El senyor Esteban Porras va néixer a Tresjuncos, un poble de la província de Conca, l'any 1928. Fou conegut amb el sobrenom de El Chaparro. Home de molta empenta, treballador i encuriosit per voltar i conèixer món, viatjà de ben jovenet cap a Madrid, País Basc, Catalunya i França. Les sortides a l'estranger li foren d'un gran profit i rendiment personal. Atesa la seva mentalitat oberta i moderna, s'adonà ben aviat que el futur del camp i els conreus agrícoles passaven inexorablement per la mecanització. Veié que els camps francesos eren llaurats i sembrats amb tractors. I a França conegué directament els camions Berliet, un dels grans fabricants europeus de camions i autocars. La moderna mecànica que equipaven els Berliets l'admirà vivament.
Sabedor de les innovacions que es produïa en el camp francès, el senyor Porras portà a Tresjuncos el primer tractor Lanz, un Bulldog. Els veïns no se'n sabien pas avenir. I precursor de mena, també portà el primer tractor Deutz, que recollí a Sant Sebastià i el conduí fins a Tresjuncos per carretera. Fidel al consell d'un seu amic Guàrdia Civil, marxà proveït d'una gran capsa de puros. I cada cop que un agent de la policia l'aturava a la carretera, li regalava un bon puro. D'aquesta manera completà amb el Deutz la ruta entre Donosti i Tresjuncos.
L'any 1968 comprà un camió Sava-Berliet de tres eixos. Fou carrossat amb una caixa de fusta per transports generals. Costà gairebé quatre cops més que un Barreiros Super Azor. L'arribada del camió a Tresjuncos fou un esdeveniment dels grossos. Els veïns sortien de les seves cases per veure'l desfilar i el mossèn també hi acudí per a beneir-lo. El llamp de motor davanter i la llargada del xassís causà l'astorament i la incredulitat dels veïns, avesats als petits camions locals i de les rodalies. La tranquil·litat que es respirava a Tresjuncos era interrompuda amb l'arribada del Sava-Berliet. Sempre que compareixia el camió, indefectiblement, els veïns sortien de les seves cases i aturaven les seves ocupacions per veure'l passar. A finals dels anys 1960 transportava principalment fruita i verdura des del País Valencià i Múrcia cap a la ciutat de Madrid. També transportà hortalisses des de València cap a França.
El darrer camió que tingué el senyor Esteban Porras fou un Dodge de quatre eixos amb la cabina abatible, comprat d'ocasió. Equipat amb un bolquet, treballava per una fàbrica de pinsos per a porcs d'Aranjuez. Es jubilà als seixanta-cinc anys d'edat.
En Juan Carlos Porras davant del Sava-Berliet a l'avinguda Monforte de Lemos del barri del Pilar de Madrid, on hi residia la família, a mitjan dels anys 1980:
Sabedor de les innovacions que es produïa en el camp francès, el senyor Porras portà a Tresjuncos el primer tractor Lanz, un Bulldog. Els veïns no se'n sabien pas avenir. I precursor de mena, també portà el primer tractor Deutz, que recollí a Sant Sebastià i el conduí fins a Tresjuncos per carretera. Fidel al consell d'un seu amic Guàrdia Civil, marxà proveït d'una gran capsa de puros. I cada cop que un agent de la policia l'aturava a la carretera, li regalava un bon puro. D'aquesta manera completà amb el Deutz la ruta entre Donosti i Tresjuncos.
L'any 1968 comprà un camió Sava-Berliet de tres eixos. Fou carrossat amb una caixa de fusta per transports generals. Costà gairebé quatre cops més que un Barreiros Super Azor. L'arribada del camió a Tresjuncos fou un esdeveniment dels grossos. Els veïns sortien de les seves cases per veure'l desfilar i el mossèn també hi acudí per a beneir-lo. El llamp de motor davanter i la llargada del xassís causà l'astorament i la incredulitat dels veïns, avesats als petits camions locals i de les rodalies. La tranquil·litat que es respirava a Tresjuncos era interrompuda amb l'arribada del Sava-Berliet. Sempre que compareixia el camió, indefectiblement, els veïns sortien de les seves cases i aturaven les seves ocupacions per veure'l passar. A finals dels anys 1960 transportava principalment fruita i verdura des del País Valencià i Múrcia cap a la ciutat de Madrid. També transportà hortalisses des de València cap a França.
En els seus viatges per França s'adonà que el transport de mercaderies per carretera passava pels camions articulats, les tractores i els semiremolcs. A diferència d'Espanya, per a transports de llargues distàncies, camions rígids en comparació de les tractores n'havia ben pocs a França. Aleshores vengué el Sava-Berliet rígid de tres eixos a una empresa de València i comprà una tractora nova Berliet.
La tractora Berliet, proveïda amb una cisterna, treballava per la refineria la Rábida que CEPSA té a Palos de la Frontera (Huelva), inaugurada l'any 1967. Malauradament, al cap de poc temps de tenir-la, el senyor Porras patí un accident amb la tractora Berliet. De resultes de l'accident la tractora, irrecuperable, fou desballestada. Fatalment el senyor Porras tingué dues desgràcies més en un curt espai de temps. Un seu xofer, que conduïa un camió Pegaso equipat amb una cisterna, també s'accidentà i destrossà el camió. I un altre xòfer, s'accidentà amb un Barreiros de quatre eixos i l'hagueren de llençar. Fou un cop molt dur, un gran sotrac per la família Porras.
Per sortir de l'atzucac, el senyor Porras recomprà el primer Sava-Berliet a l'empresa de València. Abandonà el transport de líquids en cisternes i es centrà en els transports generals de fruites i hortalisses des de València cap a Madrid, una feina i una ruta que coneixia bé. El senyor Esteban Porras s'aturava sovint a omplir el dipòsit, sopar i dormir en un hostal que hi ha a Castillejo de Iniesta, sobre la carretera nacional III, el qual encara existeix. Aprofitava la parada a l'hostal per trucar des del telèfon públic a casa seva i interessar-se per la seva esposa i els fills.
Per Sant Gaietà, que s'escau el set d'agost i és el patró de Tresjuncos, el poble celebra la festa major. Una de les activitats són les festes amb braus dins un recinte tancat amb vehicles. Un dels vehicles que delimitava el cercle era el Sava-Berliet. Aquesta participació els hi permetia a la família Porras, acompanyada de familiars i amics, de veure l'espectacle taurí des de la caixa del camió.
Per sortir de l'atzucac, el senyor Porras recomprà el primer Sava-Berliet a l'empresa de València. Abandonà el transport de líquids en cisternes i es centrà en els transports generals de fruites i hortalisses des de València cap a Madrid, una feina i una ruta que coneixia bé. El senyor Esteban Porras s'aturava sovint a omplir el dipòsit, sopar i dormir en un hostal que hi ha a Castillejo de Iniesta, sobre la carretera nacional III, el qual encara existeix. Aprofitava la parada a l'hostal per trucar des del telèfon públic a casa seva i interessar-se per la seva esposa i els fills.
Per Sant Gaietà, que s'escau el set d'agost i és el patró de Tresjuncos, el poble celebra la festa major. Una de les activitats són les festes amb braus dins un recinte tancat amb vehicles. Un dels vehicles que delimitava el cercle era el Sava-Berliet. Aquesta participació els hi permetia a la família Porras, acompanyada de familiars i amics, de veure l'espectacle taurí des de la caixa del camió.
La caixa original de fusta que muntava el Sava-Berliet li fou substituïda per una de més moderna de xapa. En Fernando Porras té un record molt precís del camió del seu pare. A diferència de la major part de les famílies espanyoles que es desplaçaven a bord de turismes -Els Seats 600 i 850, el Simca 1000, el Renault 4, el Citroen Dos Cavalls-, la família Porras ho feia a bord del Sava-Berliet. Recorda que a les costes el camió provocava una cua considerable d'automòbils que ells, dins la cabina, observaven a través dels retrovisors. O quan son pare canviava les marxes de velocitat curtes a llargues movent amb les dues mans alhora les dues palanques de canvis del Berliet i deslliurant un instant el volant. Perícia dels xofers d'aquells temps que ens semblem més antics que l'any de la picor.
En Juan Carlos, el fill gran del senyor Esteban Porras, conduí un poc temps el Sava-Berliet per fer repartiment de productes per la ciutat de Madrid. Cap a l'any 1988 fou tancat en una nau de Tresjuncos. Al cap d'uns anys, el camió fou desplaçat a un corral, al costat de la plaça de braus del poble, per la qual cosa era usat per la família i els amics per veure les curses de braus des del camió estant.
En Juan Carlos, el fill gran del senyor Esteban Porras, conduí un poc temps el Sava-Berliet per fer repartiment de productes per la ciutat de Madrid. Cap a l'any 1988 fou tancat en una nau de Tresjuncos. Al cap d'uns anys, el camió fou desplaçat a un corral, al costat de la plaça de braus del poble, per la qual cosa era usat per la família i els amics per veure les curses de braus des del camió estant.
El darrer camió que tingué el senyor Esteban Porras fou un Dodge de quatre eixos amb la cabina abatible, comprat d'ocasió. Equipat amb un bolquet, treballava per una fàbrica de pinsos per a porcs d'Aranjuez. Es jubilà als seixanta-cinc anys d'edat.
En Juan Carlos Porras davant del Sava-Berliet a l'avinguda Monforte de Lemos del barri del Pilar de Madrid, on hi residia la família, a mitjan dels anys 1980:
El senyor Esteban Porras amb el seu Sava-Berliet:
El Sava-Berliet fou donat de baixa i tancat en una nau de Tresjuncos cap a l'any 1988. Després el traslladaren en un corral del poble, a prop de la plaça de toros. En Fernando Porras, que heretà el camió de son pare, li dolia veure que cada any el camió estava més atrotinat. La primera setmana de setembre de l'any 2015 anuncià la seva venda en un portal d'internet.
Un africà que veié l'anunci publicat a internet cuità a comprar-lo atès que aquests camions, Berliets comercialitzats a Espanya sota la marca Sava-Berliet (en virtut dels acords comercials subscrits entre l'espanyola Sava i la gal·la Berliet, llur importació a territori espanyol es produïa en trens de mercaderies: els camions Berliet arribaven a Valladolid desmuntats dins de caixes de fusta, i muntats a la planta que Sava tenia en aquella capital de província), són apreciats a les antigues colònies franceses d'Àfrica, incloent-hi Marroc i Algèria. Contractà uns transportistes catalans que proveïts amb una góndola es desplaçaren fins a Tresjuncos a carregar el camió per embarcar-lo al port de Barcelona i exportar-lo a algun país africà.
En Claudi Herguido, que també veié l'anunci publicat a internet, trucà el dia 15 de setembre de 2015 a tres quarts de nou del vespre al telèfon del venedor. En Fernando, molt amablement, li informà que l'havia venut a un africà i que l'havien carregat feia només una hora; també li informà que el camió tenia el motor i demés elements mecànics en bones condicions. En Claudi li manifestà que li sabia greu atès que la seva intenció hagués estat restaurar-lo. Davant d'aquesta proposta, en Fernando, que li dolia i recava que el camió de la seva família acabés en qualsevol país africà i perdre-hi la pista, trucà al nou propietari del Berliet per sol·licitar-li que considerés la proposta de vendre el camió de son pare a un nou comprador. Assabentat l'africà a través d'en Fernando Porras de l'interès del nou comprador, accedir a negociar la possible venda del Berliet.
En Claudi a les onze de la nit trucà a l'africà, i després de recalcar-li que només acceptava de negociar amb persones serioses i que tinguessin paraula, tancaren verbalment la venda del camió. L'africà li donà el mòbil dels transportistes que portaven el Berliet des de Conca cap a Barcelona. A les vuit del matí del dia 16 de setembre, en Claudi acudí a l'àrea de Torrefarrera on era aparcada la tractora Daf amb dos camions al cim de la góndola, una tractora Volvo i el Sava-Berliet. Un dels dos xòfers, educadament, li informà al Claudi que no podien bellugar-lo pas de Torrefarrera fins a les dues del migdia per complir amb els descansos mínims. El matí fou aprofitat per en Claudi Herguido per fer la transferència del preu acordat al compte corrent del venedor. A les dues del migdia en Claudi es plantà davant de la tractora Daf i els mostrà als dos conductors del país el resguard de la transferència practicada a favor del venedor. Amb aquest document, el Berliet féu via cap a Alcarràs.
Interior que presentava el Berliet:
El Berliet al pati del garatge d'Alcarràs on els senyors Herguido hi tanquen els seus camions clàssics:
Després de molt neguit i turment, el Berliet ja era descarregat i dipositat dins del garatge. L'aventura, accidentada, havia tingut un desenllaç feliç:
El camió amb la caixa llevada:
El transport, a bord d'una góndola, fins el Taller Central d'Alcarràs, on en Carles Tomàs Roure féu una obra d'art:
Primers treballs de restauració, amb la cabina pintada amb els colors del Barreiros Super Azor que tingué en Mariano Herguido:
La cabina amb el parabrisa muntat, una operació molt delicada:
En Xavier Maraña admirant el Berliet a mig restaurar:
Treball per muntar l'estructura de la caixa damunt del xassís:
El camió restaurat en la seva major part:
Gairebé acabat:
El Sava-Berliet, amb la restauració acabada, fotografiat a Alcarràs (Segrià):
El senyor Fernando Porras està profundament agraït que el camió del seu pare, en lloc d'acabar en qualsevol país africà, fet que li dolia profundament pels records que li evocava, hagi estat escrupolosament restaurat. Una feina que en Claudi i l'Eduard Herguido, sense escatimar-hi afanys, han assolit amb escreix. Un fet impensat per en Fernando, que l'omple de felicitat. I en Claudi vol destacar el cúmul de casualitats favorables que es produïren per tal que el Berliet restés a Alcarràs. En aquest punt, el paper dels dos conductors que transportaven el camió des de Conca a Barcelona tingué una importància de primer ordre. Els afeccionats als camions clàssics també hem d'agrair l'esforç dut a terme sobre aquest vehicle, el mèrit de la restauració del qual recau sobre en Carles Tomàs Roure, un dels millors planxistes del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada