En Llorenç Mayol de Balanzó i PAPELERA INDUSTRIAL S.A.

Dedicat a la memòria del senyor Llorenç Mayol i de Balanzó (Barcelona 1921-2009), qui juntament amb la seva esposa, la senyora Pilar Matas i Vallmajor, van donar-nos suport en moments difícils donant-nos alhora testimoni dels seus profunds valors cristians.

El meu avi matern, en Fernando Nogués i Albareda, va néixer a Barcelona el 30 de novembre de l'any 1922. Gràcies a Déu s'estalvià d'haver de lluitar al front de l'Ebre on milers de joves catalans gairebé adolescents, mal armats i sense instrucció militar de cap mena, moriren absurdament en una guerra que la República espanyola havia perdut feia molt de temps.

Conclosa la guerra civil, va entrar a l'Institut Químic de Sarrià, aleshores dirigit pel cèlebre pare Gil, on va fer amistat amb en Pepin Valls Rusiñol i en Llorenç Mayol de Balanzó. L'íntima amistat entre el meu avi i en Llorenç Mayol va ser la causa que fos el padrí de la meva mare Maria José. En Llorenç Mayol de Balanzó era nét d'en Llorenç Balanzó i Pons (1860-1927), Marqués de Balanzó, títol pontifici, i traductor al català de La Divina Comèdia de Dante Alighieri.

En Llorenç Mayol de Balanzó havia estudiat als col·legi dels Jesuïtes del carrer Casp, formació que va haver d'interrompre per l'expulsió de l'ordre de Sant Ignasi de l'ensenyament durant la II República. La seva família, originària de Carme, municipi de la comarca de l'Anoia, tenia una fàbrica tèxtil a Molins de Rei.

Com d'altres famílies benestants catalanes de principis de segle XX, els Mayol i de Balanzó tenien una casa a la Rambla de Catalunya núm. 38, els baixos de la qual era el magatzem i oficina de la fàbrica, i una casa d'estiueig al barri de Sarrià, concretament al carrer Major de Sarrià una mica més amunt de la Pastisseria Foix, propietat del poeta Josep Vicenç Foix. Un dels records d'infantesa d'en Llorenç Mayol eren "Les Monrases", unes dones velles i pobres que vivien a precari en una caseta rònega ubicada a la part posterior del jardí de la casa familiar del carrer Major de Sarrià, a tocar del garatge, les quals per a disposar de gas havien d'inserir una moneda en un comptador.

Acabades les llicenciatures, el meu avi Fernando i llurs dos amics emprengueren camins professionals diferents: en Pepin Valls, pertanyent a una de les principals famílies de cotoners de Catalunya, es va dedicar a les empreses familiars com MANUFACTURAS VALLS SA, VIUDA DE JOSÉ TOLRÀ SA o SOCIEDAD ANÓNIMA CROS SA.; el meu avi va endinsar-se en els olis industrials i lubricants creant l'empresa PRODUCTOS AUXILIARES SA, amb fàbrica a l'Hospitalet del Llobregat; i en Llorenç Mayol de Balanzó va escollir el món de la indústria paperera en una fàbrica al municipi de La Masó (Alt Camp).

L'any 1942 tot just recent llicenciat, a en Llorenç Mayol li proposen d'endegar una fàbrica de paper en un antic molí paperer ubicat al municipi de La Masó, el qual funcionava mercès a un dret històric de captació d'aigues del riu Francolí. Els accionistes de la societat que pretenia reconvertir un antic molí paperer en desús en una moderna fàbrica de paper eren el senyor Goberna, propietari de la finca i també d'una coneguda empresa d'elevadors, la família Mas de Xaxàs i un oncle del senyor Mayol. Hi havia ple consens que en Llorenç Mayol era la persona adient per a aquest projecte, constituïnt-se la societat mercantil "PAPELERA INDUSTRIAL SA" amb seu social a Barcelona i fàbrica a La Masó. Fotografia del molí original reconstruït durant els anys 1942 i 1943:

Aquells anys eren de gran dificultats: anys de fam i por, anys d'una brutal repressió amb exiliats i molts empresonats per motius polítics, anys d'un país ensorrat per una guerra civil i per una política econòmica demencial i profundament intervencionista. Hi havia una absència absoluta de matèries primes, maquinària i transports. Les poques matèries primes que hi havia estaven controlades pel govern qui assignava les quotes, provocant un frau conegut popularment com l'estraperlo, que va enriquir a unes quants vius propers al règim franquista. A més, qualsevol activitat econòmica havia de comptar amb el vistiplau administratiu.

A mitjans de l'any 1943, i després de grans esforços per a endegar l'activitat industrial, es van fabricar les primeres mostres de paper, els resultats dels quals no eren gens satisfactoris: la qualitat d'aquest paper n'impedia llur comercialització i venda. Davant d'aquest sotrac, en Llorenç Mayol va resoldre de paralitzar tota l'activitat canviant completament el procés productiu malgrat l'important augment de costos que suposava. Durant els mesos que la fàbrica estigué aturada, els accionistes continuaren abonant les nòmines als treballadors, fet que palesava la confiança en aquest projecte industrial i llur qualitat humana, especialment remarcable en un anys molt difícils. Fotografia on es veu les tasques de construcció d'una nau l'any 1943:

Cap a l'any 1944 es reinicia l'activitat productiva a la fàbrica de La Masó amb uns resultats reeixits: el paper complia amb les exigències i estàndards de qualitat per vendre's. Amb molts esforços i sacrificis, es fabrica paper amb regularitat malgrat les dificultats per atènyer matèries primes. LA PAPELERA INDUSTRIAL SA va generar una important activitat econòmica al municipi de La Masó i pobles limítrofs com Vilallonga del Camp, el Morell, Vallmoll i El Milà: treballadors, manobres, transportistes i mecànics tingueren feina en uns anys molt complicats en que l'economia estava practicament aturada per la política autàrquica executada des del govern espanyol. Fotografia d'un camió descarregant matèria prima a començaments de la dècada de 1950:

En Llorenç Mayol de Balanzó vivia en una senzilla habitació construïda a la pròpia fàbrica, on disposava també d'un laboratori per a les proves i assaigs. Els àpats els feia en una masia propera a la qual es desplaçava en bicicleta. I els caps de setmana agafava el tren a Valls fins a Barcelona per a poder gaudir de la companyia de llur muller, la senyora Pilar Matas i Vallmajor. En els anys 1940 i començaments de 1950 aquest trajecte durava unes quantes hores i els trens eren freds, amb els vidres trencats i degotalls quan plovia. Fotografia d'una de les naus de la PAPELERA INDUSTRIAL SA l'any 1954:

Durant la dècada dels anys 1950 es consolida l'activitat paperera cercant el mercat que no era pas cobert per les grans empreses papereres catalanes com MIQUEL COSTAS I MIQUEL SA, TORRAS JUVINYÀ SA, PAPERERA DE LA RIBA SA, LA GELIDENSE SA, GOMÀ-CAMPS SA, TORRAS HOSTENCH SA, MATIAS GOMÀ TOMÀS SA o GUARRO CASAS SA, per esmentar-ne les principals.

Un dels transportistes que va treballar per a PAPELERA INDUSTRIAL SA fou en Queralt, de Vilallonga del Camp (Alt Camp), qui tenia aquest camió Chevrolet:

En la dècada de 1960 s'estrenen noves instal·lacions amb maquinària més moderna. També augmenta el personal que hi treballava en tres torns. La millora de l'economia espanyola i les perspectives que s'albiraven determinen la renovació de la maquinària. Durant aquells anys, els senyors Mas de Xaxas i Mayol visiten a diverses fires internacionals de fabricants de maquinària de paper per a conèixer les darreres novetats de mercat. També visiten diverses fàbriques de paper espanyoles i escoceses. En aquells anys s'inicia l'exportació a l'estranger, principalment a països sudamericans.Fotografies d'un motor MATACAS muntat l'any 1960:

Amb la crisi econòmica que pateixen els països desenvolupats a mitjans dels anys 1970, PAPELERA INDUSTRIAL SA inicia una davallada de la producció i de les vendes per dues causes principals: la minva de les comandes per la reducció del consum i els impagats dels clients de països sudamericans, que suposaven un alt volum de vendes aleshores. Malgrat els esforços que es van endegar per a cercar nous clients a l'Estat espanyol, no es va poder assolir els percentatges de vendes perdudes a Sudamerica. Fotografia d'un magatzem amb producte acabat l'any 1972:

Durant els anys 1980 s'adopten successives iniciatives per a remuntar la situació econòmica de l'empresa amb ampliacions de capital, reduccions de personal, adquisició de la maquinària més moderna del mercat, major oferta de productes i captació de nous clients, si bé aquestes mesures no van donar els resultats esperats. Amb la jubilació l'any 1985 del senyor Mayol i el nomenament d'una gerència externa tampoc milloren els comptes de resultat. Finalment l'any 1987 LA PAPELERA INDUSTRIAL SA s'acull al procediment concursal, liquidant-se al cap de dos anys.

El senyor Mayol va continuar en el món del paper, del qual n'era un dels grans especialistes que hi havia a Catalunya, col·laborant en el Museu molí paperer de Capellades, un antic molí del segle XVIII on encara s'elabora el paper fet a mà i que compta amb una destaca col·lecció de maquinària, utillatges, papers i documents.

El senyor Llorenç Mayol és el genuí representant d'una mena de professionals i empresaris del segle XX que tenien la passió per la feina ben feta, pel sacrifici i el treball, per la discreció i la prudència, per l'honradesa i la sinceritat, pel proïsme i la dedicació als altres des d'uns pregons i ferms valors cristians. Aquestes actituds rebudes des de l'infantesa van guiar-lo tota la vida deixant un gran testimoni a tots aquells que hem tingut l'extraordinària sort d'haver-lo conegut i tractat.