèn Cinto Verdaguer.

 
I - MUNTANYES DE SURO


Jo tinc un pessebre
de suro i cartó,
d'arena i de molsa,
de boixos i arboç,

d'estrelles pintades
—llauna i borrissol—,
rieres de vidre
i arbrets de bastó,

camins fets de cendra,
pendissos de roc,
muntanyes nevades
—farina i candor—.

Jo tinc un pessebre.
Per mi és el millor.

II - FIGURES DE FANG

Jo tinc un pessebre
petit i lluent,
de suro i de molsa,
tot blanc, de tants bens.

Figures i cases
d'argila i paper,
corrals amb gallines,
dos bous i un pagès.

Tres dones que renten
amb l'aigua d'un rec,
i un altra que fila
i un vell que té fred.

Pastors que es desvetllen
d'un somni serè,
i uns àngels que canten
d'un núvol encès.

Jo tinc un pessebre
bonic com cap més.

III - IMATGES SAGRADES

Jo tinc un pessebre
tot il·luminat
amb una Establia
que sembla un altar.

L'Infant, entre palles,
té estels a l'esguard.
Maria se'l mira.
Josep ha plorat.

Ambdós l'acaronen
(Jesús somriurà),
i el bou i la mula
l'adoren postrats.

Dempeus, un arcàngel
vigila el Portal.
Ve un home que porta
l'ofrena d'un xai.

I els Reis, que voregen
les aigües d'un llac,
segueixen l'estrella
amb ulls admirats.

Jo tinc un pessebre
tot il·luminat.

IV - PAISATGE INTERIOR

Jo tinc un pessebre
vivent, en el pit.
Amb gebre a la plana,
amb neus en els cims,

amb fonts i rieres
saltant pel pendís,
amb fruites als arbres,
amb sol als camins,

pastors i ramades,
infants i ocellics.
Jo tinc un pessebre
on neix Jesucrist,

on canten els àngels
i llancen confits,
on plouen estrelles
la llum, a gotims,

i adoren els homes
el Fill de Déu Viu.
(Si el Nen s'hi gronxola,
el cor no és mai trist).

Jo tinc un pessebre
vivent, en el pit.

V - PESSEBRE EUCARÍSTIC

Jo tinc un pessebre
—combrego— nevat,
amb àngels i estrelles
pastors i ramats,

tot ell un retaule,
la Cova un altar...
presents i nadales
als peus de l'Infant.

Jo tinc un pessebre
(tostemps és Nadal):
Betlem eucarístic,
la Casa del Pa.

Jesús qui naixia
en gebres i blat,
somriu a la taula
parada en la llar.

Jo tinc un pessebre,
perquè he combregat.

En aquesta ocasió hem seleccionat la humil, senzilla, pobre i esgavellada ermita de Sant Roc, al cim del mateix nom i que forma part de la corona de muntanyes que encerclen i protegeixen la vila de Ripoll:

Aquest any volem tenir un record especial pels darrers cristians de l'Orient Mitjà, singularment de Síria i l'Iraq. Les comunitats cristianes més antigues que existeixen són víctimes de la violència, la intolerància i el fanatisme que pateix aquell territori. Han estat expulsats de les seves cases i terres que posseeixen des de fa dos mil anys i celebraran la festa de Nadal en condicions molt penoses. El seu futur és molt incert.