Carros, tartanes i diligències de l'arxiu d'en Josep Vert i Planas (VIII).

Els carros, al port de Barcelona, operaren fins ben entrats els anys 1960. Foren anys que, arran de la bonança econòmica que el país experimentà, registrava el port un intens trànsit de mercaderies. Uns pocs transportistes del barri del Poblenou de Barcelona, que concentrava aleshores les principals empreses i agències de transport de la ciutat, empreses majorment de capital familiar, traginaven la mercaderia desembarcada al port fins a llur magatzem usant els propis carros; per descomptat que eren trajectes limitats a la ciutat de Barcelona. Fins i tot els primers anys de la dècada de 1970 hi hagué a la ciutat de Barcelona encara un pocs carros en actiu. Les fotografies penjades en aquest espai, procedent d'un llibre sobre la ciutat de Barcelona publicat per l'editorial Destino i acompanyat de fotografies d'en Francesc Català i Roca, en donen fe d'aquest fet.

El manteniment de l'ús dels carros en el món rural del país, els petits pobles, els masos i les cases de pagès, es perllongà fins a les darreries dels anys 1970. Aquells anys hi circulaven per les carreteres secundàries del país vells carros conduïts per persones grans que feien trajectes curts. Fotografies publicades en aquest espai palesen aquest fet. L'augment del trànsit i el perill que la circulació dels carros suposava, n'accelerà la seva desaparició.

El lent procès de desaparició dels carros al país, procès que es perllongà trenta anys, des del 1950 fins a principis dels anys 1980, i que fou advertit pels afeccionats a aquests vehicles, la notable importància que aquest mitjà de transport jugà en la història del país i llur industrialització -el transport de matèria primera i del producte produït per una xarxa de carreteres deficient, pobre i mal mantinguda-, i els constructors de carros o carreters que aleshores hi havia, els quals s'havien reconvertit en constructors de caixes i bolquets de camions, afavorí els treballs de recerca, conservació i restauració dels carruatges que hi havia escampats per cases, masies i granges.

D'ençà dels anys 1980, com també ha ocorregut des de fa uns anys amb la restauració de camions i autocars, uns quants col·leccionistes han esmerçat temps, esforços i diners en recuperar tota mena de carruatges. El resultat, del tot favorable, és que el país disposa de grans col·leccionistes de carruatges. Un dels carreters que participà en aquesta recuperació fou en Josep Vert. El seu arxiu fotogràfic conté unes quantes fotografies de carros, tartanes i carruatges que presenten distints estats de manteniment. 

Fotografia d'una tartana, ben conservada, amb la seva vela, que forma part de la col·lecció d'en Josep Vert:

Una altre tartana procedent d'una casa principal. Si algú té la paciència de llegir les memòries d'en Carles Fages de Climent, membre de la petita aristocràcia rural de l'Empordà, tenidora de grans finques que s'hagueren de vendre en el decurs dels anys, es farà una idea exacta del paper que les tartanes tingueren fins a principis dels anys 1930:

Una altre tartana en què s'aprecia l'efecte la causa la vela o la seva absència:










Una altre tartana semblant a l'anterior:

Una calessa per passejar i fer-se veure. Apareixien en gran nombre, els primers anys del segle XX, al passeig de Gràcia de Barcelona cap al migdia. Si se'ns permet la comparació, és el precedent dels cotxes esportius la conducció dels quals permet d'atreure les mirades dels vianants i la resta de conductors:

Una altre tartana retratada en una casa de Viladamat:

Un carro de dos eixos amb rodes amples concebut per a càrregues pesades. Es el precedent remot dels camions tràilers:

Més carruatges retratats per en Josep Vert i que reflecteix l'interès que tenia per aquests vehicles. No en va, era descendent d'una coneguda família de Torroella de Montgrí que treballava en la construcció de carruatges: 

Continuarà.