Encontre dels Amics del Transport i del Club de Vehicles Històrics de Lleida a Osona.

Enguany la trobada que el mes de desembre celebren conjuntament Els Amics del Transport i el Club de Vehicles Històrics de Lleida s'ha desplaçat fins a la comarca d'Osona, al centre del país. Les edicions anteriors havien tingut lloc al Segrià i a les comarques limítrofs. El punt d'encontre era a Alcarràs, localitat que acull el museu privat de camions clàssics que la família Herguido ha creat, i punt de partida de les diferents activitats que s'han celebrat en el curs dels darrers anys, d'una gran amenitat i interès.

El canvi d'ubicació de l'encontre tenia una raó de pes que ho justificava. Visitar els camions clàssics que el senyor Arimany ha adquirit els últims anys i els vehicles de tota mena -motocicletes, automòbils, jeeps i camions- que el senyor Parramon posseeix. Anunciat l'esdeveniment el senyor Jordi Riera ha dissenyat dos cartells de la trobada que incorpora uns quants assistents. El primer cartell recull el santuari de la Mare de Déu de la Gleva, a les Masies de Voltregà:

I el segon cartell incorpora com a element principal el porró de vi que remet o evoca l'activitat imprescindible en qualsevol trobada d'aquesta mena, un bon esmorzar de forquilla:

El nombre d'assistents a la trobada s'ha incrementat en comparació amb les edicions anteriors. Han comparegut afeccionats de les quatre províncies del país, també un procedent del poble de Fonts, a la comarca del Cinca Mitjà, en José Manuel Sanz Monclús, acreditat col·leccionista de camions. De Reus, capital del Baix Camp, els senyors Sales, pare i fill, i en Jordi Ramos Ortiz; de Girona, en Miquel Patinyo Bartomeu i en Pere Liu Vila; de la comarca del Segrià, han comparegut en Claudi Herguido Fo, en Josep Maria Sisó Serra, en Jordi Ibars Casas, en Gonzalo Latorre Ratés i l'Emilio Vera Rodríguez; de Barcelona, en Xavier Castells Quintana amb llur senyora i l'Arcadi Galbas Guixé; de Sant Feliu de Codines, en Joan Vallcorba Pomier amb la seva muller; els senyors Prades, pare i fill, recaders del poble de Cardedeu; en Ramon Manonellas Cirera de Mollet del Vallès i en Carles Amils Xampró de Torelló; els dos amfitrions de la trobada, osonencs, l'Antoni Arimany Piella i en Francesc Parramon Benítez. Del Club de Vehicles Històrics de Lleida han assistit llur president, l'Antoni Pomés Tosquella amb la seva esposa, Maria Jesús Freixa Palau, i el senyor Jordi Riera Palmés, a bord de dos automòbils clàssics, un Porsche 911 i un Alfa Romeo perfectament restaurats.

Com és corrent en aquest mes de l'any, la plana de Vic tenia un cel baix, una boira lleugera que intermitentment cobria desigualment alguns punts, amb una humitat persistent que es filtrava al cos i causava una fredor empipadora i constant. Els amics vinguts del Segrià, acostumats a la boira hivernal, no han fet pas escarafalls de la humitat que ho amara tot i les gotes d'aigua que regalimen pertot. En canvi pels amics que procedien de Reus, amb un clima més sec i tonificant, amb un Citroen Tiburon les molèsties eren més palpables. 

Dos integrants dels Amics del Transport, el senyor Joan Vallcorba Pomier acompanyat de llur esposa, i  el senyor Ramon Manonellas Cirera, matiners de mena, s'han desplaçat fins a Vic, des de Sant Feliu de Codines i Mollet del Vallès, per la carretera C-17, amb dos camions clàssics, un Ford matriculat abans de la guerra civil i un Ebro C de la segona meitat del 1960. Dos molt bons mecànics, enamorats de llur professió que han aprofitat una part del seu temps lliure per restaurar els dos camions la presència dels quals ha afegit interès i al·licient a l'encontre. Faltava, per completar l'escena, el Nazar B que té el senyor Xavier Castells, promotor, amb el senyor Arimany, de l'encontre osonenc.

El Ford, estibat de saques, seguit de l'Ebro en direcció cap a Vic per l'autovia C-17, travessant el poble del Tagamanent; al fons, a l'altre cantó de la carretera, la casa de la Vila: 

El senyor Xavier Castells, l'ànima de l'encontre, amb un cartell a la mà, en el trencant de la carretera que condueix al poble de Santa Eulàlia de Riuprimer:

El senyor Riera, a bord del seu Alfa Romeo clàssic, amb la colla d'Amics del Transport que venien del Segrià, els senyor Claudi Herguido, Josep Maria Sisó, Jordi Ibars, Gonzalo Latorre i Emilio Vera, aturats en la benzinera de l'Eix Transversal que hi ha a tocar de Vic:

A les nou del matí, amb puntualitat suïssa, tots els assistents a la trobada eren a la base que l'empresa Transports Arimany Piella SL té a Vic. Abans d'embarcar a l'autocar Pegaso que fou de l'empresa Pous de Manlleu, restaurat per l'Antoni Arimany, per esmorzar al restaurant can Pairot a Santa Cecília de Voltregà, hi ha hagut una estona per visitar els camions clàssics concentrats a la base: els dos camions vinguts de Sant Feliu de Codines i Mollet del Vallès més els dos Pegasos comprats pel senyor Arimany, un Pegaso 1065 Europa adquirit a La Rioja i una tractora Pegaso 200 que fou de la casa Fruehauf, conegut i acreditat constructor de semiremolcs. 

El Ford del senyor Vallcorba i l'Ebro del senyor Manonellas: 

El Ford, que el senyor Vallcorba ha reconstruït de cap a cap, carregat de saques:

La restauració del Ford ha estat una labor titànica. El vehicle, abandonat a sol i serena una pila d'anys, només conservava la cabina, absolutament oxidada, i poca cosa més. Tots els elements mecànics aprofitables havien desaparegut. Ha estat una reconstrucció en tota regla com les que es practicaren en els anys 1940 amb vehicles abandonats i perduts per causa de la guerra civil. El resultat és meravellós.

El camió Ebro C, que munta un bolquet, també fou objecte d'una intensa restauració per part del senyor Manonellas. El vehicle, abandonat al port de Barcelona, al ras i amb la salabror dels molls, tenia la planxa de la cabina esgavellada: 

La porta del conductor del Ford:

L'autocar Pegaso que ha transportat els assistents a les distintes activitats programades. La primera, un bon esmorzar al restaurant can Pairot de Santa Cecília de Voltregà: 

 

El Pegaso 1065 que el senyor Arimany comprà a La Rioja, unitat que presenta una gran semblança amb una que tingué el seu pare en la dècada de 1970, ha estat objecte d'un intens procés de restauració portat a cap en un taller de Manlleu. El resultat, apreciable per la comparació de les dues fotografies, és admirable i estimulant. És un encert, en la nostra opinió, que la restauració hagi recuperat el color blanc trencat que les cabines d'aquest model tenien de fàbrica, fidelitat de colors extensible al xassís i les llantes. Els ornaments, quants menys n'hagi, millor.

El Pegaso Europa fotografiat en ocasió de l'encontre que ha tingut lloc avui a Osona:

L'altre camió que els assistents han tingut ocasió de conèixer ha estat una tractora Pegaso 200, matriculada a Madrid l'any 1965, que fou de la casa Fruehauf, comprada aquesta tardor. Llur adquisició, essent una unitat que equipa les llantes d'aranya còncaves i conserva molt elements originals, ha estat una oportunitat ben aprofitada:

 

La tractora Pegaso 2011 en un full publicitari d'Empresa Nacional d'Autocamions SA (ENASA) és gairebé idèntica a la unitat que ha comprat el senyor Arimany: el color blanc trencat de la cabina i un blauet grisós a les llantes d'aranya, el xassís i el tanc de combustible.

Uns quants assistents embarcats al cotxe, a punt per ingerir un esmorzar de forquilla que té com element principal les carns cuites a la brasa, un bon vi, cafè i licor, acompanyat d'una animada i distesa conversa:

El senyor Antoni Arimany conduint el Pegaso amb carrosseria Setra Seida a la recta de Malla, on es provaven en la primera meitat dels anys 1950 els automòbils Pegaso, en direcció al restaurant can Pairot: 

Arribada i descarregada dels assistents a l'aparcament del restaurant can Pairot de Santa Cecília de Voltregà:

A can Pairot, s'ha produït un esmorzar animat que ha durat més d'una hora. Els assistents, ben entaulats, no trobaven el moment d'alçar-se per participar en la següent activitat. 

Sortida, amb els estomacs reposats, a visitar la fàbrica can Sanglas de Manlleu. La senyora Maria Jesús Freixa Palau i el senyor Jordi Riera Palmés a punt d'accedir als seus vehicles per marxar en direcció a Manlleu:

L'autocar del senyor Arimany marxa cap al Museu Industrial del Ter:

A dos quart d'una del migdia ha principiat la visita al Museu Industrial del Ter, l'antiga fàbrica can Sanglas, en un marge del riu Ter, a Manlleu. El senyor Antoni Pomés Tosquella, president de l'Associació de Vehicles Històrics de Lleida a l'entrada del museu: 

El museu, que ocupa l'antiga fàbrica de filatura de can Sanglas, convenientment adaptada, exposa d'una manera clara i didàctica l'ús de l'aigua del riu Ter per produir fil de cotó mercès a l'energia hidràulica que impulsava el funcionament de la maquinària. A l'entrada, un gran mural de ferro dibuixa el curs del riu Ter, des de Ripoll fins a l'embassament de Sau, identificant les fàbriques i colones tèxtils, gairebé una trentena, implantades en aquest espai fluvial. Les fàbriques s'emplaçaven en els nuclis urbans i les colònies estaven isolades, desvinculades de qualsevol ciutat o poble. El guia ha explicat amb detall les causes del desenvolupament i implantació de les fàbriques en aquest tram del riu Ter, les conseqüències socials que va comportar a Osona i la causa de llur decadència i extinció. La darrera fàbrica tèxtil del riu Ter, ubicada a la colònia Rusiñol, va tancar les portes definitivament l'any 2009. 

Les fàbriques tèxtils s'implantaren al marge del riu Ter, intensament aprofitat per la indústria tèxtil i els molins, a partir de la segona meitat del segle XIX, en un context advers per causa de la inestabilitat causada per les guerres carlines que assolaren el país. La causa de llur implantació fou aprofitar l'energia hidràulica que el riu proporcionava incessantment i fugir de les reivindicacions i conflictes socials i laborals que els treballadors industrials de la ciutat de Barcelona plantejaven. 

La implantació de les fàbriques tèxtils a les comarques d'Osona i del Ripollès causà el sorgiment del treballador sotmès a unes condicions laborals estrictes. La major part dels treballadors procedien del món rural, eren pagesos i camperols. Els amos, per abaratir els costos de producció, contractaven dones i infants que cobraven uns jornals inferiors. Aquest fet es mantingué fins a les limitacions progressives imposades en la legislació laboral que reduí les jornades i incrementà l'edat mínima de treball.

La intensa producció tèxtil afavorí el sorgiment d'activitats econòmiques accessòries com la reparació i construcció de maquinària, amb dos grans fabricants, la Societat Anònima Serra a Manlleu i Bracons i  Riera a Roda de Ter, el transport del cotó importat d'Egipte i els Estats Units desembarcat al port de Barcelona i la distribució del fil produït, i els torns de fusta que es fabricaven a la vall del Ges, principalment a Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló. 

El museu conté dues turbines restaurades que funcionaven per l'aigua del riu Ter conduïda a través d'un canal. Aquest canal patí danys molt greus a conseqüència del gran aiguat de l'any 1940 que causà una tragèdia al poble de Torelló. També incorpora maquinària de filar produïda pel Taller Serra i Bracons i Riera. Hi ha la secció de la lluita contra els incendis, una de les grans amenaces de les fàbriques tèxtils. La darrera secció aborda la història de Manlleu, amb un recull fotogràfic i documents de la repressió franquista, una motocicleta Sanglas, construïda per uns descendents del fundador de la filatura visitada, i dues maquetes, d'aquesta fabrica i de la colònia Rusiñol també a Manlleu. Una visita recomanable per fer-se una idea concreta del pes que la indústria tèxtil tingué a Catalunya. 

Els propietaris de les fàbriques i de les colònies tèxtils desaparegudes mantenen les concessions administratives de desviament i canalització de l'aigua del Ter amb la qual produeixen mitjançant les turbines electricitat que venen a les companyies subministradores a un preu superior en estar tal activitat subvencionada. Una activitat lucrativa sense riscs ni gaires costos productius.

Dues imatges de la visita guiada al Museu Industrial del Ter:





Funcionament de la turbina principal de la fàbrica amb l'aigua canalitzada procedent del riu Ter:

El canal d'aigua que impulsa la turbina principal de la fàbrica, la qual estigué en funcionament fins l'any 1940. Els danys que l'aiguat causà al canal aturaren el funcionament de la turbina. L'intent de posar-la en funcionament l'any 1963 no reeixí pas: 

Una de les seccions del museu versa sobre les mesures i mitjans per combatre el foc, un risc corrent en les fàbriques de filatures:

Aquest espai està presidit per un camió de bombers de la casa Renault de l'any 1927, que incorpora una escala:

El senyor Xavier Castells, assegut, i el senyor Carles Sales, dret:





Lloc de conducció del camió Renault, amb el volant posat a l'esquerra:





Campana del camió, accionada manualment per un bomber, per sol·licitar preferència en la circulació i placa de la casa Biosca de Barcelona que equipà els elements de lluita contra el foc:





Un carro amb un cossi de transport d'aigua i una bomba manual per impulsar-la:

Motocicleta Sanglas, que fou de la Guàrdia Urbana de Barcelona, fabricada al barri del Poblenou per uns descendents del fundador de la fàbrica de can Sanglas de Manlleu:

La darrera secció del Museu Industrial del Ter aborda la història de la vida quotidiana de Manlleu i les principals institucions i establiments fabrils, com empreses de transports, taxistes i cotxes de línia, associacions i entitats de tota mena, partits polítics, alcaldes i regidors dels distints Ajuntaments constituïts, escoles com el col·legi dels Germans de la Doctrina Cristina, La Salle, fabricants, líders sindicals, pagesos, fulls i revistes, fàbriques de tota mena, l'esperança i les il·lusions suscitats amb l'adveniment de la Segona República, el daltabaix causat per la Guerra Civil i les conseqüències funestes de la postguerra amb les delacions i judicis sumaríssims, la immigració dels anys 1960. Dues fotografies d'aquest espai, dos cotxes de línia aparcats dins llur garatge i un furgó d'un fabricant de gasoses local:

Uns quants assistents que han visitat la fàbrica museïtzada de can Sanglas, davant la façana que dóna accés a la instal·lació, retratats un cop acabada la visita:

A les dues del migdia, acabada la visita al Museu Industrial del Ter, els assistents han pujat a bord de l'autocar del senyor Arimany que els ha conduït fins al restaurant Els Estudis al municipi de Malla. S'han acomiadat els senyors Pomés, Freixa i Riera, membres del Club de Vehicles Històrics de Lleida en haver d'organitzar aquesta nit el sopar de Nadal de l'entitat.  Uns han marxat i uns altres s'hi han afegit. Al dinar s'han incorporat en Jordi Costa, transportista del poble del Mallol, a la comarca de la Garrotxa i els senyors Josep Llimós i Fina Casaponsa, matrimoni que tingué el servei de recaderia de Ripoll a Barcelona fins llur jubilació fa uns pocs anys. 

L'anècdota del dinar l'ha protagonitzat un dels amfitrions de la trobada, el senyor Francesc Parramon. En atacar amb avidesa un suculent plat que li han servit, el ganivet s'ha escapat percudint i fregant uns dits de la mà. Una incidència menor que ha estat resolta amb eficàcia i rapidesa per una cambrera jove i eixerida. La pràctica manifestada per la cambrera de l'establiment acredita que aquest fet és relativament corrent entre els clients i comensals. Un petit ensurt que no li ha impedit al senyor Parramon de consumir les viandes servides, les postres, el cafè i la preceptiva copa:

Resulta profitós i amè les trobades centrades en interessos comuns, en aquest cas, el món del transport i els camions clàssics o, per ser exactes, vells. Els assistents hi intercanvien informació de tota mena. La situació i evolució previsible del sector amb la competència ferotge i el preu del combustible i retribucions dels viatges, les novetats de vehicles industrials presentades pels fabricants, la qualitat i tracte dels tallers oficials, els camions clàssics en venda i els preus que en demanen i les transaccions produïdes. Aquest fet i el temps desagradós de la plana de Vic el mes de desembre ha allargat la sobretaula fins a quarts de sis, un cop el sol havia desaparegut rere les serres i la nit emergia ràpidament.

Tres bons amics vinculats professionalment al món del transport, fotografiats després del dinar i l'inacabable sobretaula, a punt de marxar cap a la darrera activitat de la trobada programada, la visita a la nau de Transports Canigó SL de Manlleu: d'esquerra a dreta, en Miquel Patinyo Bartomeu, en Claudi Herguido Fo i en Josep Maria Sisó Serra:

Refent el mateix trajecte del matí per visitar el Museu Industrial del Ter, el Setra Seida ha enfilat la C17 per arribar a la nau que Transports Canigó SL té al polígon industrial de Manlleu i veure els dos camions vells que hi té tancats, un camió Pegaso Comet de la primera sèrie, amb el tablier al mig, damunt del túnel del motor, equipat amb una grua Luna i que fou de l'empresa Transports Cristobal de Sabadell, i un Ebro C550 que munta un bolquet. Dues fotografies del Pegaso Comet amb el característic tablier al mig, reminiscència del Leyland Comet:

Publicitat de l'interior de la cabina del Pegaso Comet amb el tablier al mig, circulant en una carretera que figura que és la de les Costes del Garraf que comunica Castelldefels i Sitges:

En Claudi Herguido amorrat a un Iveco Trakker de Transports Canigó SL i abraçat per en Carles Amils. En Carles Amils ha treballat uns quants anys amb un Iveco de quatre eixos que munta una grua amb resultats ben satisfactoris. En Claudi Herguido, una mica refractari al constructor italià, s'estima més treballar amb camions alemanys i suecs. En aquesta matèria, n'hi ha per tots els gustos. Ben segur que les mans que condueixen els vehicles hi tenen un paper principal en llur conservació:

A quarts del vuit del vespre, l'autocar ha transportat els assistents fins a la base de l'empresa Transports Arimany Piella SL a Vic. Eren les vuit del vespre. Encara hi ha hagut ocasió de veure els camions clàssics allà concentrats. Un cop els assistents a bord de llurs vehicles han marxat cap els seus domicilis, la trobada ha acabat. Haurem d'esperar l'any vinent. Els dies curts de sol del mes de desembre han limitat les activitats que es podrien haver fet a Vic. De camions vells esgavellats, com s'aprecia en aquesta fotografia, n'hi ha uns quants per visitar:

S'ha d'agrair l'esforç esmerçat pel senyor Castells promovent aquest encontre a la plana de Vic i la càlida acollida que els senyors Arimany i Parramon, en qualitat d'amfitrions, han tingut devers tots els assistents. Un repte difícil de superar per als promotors del proper encontre. També cal agrair les fotografies dels senyors Castells, Pomés i Ibars que il·lustren aquest article.