Un dels expositors de la fira de
vehicles clàssics de Mollerussa d'enguany oferia dotze fotografies de camions carrossats
per Carrosseries CIR de Reus. Una de les
fotografies concentrà la nostra atenció d’una manera immediata. Era un camió
Henschel Hispania, concretament, un HS11 comercialitzat sota la marca Rubel. Fou el primer cop que veiérem una
unitat d’aquest model, carrossada i matriculada, propietat d’un transportista.
Llur propietari fou l’empresa Transports Cantó. Malauradament no podem pas
precisar el municipi on residia aquest transportista. La fotografia no permet d’escatir-ho.
Segurament que era de qualsevol poble de la comarca del Baix Camp.
El Henschel Hispania de Transports Cantó que Motores Sura SA fabricà a Òdena (Anoia) i comercialitzà amb la marca Rubel (col·lecció Sr. Xavier Castells Quintana):
La visió del camió Henschel
Hispania que comprà el senyor Cantó ens despertà un viu interès pel constructor
que el produí en els anys 1960. Consultant el manual Historia de la Industria Española de Automoción, empresas y personajes,
obra de l’enginyer industrial gallec Manuel Lage Marco, i publicat per Fitsa,
un dels millors llibres escrits sobre la història de l’automoció espanyola
–clar, sintètic, precís, estructurat, amè, complet i documentat-, feliçment
reeditat, hi ha unes referències sobre aquest camió i unes pinzellades de la història
de l’empresa que el construí, Motores Sura SA, domiciliada a Barcelona i que disposava d'una fàbrica a l'Hospitalet del Llobregat. Atès el seu indubtable interès i
amb l’ànim de difondre’n llur història -un altre projecte industrial
malaguanyat per culpa dels impediments administratius i la pressió eficaç que
la resta de fabricants de camions ben assentats exerciren-, en fem una exposició
succinta i breu de la informació facilitada pel senyor Lage en llur llibre.
Motores Sura SA fou una societat
constituïda a Barcelona l’any 1958 pels senyors Sebastian Benasco Martin,
Roberto García Cairó i Norbert Alabart Ferrer amb la finalitat de construir
motors dièsel de la casa alemanya Henschel. El promotor del projecte fou el
senyor Benasco, gran especialista en motors.
Fetes les gestions oportunes i
degudament acreditada la plena capacitat per construir els motors Henschel, l’any
1959 el fabricant alemany li atorgà a Motores Sura SA la llicència per produir-los.
El començament de la producció industrial fou accidentada car només produïren
en dos anys uns cinquanta motors. La causa fou la manca d’autoritzacions administratives
per importar d’Alemanya algunes de les peces que necessitaven els motors,
principalment bombes d’injecció i d’oli. Tal fet suposà unes pèrdues
econòmiques considerables atès que disposaven de la major part de les peces,
convenientment abonades, però sense poder completar la fabricació dels motors i
vendre’ls. Motores Sura SA era proveïdor de dos fabricants saragossans de
camions, autocars i autobusos: Lerma Autobastidores Industriales SA, que
fabricava els vehicles Karpetan, Albatros i Layetan, i Talleres Nápoles SA,
fabricant dels vehicles Nazar.
Un camió Albatros construït per LAI i que equipava un motor Henschel Sura:
Un Nazar A que també muntava el mateix motor Henschel Sura:
Nazar A de Transports Homs del barri del Poblenou de Barcelona que muntava un motor Henschel Sura de cent trenta cavalls de potència. Tanmateix, el motor estava desproveït de força, no tirava ni cara avall:
Un altre Nazar A que muntava un motor Henschel Sura:
El fabricant germànic Henschel,
que el proveïa de tecnologia i peces, suggerí l’any 1961 a Motores Sura SA que
s’embranqués en la fabricacions de camions, vehicles que a Espanya aleshores
tenien una gran demanda. Tal petició fou acollida amb moltes reserves a
Barcelona per les conseqüències desfavorables que se’n podrien derivar cap als
seus dos principals clients aragonesos. El segment de camions de sis a nou
tones tenia aquells anys una competència acarnissada amb el Pegaso Comet, un
gran camió, el Barreiros Saeta, un camió justet, i els models que Sava produïa
sota llicència Austin-BMC, unes calamitats.
L’any 1962 Motores Sura SA
esdevingué el distribuïdor oficial a Catalunya dels camions Albatros, fabricats
per LAI (Lerma
Autobastidores Industriales
SA) i que equipaven motors Henschel Sura SA. El cobrament dels motors que havia
venut a LAI depenia de vendre els camions Albatros arreu de Catalunya. Una
situació no gaire falaguera per l'empresa catalana.
Un camió Albatros, que muntava el motor Henschel Sura, exposat en una fira de mostres:
Amb una capacitat per produir
sis-cents motors anyals, i garantit el proveïment de les peces que
necessitaven, Motores Sura SA sol·licità l’any 1963 al ministeri d’Indústria
espanyol l’autorització per produir camions Henschel Hispania. Una unitat
d’aquest model amb una cabina basada en la dels camions Henschel alemanys fou
presentada al Saló de l’Automòbil del mateix any, celebrat a la fira de mostres
de Barcelona. Com era costum de la casa, el ministeri espanyol, ignorant els
beneficis que la competència real proporciona als consumidors i la creació de
llocs de treball que la implantació d’una fàbrica de camions i autocars hagués generat
a la comarca del Baix Llobregat, desestimà la petició formulada per Motores
Sura SA.
Les quatre unitats del camió Henschel Hispania que construí Motores Sura SA, una de les quals fou presentada al Saló de l'Automòbil de Barcelona celebrat l'any 1963 (col·lecció Sr. Sebastián Benasco Martínez):
La similitud del Henschel Hispania amb el seu homònim alemany és evident, palesa:
Camió Henschel Hispania presentat l'any 1963 (col·lecció Sr. Sebastián Benasco Martínez):
Consumada l’arbitrarietat
administrativa pel ministeri d’Indústria Espanyol, calgué trobar una solució
imaginativa per esquivar tal prohibició, una matèria en la qual el senyor
Eduardo Barreiros era un reputat especialista; excel·lia l’industrial gallec
amb summa habilitat en la pràctica de saltar-se les prohibicions dictades des
de l’administració espanyola, les quals, no cal dir-ho, incidien molt
negativament quant a la implantació de noves industries i el progrés econòmic
general. Com sempre succeeix a Espanya, l’interès particular d’uns pocs privilegiats
preval sobre l’interès general representat per tota la ciutadania. Si aquest
principi administratiu afavorí, en aquesta matèria, en els anys 1960 i 1970, entre
d’altres, al constructor de camions ENASA, avui dia els privilegiats ho són les
grans corporacions bancàries, els antics monopolis privatitzats, companyies subministradores de serveis bàsics (electricitat, aigua, gas, telefonia) i personatges
inefables com el senyor Florentino Pérez (projecte Castor) i alguns altres
grans constructors d’obres públiques.
Motores Sura SA comprà l’any 1964
al senyor Antonio Ruiz Revuelta, veí de Santander, l’autorització administrativa expedida pel
Ministeri d’Indústria espanyol per tal de produir camions sota la marca Rubel.
D’aquesta manera tan senzilla els camions que s’havien de comercialitzar amb el
nom de Henschel Hispania –calia aprofitar el prestigi que el nom del constructor
germànic tenia a Espanya- ho feren sota la marca Rubel.
Amb l’ànim d’aprofitar els
xassissos abandonats per Nava-Somua un cop cessà als anys 1940 la producció de
camions, el senyor Ruiz sol·licità en la segona meitat dels anys 1950 la preceptiva autorització
per construir camions. En possessió del permís, comprà els xassissos de
Naval-Somua els quals foren duts a València, on, un seu soci, en Ramon Ferrer
Llopis, li muntà un motor dièsel Perkins de sis cilindres i vuitanta-tres
cavalls de potència, i una cabina artesanal copiada amb els pocs mitjans
disponibles d’una que comercialitzava Leyland. Atès que els xassissos ja disposaven
de llur número de bastidor assignat per Naval-Somua, els camions Rubel no eren
pas la fabricació d’un camió nou sinó que s’adscrivia a la condició de transformació
d’un camió produït. Fins aquests extrems delirants arribava l’intervencionisme
administratiu en un país on era molt complicat l’adquisició d’un camió o d’un
autocar. Segons l’estimació del senyor
Lage, el senyor Ruiz produí només uns trenta vehicles amb la marca Rubel. Una
producció irrisòria. Però ensems meritòria si hom té en compte les dificultats administratives imposades pel ministeri competent.
Atès que l’autorització
atorgada a favor del senyor Ruiz imposava la condició que la fabricació de
camions s’havia de fer a Santander, Motores Sura SA hagué de comprar una nau en
aquella localitat per produir els bastidors. Un cop acabats s’enviaven a Òdena,
municipi a tocar d’Igualada, capital de la comarca de la Anoia, on se’ls hi acoblava
el motor Henschel Sura fabricat a l’Hospitalet del Llobregat i una cabina
artesanal que presentava una acusada semblança amb el camió Henschel alemany. Aplicaren
la mateixa solució que el senyor Ruiz, que enviava els xassissos a València per
construir els camions Rubel.
Un autobús de l'empresa Oliveras construït per Lerma Autobastidores Industriales SA, amb matrícula B-354539 i equipat amb un motor Henschel Sura, fotografiat a la plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet del Llobregat l'any 1966; aquest municipi acollia la fàbrica on Motores Sura SA construïa els motors dièsel Henschel sota llicència:
Agraïm al bloc L'Hospitalet del Llobregat-Imatges retrospectives d'una ciutat el fet d'haver compartit la postal que conté aquest autobús LAI a la xarxa i a en Miquel Segura Llop haver-ne identificat el constructor i la marca.
Motores Sura SA només produí camions Rubel en el curs de dos anys, 1965 i 1966. Segons
les dades consignades pel senyor Lage en el seu llibre, es produïren uns cent
vuitanta xassissos, dels quals, vuitanta foren camions –algunes unitats
muntaven tracció total- i un cent xassissos per autocars. Cal destacar que
Motores Sura SA fou el primer constructor espanyol de vehicles que incorporà
el motor posterior als autocars. Llur client principal fou l’empresa Alsina
Graells.
En Juan Lerma León, principal
accionista de l’empresa Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI), fabricant
dels camions Karpetan, adquirí l’any 1964 la condició d’accionista de l’empresa
Motores Sura SA. L’any següent LAI comercialitzà els camions Layetan, els quals
aprofitaven la cabina del model Karpetan i foren equipats amb motors Henschel
Sura. Un camió Layetan produít per LAI:
El cessament de la producció dels
camions i autocars Rubel es produí per causa de la resolució adoptada pel
Ministeri d’Industria espanyol que establia que el permís que posseïa Motores
Sura SA en cap cas l’autoritzava per fabricar vehicles nous, de manera que no
podien pas matricular-se. El ministeri espanyol era un mer braç executor de la
voluntat de ENASA i Barreiros que no volien més competència.
Motores Sura SA, el projecte
industrial del senyor Sebastian Benasco Martin, cessà la producció de motors l’any
1967. L’any 1944 el general Franco havia pronunciat un discurs en què advertí que calia reduir
la capacitat i força industrial de Catalunya i el Euskadi. Sempre fou molt
coherent per assolir tal objectiu. I s’afanyà per portar-ho a la pràctica amb tots els mitjans que tenia al seu abast. N’és
una mostra el trasllat del gruix de la producció de camions Pegaso a Madrid,
malgrat que tots els proveïdors eren establerts a Barcelona i els municipis industrials
del voltant.
Desconeixem com acabaren els quatre
camions Henschel Hispania que Motores Sura SA construí l’any 1963; foren finalment matriculats
després de reeixir les gestions oportunes?. Motores Sura SA produí dues cabines molt semblants
dels camions Rubel en els anys 1965 i 1966. La primera cabina, que correspon a
la unitat de Transports Cantó, procedia directament del Henschel Hispania:
parabrisa partit, acusada estètica derivada del Henschel alemany. Les
diferències entre aquests dos camions produïts per Motores Sura SA eren mínimes, poc perceptibles: l'espai on s'incrustà l'estrella de sis puntes que identifica la marca Henschel i els intermitents laterals.
Henschel Hispania presentat a Barcelona l'any 1963, la cabina del qual fou muntada als camions Rubel produïts per Motores Sura SA. Postal nadalenca enviada per Motores Sura SA l'any 1963 amb la fotografia d'un Henschel Hispania HS11:
La segona cabina, produïda l’any
1966, presentava un frontal més modern amb la suavització dels trets del camió alemany Henschel. Destacava el gran parabrisa d'una peça que tenia una semblança amb els de les cabines dels Barreiros Saeta, Azor i Super Azor. Aquest model de camió es comercialitzava amb dues mides de cabina.
El senyor Joan Homs té present que un veí del barri
del Poblenou de Barcelona, el senyor Forga, tingué cinc o sis Rubel equipats amb la segona
cabina, pintada del mateix color groc que el vehicle de la fotografia, els quals, proveïts d’unes
formigoneres, subministraven formigó produït per Prebetong a les construccions d'immobles i obres públiques que s’executaren a la ciutat
Barcelona en la segona meitat dels anys 1960.
La segona cabina que muntà el Rubel (col·lecció Sr. Sebastián Benasco Martínez):
Com expressà en Jordi Ibars quan ens assabentarem del fet que a la comarca de la Anoia es construïssin uns pocs camions de la marca Rubel i s'enllestissin uns xassissos d'autocars i autobusos per ser carrossats, els afeccionats sempre tenim la il·lusió, l'esperança, el desig, que dins una nau o garatge d'un poble qualsevol hi hagi tancat un Rubel. Un camió dotat d'una cabina amb un disseny afortunat, encertat i reeixit, molt modern aleshores. Un altre projecte industrial arruïnat per l'arbitrarietat administrativa més absoluta i desvergonyida practicada pel govern espanyol a través del ministeri d'Indústria.