A la plaça Major de Fonts han comparegut el senyor Fernando Ardanuy amb la seva esposa, la senyora Fortuny, a bord d'un Seat 600 matriculat a Tarragona. Aquest matrimoni, que resideix a Tarragona, passa llargues temporades de l'any a Estadella, el poble del senyor Ardanuy, on han creat un museu la visita al qual justifica el viatge fins aquesta població que va pertànyer a l'antic comtat de Ribagorça.
Acabada la visita a l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Fonts, i dels comiats preceptius, seguint disciplinadament el Seat 600 del matrimoni Ardanuy-Fortuny, hem enfilat la carretera que condueix a Estadella, una recta llarga i estreta que permetia de veure l'acostament al poble, amb els cims del Pirineu aragonès al fons, ben nevats, com una escenografia perfecta, sublim, plena d'encís. Arribats a Estadella, els tres camions han estat aparcats a la plaça Major, i hem fet via cap al Museu Ardanuy-Fortuny.
Filera de vehicles en direcció a Estadella:
El museu té dues seccions de
temàtica completament diferent. En una antiga casa del nucli antic
d’Estadella, construïda amb la tècnica i materials tradicionals,
comprada a corre-cuita perquè presentava un risc cert
d’esfondrament, degudament restaurada amb un gran respecte a la
seva configuració exterior i interior, hi ha un museu de caràcter
etnogràfic que recull com era una casa fa cent anys, els elements
decoratius, una cuina amb els estris antics, una habitació de cosir,
una col·lecció de nines, làmpades, mobles. Portar a cap un
projecte d’aquesta mena requereix d’un esforç, bon gust i d’una
perseverança admirables.
El museu de naturalesa tècnica, a
conseqüència dels elements que hi ha dipositats, creat pel senyor
Fernando Ardanuy, distribuïts en quatre plantes, ha causat una
badoqueria continguda però real i manifesta, absolutament
justificada perquè és el treball de tota una vida guiada per una
passió incombustible.
En la primera planta, a peu de carrer, hi ha uns quants tractors meticulosament restaurats. A excepció del més antic, un Ford de rodes de ferro, comprat a Campllong, els altres tractors foren recuperats pel senyor Ardanuy en el poble, un cop en desús, i restaurats pacientment per ell. Cada vehicle fou objecte, per part del senyor Ardanuy, d’una detallada explicació sobre el fabricant, anys de producció i acollida que tingué en el mercat. La il·lustració comprengué les relacions comercials que hi hagué en la dècada de 1950 entre Ford i Massey Ferguson, base sobre la qual els canadencs produïren els primers tractors. El museu conté un Ford i Massey, fruit d’aquest acord, gairebé idèntics. El Ford, que d’origen muntava un motor de benzina, substituït al cap dels any per un de dièsel, fou comprat pel senyor Ardanuy a un pagès de Santa Coloma de Queralt.
El Fordson comprat a Campllong:
En la primera planta, a peu de carrer, hi ha uns quants tractors meticulosament restaurats. A excepció del més antic, un Ford de rodes de ferro, comprat a Campllong, els altres tractors foren recuperats pel senyor Ardanuy en el poble, un cop en desús, i restaurats pacientment per ell. Cada vehicle fou objecte, per part del senyor Ardanuy, d’una detallada explicació sobre el fabricant, anys de producció i acollida que tingué en el mercat. La il·lustració comprengué les relacions comercials que hi hagué en la dècada de 1950 entre Ford i Massey Ferguson, base sobre la qual els canadencs produïren els primers tractors. El museu conté un Ford i Massey, fruit d’aquest acord, gairebé idèntics. El Ford, que d’origen muntava un motor de benzina, substituït al cap dels any per un de dièsel, fou comprat pel senyor Ardanuy a un pagès de Santa Coloma de Queralt.
El Fordson comprat a Campllong:
El Lanz, construït a Espanya sota llicència, símbol de la mecanització del camp en la segona meitat de la dècada de 1950, és un tractor imprescindible en qualsevol col·lecció:
Els tractors agermanats Ford i Massey Ferguson:
Un motocultor, la utilitat i practicitat del qual, pel senyor Ardanuy, era ben poca cosa:
En la segona planta, com un calaix de sastre, hi havia maquinària de tota mena, des d’una segadora construïda per la casa Trepat de Tàrrega, accionada amb tracció animal, a un embarrat amb politges que feia funcionar maquinària diversa amb un sol motor, el qual ha engegat i s’ha comprovat la complexitat de la instal·lació industrial portada a cap pel senyor Ardanuy. També eines i claus de totes les mides i funcions, juntament amb una benzinera antiga. Tot el material exposat està excel·lentment ben restaurat. El senyor Ardanuy és un home meticulós i perfeccionista com n'hi ha pocs.
La segadora de la casa Trepat, recuperada i que funciona perfectament:
Maquinària funcionant per la força de les politges lligades a un embarrat, una de les parts del museu d'un major interès pel punt didàctic que conté:
En la tercera planta, el senyor
Ardanuy hi té l’exposició de turismes clàssics, de totes les
èpoques i carrosseries, i de motocicletes antigues:
En una de les parets del museu, penjades, hi ha dues fotografies d'un Pegaso amb motor dièsel de cent-quaranta cavalls de potència que fou de l'empresa de transports Tarragona de Lleida, i d'un camió del poble d'Estadella reconstruït amb peces d'origen i procedència diversa:
Acabada la visita al museu
Ardanuy-Fortuny, i retornats a la plaça d’Estadella, on hi havia
els tres camions, hem fet via cap el restaurant El Chopo, al poble
d’Enate. Cuina correcta, sense pretensions, amb un servei ràpid i
eficient. Al dinar també ens han acompanyat el matrimoni
Ardanuy-Fortuny, amfitrions de primera categoria, i l’Ángel, germà
d’en José Manuel, transportista, amb les seves esposes.
La tarda, amb el sol declinant d’una lluminositat de codony, s’escolava lentament mentre, en el restaurant, les converses fluïen agradablement. Costava el moment d’aixecar-se de taula i emprendre el camí de tornada a casa.
Els comensals asseguts en la llarga taula parada en el restaurant El Chopo, assaborint el dinar:
La tarda, amb el sol declinant d’una lluminositat de codony, s’escolava lentament mentre, en el restaurant, les converses fluïen agradablement. Costava el moment d’aixecar-se de taula i emprendre el camí de tornada a casa.
Els comensals asseguts en la llarga taula parada en el restaurant El Chopo, assaborint el dinar:
El senyor Antoni Pomés, president del Club de
Vehicles Històrics de Lleida, ha agraït als senyors Sanz i Ardanuy la trobada,
ha remarcat l’interès de les activitats realitzades, llur acolliment a les seves cases i la sort d’haver conegut
uns pobles carregats d’història que pertanyen a una comarca amb la
qual el Segrià i demès comarques de ponent hi tenen tants vincles històrics.
Moment del lliurament, als senyors José Manuel Sanz i Fernando Ardanuy, per part del president del Club de Vehicles Històrics de Lleida, senyor Antoni Pomés, i la seva esposa, senyora Maria Jesús Freixa Palau, dels reconeixements per la trobada que han promogut i l'admirable acolliment a casa seva:
Moment del lliurament, als senyors José Manuel Sanz i Fernando Ardanuy, per part del president del Club de Vehicles Històrics de Lleida, senyor Antoni Pomés, i la seva esposa, senyora Maria Jesús Freixa Palau, dels reconeixements per la trobada que han promogut i l'admirable acolliment a casa seva:
Els senyors Fernando Ardanuy i José Manuel Sanz, d'una gran generositat i qualitat humana:
El senyor José Manuel Sanz, manifestant llur agraïment per l'atenció que el Club de Vehicles Històrics de Lleida li ha dispensat:
El senyor Castells, amb les esposes dels senyors José Manuel i Ángel Sanz Monclús:
El senyor Sanz acompanyat dels senyors Castells i Manonellas, que han portat els seus camions clàssics des de Barcelona i Mollet del Vallès:
Els tres camions clàssics a l'aparcament del restaurant El Chopo, a les cinc de la tarda, retratats en el moment de marxar cap a Fonts a recollir l'automòbil i emprendre la tornada a casa. El sol banyava amb la seva llum esmorteïda els vehicles poc abans de pondre's i desaparèixer:
Els últims vehicles que han abandonat Fonts han estat el Nazar B, conduït pel senyor Castells, i el Ebro B150, conduït pel senyor Manonellas. Foren els primers en arribar-hi i els últims en marxar-hi. No semblava pas que tinguessin gaires ganes de ser de nou a casa:
Els qui hem
participat en aquest encontre ens sentim afortunats d’haver gaudit
d’aquesta experiència i haver conegut uns persones meravelloses,
atentes, detallistes i amables fins a extrems poc habituals avui dia.
Moltes gràcies, de nou, José Manuel per aquest dia prodigiós i
estupend, ple de vivències indescriptibles. Agraïment extensiu al matrimoni Ardanuy-Fortuny que ens han obert casa seva i mostrat llur museu. El recordarem tota la
vida. Una experiència immarcescible.