La trobada de vehicles clàssics a la comarca del Cinca Mitjà promoguda pel senyor José Manuel Sanz Monclús amb la col·laboració dels senyors Xavier Castells i Ramon Manonellas que ha tingut lloc el 26 d'octubre de 2019 (II)

A la plaça Major de Fonts han comparegut el senyor Fernando Ardanuy amb la seva esposa, la senyora Fortuny, a bord d'un Seat 600 matriculat a Tarragona. Aquest matrimoni, que resideix a Tarragona, passa llargues temporades de l'any a Estadella, el poble del senyor Ardanuy, on han creat un museu la visita al qual justifica el viatge fins aquesta població que va pertànyer a l'antic comtat de Ribagorça. 

Acabada la visita a l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Fonts, i dels comiats preceptius, seguint disciplinadament el Seat 600 del matrimoni Ardanuy-Fortuny, hem enfilat la carretera que condueix a Estadella, una recta llarga i estreta que permetia de veure l'acostament al poble, amb els cims del Pirineu aragonès al fons, ben nevats, com una escenografia perfecta, sublim, plena d'encís. Arribats a Estadella, els tres camions han estat aparcats a la plaça Major, i hem fet via cap al Museu Ardanuy-Fortuny.

Filera de vehicles en direcció a Estadella: 

El museu té dues seccions de temàtica completament diferent. En una antiga casa del nucli antic d’Estadella, construïda amb la tècnica i materials tradicionals, comprada a corre-cuita perquè presentava un risc cert d’esfondrament, degudament restaurada amb un gran respecte a la seva configuració exterior i interior, hi ha un museu de caràcter etnogràfic que recull com era una casa fa cent anys, els elements decoratius, una cuina amb els estris antics, una habitació de cosir, una col·lecció de nines, làmpades, mobles. Portar a cap un projecte d’aquesta mena requereix d’un esforç, bon gust i d’una perseverança admirables.

El museu de naturalesa tècnica, a conseqüència dels elements que hi ha dipositats, creat pel senyor Fernando Ardanuy, distribuïts en quatre plantes, ha causat una badoqueria continguda però real i manifesta, absolutament justificada perquè és el treball de tota una vida guiada per una passió incombustible.

En la primera planta, a peu de carrer, hi ha uns quants tractors meticulosament restaurats. A excepció del més antic, un Ford de rodes de ferro, comprat a Campllong, els altres tractors foren recuperats pel senyor Ardanuy en el poble, un cop en desús, i restaurats pacientment per ell. Cada vehicle fou objecte, per part del senyor Ardanuy, d’una detallada explicació sobre el fabricant, anys de producció i acollida que tingué en el mercat. La il·lustració comprengué les relacions comercials que hi hagué en la dècada de 1950 entre Ford i Massey Ferguson, base sobre la qual els canadencs produïren els primers tractors. El museu conté un Ford i Massey, fruit d’aquest acord, gairebé idèntics. El Ford, que d’origen muntava un motor de benzina, substituït al cap dels any per un de dièsel, fou comprat pel senyor Ardanuy a un pagès de Santa Coloma de Queralt.

El Fordson comprat a Campllong: 

El Lanz, construït a Espanya sota llicència, símbol de la mecanització del camp en la segona meitat de la dècada de 1950, és un tractor imprescindible en qualsevol col·lecció: 

Els tractors agermanats Ford i Massey Ferguson:

Un motocultor, la utilitat i practicitat del qual, pel senyor Ardanuy, era ben poca cosa:




En la segona planta, com un calaix de sastre, hi havia maquinària de tota mena, des d’una segadora construïda per la casa Trepat de Tàrrega, accionada amb tracció animal, a un embarrat amb politges que feia funcionar maquinària diversa amb un sol motor, el qual ha engegat i s’ha comprovat la complexitat de la instal·lació industrial portada a cap pel senyor Ardanuy. També eines i claus de totes les mides i funcions, juntament amb una benzinera antiga. Tot el material exposat està excel·lentment ben restaurat. El senyor Ardanuy és un home meticulós i perfeccionista com n'hi ha pocs.

La segadora de la casa Trepat, recuperada i que funciona perfectament: 

Maquinària funcionant per la força de les politges lligades a un embarrat, una de les parts del museu d'un major interès pel punt didàctic que conté:

En la tercera planta, el senyor Ardanuy hi té l’exposició de turismes clàssics, de totes les èpoques i carrosseries, i de motocicletes antigues:

En una de les parets del museu, penjades, hi ha dues fotografies d'un Pegaso amb motor dièsel de cent-quaranta cavalls de potència que fou de l'empresa de transports Tarragona de Lleida, i d'un camió del poble d'Estadella reconstruït amb peces d'origen i procedència diversa:

Acabada la visita al museu Ardanuy-Fortuny, i retornats a la plaça d’Estadella, on hi havia els tres camions, hem fet via cap el restaurant El Chopo, al poble d’Enate. Cuina correcta, sense pretensions, amb un servei ràpid i eficient. Al dinar també ens han acompanyat el matrimoni Ardanuy-Fortuny, amfitrions de primera categoria, i l’Ángel, germà d’en José Manuel, transportista, amb les seves esposes.

La tarda, amb el sol declinant d’una lluminositat de codony, s’escolava lentament mentre, en el restaurant, les converses fluïen agradablement. Costava el moment d’aixecar-se de taula i emprendre el camí de tornada a casa.

Els comensals asseguts en la llarga taula parada en el restaurant El Chopo, assaborint el dinar:

El senyor Antoni Pomés, president del Club de Vehicles Històrics de Lleida, ha agraït als senyors Sanz i Ardanuy la trobada, ha remarcat l’interès de les activitats realitzades, llur acolliment a les seves cases i la sort d’haver conegut uns pobles carregats d’història que pertanyen a una comarca amb la qual el Segrià i demès comarques de ponent hi tenen tants vincles històrics.

Moment del lliurament, als senyors José Manuel Sanz i Fernando Ardanuy, per part del president del Club de Vehicles Històrics de Lleida, senyor Antoni Pomés, i la seva esposa, senyora Maria Jesús Freixa Palau, dels reconeixements per la trobada que han promogut i l'admirable acolliment a casa seva:

Els senyors Fernando Ardanuy i José Manuel Sanz, d'una gran generositat i qualitat humana: 

El senyor José Manuel Sanz, manifestant llur agraïment per l'atenció que el Club de Vehicles Històrics de Lleida li ha dispensat:



El senyor Castells, amb les esposes dels senyors José Manuel i Ángel Sanz Monclús:

El senyor Sanz acompanyat dels senyors Castells i Manonellas, que han portat els seus camions clàssics des de Barcelona i Mollet del Vallès:

Els tres camions clàssics a l'aparcament del restaurant El Chopo, a les cinc de la tarda, retratats en el moment de marxar cap a Fonts a recollir l'automòbil i emprendre la tornada a casa. El sol banyava amb la seva llum esmorteïda els vehicles poc abans de pondre's i desaparèixer: 

Els últims vehicles que han abandonat Fonts  han estat el Nazar B, conduït pel senyor Castells, i el Ebro B150, conduït pel senyor Manonellas. Foren els primers en arribar-hi i els últims en marxar-hi. No semblava pas que tinguessin gaires ganes de ser de nou a casa: 

Els qui hem participat en aquest encontre ens sentim afortunats d’haver gaudit d’aquesta experiència i haver conegut uns persones meravelloses, atentes, detallistes i amables fins a extrems poc habituals avui dia. Moltes gràcies, de nou, José Manuel per aquest dia prodigiós i estupend, ple de vivències indescriptibles. Agraïment extensiu al matrimoni Ardanuy-Fortuny que ens han obert casa seva i mostrat llur museu. El recordarem tota la vida. Una experiència immarcescible.

La trobada de vehicles clàssics a la comarca del Cinca Mitjà promoguda pel senyor José Manuel Sanz Monclús amb la col·laboració dels senyors Xavier Castells i Ramon Manonellas que ha tingut lloc el 26 d'octubre de 2019 (I).

Fa uns dies els senyors Castells i Manonellas projectaren de fer una sortida llarga per provar els seus camions, un cop repassats mecànicament. L’antigor dels motors que munten aconsella, després d’una completa i satisfactòria posada al dia, de fer un rodatge. I aquesta activitat, desapareguda en els motors moderns, només es fa d’una manera: fent rodar els vehicles i fent treballar els motors.

Un cop estudiades  i valorades distintes propostes, s’optà d’anar fins a la comarca del Cinca Mitjà, concretament al poble de Fonts, que en castellà s’anomena Fonz, on hi resideix el senyor José Manuel Sanz Monclús, col·leccionista de camions clàssics, que té una empresa constructora ben considerada a la comarca per la qualitat dels treballs i obres que executa. A conseqüència de l'esdeveniment, s'han publicat dos cartells publicitaris, el primer, fet per l'amic Jordi Riera, i el segon, l'oficial, amb les entitats públiques i privades que hi han donat suport:

 

La data proposada fou el dia 26 d’octubre de 2019, dissabte. Un dia singular en el calendari. La nit del dissabte al diumenge es produeix el canvi d’hora. És la nit que acomiadem l’horari d’estiu i ens endinsem en els dies de poca llum solar, d’hivern, amb unes tardes curtes i tristes que conviden a recloure’s a casa. La nit de Tots Sants, amb el record dels difunts, és el punt culminant d’aquestes setmanes de l’any d’una tristor indescriptible. El Nadal, festa pagana antiquíssima que celebrava la inflexió de l’escurçament dels dies en favor d’una major presència del sol, el cristianisme li donà un nou significat i sentit amb la celebració del naixement de Jesús, fill de Déu. El símbol de la victòria de la vida sobre la mort, la resurrecció i la vida eterna, de la llum sobre la foscor.

L’arribada del dies regits per l’horari hivernal també significa l’aturada de les sortides de vehicles clàssics, activitat que es reprèn a mitjan de març, la lluminositat del qual convida a sortir de nou. La sortida a la comarca del Cinca Mitjà constitueix l’acomiadament de la temporada de vehicles clàssics de l’any 2019.

Hi havia una certa temença sobre el temps d'avui a conseqüència de l'episodi de fortes pluges que s'ha produït el dilluns, dimarts i dimecres passats per causa de la llevantada que ha afectat la costa catalana, amb els estralls que aquests fenomen meteorològic comporta. El temps ha estat satisfactori. Ha fet un sol radiant.

La proposta, degudament difosa, ha tingut una excel·lent acollida per part del Club de Vehicles Històrics de Lleida, el Monzón Clàssic Club i el Museu de Ardanuy-Fortuny d’Estadella. També hi ha participat els Amics del Transport. En Jordi Ibars, de Serós, ha tingut un paper destacat en l'organització i bona marxa de la trobada. El seu paper principal, volem agrair-ho públicament.

Els senyors Castells i Manonellas marxaren ahir divendres a bord dels seus camions, el Nazar B i el Ebro B150. Arribaren fins a Fonts, on tancaren els camions en la nau del senyor Sanz que també aixopluga els seus camions clàssics admirablement ben restaurats. Han dormit en un hotel de Binèfar.

El programa d’activitats, atapeït, ha exigits als assistents arribats des de distints punts llunyans, a matinejar. A les nou del matí, amb puntualitat anglesa, els assistents procedents de llocs diversos de Catalunya i d’Aragó ens hem entaulat en el restaurant Punto Estrella de Binèfar, un establiment al peu de la carretera general i que disposa d’un bon aparcament. Uns quants assistents han comparegut amb llurs vehicles clàssics. El matrimoni Pomés-Palau amb un Peugeot; el senyor Riera amb la seva senyora, a bord d’un Jaguar; el senyor Humbert Ros, de l’autoescola Ilerda, proveït amb un Jaguar MK10 matriculat l’any 1962; i el senyor Miquel Gamon, amb un autobús Pegaso Comet.

Binèfar és una població que els darrers temps ha experimentat un creixement econòmic i demogràfic inusitat. Nombroses indústries i tallers s'hi han instal·lat. La seva economia gravita sobre el Segrià per llur relativa proximitat a la ciutat de Lleida, afavorida per una moderna autovia, la disponibilitat de sòl i parcel·les industrials a un preu més assequible, i la normativa ambiental vigent a l'Aragó, menys intervencionista i amb major simplificació i laxitud administrativa en comparació a la que regeix a Catalunya. A més, són gent emprenedora i treballadora potser a conseqüència del substrat català que la població té, ben visible en els cognoms i topònims locals. 

El creixement demogràfic que Binèfar ha tingut com a efecte un encariment dels preus dels habitatges. Hi ha una gran demanda de pisos per part dels nouvinguts, instal·lats a la població per la necessitat de ma d'obra que les indústries i tallers requereixen, sense prou oferta per cobrir-la. Ara per ara hi ha unes quantes promocions d'habitatges en marxa. Una excel·lent i positiva notícia per a la comarca de la Llitera.    

Els assistents a la trobada entaulats en el restaurant Punto Estrella de Binèfar. També hi ha comparegut el senyor Jordi Fluriach Ramentol, transportista jubilat del municipi del Masnou, que posseeix coneixements enciclopòedics de la història del transport a Catalunya, amb llur senyora. Tenir-hi una conversa, repassant els transportistes desapareguts del país, és un plaer incommensurable:

Ben esmorzats en el restaurant Punto Estrella de Binèfar, amb un menjar d’una qualitat correcta i un servei deficient, francament millorable, en el garatge de l’establiment el senyor Sanz, amfitrió extraordinari, amatent i generós, d’una hospitalitat sense reserves, ha obsequiat als assistents amb una selecció de productes del seu poble més adhesius d’època i un pòster commemoratiu de la trobada.

Des de Binèfar, per carreteres locals de poca amplada, hem arribat a la nau que el senyor Sanz té a Fonts, on hi havia els camions clàssics que han participat en la trobada. Els camions, amb els motors encesos, acompanyats de l’autobús Pegaso del senyor Gamon i dels tres turismes clàssics, s’han aplegat al pati de la nau, una imatge que recordava temps pretèrits i debolits.

El poble de Fonts, des de la carretera d'accés al poble:

El senyor Sanz ha tingut la gentilesa d’exposar els seus camions clàssics: un Ford de la dècada de 1940, el Sava S70 amb un motor dièsel de quatre cilindres produït per la casa Barreiros, que fou d’un recader de Sòria, un Sava 213 que fou d’un ramader d’un poble d’Osca, amb una caixa construïda pel carrosser Chic de Lleida, i finalment un Chevrolet, vehicle per antonomàsia de la postguerra.

Operació d'estacionament dels camions clàssics reunits a la nau del senyor Sanz. El primer, el Ford, un model que fou produït a la factoria que el constructor nord-americà tenia de l'avinguda Icària de Barcelona, que anys més tard passaria a mans de Motor Ibérica SA, fou un dels pocs camions que es podien comprar aquells anys de la postguerra espanyola, ja que les empreses nacionals havien quedat devastades a conseqüència de l'absurd i tràgic conflicte bèl·lic:

El Sava S70, la bellesa del qual, accentuada per la restauració portada a cap, és patent, inqüestionable:

El Sava 213, amb una bufona caixa ramadera construïda pel desaparegut carrosser Chic de Lleida, matriculat l'any 1971, que llueix una afortunada combinació de colors:

El Nazar B amb el qual el senyor Xavier Castells ha vingut des de Barcelona:

 

 



En Claudi Herguido, al volant del Nazar, completament l'operació d'estacionament:

El Ebro B150, equipat amb un bolquet, que fou restaurat pel senyor Manonellas, de Mollet del Vallès, mecànic jubilat:

Els camions i demès vehicles clàssics reunits a la nau del senyor Sanz:

Els cinc camions clàssics aplegats a casa del senyor Sanz, ben restaurats, oferien una imatge plena de nostàlgia:

Maniobres del senyor Gamon amb el seu autobús Pegaso Comet per accedir a la finca del senyor Sanz:

El senyor Gamon, acreditat entusiasta de la casa Pegaso, al volant del seu autocar meravellosament ben restaurat:

 

El senyor Miquel Gamon recolzat en el seu autobús Pegaso Comet:

Els vehicles clàssics aplegats al pati de la nau que el senyor Sanz té a Fonts:

Els senyors Herguido i Castells estintolats en el Nazar B, procedent de Barcelona, poc abans de marxar cap al nucli urbà de Fonts: 

El Sava S70, el Nazar B i el Ebro B150 amb els automòbils clàssics han enfilat els costeruts i serpentejants carrers del nucli antic de Fonts fins arribar a la plaça Major que acull l’Ajuntament, on han estat aparcats.  Desplaçament, arribada i estacionament a la plaça Major de Fonts, un espai amb un encant especial:

El senyor Jordi Riera a bord de llur Jaguar esportiu: 

La casa consistorial es troba en l’antiga residencia d’estiu dels bisbes de Lleida. D’allà estant s’ha visitat l’església, aixecada a principis del segle XVII, consagrada a la Mare de Déu de l’Assumpció, un edifici de volum considerable i ben acabat, clara manifestació de la prosperitat que aquells anys tenia la població, amb més de deu palaus renaixentistes.

La visita guiada a l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció ha permès de gaudir de l’espaterrant arquitectura interior i exterior i conèixer la desaparició, en la Guerra Civil de 1936-1939, dels magnífics retaules barrocs interiors, cremats en aquell moment de follia, barbàrie i fúria iconoclasta. L’explicació de la guia, sobre la història del municipi, plena de detalls i d’una gran amenitat, ha tingut la utilitat de conèixer la importància que la vila tingué des de l’edat mitjana fins el segle XVII, en què s’inicià un procés de lenta decadència.

Acabada la visita a l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció, ens hem acomiadat dels vilatans apinyats a l’entorn dels vehicles clàssics i hem marxat cap a Estadella, per visitar el museu que el senyor Fernando Ardanuy i llur esposa, la senyora Fortuny, han creat en aquest poble. Aquest matrimoni ha creat una cosa única, meravellosa, d’una qualitat i d’un bon gust remarcables, poc corrent en un país que desconeix la pròpia història i, per tant, li dóna poc valor als elements vells.