Més fotografies de la carregada del camió Nazar B que fou d'en Benito Gil de Cambrils.

El senyor Xavier Gil Tost en ha enviat les fotografies, fetes per en Toni Aragonès, de la carregada del Nazar B que fou del seu pare, en Benito Gil, el passat disset d'octubre a la base que Aragonès Transports SA té al polígon industrial de Constantí, al Tarragonès. El col·leccionista asturià que l'ha comprat amb l'ànim de restaurar-lo aprofità el transport per carregar en una masia del municipi de Sant Gregori, a la comarca del Gironès, un altre Nazar, model C, carrossat amb un bolquet que fou d'un constructor local. 

La góndola, arrossegada per una tractora Iveco Stralis, noliejada des d'Astúries en el pati de l'empresa d'Aragonès Transports SA per carregar el Nazar B de tres-mil cinc-cents quilos de pes que fou d'en Benito Gil del poble de Cambrils:

El petit camió Nazar C que fou d'en Narcís Costa Martí, en Patau de motiu, un constructor de la comarca del Gironès:

El camió Nazar B que transportava caixes de peix fresc des del port de Cambrils a distintes peixateries de Reus i altres pobles del Baix Camp:

El Nazar B, amb els llums davanters canviats i la pèrdua de la calandra del radiador, presenta una imatge molt diferent de quan fou comprat l'any 1963: 

Seqüència de la carregada del Nazar B a la góndola:












Els dos camions Nazar carregats a la góndola:





Detall de l'acabament de la caixa peixatera, corbada, de gran bellesa, que muntava el Nazar B:

El Nazar B del senyor Benito Gil Molas en la dècada de 1960:

En Benito Gil, d'acord amb la informació facilitada per llur fill Xavier, li canvià el motor dièsel Perkins equipat de fàbrica per un de nou pocs anys abans de vendre'l a un aficionat que li manifestà la intenció de restaurar-lo per la singularitat que presenta. L'aficionat desistí ben aviat de tal propòsit i cometé la imprudència d'abandonar el vehicle al ras en una finca de llur propietat. El grau de deteriorament que la planxa de la cabina i la fusta de la caixa pateixen són conseqüència directa dels anys passats pel vehicle a sol i serena. Aquest abandonament causa la desaparició de la calandra del Nazar, una peça singular i complicada de trobar. Un altre element que també ha desaparegut és el radiador del motor.

El vehicle té un tret addicional singular. Disposa de l'autorització, expedida per la prefectura de trànsit, que l'habilita a transportar cinc adult dins la cabina del Nazar. El senyor Gil engrandí la cabina per transportar la mercaderia i les peixateres que venien el peix fresc procedent del port de Cambrils. I tot plegat en un petit camió de tres-mil cinc-cents quilos de pes que qualsevol, en possessió del carnet de segona, pot conduir.

La restauració del vehicle és una tasca àrdua, delicada, complexa. Deixant de banda els treballs de reconstrucció de la cabina i de la caixa, per recuperar l'aspecte original caldrà proveir-se d'un eix davanter que incorpori les llantes i la barra de la direcció -l'eix davanter actual procedeix d'un camió de la casa Avia, fet que l'enlletgeix considerablement-, una calandra del radiador i els llums originals davanters rodons. També cal afegir-hi la visera davantera superior que la cabina muntava de fàbrica. Una tasca summament complexa i de resultats incerts.

En la primera meitat de la dècada de 1960 el constructor madrileny Aeronàutica Industrial SA, que fabricava els camions Avia equipats també amb motors dièsel Perkins, produïa una versió de vehicles amb la cabina gran per transportar alhora mercaderia i gent. Un Avia, de la primera serie amb la cabina gran de fàbrica, matriculat a Lleida:

Tant de bo que el Nazar B que fou del senyor Gil de Cambril recuperi llur esplendor original. Caldrà molta sort per tenir totes les peces requerides. La cabina, transformada per un taller, pràctica corrent aleshores, afegeix interès a llur restauració. I quant a l'altre Nazar, el C que equipa un bolquet, llur restauració tampoc és una labor assequible. L'absència dels vidres de la cabina fa que sigui una tasca titànica. Tenim però tota la confiança que aquests dos vehicles seran completament refets i tornaran a presentar la mateixa imatge que la del dia que foren carrossats.

La miniatura furgó Nazar B de l'any 1964 que produeix Otero Scale Models.

Otero Scale Models, empresa asturiana fundada per en Víctor Otero en què hi participen en Javier Valdés, en Javier Zayas i la Raquel Otero, produeix miniatures de vehicles de gran qualitat i reconeixement. Aquesta tardor ha llançat, amb l’ànim de recuperar vehicles industrials produïts a Espanya en la dècada de 1960, la miniatura d'un furgó Nazar B de 1500 quilos matriculat l’any 1964.  Han estat els primers miniaturistes que han confiat en la capacitat dels vehicles de la casa Nazar d'atreure l'atenció dels afeccionats i col·leccionistes. Fa uns anys reproduïren un camió Nazar A de sis tones. Ara hi tornen amb aquest furgó.

La miniatura d’aquest furgó Nazar, que reprodueix fidelment una unitat curosament restaurada per un col·leccionista asturià, es pot adquirir en dues versions de carrosseria: mixt i tancat. Otero Scale Models ofereix la miniatura, produïda en les dues versions mixt i tancat, en dos formats: format KIT per ser muntada i pintada, i el format muntat i acabat directament pel fabricant.

Otero Scale Models ha tingut la gentilesa d’enviar-nos les fotografies del procés de creació, fabricació i muntatge del furgó Nazar B de 1964. Un procés laboriós i complex. El primer pas fou contactar amb un col·leccionista asturià que posseeix una unitat d’aquest model, matriculada a Barcelona. Aquesta unitat fou fotografiada i mesurada per conèixer amb exactitud les seves mesures reals.

Fotografies de l'interior del furgó Nazar B que féu el miniaturista per produir la reproducció del vehicle a escala 1/43:

En disposició de les mesures del furgó Nazar B 1500 i tots els detalls que presenta, també de l’interior, es dibuixà en 3D la carrosseria, xassís, interior, seients i demés elements que té. Un cop completat l’anterior procés, es fresaren en resina les peces del model per assemblar les peces i muntar el màster que permetrà l’obtenció dels motlles. Molts detalls del màster són acabats manualment per garantir que totes les peces encaixin i, d’aquesta manera, facilitar el muntatge a la fàbrica i als clients que adquireixen els models en format KIT.

Obtingut el màster de les diferents peces, es produeixen els primers motlles pre-sèrie, la finalitat dels quals és confirmar o corregir les peces definitives a partir de les quals es fan els motlles de producció en silicona que tenen un cost menor que els motlles d'acer i una vida més curta: només vint-i-cinc còpies. Aquest sistema de producció artesanal solament permet fer sèries curtes i limitades.

A més a més de les diferents peces de resina, aquesta miniatura Nazar B 1500 incorpora peces de metall com el volant. També té peces fotogravat com ho són els neteja-parabrises, els retrovisors, manetes. Els vidres de les finestres i el parabrisa es fabriquen amb lexan termoformat.

Totes les peces, excepte les de metall que conté el model, incloent-hi els pneumàtics, són produïts artesanalment per Otero Scale Models en llur taller. Aquest fet posa de manifest la qualitat i passió que hi posen en cadascun dels models que produeixen. El resultat és el prestigi que suscita als afeccionats la miniatura produïda per causa de l’alta qualitat que presenta.

Un cop es disposen de les còpies de producció, es poleixen allisant-les, escatant-les i corregint petits defectes per pintar-les: els colors principals es pinten amb pistola usant pintures d'automoció i els detalls es rematen amb un pinzell. Completada aquesta fase, es munta el model. Aquesta tècnica permet que les peces de les miniatures que produeix Otero Scale Models tinguin un ajust perfecte i, en conseqüència, l'assemblatge del format en kit sigui més fàcil de muntar que els d’altres models de fabricants artesans de miniatures.

El format en KIT incorpora un manual de 4 pàgines que explica gràficament i didàctica el procés de muntatge amb consells pràctics i útils.

El disseny del model versió combi en 3D:



Disseny del model combi en 3D on s'aprecia el meticulós treball de disseny:



Disseny del model furgó tancat en 3D:

Disseny de les llantes davanteres i posteriors en 3D que equipava aquest model produït a Saragossa:

 

Carrosseries en procés de pintar al costat del màster original, i dues peces de l'interior i del capó en procés de pintar:

 
Carrosseries en procés de pintar sense calques ni vidres:


 

Peça interior pendent d'acabament, sense les calques, volant i altres peces en fotogravat:

Dues peces del xassís i interior tal com surten del motlle, no treballades ni polides:



Motlles per a les peces de lexan termoformat: vidres de les portes laterals i parabrises:

Els afeccionats interessats en comprar aquesta miniatura del furgó Nazar B 1500 de l’any 1964 poden encarregar-la fins el dia 30 de novembre de 2018. Un termini breu que venç aviat. Otero Scale Models només produeix les unitats encarregades pels afeccionats dins del termini fixat. Han incorporat la producció sota comanda amb què actuen els fabricants de vehicles i, en general, tot el sector de l’automoció. Una manera pràctica d’estalviar-se estocs.

Publicitat de la miniatura del furgó Nazar B de 1500 quilos, a escala 1/43, disponible en la web de l'empresa Otero Scale Models: 

És admirable l’esforç i treball esmerçat pel fabricant Otero Scale Models d'oferir, als afeccionats a les miniatures, reproduccions a escala de vehicles coneguts però poc divulgades en no haver suscitat l’interès dels grans productors de miniatures que anuncien llurs models a través de la televisió i portats d’internet i els venen a través de quioscs i punts de venda semblants. Omplen un nínxol de mercat creixent amb un producte que presenta un acabat gairebé perfecte.

El Pegaso Comet de Castellblanch de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès).

L'Isidre Tetas i Vendrell va néixer a cal Sells de l'Ordal, casa de tres pisos on es celebraven els balls tradicionals del poble, l'any 1932. L'Ordal, veïnat integrat actualment en el municipi de Subirats, es troba al peu del coll de la Creu de l'Ordal que connecta, a través de la carretera nacional 340, la via de comunicació tradicional de Catalunya amb el País Valencià, les comarques de l'Alt Penedès i el Baix Llobregat. Eren set germans i el seu pare, en Josep Tetas, era sastre.

Com era corrent aleshores, l'Isidre Tetas treballà de ben jovenet a la pedrera Els Lledoners de l'Ordal. Una feina que fatigava de valent en no estar mecanitzada. La seva mare, la Teresa Vendrell, que era una cuinera excel·lent que dominava l'art i els secrets de la cuina, i llurs dues filles grans, solteres, la Matilda i la Florentina, que van aprendre l'ofici dels fogons de la mare, van obrir arran de la carretera nacional 340 que travessa el poble de l'Ordal, posat a banda i banda d'aquesta infraestructura, el Bar Restaurant Sport. Aquest establiment aviat guanyà prestigi i una fidel clientela constituïda per camioners, viatjants de comerç i automobilistes de tota mena, incloent-hi turistes, que valoraven els tres plats de cuina casolana i de temporada que oferia en un menú de preu assequible. Uns anys més tard obrí les portes a l'Ordal un altre restaurant, cal Pelegrí.

Un Maudslay de l'empresa Transports Homs del barri del Poblenou de Barcelona, aturat en un revolt del coll de la Creu de l'Ordal: 

Un Pegaso al cim del Port de l'Ordal a mitjan dels anys 1960; al fons, a l'esquerra, la creu que corona el port: 

 

El poble de l'Ordal, travessat per la carretera nacional 340, en la dècada de 1960:







En el Bar Restaurant Sport que regentava la senyora Teresa Vendrell acompanyada de les seves filles Matilda i Florentina, en el poble de l'Ordal, s'hi aturaven camioners que en les dècades de 1950, 1960, 1970 i 1980 feien províncies majorment amb  camions Pegaso i alguns pocs camions importats d'altres països europeus. En la dècada de 1950 predominaven els Pegasos 140 dièsel, els Pegasos Z-207, i uns pocs camions nord-americans i també Man i Mercedes Benz procedents d'Alemanya:












En la dècada de 1960 senyorejaven els Pegasos i els Barreiros:

En un ball popular del veïnat de can Rossell, poble agregat al municipi de Subirats, l'Isidre Tetas conegué a la Rosa Sabaté Masana, del poble dels Casots de Subirats. Llur família eren masovers de cal Suchet, una masia que pren el nom, sembla ser, d'un militar francès que participà en la guerra del francès que tingué lloc entre els anys 1808 i 1814, en l'època napoleònica. La finca, propietat de la família Camprubí que posseeix les Caves Camprubí, produïa raïm. La Rosa, nascuda l'any 1937, era la petita de tres germanes: la gran era la Núria i la mitjana la Teresina. 

L'Isidre Tetas i la Rosa Sabaté es casaren a principis dels anys 1960 i establiren la seva residència en un pis de La Verdera de Sant Sadurní d'Anoia. Tingueren tres fills: la Matilda (1965), en Xavier (1969) i la Rosa (1975). Ell entrà a treballar a Bodega Castellblanch SA, empresa familiar fundada l'any 1908 per en Jeroni Parera Figueres. El seu cunyat, en Jacinto Boquera, nascut a Logronyo i casat amb la Teresina Sabaté, conduïa un camió de caves Castellblanch. L'Isidre feia d'ajudant del seu cunyat en el transport, arreu d'Espanya, amb un Pegaso Comet, dels vins i espumosos que Castellblanch produïa. També transportaven les casetes o estands que Bodega Castellblanch SA muntava en les fires que tenien lloc principalment a Andalusia.

El Pegaso Comet de Castellblanch en ruta cap a una fira que s'havia de celebrar en una ciutat d'Andalusia per muntar una caseta de promoció i venda dels espumosos que produïen. L'Isidre Tetas i llur cunyat Cinto Boquera són els dos primers de la dreta:



Caseta de Castellblanch muntada en una fira. L'Isidre Tetas és el segon de la dreta:



Companys de feina d'en Jacinto Boquera i l'Isidre Tetas, que són els dos primers de la dreta respectivament, en una cursa de braus d'un municipi d'Andalusia:



El Pegaso Comet de Caves Castellblanch al costat d'un Sava matriculat a Girona que pertanyia a l'empresa Catalana de Vinos SA (CAVISA). L'Isidre Tetas i llur cunyat Jacinto Boquera, drets davant del Pegaso, son el tercer i quart per l'esquerra:



L'Isidre Tetas, dret, al mig de l'escala dipositada davant la porta colissa del magatzem de Catalana de Vinos SA; llur cunyat Cinto, conductor del Pegaso, és davant seu, assegut:

Cap a l'any 1970, fatigat de voltar arreu d'Espanya proveint d'espumosos els distribuïdors de la casa Castellblanch, abandonà l'activitat del transport i féu de vigilant o sereno de la fàbrica que l'empresa tenia a Sant Sadurní d'Anoia, amb un gos que l'acompanyava tothora. Al cap d'uns anys passà a la secció d'encolament de les caixes de cartró de les ampolles de caves i vins que produïa l'empresa. Visqué la venda de Bodega Castellblanch SA a RUMASA (Ruiz Mateos SA), el holding empresarial que fundà el senyor José Maria Ruiz Mateos, un empresari intrèpid i temerari; patí la incertesa causada per l'expropiació d'aquest holding empresarial l'any 1983 pel govern espanyol, actuació molt controvertida i que es resolgué als Tribunals; i la compra de l'empresa l'any 1984 pel Grup Freixenet que donà als treballadors confiança i tranquil·litat. Es prejubilà de Caves Castellblanch per problemes de salut. Morí a Sant Sadurní d'Anoia l'any 2008. 

Agraïm a la família Tetas Sabaté les fotografies de l'activitat de transport de Caves Castellblanch que conserva. Les empreses del cava de l'Alt Penedès han estat un factor positiu de riquesa i progrés per aquesta comarca.

En Toni Arimany Piella ha comprat una tractora Pegaso 2011.

Fa dues setmanes fou publicat en un portal d'internet l'anunci de la venda d'una tractora Pegaso amb un motor de cent seixanta-cinc cavalls de potència. En Toni Arimany Piella, que feina temps que cercava una tractora Pegaso clàssica, tan aviat com tingué notícia de l'anunci, es posà en contacte amb el venedor i, expeditiu i resolutiu de mena, el dia següent visità el vehicle a Polinyà, el poble del Vallès Occidental on es trobava.

La tractora Pegaso 2011 fotografiada en el solar de Polinyà on es trobava:

Fotografies de l'espai interior de la cabina en què s'aprecia que les transformacions produïdes en  el curs dels cinquanta-tres anys des que fou matriculat han estat mínimes, imperceptibles:

L'estat de conservació del Pegaso era satisfactori tenint en compte que fou matriculat a Madrid el mes de març de 1965. Li falta el parabrisa davanter esquerra i altres detalls menors com els intermitents davanters, les cobertures dels llums de gàlib i part del cablejat elèctric. Amb la restauració de ben segur que apareixeran més incidències. 

Hi ha un fet, apreciable en les fotografies de la cabina del vehicle, que posa en relleu llur singularitat: conserva les palanques del canvi de marxes que muntava de fàbrica i no disposa del tacògraf preceptiu. L'interior de la cabina ha perdut l'entapissat, element corrent aleshores que esmorteïa el soroll del motor i la dotava de major acolliment i eficàcia per suportar i combatre el fred. Aquest fet, advertit immediatament per en Toni Arimany, només té una explicació plausible i lògica: aquest vehicle, que era de la casa Fruehauf, fou usat per arrossegar els semiremolcs produïts per aquest fabricant. No féu pas carretera ni rutes a l'estranger. 

Tancat el tracte la setmana passada i abonat el preu de la compravenda, aquesta tarda ha comparegut a la base que l'empresa Transports Arimany Piella SL té a Vic una góndola amb la tractora Pegaso 2011 al cim. S'ha descarregat i tancat el Pegaso dins una nau. Ben aviat començarà la seva restauració amb l'objectiu de recuperar l'estat original que el vehicle presentava en sortir de fàbrica i fou matriculat. Sense ornaments, cromats i embellidors xarons i refistolats que causen autèntiques desgracies en restauracions executades amb la millor intenció i de resultats catastròfics.

Descarregada del Pegaso i tancament en una de les naus de la base que l'empresa Transports Arimany Piella SL té a Vic: 

En les portes del camió hi ha la placa de llur primer propietari, el constructor de semiremolcs Fruehauf. Atès que aquestes plaques també són antigues, quan fou lliurat el vehicle a llur primer propietari l'any 1965, tal vegada seria del més gran interès que es conservessin.

L'anunci de venda del Pegaso manifestava que era el model 165, en referència a la potència del motor. Aquesta precisió del motor suscità un dubte raonable. No lligava que un camió tractora matriculat l'any 1965 disposés d'un motor amb una potència tan justeta, pobre, limitada. Consultades les dades del vehicle en la Direcció General de Trànsit es corroborà que munta un motor de dos-cents cavalls de potència.

L'error contingut en l'anunci de venda és perfectament comprensible. El fet que el Pegaso disposi de les palanques del canvi de marxes, sistema heretat del Pegaso Z-207, i munti unes llantes d'aranya còncaves de gran bellesa i distinció induí el venedor a consignar que era el model cent seixanta-cinc, denominació corrent d'aquests Pegasos en referència a la potència dels motors que equipaven.

El Pegaso 2011 adquirit per en Toni Arimany no és un Pegaso qualsevol. És un model que tingué un gran pes en la història de la marca i jugà un paper principal. Substituí el Pegaso Z-703, camió derivat del Pegaso Z-206, que muntava el cèlebre motor de cent seixanta-cinc cavalls de potència que tan bona anomenada té per causa del bon rendiment i fiabilitat que proporcionà.

Dues imatges de la tractora Pegaso Z-703 que muntava un motor de cent seixanta-cinc cavalls de potència:

Ben aviat es posà de manifest que la potència del motor del Pegaso Z-703 era insuficient per un camió projectat per a trajectes de llarga distància combinat amb els usos i pràctiques dels transportistes espanyols i els pendents que moltes carreteres peninsulars presentaven. Només en el tram de l'antiga carretera nacional II que discorria per Catalunya hi havia tres ports d'importància considerable: el de Fraga, el de La Panadella i el del Bruc.

La solució fou el desenvolupament, producció i venda del Pegaso 2011, una tractora que equipava un motor de dos-cents cavalls de potència. Malgrat que estava allunyat de les potències dels motors que oferien els fabricants europeus en aquesta mena de vehicles, fou una millora significativa. Complia amb els requeriments mínims de potència que una tractora necessitava en la dècada de 1960. Aquest vehicle fou comprat principalment pels transportistes que feien rutes de llarga distància i traginaven mercaderies cap a la resta de països europeus, singularment l'exportació de productes agrícoles. Per aquest motiu s'han conservat tan poques tractores Pegaso 2011: les rutes de llarga distància rebentaven els motors i esgotaven la resta d'elements mecànics. La troballa d'aquest camió, que presenta una bona conservació sense modificacions, i la seva adquisició, ha constituït una xamba o sort monumental.

Agraïm a l'Antoni Arimany l'esforç esmerçat en la compra d'aquest Pegaso i tenim plena confiança que ben aviat tornarà a lluir la mateixa imatge que tingué el dia que sortí de fàbrica.