La família Vendrell tenia en els anys 1930 una botiga de queviures, colonials i ultramarins al poble de L'Ordal. Per proveir el comerç familiar en Josep Vendrell Masana disposava d'un camió Chevrolet. Carregava els productes a Barcelona i el transportava fins a la botiga per la carretera 340, un viatge que exigia remuntar el port de l'Ordal amb els seus revolts tancats i recargolats.
Tot s'espatllà el juliol del 1936. El camió Chevrolet del senyor Josep Vendrell fou requisat. Mai el recuperà. El 1940, el primer any de pau després dels tres anys de guerra, el senyor Josep Vendrell comprà un petit camionet Opel P4 que equipava un motor de benzina de quatre cilindres. L'usava per transportar garrafes de vi a Barcelona dos cops a la setmana. Els viatges a Barcelona per la carretera nacional 340 amb el port de l'Ordal enmig, eren una odissea. El transport de garrafes de vi a Barcelona fou una activitat comercial practicada intensament pels comerciants dels pobles d'Avinyonet del Penedès, Subirats, Lavern, Cantallops i l'Ordal en aquells anys de postguerra.
Tot s'espatllà el juliol del 1936. El camió Chevrolet del senyor Josep Vendrell fou requisat. Mai el recuperà. El 1940, el primer any de pau després dels tres anys de guerra, el senyor Josep Vendrell comprà un petit camionet Opel P4 que equipava un motor de benzina de quatre cilindres. L'usava per transportar garrafes de vi a Barcelona dos cops a la setmana. Els viatges a Barcelona per la carretera nacional 340 amb el port de l'Ordal enmig, eren una odissea. El transport de garrafes de vi a Barcelona fou una activitat comercial practicada intensament pels comerciants dels pobles d'Avinyonet del Penedès, Subirats, Lavern, Cantallops i l'Ordal en aquells anys de postguerra.
Una imatge del cim del port de l'Ordal en els anys 1940 amb una tractora Maudslay amb llur semiremolc de Transports Homs de Barcelona parat enmig de la carretera. Hi havia molt poc trànsit:
En els anys 1940 la línia regular entre Sant Sadurní d'Anoia i Vilafranca del Penedès, amb desviaments als pobles propers, era prestada pel senyor Cristòfol Bertran i Colom amb dos autocars Chevrolet. L'any 1952 el senyor Josep Vendrell i Masana adquirí la línia i els dos autocars Chevrolet. L'any 1955 recuperà un xassís damunt del qual li acoblà un motor Massé, que fou prou bo, i una carrosseria nova que construí en Forns, uns carrossers oriünds d'Igualada que tenia un taller a l'avinguda Tarragona de Vilafranca del Penedès. Treballaren pocs anys els carrossers Forns; plegaren cap a l'any 1958. Fou el tercer autocar de la casa.
El senyor Vendrell no es limità pas al serveis de la línia regular. Els diumenges i dies festius feien serveis discrecionals: excursions a Montserrat, el Montseny i demés llocs populars. També feren sortides al santuari de Lorda, un de les poques oportunitats que hi havia per viatjar a l'estranger.
El quart autocar de la casa fou un TUBUS, marca amb què HIFE (La Hispano Fuente en Segures), l'empresa de línies regulars de les Terres de l'Ebre, registrava les carrosseries dels autocars que ella construïa al seu taller amb el seu personal i maquinària pròpia. Muntava un motor Bastos, un motor Leyland Comet comercialitzat amb aquesta marca per esquivar les quotes d'importació imposades a Leyland. També tingueren un camió GMC procedent de la Segona Guerra Mundial transformat en autocar, un Pegaso Monotral Viberti dotat d'un acabat més luxós i polit fet pel carrosser Ayats, un Pegaso 5060DR amb motor posterior i un Pegaso 5080 carrossar per en Ciscar de Saragossa.
A principis dels anys 1960 la família Vendrell cessà el transport de garrafes de vi a Barcelona amb el camionet Opel P4. Tingueren l'encert de guardar-lo. En els anys 1960 es desballestaren molts vehicles vells que eren autèntiques relíquies. Els propietaris, farts de panes, estaven delerosos en poder comprar un vehicle nou i treballar amb comoditat, sense les angunies dels camions i autocars vells. Això també ocorregué amb els cotxes.
Interior de l'Opel, extremament senzill, pràctic i funcional:
En Xavier Maraña, dins la cabina de l'Opel, entusiasmat:
En Jordi Núñez al volant de l'Opel:
Detall dels pedals i del canvi de marxes:
El tablier i el volant de grans dimensions:
La placa amb les dades del senyor Josep Vendrell Masana, veí del poble de Sant Pau d'Ordal i primer propietari del camionet Opel P4:
Motor d'aquest camionet amb prou capacitat i potència per superar el port de l'Ordal amb la caixa carregada de garrafes de vi:
La família Vendrell engegà i tragué el camionet al carrer per poder contemplar-ho millor:
Labor d'omplir el tanc de benzina:
La caixa de fusta d'aquest camionet, perfectament conservada, és una veritable filigrana:
Els senyors Vendrell amb en Xavier Maraña i en Jordi Núñez, davant de l'Opel P4:
Acomiadats de la família Vendrell, que ens obrí les portes del seu garatge de bat a bat amb una extrema cordialitat, i abans de dinar, visitarem el parc de bombers de Vilafranca del Penedès on hi ha aparcats dos camions Pegaso del Grup d'Extinció d'Incendis Forestals del Penedès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada