En aquest espai ens agraden els vehicles rars, poc habituals, infreqüents. Sobre els grans constructors de vehicles, ja està gairebé tot dit. Poques aportacions poden fer-se sobre els grans fabricants de camions sense el risc de incórrer en repeticions innecessàries, sobreres. I en canvi, més enllà d'articles esparsos apareguts en revistes especialitzades, fruit del treball pacient i meticulós d'uns quants afeccionats i entusiastes que s'han documentat, poca informació hi ha en general sobre els petits constructors de camions espanyols. En aquest sentit Nazar és tal vegada l'excepció.
Adoptant un punt de vista optimista, s'ha de reconèixer que s'ha avançat força aquests darrers anys. S'ha fet una feina ingent. Però encara hi ha molt camí per recórrer, moltes fonts per consultar i molta informació per pouar.
Avui, plens de la melangia en ens envaeix aquests dies de Nadal, farem una exposició succinta d'un dels constructors de camions, autobusos i autocars més desconegut i oblidat d'Espanya. Per redactar aquestes notes hem aprofitat la informació que els senyors Rafael Reyna Calatayud i Miguel Pascual Laborda, erudits de la història de l'automoció espanyola, difongueren fa temps en el fòrum Camionesclasicos.
Quatres socis, els germans Juan i Enrique Lerma León, en Pablo Fernández Pérez i en Ricardo Esteban Royo, constituïren el gener de l'any 1963 la societat Lerma Autobastidores Industriales SA. El promotor del projecte i que va subscriure la major part de les accions emeses fou en Juan Lerma León. Fou designat com a domicili de la societat l'avinguda de José Antonio 15 de Madrid.
Lerma Autobastidores Industriales SA produí camions, autocars i autobusos en el transcurs dels anys 1960. Les oficines de l'empresa eren a l'avinguda València 11 de Saragossa. I la fàbrica, als afores de Saragossa, a la carretera de Logronyo.
Per bé què Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI) registrà distints noms comercials per operar en el mercat (Condor, Amler, Oretan), s'imposaren dues marques comercials: Albatros per als vehicles equipats amb motors de major potència i Karpetan per als vehicles de tonatge mig, els quals, aleshores, registraven més demanda. Els vehicles Karpetan muntaven motors Perkins. Més endavant, cap a l'any 1964 aparegué una altre marca, Layetan, que identificava els vehicles construïts per LAI i que muntaven motors Henschel fabricats per Motores Sura SA de Barcelona sota llicència. El tancament, l'any 1967, d'aquest fabricant de motors comportà l'extinció de la marca Layetan.
Publicitat dels camions Karpetan fabricats a Saragossa per LAI:
D'ençà de l'any 1966 LAI es centrà en la construcció d'autocars i autobusos equipats amb motors Man, Volvo, Daf i Cummins. L'any 1969 l'empresa presentà suspensió de pagaments. I l'any 1970 s'aprovà el conveni amb els creditors que garantia la continuïtat de l'activitat productiva. L'any 1976 s'acordà de facultar al president de la societat per dissoldre-la amb la venda dels actius: terrenys, maquinària, etc.
En Rafael Reyna, que ha aprofundit sobre la història de LAI, ha quantificat en dos-cents setanta els vehicles que produí sota les marques Albatros, Karpetan i Layetan. Uns quaranta vehicles l'any en el curs de la dècada de 1960, quan Espanya registrà un creixement econòmic descomunal, és sens dubte una producció irrisòria.
Avui, plens de la melangia en ens envaeix aquests dies de Nadal, farem una exposició succinta d'un dels constructors de camions, autobusos i autocars més desconegut i oblidat d'Espanya. Per redactar aquestes notes hem aprofitat la informació que els senyors Rafael Reyna Calatayud i Miguel Pascual Laborda, erudits de la història de l'automoció espanyola, difongueren fa temps en el fòrum Camionesclasicos.
Quatres socis, els germans Juan i Enrique Lerma León, en Pablo Fernández Pérez i en Ricardo Esteban Royo, constituïren el gener de l'any 1963 la societat Lerma Autobastidores Industriales SA. El promotor del projecte i que va subscriure la major part de les accions emeses fou en Juan Lerma León. Fou designat com a domicili de la societat l'avinguda de José Antonio 15 de Madrid.
Lerma Autobastidores Industriales SA produí camions, autocars i autobusos en el transcurs dels anys 1960. Les oficines de l'empresa eren a l'avinguda València 11 de Saragossa. I la fàbrica, als afores de Saragossa, a la carretera de Logronyo.
Per bé què Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI) registrà distints noms comercials per operar en el mercat (Condor, Amler, Oretan), s'imposaren dues marques comercials: Albatros per als vehicles equipats amb motors de major potència i Karpetan per als vehicles de tonatge mig, els quals, aleshores, registraven més demanda. Els vehicles Karpetan muntaven motors Perkins. Més endavant, cap a l'any 1964 aparegué una altre marca, Layetan, que identificava els vehicles construïts per LAI i que muntaven motors Henschel fabricats per Motores Sura SA de Barcelona sota llicència. El tancament, l'any 1967, d'aquest fabricant de motors comportà l'extinció de la marca Layetan.
Publicitat dels camions Karpetan fabricats a Saragossa per LAI:
D'ençà de l'any 1966 LAI es centrà en la construcció d'autocars i autobusos equipats amb motors Man, Volvo, Daf i Cummins. L'any 1969 l'empresa presentà suspensió de pagaments. I l'any 1970 s'aprovà el conveni amb els creditors que garantia la continuïtat de l'activitat productiva. L'any 1976 s'acordà de facultar al president de la societat per dissoldre-la amb la venda dels actius: terrenys, maquinària, etc.
En Rafael Reyna, que ha aprofundit sobre la història de LAI, ha quantificat en dos-cents setanta els vehicles que produí sota les marques Albatros, Karpetan i Layetan. Uns quaranta vehicles l'any en el curs de la dècada de 1960, quan Espanya registrà un creixement econòmic descomunal, és sens dubte una producció irrisòria.
Quant a disseny, els camions Karpetan foren una còpia matussera dels camions alemanys Henschel, còpia més acusada en el frontal del vehicle i matisada en els laterals. El vidre davanter és d'una senzillesa i simplicitat extremes. La fotografia d'un Karpetan d'un transportista de Cadis, equipat amb un motor Perkins, i la d'un genuí Henschel és prou eloqüent sobre les semblances que presenten:
No ens ha de sorprendre les similituds que el Karpetan nacional té amb el Henschel germànic. L'aparença només ho és respecte la cabina. Mecànicament eren dos mons. En els anys 1960 tots els constructors de vehicles espanyols que produïen sense llicència, en major o menor mesura, copiaven el que es produïa a l'estranger. I mecànicament, com els Avia i el Nazar, muntaven els motors de fabricació espanyola que tenien a l'abast, principalment Perkins.
Com en el cas de Nazar, l'altre constructor saragossà de camions, els camions produïts per LAI s'adreçaven al sector de la construcció. En Joan Homs ens informà que a les sorreres que hi havia en el darrer tram dels rius Besòs i Llobregat, d'on s'extreien els àrids que proveïen les obres de Barcelona i les ciutats properes, hi treballaren uns quants camions Karpetan.
I una darrera curiositat. Els noms Karpetan i Layetan procedeixen de dos pobles ibers que habitaren el centre la península ibèrica, Madrid i les províncies limítrofs, i la franja de terra compresa entre els rius Llobregat i Tordera, les comarques del Maresme i del Vallès segons les referències geogràfiques actuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada