Deixem Barcelona i per la carretera nacional II, que discorre paral·lela a la línia de la costa i del primer tren peninsular, arribem a Mataró, la capital del Maresme, aleshores una ciutat amb moltes fàbriques de genere de punt. Una circular de la casa Jumberca de Badalona il·lustra la importància que el tèxtil tingué a Mataró i altres localitats del Maresme fins els anys 1980:
La riera d'Arenys de Mar. Un areny, que és l'espai o lloc per on discorren les aigües pluvials, dóna nom al municipi, el qual, té diverses rieres o rials:
La fàbrica que l'empresa Fibracolor SA tenia a Tordera, a tocar de la ratlla amb la província de Girona. Tancada l'empresa, en l'espai que ocupava s'alcen avui dia unes modernes instal·lacions del grup Inditex SA:
Can Barnils, a Fogars de Tordera, és la típica masia que trobem a la comarca del Maresme, amb un torre de defensa i una horta ubèrrima:
Tordera, situada en el límit de les províncies de Barcelona i Girona, i darrer poble de la comarca del Maresme, presenta tanmateix el paisatge propi del pobles de la comarca de La Selva:
Del Maresme saltem a la muntanya santa de Catalunya, Montserrat. Al peus de la muntanya hi ha l'església de Santa Maria dels Brucs:
El funicular aeri de Montserrat, que accedeix des de Monistrol de Montserrat al monestir, es posà en funcionament l'any 1930:
Saltem a la comarca del Baix Llobregat. Prop de Vallirana hi ha el viaducte que salva el barranc del Lledoner:
De Vallirana, municipi del Baix Llobregat, posat al peu del port de l'Ordal, ens internem a una de les localitats més belles de Catalunya i destí turística de molta anomenada, Sitges, a la comarca del Garraf. Aquesta vila era anomenada Subur pels romans:
La fàbrica de Cementos Fradera, aixecada a Vallcarca, al mig de les costes del Garraf, fou fundada a l'any 1896 pels senyors Mariano Carlos Butsems Just i José Fradera Camps. La seva primera denominació fou M. de C. Butsems & Fradera. De fusió l'any 1973 d'aquesta empresa amb Cementos y Cales Freixa, fundada l'any 1901 pel banquer Antoni Freixa Coma que tenia una fàbrica a Santa Margarida i Els Monjos, controlada al cap d'uns anys per la família Rumeu, en resultà l'empresa Uniland, un dels principals grups de ciment catalans. Uniland SA fou venuda l'any 2006 al grup Cementos Portland Vallderrivas SA:
Posta de sol en un poble costaner:
A la comarca del Vallès Occidental hi trobem l'ermita de Santa Maria de Campanyà, aixecada al costat de la masia de Can Castanyer. Documentada l'any 1047, fou parròquia fins l'any 1492, quan s'agregà a Valldoreix. L'edifici actual procedeix d'una reforma del segle XVII:
Una masia ocupada i dedicada a les labors agrícoles a la comarca del Vallès Occidental, una imatge cada dia que passa més difícil de veure:
Masia típica del Montseny, massís muntanyós definit pel poeta Guerau de Liost com la Muntanya d'ametistes:
L'ermita romànica de Sant Bernat del Montseny d'estil neoromànic i consagrat a Sant Bernat de Menthon, fou projectada per l’arquitecte Josep M. Ros i Vila i construïda l'any 1952 als peus del Matagalls per iniciativa de l'industrial Delmir de Caralt i Puig, apassionat del Montseny:
Els vessants del Montseny són pròdigs en pedregosos rius d'aires cristal·lines:
Els animals de labor són arraconats per les modernes màquines que han dut el progrés al camp i contribuït a fer més còmode la vida dels pagesos del país:
Quatre imatges de Vic, la capital de la comarca d'Osona. La primera és de la casa on nasqué el filòsof i teòleg Jaume Balmes i Urpià. La darrera és la plaça Major de Vic, d'una singularitat remarcable i on els dissabtes té lloc el mercat setmanal:
L'hospital de la Santa Creu de Vic:
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada