La comarca de la Bureba, al nord de la província de Burgos, un territori de terres fèrtils i clima fred, s'ha despoblat de mica en mica d'ençà dels anys 1960. Els veïns dels pobles de la Bureba, pagesos sacrificats que treballaven la terra en unes condicions dures i esforçades, emigraren, d'ençà dels anys 1960, a Madrid i Bilbao. Alguns pocs també marxaren a Barcelona. En aquestes ciutats industrials trobaven un avenir més plausible.
L'èxode poblacional que ha tingut la Bureba es reflecteix en el poble de Busto de Bureba, el segon poble més important de la comarca. En poques dècades ha perdut més del noranta per cent de la població. De més de mil habitants que hi hagué fa cinquanta anys han passat a noranta veïns, la major part dels quals, jubilats. Hi havia comerços de tota mena i set bars; ara tots els comerços, sense excepció, són tancats i barrats. I solament hi ha un bar obert. A l'estiu, la presència dels veïns que marxaren, acompanyats de les seves famílies, anima la vida d'aquests pobles. A la tardor, amb els primers freds, l'activitat dels pobles de la Bureba torna a la monotonia habitual.
La família Busto del poble de Busto de Bureba sempre es dedicà al comerç. Regentaven una botiga de colonials i ultramarins, un colmado per entendre'ns. El pare d'en José Maria Busto, Motil de motiu, compaginava la botiga de Busto de Bureba amb la venda ambulant en els pobles de la Bureba. El primer vehicle fou un carro tirat per un cavall. En els anys de la immediata postguerra espanyola, la Bureba visqué uns anys bons per la demanda i el preu que se'n pagava dels productes agrícoles que es cultivaven. Fou els anys que el pare d'en José Maria Busto comprà el primer vehicle: una camioneta Citroen amb matrícula BI-115 matriculada l'any 1924. Donà molts problemes i l'hagueren de reparar a Sant Sebastià. Després tingueren dues furgonetes DKW i un Seat.
L'any 1974 en José Maria Busto comprà a Motor Ibérica SA un furgó Ebro D154 que muntava un motor dièsel Perkins. Aquest furgó fou fabricat a la factoria de l'avinguda Icària de Barcelona. Amb aquest Ebro, en els anys 1970 i 1980, visitava cada dia de la setmana un poble de la Bureba. La distància màxima que recorria eren uns quinze quilòmetres des de Busto de Bureba. Els veïns dels pobles l'esperaven i ell anunciava la seva arribada fent tocar el clàxon.
L'estiu era l'època de l'any que tenia més feina. Els pobles de la Bureba, bells i tranquils, s'omplien d'estiuejants, majorment del País Basc per raons de proximitat. Amb el seu Ebro, amb el qual hi ha treballat trenta-cinc anys, els proveïa d'aliments i fruita, camises, calçat, roba i fins i tot articles de ferreteria i electricitat.
D'ençà dels anys 1980 el negoci davallà poc a poc. Els pobles s'abandonaren i la pèrdua de veïns comportà menys demanda d'articles. Tanmateix cada matí, fes fred o calor, plogués o nevés, el senyor Busto marxava amb el seu Ebro per atendre els veïns dels pobles que l'esperaven. La fitxa tècnica del furgó Ebro:
El furgó Ebro D154 que té el senyor Busto amb una gran capacitat de càrrega:
Lloc de conducció del furgó Ebro presidit per la funcionalitat absoluta:
Les lleixes de la caixa del furgó, que tan bon servei prestaren als veïns dels pobles de la Bureba fa anys, buides:
Jubilat l'Ebro D154 del servei de venda ambulant pels pobles propers a Busto de Bureba, el servei el cobrí el senyor Busto els darrers anys amb una furgoneta Peugeot Partner. No li calia pas un vehicle gaire gros pels articles que havia de traginar. Visitava solament tres o quatre pobles de la Bureba. Res més. Els seus clients eren gent gran que no sortia del seu poble. Aquest negoci esdevingué els darrers anys un servei públic envers els vellets que no podien pas desplaçar-se i als quals calia atendre. La seva presència en aquests pobles també era un ocasió per fer-la petar amigablement.
La gent que disposa de vehicle propi compra directament a les grans superfícies comercials de Briviesca, la capital de la comarca de la Bureba. Aquest fet juntament amb els pocs veïns que queden en els pobles que visitava el senyor José Maria Busto féu que el negoci no fos pas rendible: el benefici, un cop descomptat la cotització del règim d'autònom a la Seguretat Social, el gasoli i el manteniment del vehicle, era inexistent. El senyor Busto conserva el seu Ebro D154 tancat en un garatge de Busto de Bureba.
A Busto de Bureba cada dia hi acudeixen unes furgonetes que venen articles bàsics: pa i peix fresc. Fan notar la seva presència amb el toc de la botzina. Els veïns surten al carrer per proveir-se dels articles que necessiten. Dues furgonetes de venda ambulant a Busto de Bureba, la primera, de la fleca Ramon del poble d'Oña:
Agraïm l'exposició dels records que el senyor José Maria Busto, Motil, conserva de la seva activitat de venda ambulant en els pobles de la Bureba. També les fotografies del seu furgó Ebro D154 enviades pel senyor Ángel García de la Cal, resident a Madrid però amb arrels en aquest poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada