AUTOCARS MIR de Ripoll: tradició i futur.

El nom de certes empreses d'autocars ha esdevingut tot un símbol de la història del transport col·lectiu per carretera a Catalunya. Qualsevol persona associa immediatament els noms de l'Alsina Graells, La Hispano Igualadina, Hife, Sagalés o Autocars Mir amb empreses d'autocars centenàries molt arrellades en llurs comarques respectives. Fins i tot, algunes d'aquestes empreses tenen denominacions populars entre llurs usuaris com és l'empresa ALSINA GRAELLS, coneguda a la comarca del Pallars Sobirà com la "Güels".

De la mateixa manera que alguns constructors artesanals de carros catalans van esdevenir fabricants de carrosseries per a muntar-les en els primers autocars que començaren a circular per Catalunya a començaments del segle XX, origen d'algunes de les empreses carrosseres d'Arbúcies, a la comarca de La Selva, alguns antics titulars de línies regulars de diligències a cavalls van començar a comprar els primers autocars per a cobrir les línies de les quals n'eren propietaris.

La família Mir va començar el transport de persones cap a la dècada del 1860, cobrint el servei entre Vic a Ripoll. Així, l'any 1900 el senyor Felip Mir i Sirvent disposava d'un carro per a cobrir aquesta línia.

A començaments de la dècada de 1920, en Manel Mir i Prat va adquirir dos autocars per a cobrir les línies de la qual n'era titular, i amplia el servei fins a Puigcerdà, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Berga, Ribes de Freser, La Pobla de Lillet i, fins i tot, Solsona.

Malauradament, aquesta empresa també va patir els estralls de la guerra civil de l'any 1936-1939, amb la col·lectivització de la empresa i la requisició dels autocars destinats als fronts de guerra. Sortosament, AUTOCARS MIR va poder recuperar dos dels vehicles requisats, els quals foren transportats a Ripoll i reconstruïts.

Cal dir que el mes de gener de l'any 1939 a Ripoll s'anaren amuntegant un gran nombre tant de persones -civils refugiats i militars- com de vehicles que fugien de l'ofensiva final dels feixistes sobre Catalunya. Molts d'aquests vehicles eren abandonats als marges de les carreteres quan s'acabava el combustible o patien una pana. A més, els refugiats que s'endinsaven a la comarca nordcatalana del Vallespir pel Coll d'Ares cercant la protecció dels pobles veïns com Prat de Molló, havien d'abandonar els vehicles estimbant-los pels barrancs i marges. Molts d'aquests vehicles foren recuperats per llurs propietaris un cop conclosa la guerra civil, mentre que d'altres serviren de donants de peces per a reconstruir el malmès i escàs parc mòbil de l'època. Les cares de por, fam i tristor dels dissortats refugiats que van patir aquest dramàtic fet històric, contingudes en les fotografies de l'època que es conserven, reflecteixen llur patiment i angúnia per un futur incert i sense cap esperança. El calvari encara s'allargaria tant pel tracte vexatori i humiliant de les autoritats franceses envers aquests refugiats, alguns dels quals esdevendrien apàtrides i moririen en camps de concentració alemanys, com per l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

En els tristos i difícils anys 1940 es produeix la represa de l'activitat amb els vehicles que s'havien pogut recuperar, gràcies a l'esforç i tenacitat d'en Felip Mir i Sardenyons; es torna a cobrir les línies regulars titularitat de la família Mir com era la línia compartida amb Autos Camprubí de Ripoll fins a La Pobla de Lillet.

Fotografia d'un autocar Chevrolet amb matrícula GE-4493, recuperat un cop acabada la guerra civil i reconstruït a Ripoll, i que va permetre la represa en la postguerra:

Fotografies d'un accident d'un autocar Chevrolet succeït en els anys 1940 just a l'entrada de Ripoll provocat per l'esllavissada de la carretera de Campdevànol a Ripoll en el moment que hi circulava aquest autocar, el qual va anar a parar a la riba del riu Freser. Gràcies a Déu, no hi hagué ferits greus malgrat l'aparatositat de l'accident:

Joliu autocar carrossat per Ayats a la dècada dels anys 1950, el qual estava fabricat amb peces de procedència diversa como el motor, xassís, diferencial, etc, atès que en aquells anys encara no s'havien superat els catastròfics efectes derivats de la Guerra civil i la demencial política autàrquica posterior. Aquest autocar va costar més d'un milió de pessetes, una veritable fortuna a l'època, i durant uns dies fou exposat al centre de Ripoll perquè els vilatans hi entressin i en gaudissin de l'interior, veritablement luxós, i del carrossat exterior, molt recarregat i cromat, de clara influència nordamericana com era costum aleshores.

Inicialment aquest autocar era equipat amb un motor diesel de 90 cv, potència completament insuficient per a superar les costerudes carreteres del Ripollès i les comarques properes, atès que pesava unes 8 tones. Més endavant se li va canviar el motor per un Barreiros Diesel de 125 cavalls, millorant-ne considerablement les prestacions. Aquest vehicle romangué força anys abandonat al pati exterior del garatge de Can Mir, ubicat a la carretera de Barcelona de Ripoll, fins que finalment fou desballestat. Una de les activitats que recorda en Manel Mir dels caps de setmana de la seva joventut, era l'acurada neteja dels cromats i elements decoratius que ornamentaven la carrosseria. Una altre fotografia d'aquest autocar, aparcat a la carretera de Vic:

Un dels altres autocars de Can MIR fou aquest petit autocar carrossat a Castelló que cobria la línia regular entre Ripoll i Guardiola de Berguedà, amb els característics cromats de l'època, fotografiat al pati de l'empresa:

En aquesta altra fotografia datada el 7 de juliol del 1965, es veu un autocar al poble de Saldes, just al peu del mític cim del Pedraforca, en una excursió organitzada per una coral de Ripoll. Cal tenir en compte que era habitual sortir a les 5 de la matinada per a aprofitar el dia, ja que el viatge d'anada i tornada ocupava la major part de la jornada.

Un altre dels autocars de Can Mir carrossat a Castelló, província en el qual també fou matriculat:

Aquests autocars no eren comprats a cap dels fabricants que hi havia aleshores com Pegaso, sinó que es muntaven amb peces que procedència ben diversa, atesa l'escassedat d'oferta d'aleshores.

En aquesta fotografia hi ha dos autocars d'aquesta empresa en el patí exterior del garatge de la carretera de Barcelona, destinats a donants de peces:

Un altre fotorgrafia d'un d'aquests autocars desballestat, amb un Seat 600 propietat del senyor Manel Mir en primer pla:

En aquesta fotografia hi ha quatre autocars de l'empresa MIR en un aparcament d'un poble costaner. El primer per la dreta és el senyor Manel Mir acompanyat de dos xòfers:

A mitjans dels anys 1960 s'incorpora a l'empresa en Manel Mir i Vila, qui continua l'expansió iniciada per llur pare a la dècada anterior. Es compren els primers autocars Pegaso amb carrosseries que incorporaven les darreres novetats. A més, s'amplien els serveis tant de línies regulars com transports de treballadors d'empreses i, ensems, s'ofereixen serveis discrecionals per tot l'Estat espanyol i l'estranger.

Autocar Pegaso Comet fotografiat al centre de Ripoll. Si bé aquests vehicles suposen un salt qualitatiu enfront els autocars dels anys 1950, sovint patien panes i calia anar corre cuita al concessionari oficial de Pegaso a la comarca d'Osona, AUTOSUMINISTROS VIC SA, a comprar les peces:

Un Pegaso Monotral, la bellesa del qual és indiscutible, fotografiat a un marge de la collada de Toses després d'haver lliscat pel gel. Llur matrícula era B-308641:

Petit accident entre un autocar de Can Mir i un Seat 1500 a l'antiga Nacional 152, just al trencant de Campdevànol. Curiosa imatge dels badocs i del Guardia Civil que s'ho mira a distància:

A mitjans dels anys 1970, els propietaris de TRANSPORTS MIR SA van obrir una agència de viatges amb el nom comercial de VIATGES FELIPTUR SA, la qual disposa avui dia d'un important nombre de clients que li ha permès esdevenir la gran agència de tota la comarca del Ripollès amb oficines a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, amb una àmplia oferta de viatges arreu del món mitjançant un servei acurat i personalitzat. Durant aquests anys continua la compra de nous autocars com aquest autocar Avia, amb el qual es va visitar Londres en un viatge organitzat. El senyor Manel Mir en recorda la seva velocitat:

Un dels altres autocar Pegaso comprat a començaments dels anys 1970 i fotografiat a l'entrada de Ripoll:

Un autocar Pegaso de TRANSPORTS MIR comprat a mitjans del 1970, fotografiat al pati exterior del garatge de la carretera de Barcelona:

El mateix autocar fotografiat a la carretera de Les Lloses; al fons hi ha Can Villaura:

En els anys 1980 es continua amb la renovació de la flota de TRANSPORTS MIR SA. S'adquireix aquest bonic Pegaso 6100 carrossat per Ayats, fotografiat en l'aparcament de l'Hotel La Solana del Ter, a Ripoll.

Un altre fotografia de perfil d'aquest autocar en el mateix indret. Aquest autocar es va incendiar en un trajecte, sense haver de lamentar sortosament cap desgràcia personal:

En aquests anys també es va adquirir aquest Pegaso Monotral 6038 destinat al servei urbà de Ripoll i municipis propers. Ací el veiem fotografiat dins d'antic garatge de l'empresa MIR ubicat a la carretera de Barcelona, de Ripoll:

El mateix autobus fotografiat a la carretera de Les Lloses:

En Manel Mir amb llur empenta i dinanisme al capdavant d'AUTOCARS MIR, ha continuat impulsant aquests darrers anys una renovació constant de llur flota de vehicles que incorporen les darreres novetats en aspectes com la seguretat, comoditat i respecte mediambiental, confiant en carrossers d'acreditat prestigi com Beulas, i disposant alhora d'un equip humà molt professional. Aquests factors han permès que aquesta empresa familiar centenària esdevengui una de les empreses de referència i capdavanteres d'aquest sector a Catalunya, amb un gran reconeixement i èxit fruit de la qualitat de servei que ofereixen.

Endemés, el futur d'aquesta empresa està garantit amb la incorporació dels dos fills d'en Manel Mir, n'Eudald i en Felip, en quals ja ha començat a participar en la gestió d'aquesta empresa, la qual constitueix tot un exemple de creixement constant i sòlid d'una empresa familiar en un context molt competitiu mercès a un reconeixement guanyat amb esforç i perseverança.