L'Isidre Tetas i Vendrell va néixer a cal Sells de l'Ordal, casa de tres pisos on es celebraven els balls tradicionals del poble, l'any 1932. L'Ordal, veïnat integrat actualment en el municipi de Subirats, es troba al peu del coll de la Creu de l'Ordal que connecta, a través de la carretera nacional 340, la via de comunicació tradicional de Catalunya amb el País Valencià, les comarques de l'Alt Penedès i el Baix Llobregat. Eren set germans i el seu pare, en Josep Tetas, era sastre.
Com era corrent aleshores, l'Isidre Tetas treballà de ben jovenet a la pedrera Els Lledoners de l'Ordal. Una feina que fatigava de valent en no estar mecanitzada. La seva mare, la Teresa Vendrell, que era una cuinera excel·lent que dominava l'art i els secrets de la cuina, i llurs dues filles grans, solteres, la Matilda i la Florentina, que van aprendre l'ofici dels fogons de la mare, van obrir arran de la carretera nacional 340 que travessa el poble de l'Ordal, posat a banda i banda d'aquesta infraestructura, el Bar Restaurant Sport. Aquest establiment aviat guanyà prestigi i una fidel clientela constituïda per camioners, viatjants de comerç i automobilistes de tota mena, incloent-hi turistes, que valoraven els tres plats de cuina casolana i de temporada que oferia en un menú de preu assequible. Uns anys més tard obrí les portes a l'Ordal un altre restaurant, cal Pelegrí.
Un Maudslay de l'empresa Transports Homs del barri del Poblenou de Barcelona, aturat en un revolt del coll de la Creu de l'Ordal:
Un Pegaso al cim del Port de l'Ordal a mitjan dels anys 1960; al fons, a l'esquerra, la creu que corona el port:
El poble de l'Ordal, travessat per la carretera nacional 340, en la dècada de 1960:
En el Bar Restaurant Sport que regentava la senyora Teresa Vendrell acompanyada de les seves filles Matilda i Florentina, en el poble de l'Ordal, s'hi aturaven camioners que en les dècades de 1950, 1960, 1970 i 1980 feien províncies majorment amb camions Pegaso i alguns pocs camions importats d'altres països europeus. En la dècada de 1950 predominaven els Pegasos 140 dièsel, els Pegasos Z-207, i uns pocs camions nord-americans i també Man i Mercedes Benz procedents d'Alemanya:
En la dècada de 1960 senyorejaven els Pegasos i els Barreiros:
En el Bar Restaurant Sport que regentava la senyora Teresa Vendrell acompanyada de les seves filles Matilda i Florentina, en el poble de l'Ordal, s'hi aturaven camioners que en les dècades de 1950, 1960, 1970 i 1980 feien províncies majorment amb camions Pegaso i alguns pocs camions importats d'altres països europeus. En la dècada de 1950 predominaven els Pegasos 140 dièsel, els Pegasos Z-207, i uns pocs camions nord-americans i també Man i Mercedes Benz procedents d'Alemanya:
En la dècada de 1960 senyorejaven els Pegasos i els Barreiros:
En un ball popular del veïnat de can Rossell, poble agregat al municipi de Subirats, l'Isidre Tetas conegué a la Rosa Sabaté Masana, del poble dels Casots de Subirats. Llur família eren masovers de cal Suchet, una masia que pren el nom, sembla ser, d'un militar francès que participà en la guerra del francès que tingué lloc entre els anys 1808 i 1814, en l'època napoleònica. La finca, propietat de la família Camprubí que posseeix les Caves Camprubí, produïa raïm. La Rosa, nascuda l'any 1937, era la petita de tres germanes: la gran era la Núria i la mitjana la Teresina.
L'Isidre Tetas i la Rosa Sabaté es casaren a principis dels anys 1960 i establiren la seva residència en un pis de La Verdera de Sant Sadurní d'Anoia. Tingueren tres fills: la Matilda (1965), en Xavier (1969) i la Rosa (1975). Ell entrà a treballar a Bodega Castellblanch SA, empresa familiar fundada l'any 1908 per en Jeroni Parera Figueres. El seu cunyat, en Jacinto Boquera, nascut a Logronyo i casat amb la Teresina Sabaté, conduïa un camió de caves Castellblanch. L'Isidre feia d'ajudant del seu cunyat en el transport, arreu d'Espanya, amb un Pegaso Comet, dels vins i espumosos que Castellblanch produïa. També transportaven les casetes o estands que Bodega Castellblanch SA muntava en les fires que tenien lloc principalment a Andalusia.
El Pegaso Comet de Castellblanch en ruta cap a una fira que s'havia de celebrar en una ciutat d'Andalusia per muntar una caseta de promoció i venda dels espumosos que produïen. L'Isidre Tetas i llur cunyat Cinto Boquera són els dos primers de la dreta:
Caseta de Castellblanch muntada en una fira. L'Isidre Tetas és el segon de la dreta:
Companys de feina d'en Jacinto Boquera i l'Isidre Tetas, que són els dos primers de la dreta respectivament, en una cursa de braus d'un municipi d'Andalusia:
El Pegaso Comet de Caves Castellblanch al costat d'un Sava matriculat a Girona que pertanyia a l'empresa Catalana de Vinos SA (CAVISA). L'Isidre Tetas i llur cunyat Jacinto Boquera, drets davant del Pegaso, son el tercer i quart per l'esquerra:
L'Isidre Tetas, dret, al mig de l'escala dipositada davant la porta colissa del magatzem de Catalana de Vinos SA; llur cunyat Cinto, conductor del Pegaso, és davant seu, assegut:
El Pegaso Comet de Castellblanch en ruta cap a una fira que s'havia de celebrar en una ciutat d'Andalusia per muntar una caseta de promoció i venda dels espumosos que produïen. L'Isidre Tetas i llur cunyat Cinto Boquera són els dos primers de la dreta:
Caseta de Castellblanch muntada en una fira. L'Isidre Tetas és el segon de la dreta:
Companys de feina d'en Jacinto Boquera i l'Isidre Tetas, que són els dos primers de la dreta respectivament, en una cursa de braus d'un municipi d'Andalusia:
El Pegaso Comet de Caves Castellblanch al costat d'un Sava matriculat a Girona que pertanyia a l'empresa Catalana de Vinos SA (CAVISA). L'Isidre Tetas i llur cunyat Jacinto Boquera, drets davant del Pegaso, son el tercer i quart per l'esquerra:
L'Isidre Tetas, dret, al mig de l'escala dipositada davant la porta colissa del magatzem de Catalana de Vinos SA; llur cunyat Cinto, conductor del Pegaso, és davant seu, assegut:
Cap a l'any 1970, fatigat de voltar arreu d'Espanya proveint d'espumosos els distribuïdors de la casa Castellblanch, abandonà l'activitat del transport i féu de vigilant o sereno de la fàbrica que l'empresa tenia a Sant Sadurní d'Anoia, amb un gos que l'acompanyava tothora. Al cap d'uns anys passà a la secció d'encolament de les caixes de cartró de les ampolles de caves i vins que produïa l'empresa. Visqué la venda de Bodega Castellblanch SA a RUMASA (Ruiz Mateos SA), el holding empresarial que fundà el senyor José Maria Ruiz Mateos, un empresari intrèpid i temerari; patí la incertesa causada per l'expropiació d'aquest holding empresarial l'any 1983 pel govern espanyol, actuació molt controvertida i que es resolgué als Tribunals; i la compra de l'empresa l'any 1984 pel Grup Freixenet que donà als treballadors confiança i tranquil·litat. Es prejubilà de Caves Castellblanch per problemes de salut. Morí a Sant Sadurní d'Anoia l'any 2008.
Agraïm a la família Tetas Sabaté les fotografies de l'activitat de transport de Caves Castellblanch que conserva. Les empreses del cava de l'Alt Penedès han estat un factor positiu de riquesa i progrés per aquesta comarca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada