Des de temps reculats la casa Sagalés, una de les empreses de transport més antigues d'Europa, els orígens de la qual es remunten al segle XVII, féu la línia regular de Caldes de Montbui cap a Sant Feliu de Codines, Castellterçol i Moià.
La família Carbonell Rodés de Sant Feliu de Codines ens ha facilitat una fotografia d'un gran interès. La diligència de can Sagalés aturada al despatx de Sant Feliu de Codines, abans de reprendre la marxa cap a Castellterçol:
La família Carbonell Rodés de Sant Feliu de Codines ens ha facilitat una fotografia d'un gran interès. La diligència de can Sagalés aturada al despatx de Sant Feliu de Codines, abans de reprendre la marxa cap a Castellterçol:
A principis del segle XX,
l'arribada de la diligència, amb les persones i mercaderies que
traginava, trencava la rutina dels pobles i era una excusa per
aplegar-se al voltant del vehicle i distreure's en veient qui marxava i
qui arribava.
L'empres Sagalés fou capdavantera en l'ús de vehicles de motor. La fotografia d'aquesta primitiu òmnibus amb la carrosseria de fusta, facilitada pel senyor Jaume Vilardell, ho corrobora:
Dues postals d'època de Sant Feliu de Codines. Al fons de la primera postal aflora la mola o cim de Sant Sadurní de Gallifa, el qual, la tradició popular li atribueix la inspiració a l'Antoni Gaudí per projectar la Casa Milà al Passeig de Gràcia de Barcelona, popularment coneguda com La Pedrera; i en primer terme, una fàbrica tèxtil:
La ubicació i configuració del poble afavorí la implantació d'estiuejants:
A principis del segle XX les classes adinerades catalanes enriquides amb el comerç i la indústria començaren a practicar l'estiueig en zones frescals i ben comunicades. Aquest fenomen arrelà amb força a Castellterçol. La població encara conserva torres modernistes i noucentistes dels primers estiuejants que valoraven un clima agradable i un aire fi i sec saludable per la respiració. L'estiueig a Sant Feliu de Codines fou de més curta volada.
Tanmateix, d'ençà dels anys 1950 diverses circumstàncies propiciaren un interès inusitat cap a Sant Feliu de Codines. La seva proximitat a Barcelona amb automòbil i els encants dels seus voltants: els cingles de Bertí; el monestir de Sant Miquel del Fai, aixecat en el segle XV sobre la capçalera del riu Tenes, enmig d'un paisatge meravellós; l'atractiu de les fonts properes al poble; les excursions que es poden fer. Tot plegat féu que a partir dels anys 1960 s'hi construïssin torres d'estiueig per encàrrec de persones adinerades que fixaren la seva residència estival.
La conversió de Sant Feliu de Codines com a lloc de visita els dies festius i d'estiueig, una activitat avui dia en reculada, impulsà la publicació d'una guia turístic per orientar el visitant devers els llocs de major interès. Guia turística d'aquesta població vallesana que conserva el senyor Jaume Vilardell:
Publicitat inserida dins la guia turística: la comercial Vilanova de venda de tota mena de maquinària i un promotor immobiliari, en Falqués, que llogava i venia torres i pisos a Sant Feliu de Codines:
Plànol de Sant Feliu de Codines amb les poblacions limítrofs i els llocs per visitar:
Com a principis del segle XX, avui dia l'empresa Sagalés cobreix la línia regular de Barcelona a Sant Feliu de Codines. Disposa d'una moderna flota d'autobusos interurbans. Tres vehicles de can Sagalés retratats a la carretera general que discorre dins del nucli urbà de Sant Feliu de Codines:
Agraïm a la família Carbonell Rodés i a en Jaume Vilardell la documentació i informació recollida en aquest article sobre una manifestació del transport de persones al nostre país en els primers anys del segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada