El camió Babcock & Wilcox del senyor Francisco Villalta de Manlleu (Osona).

La primera referència del camió Babcock & Wilcox, fabricat a Bilbao, que tingué el senyor Francisco Villalta, un fruiter de Manlleu, la trobem en un article que el senyor Xavier Castells publicà en llur bloc Imatges sobre rodes l’any 2013. Transcorreguts tres anys d’ençà de la publicació del dit article, disposem d’una fotografia del Babcock del senyor Villalta, amb llur matrícula, B-233826. Fou una de les darreres unitats d’aquest model que es matricularen a la demarcació de Barcelona. 

Portada del catàleg del camió Babcock & Wilcox de cinc i cinc tones i mig: 

En Carlos Villalta davant del garatge on son pare tancava el Babcock & Wilcox. El camió li foren muntats uns llums addicionals per fer front a la boira sempre present a la plana de Vic a l'hivern:

El senyor Francisco Villalta, fruiter de Manlleu, estrenà nou l’any 1961 un camió Babcock & Wilcox el qual equipà amb una caixa de fusta per transportar fruites i verdures, un tipus de carrosseria en què excel·lien els carrossers del País Valencià. N’era el representant oficial a la comarca d’Osona de la casa Babcock el senyor Antoni Soler Company, que disposava d’un establiment a Vic.

Aquest camió fou molt valorat aquells anys en què la majoria de transportistes encara treballaven amb vells camions transformats, reconstruïts i apedaçats de la dècada dels anys 1930 i que havien patit les calamitats de la guerra civil i la inacabable postguerra. La compra d’aquest camió, un dels pocs vehicles dièsel aleshores disponibles en el mercat espanyol, acreditava un considerable poder adquisitiu.

Segons les dades facilitades pel senyor Castells en l’article publicat, el camió fou usat per traginar la fruita i verdura que la casa Fruites Sans de Manlleu despatxava als mercats setmanals que es muntaven als municipis del nord d’Osona (Manlleu, Torelló, Roda de Ter, ...). Les tardes del dissabte eren aprofitades pel senyor Villalta per deixar el seu camió net com una patena. Atès que els motors dièsel que equipaven aquests camions, concebuts per a vaixells petits, eren una autèntica calamitat sense pal·liatius, la solució fou llur substitució generalitzada per motors dièsel Barreiros i Perkins.

Anunci del primer camió Babcock & Wilcox publicat al diari La Vanguardia: 

Camió Babcock & Wilcox equipat amb la segona cabina:



Els representants catalans de la casa Babcock & Wilcox en un anunci del model de quatre tones:



Representants en el model de cinc tones i mig:

Camió Babcock & Wilcox, equipat amb un motor Barreiros, fotografiat en un establiment d'un ferroveller de Santa Llogaia d’Àlguema:

El senyor Francisco Villalta tingué, després del Babcock, un Scania-Vabis, un Pegaso 1100 i un Ebro D700 amb la cabina abatible.

El senyor Joan Homs, de Transports Homs del barri del Poblenou de Barcelona, recorda que en Torras i Salvany, un compravenda de camions d’ocasió oferia a principis dels anys 1960 uns camions Thames importats d’Anglaterra equipats amb frens hidràulics i un motor Perkins P6 de vuitanta-tres cavalls de potència –el motor Barreiros EB-6 era una còpia sense miraments del motor anglès. Aquest camió fou de l’empresa Colchones Sema, fabricant de matalassos d'ençà de l'any 1939 que tenia una fàbrica als carrers Pallars cantonada amb Pere IV, i cèlebre per un eslògan publicitari que féu fortuna: Dijo Sema y se durmió. Desestimaren la compra del Thames atès que el motor estava força capolat i treballat; perdia oli per tot arreu. Aquest establiment, que era al passeig de l’Exposició, al cor del barri del Poble-sec, via freqüentada pels transportistes que treballaven al port de Barcelona, tingué molt de temps un Babcock & Wilcox que no hi havia manera d’encolomar a cap càndid. Tal era la mala fama i poca consideració que el camió basc mereixia als transportistes que treballaven al port de Barcelona. A can Torras i Salvany la família Homs comprà un Pegaso 1065:

Un altre establiment de compravenda de camions d’ocasió fou Marrugat i Soler. L’exposició dels vehicles era el passeig de Colom. Aquests dos establiments proveïen de camions d'ocasió als transportistes autònoms que necessitaven un vehicle per treballar. Es tractava de rebaixar en la mesura del possible el preu de sortida que tenia el camió. La valoració del camió que s’entregava, generalment una autèntica desferra, sovint era l’al·licient que determinava la celebració de l’operació de compravenda.

Agraïm als senyors Carlos Villalta i Francesc Parramon, aquest segon de Transports Canigó de Manlleu, la fotografia d’un dels pocs Babcock & Wilcox matriculats a Barcelona. Un document molt valuós per reconstruir la història del transport del país.

Un furgó Nazar B a Tomelloso (Ciudad Real).

El llançament l'any 1960 dels camions Nazar que produïa a Saragossa Talleres Nápoles SA fou acompanyada d'una gamma completa d'autocars, autobusos urbans i interurbans i furgons. Un dels primers camions Nazar A venuts a la demarcació de Barcelona, que muntava un motor Perkins Hispania,  fou comprat per l'empresa Transports Cotxarrera de Gironella. En aquesta fotografia el camió circulava amb la matricula verda provisional: 

La primera furgoneta Nazar A, que disposava d'una cabina basada en la dels camions, compartia també la mateixa calandra del radiador. A desgrat del disseny agradable i bufó que presentava, les seves vendes foren discretes. La versió de furgó tancat no tingué gaire requesta tal vegada per les reduïdes dimensions i poca capacitat de càrrega que donava. Algunes unitats, tal com es recull en aquesta fotografia de l'estand que l'empresa catalana de motors dièsel Matacas plantà a la fira de l'automòbil de Barcelona que tingué lloc l'any 1962, equipaven aquests motors pesats i lents:

Un furgó Nazar al costat d'un camió Nazar A equipat amb un motor Henschel Sura que Motores Sura SA produïa a l'Hospitalet del Llobregat:

Furgó Nazar A carrossat amb una caixa de fusta per transports generals que tingué Transports Cotxarrera en la dècada de 1960:

L'any 1963, dins del programa concebut per superar la suspensió de pagaments i incrementar les vendes, Nazar presentà a Saragossa una nova gama de camions i furgonetes d'una gran modernitat i distinció. Aquesta fotografia, que recull la presentació de la nova gamma de camions dotada amb les noves cabines, conté un camió Nazar A amb la nova calandra que incorporava el model B. Una manera com qualsevol altre de liquidar les unitats acumulades que no s'havien venut: 

El furgó B, que muntava només el motor Perkins Hispania i un canvi de marxes de la casa de Ribas de Barcelona, senzill, tosc i dur, era un vehicle que incorporava millores considerables en comparació del model anterior. Era més gros de mides i llur capacitat cúbica permetia que un adult, tenint en compte l'altura mitjana de la població espanyola en la dècada de 1960, es podés bellugar còmodament dins l'habitacle sense haver d'ajupir-se. 

En un context marcat per una competència ferotge en el sector de les furgonetes en què grans fabricants disposaven de vehicles competitius i populars com era el cas de Imosa-DKW, Fadisa i Sava-Austin, els responsables de Nazar encarregats del desenvolupament del projecte de les noves cabines optaren per una furgoneta de roda grossa que permetia un ús indistint en zones urbanes i rurals. Una concepció que també aplicava el furgó Sava produït a Valladolid sota llicència Austin. 

Les característiques que presenta aquest camió petit Sava Austin que conserva l'empresa Vins Roqueta de Manresa, amb les dimensions de les rodes i l'altura del xassís, destinat a la distribució de begudes, també hi és en el furgó Nazar B:

Les poques unitats de furgonetes i petits camions Nazar B descobertes els darrers anys s'han produït en petits pobles i comarques poc poblades on predominen les activitats agrícoles. La diversitat de carrosseries disponibles afavorí usos distints: petits camions per transports generals, furgons metàl·lics tancats i vehicles mixtes aptes per al transport de persones i mercaderies. La seva presència a les grans ciutats fou testimonial. Els clients optaven per vehicles més moderns i còmodes que, a més, disposaven d'una major xarxa comercial i servei post-venda.

Furgó Nazar B amb caixa metàl·lica tancada exposat a l'estand que el concessionari oficial del Maresme, Castellsaguer, muntà a Mataró. Amunt, un camió Nazar Super Set tones:

Furgó Nazar B d'un marxant de Girona dedicat a la venda ambulant de begudes i gelats:



Furgó Nazar B amb una carrosseria metàl·lica tancada:

Petit camió Nazar B equipat amb una grua per remolcar vehicles en pana que fou del Garatge Jaume I de Figueres, capital de la comarca de l'Alt Empordà:

Furgó Nazar B mixt, amb capacitat per transportar persones i mercaderies, matriculat a Barcelona que tenia un veí del poble de Canet lo Roig:

Enguany, al poble de Tomelloso, província de Ciudad Real, un desballestament anunciava la venda de peces d'un furgó Nazar B mixt allà dipositat. Malgrat estar molt malmès, conservava algunes peces aprofitables. És versemblant de suposar, per la matrícula de la part posterior, que estigué en actiu fins la dècada de 1990. El podrimener que presenta la carrosseria indueix a pensar que ha estat molt de temps al ras. L'absència de vidres és fruit del vandalisme que impera encara en aquest país.

Llur matrícula és CR-19266:

La presència d'aquest furgó Nazar a Tomellosa ens indueix a creure, amb cert fonament, que encara hi ha uns quants vehicles de la casa Nazar tancats en les extenses zones agrícoles d'Espanya.

Aquest article és un sentit i merescut homenatge a la figura del senyor Xavier Castells i Quintana, que un cop jubilat de la seva professió de transportista, ha comprat i restaurat un petit camió Nazar B. Per causa d'aquest projecte, coronat amb un gran èxit, ha esdevingut un dels grans propagandistes dels vehicles Nazar arreu de Catalunya i de l'estat espanyol. Moltes gràcies Sr. Castells per aquesta labor impagable. 

Un dels quaderns d'Autodromo: Spanish Streets de G.N.Geordano.

L’editorial Hot Rats S.C.P ha publicat uns quaderns sobre la història del motor a Espanya que ha batejat amb el nom d’Autodromo. Dos dels quaderns foren dedicats als automòbils Pegaso, un projecte ruïnós que causa fascinació transcorreguts més de seixanta anys de la seva desaparició, i a Hispakart. El consell editorial integrat pels senyors París Francès, Manel Garriga, Antonio Palacín i Àlex Vergés és sinònim de qualitat i rigor.

Un dels quaderns publicats, el qual és objecte d’aquest article, recull, amb el títol precís de Spanish Streets, algunes de les fotografies de vehicles que el senyor George Nicholas Geordano, estudiós de l’automoció nascut l’any 1932, féu en el curs de la dècada de 1960 aprofitant l'avinentesa que estiuejava a les illes Canàries i a la Península Ibèrica. Les visites, acompanyat de sons pares, a Sevilla, Granada, Còrdova, Cadis, Màlaga i Múrcia, i a les ciutats de Barcelona i Madrid, fou aprofitat per aquest anglès inquiet i eixerit per fotografiar alguns dels vehicles que eren aparcats als carrers dels pobles i ciutats que recorregué. Un parc mòbil únic.

Com expressa el senyor Geordano en el pròleg, la comparació amb el parc de vehicles del seu país el féu adonar-se del vell parc de vehicles que hi havia a Espanya en la dècada de 1960. A Madrid, la capital de l’Estat, el senyor Geordano l’embadalí la gran quantitat de petits camions matriculats en els anys 1920, força esgavellats, que hi havia als carrers. Per descomptat que a les perifèries de les grans ciutat abundaven els vells automòbils d’abans de la guerra civil. En el pròleg també hi ha un interessant i entretingut article farcit anècdotes que signa el senyor Francisco Pueche.

Atès l’interès que presenta aquest quadern per fer-se una idea exacta i clara de quin era el parc de vehicles espanyol en la dècada de 1960, i el fet que l’edició limitada només compta amb mil exemplars impresos, hem decidir de fer-nos-en ressò en aquest espai seleccionat alguns dels vehicles que, en la nostra opinió, són més curiosos.

Portada del quadern, títol de ressonàncies planianes, que conté alguns dels vehicles que en George Georgano fotografià en aquest dissortat país en els anys 1960:

Camió Babcock fabricat a Bilbao, propietat d'un distribuïdor de Campsa, el monopoli que comercialitzava la benzina i el gasoli, amb la seva cisterna amb escala, fotografiat a Múrcia l'any 1966:

Camió Brockway matriculat a Cadis l'any 1963, equipat amb una cabina de fabricació artesanal, fotografiat a Madrid l'any 1963:

Camió anglès Douglas, amb tracció 4x4, fotografiat a Sevilla l'any 1965:

Camió Isotta Fraschini matriculat l'any 1934, basat en un model del constructor germànic Man, capturat a Madrid l'any 1963:

Tricicle Mymsa produït per l'empresa Germans Aragall de Barcelona en els anys 1950, vehicle popularment conegut com granota, fotografiat a Madrid l'any 1963:   

Camió Nazar de sis mil quilos, que equipava un motor dièsel Henschel i les mateixes llantes que el Pegaso 165, fotografiat l'any 1963 a Madrid: 

Camió petit de tres rodes, comercialitzat per Sava l'any 1958, fotografiat pel senyor Geordano a Madrid el 1963:

Camió francès Willeme, matriculat en els anys 1930 i fotografiat a Madrid l'any 1963:

Agraïm a l’editorial Hot Rats S.C.P l’encert d’haver publicat aquest llibre que contribueix a pal·liar la poca informació disponible sobre els vehicles que hi hagué a les ciutats i pobles espanyols en el període comprès entre els anys 1940 i 1970. Un buit que aquest quadern contribueix a omplir. I un llibre imprescindible en la biblioteca de qualsevol afeccionat a la història de l'automoció.

Els camions Henschel Hispania i Rubel produïts per Motores Sura SA de Barcelona.

Un dels expositors de la fira de vehicles clàssics de Mollerussa d'enguany oferia dotze fotografies de camions carrossats per Carrosseries CIR de Reus.  Una de les fotografies concentrà la nostra atenció d’una manera immediata. Era un camió Henschel Hispania, concretament, un HS11 comercialitzat sota la marca Rubel. Fou el primer cop que veiérem una unitat d’aquest model, carrossada i matriculada, propietat d’un transportista. Llur propietari fou l’empresa Transports Cantó. Malauradament no podem pas precisar el municipi on residia aquest transportista. La fotografia no permet d’escatir-ho. Segurament que era de qualsevol poble de la comarca del Baix Camp.  

El Henschel Hispania de Transports Cantó que Motores Sura SA fabricà a Òdena (Anoia) i comercialitzà amb la marca Rubel (col·lecció Sr. Xavier Castells Quintana): 

La visió del camió Henschel Hispania que comprà el senyor Cantó ens despertà un viu interès pel constructor que el produí en els anys 1960. Consultant el manual Historia de la Industria Española de Automoción, empresas y personajes, obra de l’enginyer industrial gallec Manuel Lage Marco, i publicat per Fitsa, un dels millors llibres escrits sobre la història de l’automoció espanyola –clar, sintètic, precís, estructurat, amè, complet i documentat-, feliçment reeditat, hi ha unes referències sobre aquest camió i unes pinzellades de la història de l’empresa que el construí, Motores Sura SA, domiciliada a Barcelona i que disposava d'una fàbrica a l'Hospitalet del Llobregat. Atès el seu indubtable interès i amb l’ànim de difondre’n llur història -un altre projecte industrial malaguanyat per culpa dels impediments administratius i la pressió eficaç que la resta de fabricants de camions ben assentats exerciren-, en fem una exposició succinta i breu de la informació facilitada pel senyor Lage en llur llibre.

Motores Sura SA fou una societat constituïda a Barcelona l’any 1958 pels senyors Sebastian Benasco Martin, Roberto García Cairó i Norbert Alabart Ferrer amb la finalitat de construir motors dièsel de la casa alemanya Henschel. El promotor del projecte fou el senyor Benasco, gran especialista en motors.

Fetes les gestions oportunes i degudament acreditada la plena capacitat per construir els motors Henschel, l’any 1959 el fabricant alemany li atorgà a Motores Sura SA la llicència per produir-los. El començament de la producció industrial fou accidentada car només produïren en dos anys uns cinquanta motors. La causa fou la manca d’autoritzacions administratives per importar d’Alemanya algunes de les peces que necessitaven els motors, principalment bombes d’injecció i d’oli. Tal fet suposà unes pèrdues econòmiques considerables atès que disposaven de la major part de les peces, convenientment abonades, però sense poder completar la fabricació dels motors i vendre’ls. Motores Sura SA era proveïdor de dos fabricants saragossans de camions, autocars i autobusos: Lerma Autobastidores Industriales SA, que fabricava els vehicles Karpetan, Albatros i Layetan, i Talleres Nápoles SA, fabricant dels vehicles Nazar.

Un camió Albatros construït per LAI i que equipava un motor Henschel Sura: 

Un Nazar A que també muntava el mateix motor Henschel Sura: 

Nazar A de Transports Homs del barri del Poblenou de Barcelona que muntava un motor Henschel Sura de cent trenta cavalls de potència. Tanmateix, el motor estava desproveït de força, no tirava ni cara avall:





Un altre Nazar A que muntava un motor Henschel Sura:

El fabricant germànic Henschel, que el proveïa de tecnologia i peces, suggerí l’any 1961 a Motores Sura SA que s’embranqués en la fabricacions de camions, vehicles que a Espanya aleshores tenien una gran demanda. Tal petició fou acollida amb moltes reserves a Barcelona per les conseqüències desfavorables que se’n podrien derivar cap als seus dos principals clients aragonesos. El segment de camions de sis a nou tones tenia aquells anys una competència acarnissada amb el Pegaso Comet, un gran camió, el Barreiros Saeta, un camió justet, i els models que Sava produïa sota llicència Austin-BMC, unes calamitats. 

L’any 1962 Motores Sura SA esdevingué el distribuïdor oficial a Catalunya dels camions Albatros, fabricats per LAI (Lerma  Autobastidores Industriales SA) i que equipaven motors Henschel Sura SA. El cobrament dels motors que havia venut a LAI depenia de vendre els camions Albatros arreu de Catalunya. Una situació no gaire falaguera per l'empresa catalana.   

Un camió Albatros, que muntava el motor Henschel Sura, exposat en una fira de mostres: 

Amb una capacitat per produir sis-cents motors anyals, i garantit el proveïment de les peces que necessitaven, Motores Sura SA sol·licità l’any 1963 al ministeri d’Indústria espanyol l’autorització per produir camions Henschel Hispania. Una unitat d’aquest model amb una cabina basada en la dels camions Henschel alemanys fou presentada al Saló de l’Automòbil del mateix any, celebrat a la fira de mostres de Barcelona. Com era costum de la casa, el ministeri espanyol, ignorant els beneficis que la competència real proporciona als consumidors i la creació de llocs de treball que la implantació d’una fàbrica de camions i autocars hagués generat a la comarca del Baix Llobregat, desestimà la petició formulada per Motores Sura SA. 

Les quatre unitats del camió Henschel Hispania que construí Motores Sura SA, una de les quals fou presentada al Saló de l'Automòbil de Barcelona celebrat l'any 1963 (col·lecció Sr. Sebastián Benasco Martínez): 

 

La similitud del Henschel Hispania amb el seu homònim alemany és evident, palesa: 

Camió  Henschel Hispania presentat l'any 1963 (col·lecció Sr. Sebastián Benasco Martínez):

Consumada l’arbitrarietat administrativa pel ministeri d’Indústria Espanyol, calgué trobar una solució imaginativa per esquivar tal prohibició, una matèria en la qual el senyor Eduardo Barreiros era un reputat especialista; excel·lia l’industrial gallec amb summa habilitat en la pràctica de saltar-se les prohibicions dictades des de l’administració espanyola, les quals, no cal dir-ho, incidien molt negativament quant a la implantació de noves industries i el progrés econòmic general. Com sempre succeeix a Espanya, l’interès particular d’uns pocs privilegiats preval sobre l’interès general representat per tota la ciutadania. Si aquest principi administratiu afavorí, en aquesta matèria, en els anys 1960 i 1970, entre d’altres, al constructor de camions ENASA, avui dia els privilegiats ho són les grans corporacions bancàries, els antics monopolis privatitzats, companyies subministradores de serveis bàsics (electricitat, aigua, gas, telefonia) i personatges inefables com el senyor Florentino Pérez (projecte Castor) i alguns altres grans constructors d’obres públiques. 

Motores Sura SA comprà l’any 1964 al senyor Antonio Ruiz Revuelta, veí de Santander, l’autorització administrativa expedida pel Ministeri d’Indústria espanyol per tal de produir camions sota la marca Rubel. D’aquesta manera tan senzilla els camions que s’havien de comercialitzar amb el nom de Henschel Hispania –calia aprofitar el prestigi que el nom del constructor germànic tenia a Espanya- ho feren sota la marca Rubel. 

Amb l’ànim d’aprofitar els xassissos abandonats per Nava-Somua un cop cessà als anys 1940 la producció de camions, el senyor Ruiz sol·licità en la segona meitat dels anys 1950 la preceptiva autorització per construir camions. En possessió del permís, comprà els xassissos de Naval-Somua els quals foren duts a València, on, un seu soci, en Ramon Ferrer Llopis, li muntà un motor dièsel Perkins de sis cilindres i vuitanta-tres cavalls de potència, i una cabina artesanal copiada amb els pocs mitjans disponibles d’una que comercialitzava Leyland. Atès que els xassissos ja disposaven de llur número de bastidor assignat per Naval-Somua, els camions Rubel no eren pas la fabricació d’un camió nou sinó que s’adscrivia a la condició de transformació d’un camió produït. Fins aquests extrems delirants arribava l’intervencionisme administratiu en un país on era molt complicat l’adquisició d’un camió o d’un autocar.  Segons l’estimació del senyor Lage, el senyor Ruiz produí només uns trenta vehicles amb la marca Rubel. Una producció irrisòria. Però ensems meritòria si hom té en compte les dificultats administratives imposades pel ministeri competent.

Atès que l’autorització atorgada a favor del senyor Ruiz imposava la condició que la fabricació de camions s’havia de fer a Santander, Motores Sura SA hagué de comprar una nau en aquella localitat per produir els bastidors. Un cop acabats s’enviaven a Òdena, municipi a tocar d’Igualada, capital de la comarca de la Anoia, on se’ls hi acoblava el motor Henschel Sura fabricat a l’Hospitalet del Llobregat i una cabina artesanal que presentava una acusada semblança amb el camió Henschel alemany. Aplicaren la mateixa solució que el senyor Ruiz, que enviava els xassissos a València per construir els camions Rubel. 

Un autobús de l'empresa Oliveras construït per Lerma Autobastidores Industriales SA, amb matrícula B-354539 i equipat amb un motor Henschel Sura, fotografiat a la plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet del Llobregat l'any 1966; aquest municipi acollia la fàbrica on Motores Sura SA construïa els motors dièsel Henschel sota llicència: 

Agraïm al bloc L'Hospitalet del Llobregat-Imatges retrospectives d'una ciutat el fet d'haver compartit la postal que conté aquest autobús LAI a la xarxa i a en Miquel Segura Llop haver-ne identificat el constructor i la marca.

Motores Sura SA només produí camions Rubel en el curs de dos anys, 1965 i 1966. Segons les dades consignades pel senyor Lage en el seu llibre, es produïren uns cent vuitanta xassissos, dels quals, vuitanta foren camions –algunes unitats muntaven tracció total- i un cent xassissos per autocars. Cal destacar que Motores Sura SA fou el primer constructor espanyol de vehicles que incorporà el motor posterior als autocars. Llur client principal fou l’empresa Alsina Graells. 

En Juan Lerma León, principal accionista de l’empresa Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI), fabricant dels camions Karpetan, adquirí l’any 1964 la condició d’accionista de l’empresa Motores Sura SA. L’any següent LAI comercialitzà els camions Layetan, els quals aprofitaven la cabina del model Karpetan i foren equipats amb motors Henschel Sura. Un camió Layetan produít per LAI: 

El cessament de la producció dels camions i autocars Rubel es produí per causa de la resolució adoptada pel Ministeri d’Industria espanyol que establia que el permís que posseïa Motores Sura SA en cap cas l’autoritzava per fabricar vehicles nous, de manera que no podien pas matricular-se. El ministeri espanyol era un mer braç executor de la voluntat de ENASA i Barreiros que no volien més competència. 

Motores Sura SA, el projecte industrial del senyor Sebastian Benasco Martin, cessà la producció de motors l’any 1967. L’any 1944 el general Franco havia pronunciat un discurs en què advertí que calia reduir la capacitat i força industrial de Catalunya i el Euskadi. Sempre fou molt coherent per assolir tal objectiu. I s’afanyà per portar-ho a la pràctica amb tots els mitjans que tenia al seu abast. N’és una mostra el trasllat del gruix de la producció de camions Pegaso a Madrid, malgrat que tots els proveïdors eren establerts a Barcelona i els municipis industrials del voltant. 

Desconeixem com acabaren els quatre camions Henschel Hispania que Motores Sura SA construí l’any 1963; foren finalment matriculats després de reeixir les gestions oportunes?. Motores Sura SA produí dues cabines molt semblants dels camions Rubel en els anys 1965 i 1966. La primera cabina, que correspon a la unitat de Transports Cantó, procedia directament del Henschel Hispania: parabrisa partit, acusada estètica derivada del Henschel alemany. Les diferències entre aquests dos camions produïts per Motores Sura SA eren mínimes, poc perceptibles: l'espai on s'incrustà l'estrella de sis puntes que identifica la marca Henschel i els intermitents laterals. 

Henschel Hispania presentat a Barcelona l'any 1963, la cabina del qual fou muntada als camions Rubel produïts per Motores Sura SA. Postal nadalenca enviada per Motores Sura SA l'any 1963 amb la fotografia d'un Henschel Hispania HS11:

La segona cabina, produïda l’any 1966, presentava un frontal més modern amb la suavització dels trets del camió alemany Henschel. Destacava el gran parabrisa d'una peça que tenia una semblança amb els de les cabines dels Barreiros Saeta, Azor i Super Azor. Aquest model de camió es comercialitzava amb dues mides de cabina.

El senyor Joan Homs té present que un veí del barri del Poblenou de Barcelona, el senyor Forga, tingué cinc o sis Rubel equipats amb la segona cabina, pintada del mateix color groc que el vehicle de la fotografia, els quals, proveïts d’unes formigoneres, subministraven formigó produït per Prebetong a les construccions d'immobles i obres públiques que s’executaren a la ciutat Barcelona en la segona meitat dels anys 1960. 

La segona cabina que muntà el Rubel (col·lecció Sr. Sebastián Benasco Martínez):

 

Com expressà en Jordi Ibars quan ens assabentarem del fet que a la comarca de la Anoia es construïssin uns pocs camions de la marca Rubel i s'enllestissin uns xassissos d'autocars i autobusos per ser carrossats, els afeccionats sempre tenim la il·lusió, l'esperança, el desig, que dins una nau o garatge d'un poble qualsevol hi hagi tancat un Rubel. Un camió dotat d'una cabina amb un disseny afortunat, encertat i reeixit, molt modern aleshores. Un altre projecte industrial arruïnat per l'arbitrarietat administrativa més absoluta i desvergonyida practicada pel govern espanyol a través del ministeri d'Indústria.